El president Jordi Pujol va fer 80 anys el passat 9 de juny. La seva llarga experiència política recomana atendre els seus consells, com ara el que ens donava a tots plegats en el darrer editorial del butlletí del seu centre d’estudis que porta un títol que ho diu tot: Un element bàsic de la política catalana: LA SERIOSITAT.

Ja fa mesos el PSC va fer un esforç publicitari amb l’eslògan temps difícils, gent seriosa”. Aquí sota hi trobareu la tanca.

En obert contrast amb aquest plantejament, CiU utilitza un nou símbol que incorpora una rialla. Res a dir. L’any 2008 l’eslògan del PSC era la “Catalunya optimista”. Però en el que no crec que l’encertin és en criticar el caràcter seriós del president Montilla. Aquí sota veureu exactament de què parlo.

Anècdotes a banda, el que convé és contrastar projectes polítics. Us convido a llegir la crònica de Jordi Barbeta a La Vanguardia “Artur Mas fija el nuevo rumbo de su proyecto político: la Catalunya soberana” en la que confirma el gir sobiranista d’Artur Mas. I que compareu amb el projecte que presenta el president Montilla, tant en la seva intervenció “Catalunya després de la crisi” a la Jornada organitzada pel diari El País, com en el seu informe al Consell Nacional del PSC celebrat dissabte.

En aquests moments, però, les enquestes segueixen assenyalant un clar avantatge de CiU de cara a les properes eleccions al Parlament. En una enquesta publicada ahir El Periódico de Catalunya situa Artur Mas a tocar de la majoria absoluta. Concretament l’enquesta de l’empresa GESOP fa una estimació de vot del 41% en favor de CiU (31,4% el 2006), 21% en favor del PSC (31,4% el 2006), 10% en favor del PP (10,6% el 2006), 8,5% en favor d’ERC (14% el 2006) i 8,5% en favor d’ICV-EUiA (9,5% el 2006). Traduït en escons el resultat seria el següent: CiU, 65-67 escons (48 el 2006); PSC, 30-32 escons (37 el 2006); PP, 13-14 escons (14 el 2006); ERC, 12-13 escons (21 el 2006); ICV-EUiA, 10-12 escons (12 el 2006). La directora de l’estudi, Angels Pont, explica aquests resultats en el seu article “CiU capitalitza l’augment de la desafecció”.

La setmana vinent el Tribunal Constitucional seguirà estudiant el recurs presentat pel Partido Popular contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya que, per cert, el proper 9 d’agost portarà quatre anys de plena vigència sense que s’hagi produït cap dels terrabastalls que el PP pronosticava. La base sobre la que deliberarà el Tribunal és una ponència presentada per la seva presidenta, María Emilia Casas. El diari El Mundo va tenir accés al text, resumit per la periodista María Peral en la crònica “Los preceptos que se propone declarar inconstitucionales“. El diari El Mundo cridava l’atenció sobre aquesta proposta amb un títol molt exagerat en portada: “Órdago de María Emilia Casas en favor de un Estatut soberanista”, i un subtítol que deia “Someterá a votación, artículo por artículo, una ponencia aún más favorable al texto que la ya rechazada de Elisa Pérez Vera”. Sobre la sentència us convido a llegir l’article “‘Nacionalitats’ i sentència” que publica Jordi Font al diari Avui. I sobre l’etern debat Catalunya-Espanya us convido a llegir l’article “Notícia de Catalunya” de Lluís Foix publicat al mateix diari.

Aquesta setmana s’ha produït la decisió de la jutge que està investigant el tema de l’hotel del Palau de la Música d’ordenar l’ingrés a la presó de Fèlix Millet i Jordi Montull. La decisió de la jutge contrasta amb l’actuació del jutge Juli Solaz que està investigant el cas Palau. Podeu llegir al respecte els articles de Francesc Valls “El valor de una juez” i de David Miró “Les tres preguntes del ‘cas Millet’”.

Demà la jutge Míriam de Rosa Palacio ha cridat a declarar el conseller Antoni Castells en qualitat de testimoni en relació al tema de l’hotel del Palau de la Música. Comparteixo absolutament les paraules del president Montilla avui a Sant Joan de les Abadesses quan ha afirmat el nostre convenciment que l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya en aquesta qüestió ha estat honorable i sempre ha cercat el bé del Palau de la Música i de la ciutat de Barcelona i no el benefici dels que gestionaven el Palau. I, per cert, espero que tot això no faci oblidar que el Sr. Millet es dedicava a finançar de forma tant inexplicable com generosa a la Fundació de CDC.

Abans de passar a temes relatius a la política espanyola us recomano la lectura de l’article “Cataluña, a la cola de la UE-15″ de Vicenç Navarro que assenyala que la política social no és encara prou vigorosa en el nostre país malgrat els esforços en la bona direcció dels governs catalanistes i d’esquerres.

