Aquesta actualització del diari està escrita a cuita corrents, més del que és habitual vull dir. He de publicar-la abans de dinar i no he volgut faltar a la cita setmanal amb els meus lectors i lectores. Així, doncs, allà va.

En primer lloc, el tema que dóna títol a aquesta entrada: Artur Mas no pot amagar el cap sota l’ala. Ja no pot seguir defugint la seva responsabilitat com a màxim dirigent de Convergència Democràtica de Catalunya davant les evidències que s’acumulen sobre un pressumpte triangle que lligaria la concessió d’obra pública per part del darrer govern de CiU, el Palau de la Música i diners que acabarien en mans de CDC o de la seva Fundació. Recordeu que el tema es va suscitar arrel d’una informació publicada per El Periódico de Catalunya el passat 19 de maig. Ja llavors vaig fer una declaració al Parlament demanant explicacions. Ahir, El Periódico de Catalunya, en crònica de J. G. Albalat, publicava noves dades: “Millet controlava des del Palau obres públiques adjudicades per CiU“. I avui mateix La Vanguardia, en crònica de Santiago Tarín, rebla el clau: “Millet pactó comisiones con el responsable de finanzas de CDC“. Artur Mas no pot amagar-se darrera de comunicats que neguen l’evidència: la ciutadania té dret a saber el que va passar. La credibilitat i la paraula d’Artur Mas, que no ho oblidem, vol esdevenir president de la Generalitat, està en joc. Ara entenem millor les seves presses perquè s’avanci la convocatòria d’eleccions i perquè es tanqui la Comissió d’Investigació sense que arribi a cap mena de conclusió.

Si voleu conèixer el pensament del president Montilla us convido a llegir el llibre “Catalanisme”, publicat per Columna edicions en la seva col·lecció L’Arquer. En aquest llibre hi trobareu converses del president Montilla amb Anna Cabré, Carles Casajuana, Gabriel ferraté, Ramon Folch, Iñaki Gabilondo, Rosa M. Malet i Pedro Nueno. Avui mateix, Cristina Sen a La Vanguardia parla d’aquest llibre en la seva crònica “Pequeñas herejías”. També us interessarà l’entrevista al president Montilla publicada diumenge passat per Jordi Xargayó, director del Diari de Girona. Fent-se ressò de la Jornada sobre el futur de Catalunya organitzada pel diari El País en la que va participar el president Montilla podeu llegir l’article de Lluís Bassets “Después de la crisis, Cataluña”.

La setmana que ve sembla que es produirà la sentència del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel Partido Popular contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. He alertat sovint sobre el risc de desvirtuar allò que van votar els ciutadans i ciutadanes de Catalunya després d’un acord de dos terços dels membres del Parlament de Catalunya, negociat entre el Parlament i el Congrés dels Diputats i el senat, i aprovat per majoria absoluta de les Corts Generals. Hem explicat que després de quatre anys de plena vigència, no s’ha produït cap dels terrabastalls que pronosticava el PP. Hem alertat de la dificultat que sigui acceptada amb normalitat la sentència dictada per un Tribunal que es troba en una situació tan anòmala (incomplert, amb un dels seus membres recusat, amb quatre dels seus membres amb el mandat caducat fa més de dos anys i mig, després de gairebé quatre anys de discusions infructusoses, filtracions, presions i maniobres de tota mena). En fi, no m’hi estendré més. Però sí us recomano alguns articles rellevants: el Manifest de professors de Dret constitucional en defensa de l’Estatut, la crònica de Pablo Ximénez de Sandoval “Las Cortes verán los cambios del Constitucional que pide Montilla”, i els articles de Ferran Mascarell “Ara toca guanyar”, Esther Vera “España por imperativo”, Angel López García-Molins “¿Es pot falar euskaraz en el senado?” i Vicenç Navarro “Conflicto de naciones y/o clases?”.

Curiosament el Tribunal Constitucional també porta ja molt de temps, cinc anys, sense resoldre el recurs del Partido Popular contra la reforma legal que va permetre el matrimoni entre persones del mateix sexe. Em faig ressò d’aquesta coincidència en l’article que em va publicar ABC “Avanzar a través del acuerdo“. El PSC va organitzar una festa per celebrar el cinquè aniversari d’aquesta llei com explica la crònica de F.I. a El Periódico de Catalunya “Cinc anys amb dret a sogra“.

