Avui deixem la seu nacional d’ICV al carrer Ciutat de Barcelona, abans seu del CC del PSUC des del 1977. 

 Ens traslladem al carrer Còdols, a pocs metres de la plaça George Orwell. Canviem de carrer però no de barri, seguin amb les recomanacions de l’ajuntament de Barcelona de participar en l’esforç de millora del casc antic de la ciutat. 

Després de tants anys d’estar a la que va ser la seu del Comitè Central del PSUC i després la seu nacional d’ICV, fa certa cosa marxar. Al menys a mi.
Vaig posar els peus per primer cop a “ciutat”a finals del 1978 quan vaig estar escollit secretari general de la Federació de Sanitat de Catalunya de CCOO i participant de les reunions de la Comissió de Sanitat del CC. Vaig seguir a la tardor del 1979 quan vaig haver d’informar al Secretariat del Comitè Central del PSUC -com a responsable polític del comitè local de l’Hospitalet- del desenllaç de l’assemblea local. 

El 1983, el Guti em va encarregar la campanya en defensa de Xavier Vinader, exiliat a França per uns reportatges crítics amb els militars i vaig tenir el meu primer despatx a Ciutat, compartit amb el Miguel Núñez.
El gener de 1984 m’incorporava al Secretariat com a responsable de comunicació i director de Treball. I fins ara.
Molts anys, molta història i moltes històries s’han viscut a Ciutat. Sempre amb final feliç malgrat els costos que hem anat pagant, quasi sempre per els nostres errors. 

Desitjo que a la nova seu de Còdols les coses vagin tant bé o millor que a Ciutat.