També el govern d’Espanya està en una difícil situació demoscòpica: diverses enquestes assenyalen que el PP té un avantatge de 10 punts sobre el PSOE. En relació a aquesta qüestió us convido a llegir els articles de José Luis de Zárraga “Zapatero en la encrucijada” i Lluís Foix “Las urnas castigan al poder”.

Sobre el principal partit de l’oposició us convido a llegir l’article de Jesús Mota “Tratado de economía paranormal” que descriu les erràtiques i errònies posicions del PP en matèria de política econòmica i la denúncia de Miguel Angel Aguilar sobre l’anòmala situació de la plaça de registrador de la propietat de Mariano Rajoy a Santa Pola en el seu article “Una explicación, señor Rajoy”.

Tal com s’havia anunciat, aquesta setmana el govern ha aprovat el Decret-llei que conté la reforma laboral. Podeu llegir el resum “Líneas esenciales de la reforma laboral“, l’article de Kepa Aulestia “Tabla de salvación”, l’entrevista a Celestino Corbacho que li fan al diari Público F. Saiz i B. Carreño, la crònica de Lucía Abellán a El País “La reforma abre la veda al despido barato”, els articles de Celestino Corbacho “Evitar l’acomiadament, no abaratir-lo”, Josep Oliver “Reforma laboral i mercats”, Angel Laborda “Cambios positivos, pero insuficientes e incompletos” i Valeriano Gómez “El equilibrio nunca decepciona” i l’entrevista a Celestino Corbacho que li fan al suplement Negocios del diari El País M. V. Gómez i L. Abellán.

Valorant amb molta objectivitat la difícil situació en què ens trobem, us convido a llegir els articles de José Ignacio Torreblanca “Extraño aniversario” i Joaquim Coello “La realitat comparada”.

També aquesta setmana, l’actuació del govern d’Espanya ha obtingut el suport de la Unió Europea i el fons Monetari Internacional. Podeu veure-ho en les cròniques a La Vanguardia de Beatriz Navarro “La UE y el FMI arropan a Zapatero y resaltan la eficacia del plan de ajuste” i Mar Díaz-Varela “Strauss-Kahn expresa su confianza en el potencial de la economía española” i en l’article de Joan Tapia “La derrota de l’exèrcit dels malastrucs” en el que li posa un 6 al president Zapatero.

Aquesta valoració positiva de la tasca del govern espanyol i de la reorientació de la seva política econòmica és especialment rellevant perquè ha sabut contrarestar tota mena de maniobres especulatives contra el deute sobirà espanyol i els rumors sobre la solvència del nostre sistema financer, gràcies a la nostra presència decisiva a la Unió Europea. Podeu llegir al respecte els articles de Xavier Vidal-Folch “Banqueros o hienas”, Carlos Carnero “Europa, 3; chacales, 0″ i Joan Tapia “Els ‘estress test’ vencen els rumors”, en el que li posa un 8 al governador del Banc d’Espanya, Miguel Angel Fernández Ordóñez.

Tot això mentre continua el debat de fons sobre com fer compatible la reducció del dèficit públic amb la necessitat d’estimular l’economia a nivell nacional, europeu i mundial. En aquest sentit us recomano que llegiu els articles de Nouriel Roubini a Expansión “Cómo evitar una recesión global de doble caída” i d’Ernesto Ekáizer a Público “El ajuste infinito”, l’editorial d’El País “Ajuste o reactivación” i els articles de Marc Bassets a La Vanguardia “Obama urge a los europeos a mantener planes de estímulo” i de Paul Krugman a El País “Esa sensación años treinta”.

També trobareu interessants reflexions sobre la situació econòmica a l’article de Joaquín Estefanía “Nadie se fía de nadie (otra vez)”, en l’entrevista a Narcís Serra de Martí Saballs a Expansión, i en els articles d’Eliseo Oliveras “Brusel·les culpa del problema espanyol les baixades d’impostos” i Joaquín Estefanía “Sequía de crédito”. I aprofito per recomanar-vos el llibre de Joan Tugores “Lecciones aprendidas… o no” del que parla aquesta crònica de Justo Barranco en el suplement Dinero de La Vanguardia.

És evident que la major eficàcia en la lluita contra la crisi depèn en gran mesura de la fortalesa de les institucions europees i en l’orientació de les polítiques que impulsen. Sobre aquestes qüestions i el balanç de la presidència espanyola de la Unió Europea, us recomano que llegiu l’article de Vicenç Navarro “Lucha de clases en la UE”, l’editorial d’El País “Europa recupera pulso“, l’entrevista a Miguel Angel Moratinos que li fa Miguel González a El País i l’editorial d’aquest mateix diari “Aprobado en la UE“.