Avui se celebra la manifestació de l’orgull gai a Barcelona, en la que segur que recordarem unes desafortunades declaracions de Josep Antoni Duran Lleida que s’ha mostrat contrari a la inspecció del Departament de Salut d’una clínica que realitza “teràpies curatives” pel tractament de “pacients” homosexuals. Sembla mentida que, a aquestes alçades de la vida, hi hagi dirigents polítics de la rellevància de Duran, normalment conservadors ubicats a la dreta, que pensin que l’homosexualitat és una malaltia. Crec que hauria de parlar amb persones homosexuals que viuen feliços la seva orientació sexual particularment des del moment que han descobert que malalts són els que no els accepten tal com són, els que no respecten la seva igual dignitat, que ha estat la intolerància la que ha impedit o dificultat la seva felicitat i no la seva orientació sexual que, per minoritària que sigui, és tan natural com l’heterosexualitat majoritària des de l’inici dels temps. Podeu llegir al respecte la crònica d’El País “Duran indigna al colectivo gay al defender las terapias ‘curativas’“, la de Roger Tugas a Público “Duran pide ayuda para ‘curar’ la homosexualidad” i l’article de Juan Carlos Escudier “Durán y los homosexuales”.

Sobre la situació política espanyola, la reforma laboral i l’orientació de la política econòmica del govern Zapatero us convido a llegir l’entrevista a Celestino Corbacho que li fa Esther Esteban a El Mundo, l’entrevista a Leire Pajín que li fa Albert Ollés a El Periódico de Catalunya, la intervenció de José Blanco a l’esmorzar informatiu organitzat per l’agència Europa Press, l’entrevista a Miguel Boyer que li fa Amparo Estrada a Público, i els articles de Juan Carlos Rodríguez Ibarra “Patrotismo y huelga general” i Gonzalo López Alba “Cambio de ritmo”.

El debat obert sobre la crisi econòmica, la reforma laboral i les polítiques de reducció del dèficit públic ha proporcionat molts materials d’interès. Us en recomano cinc: Les “100 ideas para remontar” fruit del treball dels redactors del diari El País, els articles de Ricardo de Querol “El bienestar posible”, Esther Sánchez “Quan l’ocasió s’ha d’aprofitar” (per fer compatible competitivitat i respecte als drets socials) i Manuel Rico “Bajar los impuestos no es de izquierdas”, i la crònica de Pere Rusiñol a Público “El estado del bienestar está en peligro”.

En efecte, les dificultats de compaginar polítiques d’estímul econòmic i protecció social amb la necessitat de reduir el dèficit públic, estan produint un debat a nivell internacional que cal seguir de prop. Vegeu per exemple les cròniques a La Vanguardia d’Andy Robinson “Las políticas de rigor implantadas en Europa levantan polémica” i Rafael Ramos “El Reino Unido eleva el IVA al 20% y los impuestos al capital, al 28%”, i els articles de Xavier Vidal-Folch “A la pata coja o con dos pies”, Paul Krugman “Ahora y luego” i Alfredo Pastor “Un equilibrio difícil”.

Sobre les dificultats en la presa de decisions en el si de la Unió Europea podeu llegir l’entrevista a Diego López Garrido que li fa Miguel González a El País i els articles de Joaquín Estefanía “El protectorado” i Angel Laborda “La gobernanza del euro exige más que disciplina”.

El debat sobre la celebració de la cimera del G-20 a Toronto i la necessitat d’una nova regulació dels mercats financers queden ben reflectits en els articles de Joaquín Estefanía “G-20: ¿vamos o venimos?”, Joaquim Coello “¿Regulació internacional de les finances?” i Jesús Caldera, Joseph Stiglitz, Stephany Griffith-Jones, Jeffrey Sachs, André Sapir i Nicholas Stern “La reforma de los mercados financieros” i l’editorial d’El País-Negocios “La hora del G-20“.

Sobre l’impacte de les decisions monetàries de la República Popular Xina podeu llegir l’editorial d’El País “Pekín entra en razón” i, amb una posició molt crítica, Paul Krugman “La tomadura de pelo del yuan”.

Sobre temes internacionals us proposo l’article de l’ambaixador de Turquia a Espanya, Ender Arat “Crisis con Israel” i l’article de Fawaz A. Gerges “Obama: promesas incumplidas”.

Sobre la polèmica al voltant del burca i el niqab us convido a llegir els articles de Marco Schwartz “El ‘burka’ y la prohibición”, Antoni Puigverd “Más allá del xenófobo y del buen salvaje”, Anna Terrón “Desterrar els vels de la por”, Josep Ramoneda “Burka, no; oportunismo, tampoco”, Pablo Ximénez de Sandoval “CiU regala al PP la batalla del burka” i Jordi López Camps i Mohammed Chaib “La convivència a cara descoberta”.

