Aquesta setmana us recomano que comenceu per llegir la conferència del president Montilla “D’un temps, d’un país. Un itinerari personal” pronunciada en el Teatre Romea. És el relat d’una vida que constitueix tota una lliçó pels que des de la ignorància o la mala fe es dediquen de forma permanent a desqualificar el president Montilla i el seu compromís amb Catalunya. També us interessarà llegir la crònica de l’acte que va fer Cristina Sen a La Vanguardia. En una clau preelectoral heu de llegir l’entrevista a José Montilla que li fan avui mateix Josep Carles Rius i Ferran Casas al diari Público.

L’enquesta que publica avui el diari El País a dos mesos de les eleccions ofereix els següents resultats: CiU 61 escons (48 el 2006), PSC 28 escons (37 el 2006), PP 17 escons (14 el 2006 ), ERC 12 (21 el 2006), ICV-EUiA 9 (12 el 2006), Ciutadans 4 (3 el 2006), Reagrupament 2 (cap el 2006) i Solidaritat Catalana per la Independència 2 (cap el 2006). Aquesta enquesta preveu una participació electoral del 50% (sis punts menys que el 2006). Caldrà que els socialistes treballem força per promoure una major participació i assolir uns bon resultats.

Sobre el que suposaria una victòria de CiU en les properes eleccions al Parlament de Catalunya us recomano que llegiu els articles de Javier Cercas “El retorno” i Enric Company “Un retorno disfrazado de cambio”.

També us interessaran dues entrevistes publicades diumenge passat, a Joaquim Nadal, entrevistat per Quim Torrent a l’Avui, i a Lluís M. de Puig, entrevistat per Salvador García-Arbós a El Punt.

En aquest esforç per remuntar les enquestes cal començar per explicar la gestió del govern de la Generalitat presidit per José Montilla. Les dades són eloqüents: el Govern ha contractat cada dia del seu mandat 5 mestres, 3 mossos d’esquadra i 2 metges. El govern ha construït en 4 anys més de 1.000 equipaments, 5 equipaments per setmana. Ha construït 410 escoles, 288 escoles bressol, 123 centres de salut, 77 biblioteques, 14 parcs de bombers, 8 hospitals, 90 quilòmetres d’autovia i 212 quilòmetres de camins rurals, entre d’altres actuacions. El govern ha construït dues escoles per setmana, un centre d’assistència primària cada quinze dies i una estació de metro cada tres mesos. En sis enllaços hi trobareu tota la informació disponible sobre la gestió del govern de Catalunya en el període 2007-2010:

• Compliment del Pla de Govern 2007-2010. Tots els documents amb el balanç del Govern presentat dimarts passat.
• Construïm Catalunya. Totes les actuacions del Govern de la Generalitat per sectors i territoris.
• Vídeo sobre el compliment del Pla de Govern 2007-2010.
• Breu document de balanç dels quatre anys de gestió
• Quatre anys explicats a partir de 25 fets
• Quatre anys explicats a partir de 100 dades

Sobre algunes polèmiques recents us recomano els articles de Joaquim Coll “Paradoxes del cas Millet”, Albert Gimeno “Olé por la coherencia” (prohibició de les curses de braus i protecció dels correbous), Jordi Font “Poders, soviets i democràcia” i Pedro Nueno “’Alcaldeando’” (sobre la gran vàlua dels alcaldes de Barcelona, Londres i Madrid).

Amb reflexions més de fons sobre el catalanisme no us podeu perdre la conferència de Lluís Foix “Catalanisme al segle XXI” i els articles de Raimon Obiols al seu bloc “Catalunya, un sol poble” i Joaquim Coello “Estem en una cruïlla?”.

Sobre la deriva xenòfoba de Sarkozy i el PP us convido a llegir els articles de Lluís Foix “Racismo es precisamente esto”, Josep Oliver “Gitanos, immigració i crisi” i Manuel Castells “Europa xenòfoba”.