Trobareu interessants també els articles d’Adrián Soto “Hay salida: educación e innovación” sobre Finlandia i Lluís Bassets “Crepúsculo, no aurora” sobre les dificultats del govern de coalició encapçalat per Angela Merkel, així com l’entrevista a Jaume Bartomeu, cap del govern d’Andorra, que li fa Amanda Mars al suplement Negocios d’El País.

Per acabar el capítol dedicat a Europa amb una bona notícia us recomano que llegiu les cròniques d’Andreu Missé “Nueva tasa a la banca y a las transacciones financieras” i de La Vanguardia “La UE acuerda imponer una tasa a la banca para sufragar nuevas crisis”. I sobre la imperiosa necessitat de fer-ho heu de llegir l’article de Joseph E. Stiglitz “Regulación financiera y democracia”.

Sobre les dificultats i les perspectives de l’esquerra europea us recomano que llegiu l’article de Gabriela Cañas “La izquierda europea en retirada”, l’entrevista a Poul Nyrup Rasmussen, president del Partit Socialista Europeu, que li fa Andreu Missé a El País, i els articles d’Andreu Missé “Malos tiempos para la socialdemocracia”, Vicenç Navarro “La crisis de la socialdemocracia en Europa”, Ignacio Urquizu “La izquierda del siglo XXI” (que conté la ponència que va presentar al seminari “What’s Next? Next Left” organitzat a Barcelona per la Fundació Rafael Campalans i la Fundació Europea d’Estudis Progressistes, del que us vaig parlar) i Michel Wieviorka “Lo ecológico y lo social”.

El País ha publicat la traducció al castellà de l’article de Tony Judt “Israel sin clichés” que ja us vaig oferir en la versió original anglesa de The New York Times.

Sobre la situació econòmica i social xinesa i el seu impacte sobre l’economia mundial us recomano que llegiu els articles d’Alfredo Pastor “El rompecabezas del renminbi” i Eugenio Bregolat “Huelgas en China o Dickens por Cantón”.

Amb interessants reflexions sobre política i comunicació us recomano l’entrevista a Stanley Greenberg que li fa Javier Valenzuela a El País, l’entrevista a George Lakoff que li fa Carolina Martín a Público i l’article de Norman Birnbaum “Paradojas de la política moderna”.

També m’ha interessat la reflexió de Joaquim Coello sobre la política de l’aigua.

Segueix oberta la polèmica sobre la regulació del burca i del niqab. Us convido a llegir al respecte l’entrevista a Daniel de Torres que li fa Camilo S. Baquero a El País, l’article que em publica eldebat.cat “Burca, debat obert” i els articles de Ramón Cotarelo “¿Qué hacer con el burka?” i Sami Naïr “Laicidad y burka”.

Ahir vaig anar al concert de Roxy Music al Sonar, del que es fa avui ressò Esteban Linés en la seva crònica “Roxy Music reinició su idilio con la afición barcelonesa”. Vull també recomanar-vos el llibre “Me’n recordo” de Joe Brainard en traducció de Màrius Serra editat per L’Avenç. És un llibre de memòries articulat per una successió de records puntuals. No us el perdeu! L’editorial ha impulsat una pàgina web perquè tothom que vulgui hi vagi deixant els seus records.

I acabo amb la notícia de la nova xarxa social d’informació impulsada pel diari El País “Eskup“. Per accedir directament a aquesta xarxa podeu clicar aquí.

ZW 219 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Eines de campanya

Google anunciava fa uns dies la seva estratègia per a que els partits polítics i els diferents candidats puguin utilitzar les seves eines per gestionar les seves campanyes online. Presentava dues propostes que tenen com a objectiu ajudar a fomentar la comunicació entre els candidats i els ciutadans.

Google Campaign Tools: llista molt completa de tots els serveis oferts per Google en els quals es pot tenir presència. Permet crear anuncis Google AdWords, gestionar un canal propi a YouTube, estar al dia de tot el que es diu respecte als candidats a Google News o tenir analitzades totes les dades de tràfic dels webs dels partits, entre altres serveis. Així, aquesta eina podria ser l’equip complet de comunicació i promoció no solament per a polítics, sinó també per a empreses.

You Choose 2010 Campaign Toolkit: una plataforma de vídeos enfocada a la comunitat audiovisual més gran del moment. Ofereix la possibilitat de moderar comentaris, crear canals de vídeo propis, mantenir converses amb els ciutadans etc. però tot dins de YouTube.

La majoria d’aquestes eines estaran disponibles només per a candidats d’EEUU, però és molt probable que aviat es pugui ampliar la iniciativa a altres països.