Reprenc avui l’actualització setmanal del meu diari intentant resumir l’estiu i aquest trepidant inici de curs polític que té en les eleccions al Parlament que se celebraran a la tardor una pedra de toc fonamental. Intentar resumir l’estiu en una colla d’articles que no desbordi l’espai habitual és especialment difícil i probablement deixa fora massa coses, però he de dir que m’estic plantejant també reduir de forma significativa el número d’articles que recullo setmanalment per la feinada que implica, perquè força gent em diu que se sent desbordada i perquè també se’m demana més esforç per donar la meva opinió personal de les coses. Mentre escric aquestes línies s’ha fet pública una declaració d’eta en el que anuncia un alto el foc, però d’ells només esperem i desitgem l’abandó incondicional i definitiu de la violència.

Començo el resum estiuenc amb dos textos de José Montilla, el primer és l’entrevista al President de la Generalitat que li va fer Sonia Doménech al diari La Razón i el segon, d’imprescindible lectura, és la intervenció de José Montilla a Vilopriu en la tradicional trobada estiuenca organitzada per Nou Cicle, que porta el títol “Per què els socialistes catalans volem guanyar les eleccions?”. També aprofito per recuperar un vídeo de TV3 sobre l’elecció de José Montilla com a President de la Generalitat contingut al web de Presidència.

Tot seguit us recomano que llegiu l’entrevista que em va fer Albert Martín Vidal pel diari Público el 8 d’agost.

Per continuar amb el capítol d’entrevistes us recomano que llegiu les que li van fer a Laia Bonet, Iñaki Ellakuría a La Vanguardia i José Rico a El Periódico de Catalunya, la que li va fer a Montserrat Tura Josep Maria Flores a El Punt, i la que li va fer a Rocío Martínez-Sampere Iñaki Ellakuría a La Vanguardia.

Al llarg del mes d’agost s’han publicat molts articles sobre la política catalana. Jo us en destaco cinc: Vicenç Navarro “En defensa del Tripartit”, Tian Riba “Desconstruint el PSC”, Luis Maria Anson “La deriva nacionalista del PSOE catalán” –no us el perdeu!–, Jordi Font “Mas toca retirada (!)” i José Antonio González Casanova “Manual dels tòpics falsaris”.

Sobre la sentència del Tribunal Constitucional, les seves conseqüències i el debat sobre l’encaix entre Catalunya i Espanya us recomano la lectura de vuit articles importants: Carme Chacón i Felipe González “Apuntes sobre Cataluña y España”, Jordi Font “Dos atzucacs a evitar”, Suso de Toro “Si Cataluña se va”, Federico Mayor Zaragoza “España federal, España plural”, Joaquim Nadal “Dinamitar 32 años”, Montserrat Tura “Indignación democrática”, Miquel Iceta “Després de la sentència, federalisme” i Juan José López Burniol “El problema español (I)”.

Sobre els riscos de divisió interna a Catalunya cal llegir els articles de Jordi Font “Èpicament, cap al precipici” i Raimon Obiols “Ens volen dividir”. Sobre la reacció del govern d’Espanya a la Sentència del Tribunal Constitucional cal llegir la crònica de Carmen del Riego a La Vanguardia “El gobierno ampara a Montilla con la operación rescate del Estatut”. Sobre l’esgotament de la legislatura decidit pel president, desmentint els rumors que situaven la data electoral el 24 d’octubre, podeu llegir l’article de Joan Tapia “Les sis raons de Montilla”. Joan Subirats en el seu article “Que todo sea como antes” ens recorda el caràcter crucial del moment de canvi econòmic, social i cultural que vivim, que res no serà com abans i que la política ha de donar respostes en el seu estret marge de maniobra. Sobre la incorporació de Celestino Corbacho a la candidatura socialista, que demostra que els socialistes pensem donar la batalla a fons i que hi ha molta gent disposada a deixar-hi la pell, podeu llegir l’article de Francesc Valls “Refuerzos y falacias”. Per cert, m’ha agradat l’interès que susciten les candidatures del PSC que contrasta amb el desinterès amb que han estat rebudes les d’altres formacions polítiques.

Avui La Vanguardia publica una enquesta preelectoral que conté el següent pronòstic. CiU, 60-61 escons (48 el 2006); PSC, 31-32 escons (37 el 2006); ERC, 15-16 escons (21 el 2006); PP, 15 escons (14 el 2006); ICV-EUiA, 12 escons (els mateixos que el 2006); Ciutadans, 0-3 escons (3 el 2006); Reagrupament, 0-3 escons (el 2006 no es va presentar). Com sempre, és imprescindible llegir l’anàlisi de Julián Santamaría, director de l’estudi. La Vanguardia destaca dues idees d’aquest anàlisi “Lo más llamativo es el retroceso de CiU y del PSC, así como la fuerte caída de la popularidad de Mas” i “Dos meses son pocos para cambiar el estado de ánimo en Catalunya, pero poco no es igual que nada”.