Sobre la proposta de crear una taxa Tobin sobre les transaccions financeres internacionals podeu llegir el discurs de José Luis Rodríguez Zapatero a l’ONU i els articles de Gonzalo López Alba “Zapatero aboga por combatir la pobreza con una tasa Tobin”, Xavier Vidal-Folch “Imbécil, utópica, inútil, populista” i Joaquín Estefanía “¿Quién manda?”.

Dimecres els sindicats han convocat una vaga general, que s’emmarca també en una jornada de lluita a nivell europeu. La reforma laboral i la priorització de la lluita contra el dèficit públic decidits pel govern Zapatero són els motius fonamentals esgrimits pels sindicats per justificar la convocatòria. Des del respecte que em mereixen els sindicats i els seus instruments reivindicatius, i compartint també les seves preocupacions sobre els efectes immediats de les reformes proposades, no comparteixo la seva decisió. Crec sincerament que el govern socialista està utilitzant el seu escàs marge de maniobra per lluitar contra la crisi i per evitar que el seu cost recaigui sobre els sectors més febles. Seria injust oblidar que gràcies al govern socialista avui la cobertura als desocupats arriba al 80% i que l’alternativa econòmica que defensa el PP implicaria un sacrifici encara més important pels treballadors, les classes populars i els sectors més desfavorits de la societat (només cal veure l’ofensiva antisindical d’Esperanza Aguirre esperonada per la dreta mediàtica). Sobre la vaga la setmana passada us recomanava un article de Fernando Vallespín que ha merescut una contundent rèplica per part de Vicenç Navarro. També us poden interessar els contraposats punts de vista d’Enrique Gil Calvo i José María Zufiaur. I l’anàlisi de l’opinió pública amb respecte de la convocatòria de vaga que fa José Luis de Zárraga en el seu article “Corazón partido”.

Aquesta setmana s’ha fet públic l’acord entre el govern espanyol i el Partit Nacionalista Basc que farà possible l’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2011. M’han sobtat molt les declaracions d’Artur Mas lloant el sentit d’Estat dels nacionalistes bascos quan fins fa pocs dies CiU intentava arrossegar-los a la seva posició de negar el seu suport als PGE per fer caure el govern Zapatero. Podeu llegir al respecte els articles de Rosa Paz “Un respir per poder-se dedicar al que és important” i Angel Laborda “El déficit público, un problema estructural” i l’editorial de La Vanguardia “Presupuestos contra el déficit”.

Amb importants reflexions polítiques, econòmiques i socials us interessaran els articles de Joaquín Estefanía “Desempleo: la tierra baldía”, Joan Majó “La vida laboral”, Andreu Mas-Colell “Investigación: no podemos retroceder”, Alain Touraine “La crisis dentro de la crisis”, Jordi Sevilla “La ideología en los impuestos”, Angel Ubide “Crecimiento y bienestar” i Xavier Vives “Industria y competitividad”.

Sobre el PP no us hauríeu de perdre els articles de Ramon Cotarelo “El negocio de la política” i Manuel Sanchís “’Molt poc honorable’”.

Amb motiu de la mort de José Antonio Labordeta us convido a llegir els articles de Gregorio Morán “Un intelectual decente” i Jesús Maraña “Los que sacaban de quicio a Labordeta”.

Ahir el Partit Laborista britànic va escollir el seu nou líder, Ed Miliband, que es va imposar per molt poc marge al seu germà gran, David, gràcies a un ampli suport dels sindicats. Us convido a llegir els articles d’Ed Miliband “I’ll make capitalism work for the people” publicat a The Observer el 29 d’agost i “My vision to rebuild trust” publicat avui mateix amb motiu de la seva elecció a The Sunday Telegraph. Us interessaran també els articles de Walter Oppenheimer “El último soñador del partido” i Rosa Massagué “Les dues ànimes del partit laborista mai moren”. Sobre les dificultats de l’esquerra europea podeu llegir l’article de Xavier Batalla “Votar pobre”.

