Avui fa 74 anys de la formació del PSUC. És un bon dia per parlar d’ell, de la seva història, dels seus protagonistes. Sempre es parla abastament del paper del PSUC durant el període republicà, guerra civil, resistència antifraquista, transició, ruptures etc., però quasi sempre trobo una reflexió sobre el que ha representat la creació d’ICV com a hereva i continuadora del projecte polític que ha presentat el PSUC.
I ho trobo a faltar per tres raons.

la primera, és que trobo sempre necessari, en un partit actiu, relacionar passat en present i futur.

La segona, és que gràcies al PSUC i la seva cultura política hem estat capaços de construir un nou projecte tan singular com ICV. La nostra evolució fins a l’ecosocialisme és un punt de referència estatal, europeu i internacional. La nostra experiència rica, complexe i gens fàcil serveix, avui, a molts altres per construir o reconstruir els seus projectes polítics. Sense el PSUC tal com era, hagués sigut impossible donar vida a una ICV que avui ha consolidat un espai d’esquerra verda nacional. 

I una tercera raó, és que per a que els joves coneguin el PSUC, més enllà del seu relat històric, cal referenciar-lo amb ICV.