Abans de decidir sobre les candidatures del PSC i d’aprovar el nostre programa electoral, els socialistes estem aprofitant el mes de setembre per explicar l’acció del govern presidit per José Montilla els darrers quatre anys.

La feina feta ha estat molta i molt bona: el desplegament de l’Estatut, l’acord del finançament, el màxim històric en inversió pública, un especial esforç d’augment dels metges, Mossos i mestres al servei dels ciutadans, el traspàs de la gestió del servei de rodalies, la inspecció de treball i l’expedició del primer permís de treball per als treballadors estrangers, la llei d’educació de Catalunya, la llei de salut pública, la llei de serveis socials, l’aeroport de Lleida-Alguaire, noves escoles, més places d’escoles bressol, nous hospitals i nous centres de salut, els pactes nacionals d’habitatge, recerca i innovació, infraestructures, immigració i la renovació de l’acord estratègic per la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana amb els agents socials, un gir radical en la política de l’aigua amb la garantia de subministrament a partir de la dessalinització, l’eliminació de l’impost de successions per al 94% dels contribuents, la llei de barris, l’ampliació de la xarxa de metro, la posta en marxa del primer tram del canal Segarra-Garrigues, més ajuts per l’habitatge, més energia renovable, la Ciutat de la justícia, més presons, desplegament de la llei de la dependència… Un balanç fantàstic que encara no ha pogut revertir completament els retards acumulats en 23 anys de governs de CiU.

Sobre la campanya explicativa de la gestió us convido a llegir l’anotació estiuenca en el meu bloc que portava com a títol “El canvi real”, la notícia en el web presidentmontilla.cat i en el web socialistes.cat i les fotografies de les tanques publicitàries a Flickr. La gent que tingui un iPhone es pot baixar l’aplicació President Montilla que conté moltes dades.

Però la campanya girarà sobretot al voltant de propostes de futur en matèria d’autogovern, de lluita contra la crisi i de model social. Les alternatives són clares: impulsar l’autogovern en el marc espanyol o trencar amb el marc constitucional i estatutari; pensar que de la crisi en podem sortir sense sacrificis o parlar clar i impulsar les reformes necessàries; intentar enganyar amb promeses de rebaixar els impostos al mateix temps que es promet augmentar les inversions i la qualitat dels serveis públics o defensar una fiscalitat equitativa i un esforç solidari per desenvolupar l’Estat del benestar. En aquest sentit la nostra proposta electoral serà clara i en la nostra campanya posarem en evidència l’ambigüitat i la buidor de les propostes de CiU tant en el terreny de les relacions Catalunya-Espanya com en el terreny de la política econòmica i social. N’he parlat en l’article publicat eldebat.cat “L’hora de la veritat”.

Aquesta darrera setmana hem tingut també un exemple clar de les diferències entre el president Montilla i Artur Mas. Mentre el president Montilla estava a la Xina impulsant una important inversió a Catalunya per part de la multinacional xinesa Chery, Artur Mas que podia haver manifestat la seva satisfacció i fins i tot dir que si arriba a la presidència treballarà per culminar l’operació, només s’ha dedicat a posar en dubte la viabilitat del projecte.

Podeu llegir la notícia al web de la Generalitat, al web presidentmontilla.cat, a la crònica de C. Delgado a El País i a l’article “Vendiendo” de Pedro Nueno, impulsor de l’escola de negocis CEIBS (China Europe International Business School) de Shanghai, professor d’IESE, i un dels principals col·laboradors de la Generalitat en aquesta operació, a La Vanguardia d’avui.

Aquest estiu s’ha seguit parlant del cas Palau, podeu llegir, per exemple, l’article d’Antoni Segura “La corrupció no era només del 3%”. I també ha sorprès molt l’actitud de CiU exigint el PNB que no doni suport al projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2011, perjudicant econòmicament Catalunya i Espanya i impulsant una desestabilització política que només pot beneficiar el PP. Podeu llegir al respecte l’article de David Miró “Les nòvies del Congrés”.

Abans de passar a la política espanyola, us recomano dos articles sobre Barcelona: Joan B. Casas “Un centro para el siglo XXI” i Joaquim Coll “El repte de la Barcelona federal”.

Aquest estiu s’ha manifestat novament el caràcter reaccionari de José Maria Aznar que ha empeltat de forma profunda el seu partit. Vegeu-ho en l’article de Juan Carlos Monedero “Aznar, un mal español”. I ha seguit també el culebrot valencià del PP i de la trama Gürtel en general. Us convido a llegir al respecte l’article de Ramon Cotarelo “La corte de los milagros” i l’editorial d’El País “Rajoy opta por Camps”.

Però l’important és la situació econòmica. Al respecte us convido a llegir els articles d’Alfredo Pastor “Recuperación más lenta”, Anton Costas “¿Quién tirará de la economía y el empleo?”, José Antonio Bueno “Tres anys de crisi”, Anton Costas “Amanece, que no es poco” i Angel Laborda “España, ¿locomotora de Europa?” (alertant sobre la nostra manca de competitivitat, l’excés d’importacions i el dèficit d’exportacions espanyoles).