Sobre les negociacions entre Israel i l’Autoritat Nacional Palestina us interessarà l’article de Pascal Boniface “Sísifo lo tenía más fácil”. I també té gran interès l’article de Pere Vilanova “Los dilemas de la cooperación”.

I si la conjuntura apareix especialment difícil per a l’esquerra, estic convençut que la seva represa dependrà en gran mesura de la nostra capacitat d’aplicar la saviesa de Tony Judt continguda en el seu darrer llibre “Algo va mal” (Taurus) / “El món no se’n surt” (La magrana). Avui El País ens en regala un llarg fragment “El legado de Tony Judt”.

I acabo recomanant-vos la crònica de Xavier Roca sobre el documental “Bicicleta, cullera, poma” que, protagonitzat per Pasqual Maragall i la seva família, ens endinsa en la problemàtica de l’Alzheimer. Va ser acollit de manera magnífica al Festival de Sant Sebastià i es projecta avui per primer cop a Barcelona al Gran Teatre del Liceu.

“Perles” del programa del Polònia emès el 23 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
- Novetats a la roda de premsa de Montilla: no és que dubti entre fer de número 2 a Ernest Maragall i Bob Esponja, és que s’ha deixat bigoti! Iceta s’horroritza: “El bigoti fa antic i porta mala sort“. Doncs sembla que no… les enquestes pugen com l’escuma i fins i tot Sobrequés vol tornar al PSC. Ara que l’efecte electoral s’acaba tan bon punt Hereu imita la nova imatge presidencial…

- Cimera ZP, Corbacho i Cándido Méndez per parlar de la vaga general. ZP no pretén desconvocar, sinó allargar la vaga fins el Nadal! Quin estalvi, tu. I posar becaris per cobrir els serveis mínims, que cobren menys i somriuen més.

- Puigcercós agenollat demana a Carod “només tu tens la clau del meu despatx“. La cosa és literal, perquè Puigcercós s’ha quedat tancat “Ningú m’agafa el telèfon i avui és l’últim dia per presentar les llistes electorals.” El mal és que a) Carod acaba de llançar la clau al wàter i b) Carod s’ha quedat tancat al lavabo!

- Minimíting de Laporta al Camp Nou: “Al lloru! Hi ha una única paraula que emn fa trempar: Catalunya!”

- Any 2069: el món és ple d’illetrats, com ara, però pitjor. Per salvar el món arriba Supergimfi, el nou còmic “Llegiu, llegiu, fills de pppp“

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any)
- ˮUpjolˮ [pare i fill] lʼúltima aventura de Pixar per ˮenlairarˮ el projecte convergent.

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- El Facebook només serveix per saber si la teva ex ha trobat nòvio… perdoneu, però algú ho havia de dir!

- Les gralles fan venir mal de cap… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LʼESTÀVEM ESPERANT
- Afinitats electives. Sánchez Camacho s’entrevista amb Sarkozy: “Nicolás necessito que vinguis a fer campanya amb mi. Podríem fer un vídeo amb tu i en Garcia Albiol.” Nicolás s’hi nega, però pica de seguida al compàs de la nova cançó “Mariano m’a dit que tu em pots ajudar“. L’espot revisita el gran Duo Sacapuntas amb Sarkozy i Garcia Albiol vestits de toreros: “Como está Badalona de gitanos rumanos? abarrotaaaaa“

LA NOVETAT
- Xavier Bosch, tristón, agegantat i raro raro raro!

- Dolors Camats, la primera diputada elèctrica del Parlament de Catalunya, i amb un detector d’objectes no reciclats incorporat.

- Tofu, el gos de Joan Herrera.

ZW 228 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

What do you suggest? és un interessant experiment semàntic a través de les cerques a Google. Quan es fa una cerca, apareixen les paraules que tenen relació amb la paraula clau cercada, tal com han estat cercades per d’altres usuaris de Google. És una representació molt intuïtiva, i n’hi ha prou amb clicar qualsevol paraula per tal que et mostri les paraules més associades a cada cerca. En l’exemple mostrat a Microsiervos, “Britney”.