Sobre diversos temes a debat us recomano els següents articles: Thierry Vedel “Internet creuse la fracture civique”, Joan Majó “Justicia y ‘cachondeo’”, Daniel Innerarity “Otra ciencia económica” (en el que recomana diversos llibres d’economia crítica), Antonio Papell “El buit progressista davant la crisi”, Timothy Garton Ash “Escuchen a magos y prepárense para el desastre”, Loretta Napoleoni “En tiempos difíciles sálvese quien pueda” i l’obituari de José María Díez-Alegría escrit per Juan José Tamayo.

I, per acabar, dues notes musicals, els articles de David Castillo “Ballant amb Roxy Music” i Antoni Bassas “Carole King i James Taylor”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 17 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

LES PERLES
- Les teles a tot drap retransmetent el fúmbol que ha posat la De la Vega a la sala de premsa com a cortina de fum antireformalaboral.

- L’Hora del Lector dedicada a la declaració de la renda!

EL MILLOR
- Joan Laporta s’instal·la al seu nou despatx amb… les fotos de la persona que més s’estima (ell), una ampolla de cava i al lloro! Ai, no, que no és el seu despatx sinó la Sala del Govern…

EL PITJOR
- El joc de les claus: Puigcercós es carrega un gerro que amaga una clau; clau que obra el calaixet de la taula que amaga una altra clau; clau que obra l’arxivador que amaga una altra clau; clau que obra l’armari que amaga una altra clau; clau que obra la caixa de música que amaga una altra clau; clau que obra la caixa forta que amaga una altra clau; clau que obra el bagul que abans no hi era i que amaga… en Carod que ha fet mans i mànigues per sortir al gag.

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- El carpaccio no alimenta…. Perdoneu, però algú ho havia de dir!
- La protagonista de Titanic era una egoïsta, perquè al tros de fusta, bé que hi cabien els dos… Perdoneu, però algú ho havia de dir!

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any…)
- El PP celebra el triomf electoral de les europees a Canaletes. Rajoy, Sánchez-Camacho i Acebes hi posen voluntat però… i les masses, on són les masses?

LA FRASE DE LA SETMANA
- Artur Mas: “Ja ho tenim, la síndica de greuges serà la Núria Feliu“

LA PICADA D’ULLET
- El càsting per trobar una versió rejovenida del Monegal.

SURREALISTA
- Gaudí i Jujol treballant en el projecte de la Sagrada Família… Gaudí, que ja sabeu que era un visionari, ho tenia tot previst, fins i tot l’ensorrament per culpa del túnel de l’Ave que faci que només quedin visibles les puntes de les torres i perrrrr tant, que aquestes es puguin convertir en el primer parquing de bicicletes modernista.

LA CANÇÓ [Bohemian Rhapsody, Queen]
Farmacèutiques
Us volen enganyar!
Farmacèutiques
Us volen estafar!
Mare meva mare meva
i el convent sense fregar!
Fugiu germans,
només busquen beneficis!
Oh síiiiiiiiii!

MALA LLET
- La secretària del conseller Castells es diu Maria de la Gratificació.

ZW 220 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Visualització de dades (infografies, comptadors online…) Us facilito una sèrie d’enllaços a fonts d’informació molt diversa on s’interpreten i s’ofereixen dades de manera molt atractiva.

- Social Media Graphics. Un bloc que ens mostra interessants infografies sobre temes diversos, como la rapidesa de connexió o la tipologia d’activitats que es realitzen a la xarxa, per posar algun exemple.

- Social Media Counter (Gary Hayes). Un comptador que, en temps real, ofereix dades sobre l’activitat que es desenvolupa a Internet, vinculada a l’ús de les xarxes socials.

- Mapamundi de les Xarxes Socials: Facebook líder a 111 de 131 països. Aquí teniu la font original amb mapes interactius i dades anteriors a 2010. Més informació associada.

- Gapminder. Creat l’any 2005 per Hans Rosling amb l’objectiu de mostrar, a través de un senzill sistema de visualització dinàmica, gràfiques bidimensionals amb dades que deixen en evidència les desigualtats existents en relació amb el Tercer Món. Interessant.

I, per acabar, una curiositat: Cartografia del crim a la ciutat de San Francisco, on les dades relacionades es mostren a través de l’elevació del terreny. Tots els mapes a If San Francisco Crime Was Elevation.