Aquest estiu s’ha produït també un debat sobre la necessitat d’ajustar la fiscalitat espanyola. Podeu llegir al respecte els articles de Josep Oliver “¿Un nou ajust impositiu?”, Vicenç Navarro “Impuestos, déficit y empleo?”, Josep Oliver “Un nou pacte fiscal” i Diego López Garrido “El Estado de bienestar: vuelta a la fiscalidad”.

Segueix obert el debat sobre la reforma de les pensions com ho mostra l’article d’Adolfo Jiménez que precisament porta el títol de “La reforma de las pensiones”.

Sobre política internacional us convido a llegir els articles de Jean-Marie Colombani “Un callejón sin salida” (sobre Afganistán), Marc Bassets “Una catástrofe geopolítica” (sobre les inundacions al Pakistán), Jesús Cuadrado “¿Qué hacemos en Afganistán” (després de l’assassinat de dos guàrdies civils espanyols i el seu intèrpret en aquell país) i Ignacio Sotelo “La nueva coyuntura internacional”.

També us interessaran els articles de Robert Skidelsky “Consolidadores y estimuladores” (sobre el debat econòmic a nivell mundial), José Reinoso “China deja atrás a Japón”, John D. Podesta “Los demócratas, en la encrucijada” (sobre les eleccions nordamericanes del novembre), Paul Krugman “La verdadera historia” (sobre la situació econòmica dels Estats Units, defensant que el president Obama decideixi noves mesures d’estímul), Josep Borrell “Un estiu de foc i aigua” (sobre les conseqüències concretes del canvi climàtic) i Sami Naïr “Una nueva solidaridad euromediterránea”.

Aprofito per saludar la publicació d’un llibre d’imprescindible lectura “32 tendencias de cambio (2010-2020)” de Juan Freire i Antoni Gutiérrez-Rubí, amb pròleg de Francis Pisani. Us el podeu descarregar aquí i seguir el diàleg que pretén impulsar en la pàgina web “Laboratorio de tendencias”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 29 de juliol, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
- El Rei s’apunta al Tardanisme: “Los de la familia real tampoco trabajamos tanto… perdoneu, però algú ho havia de dir!” i “Mi papel en el 23-F tampoco fue para tanto… perdoneu, però algú ho havia de dir!”

EL MILLOR
- Pilar Rahola intentant relaxar-se i…. les vacances!!!

EL PITJOR
- Pepet Montilla i el Conseller Maragall a l’escola o el Papi a Nova Zelanda?? Difícil elecció…

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Festa de disfresses… Herrera de fallera major, Puigcercós de torero o Montilla d’independentista??

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any)
- Extraordinari final de festa, amb Pujol i Maragall comentant la jugada i amb lʼaparició estel•lar del MegaMolina en pla Armageddon carregant-se el plató i tots els personatges… gràcies, gràcies, gràcies!!!!

LA FRASE DE LA SETMANA
- Chacón a Corbacho “Deixa de mengar-te marrons, que després t’agafa mal de panxa“

SURREALISTA
- Nou programa de Teletaxi TV Lo nostru (Our things), on Justo Molinero “Let’s arrancate for a happiness“ entrevista Cameron de la Isla… Beautiful quejio

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- Si les neules fossin tan bones la gent les menjaria tot l’any… Perdoneu, però algú ho havia de dir!
- Potser no caldria que el Woody Allen fes una peli cada any… Perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA PICADA D’ULLET

- Camps diu que la temporada que ve no sortirà al Polònia, com que han tancat tots els repetidors, ningú no veu Polònia a València… la qüestió és que ha fitxat pel nou programa de Canal 9, Bratislava. Ja tenen careta i pilot fet!!

ZW 225 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://blog.actuable.es/

Actuable és una plataforma d’activisme online que es fonamenta en la idea de “construir una comunitat de persones i organitzacions que uneixin esforços per transformar el món dient a governs, empreses i altres actors importants de la nostra societat quins canvis volem”. Actuable vol arribar al màxim número possible de persones, així que permet el registre en el formulari dintre del bloc per conèixer tot allò relacionat amb la plataforma. També compta amb una pàgina a Facebook i un compte a Twitter a través dels quals es llencen avisos dels articles i, molt aviat, de les peticions més rellevants de la plataforma, ja que encara no s’ha presentat oficialment. L’impulsor de la iniciativa: Francisco Polo.

Més sobre el projecte:
- “Actuable, el plan de Francisco Polo para cambiar el mundo”
- “Actuable. Tú también puedes cambiar el mundo”

ZV (Zona Vídeo). #TweetPeli és una iniciativa sorgida a Twitter, de la mà de Valentí Sanjuan, amb el propòsit de realitzar la primera pel·lícula cooperativa entre usuaris de Twitter, a partir de la col·laboració totalment voluntària de més de 400 usuaris. La pel·lícula tindrà sis històries articulades al voltant d’un eix temàtic comú: Twitter. I els beneficis que s’obtinguin s’entregaran a una ONG (escollida també pels usuaris d’aquesta xarxa social). Més informació.