Acabo de llegir una declaració al faristol del Parlament exigint a Artur Mas que doni explicacions sobre la notícia publicada avui per El Periódico de Catalunya. A continuació transcric el contingut de la meva intervenció.

Avui hem conegut uns fets que, de confirmar-se, serien l’escàndol de corrupció política més important dels darrers 30 anys a Catalunya.

Sabíem ja que el Sr. Millet i els seus col·laboradors havien espoliat el Palau de la Música i s’haurien apropiat de 36 Milions d’euros.

Sabíem que s’havien apropiat de diners del Palau, que s’havien pagat importants despeses particulars amb diners del Palau, que s’havien desviat fons públics i importants donacions privades.

Sabíem que diners del Palau de la Música havien anat a la Fundació de Convergència Democràtica de Catalunya.

Sabíem que diners del Palau de la Música Catalana havien anat a parar a Angel Colom per pagar antics deutes del Partit per la Independència, en el procés de la seva incorporació a Convergència Democràtica de Catalunya, partit en el que ocupa avui un important càrrec de responsabilitat.

Per a nosaltres, aquests fets ja constituïen un escàndol gravíssim. Un escàndol que no havia merescut cap explicació, petició de disculpes io assumpció de responsabilitats per part d’Artur Mas.

Avui hem conegut uns fets que, de confirmar-se, un salt qualitatiu del cas Palau de la Música. Avui estem davant de l’inici d’un possible “cas Convergència”.

Les informacions publicades per El Periódico de Catalunya apunten directament a Convergència Democràtica, que no només hauria rebut diners del Palau de la Música a través de la seva Fundació, sinó que, presumptament, hauria utilitzat el Palau de la Música per canalitzar donatius d’empreses, afavorides pel govern d’aquest partit, amb importants contractes públics.

Com hauran comprovat parlo sempre de dades i també de les informacions publicades avui mateix que no han estat encara confirmades per la justícia.

Aprofito per renovar la nostra confiança en el sistema judicial i el nostre absolut respecte per la presumpció d’innocència.

Però avui, el que resulta incomprensible és el silenci d’Artur Mas.

Davant de gravíssimes imputacions que afecten al partit que dirigeix, i al govern del que formava part, com a conseller d’Economia primer i com a Conseller en cap després, Artur Mas ha de comparèixer avui mateix davant dels mitjans de comunicació, mirant als ulls dels ciutadans, per afirmar de forma solemne i inequívoca, que els diners que la fundació de Convergència va rebre del Palau de la Música Catalana no tenien res a veure amb l’adjudicació a una important empresa constructora de les obres de la línia 9 del metro i de la Ciutat de la Justícia per part del Govern de Catalunya els anys 2001 i 2003.

Artur Mas ha de deixar clar que Convergència Democràtica de Catalunya no ha utilitzat el Palau de la Música per encobrir donatius d’empreses adjudicatàries d’obra pública.