Diumenge vaig anunciar que faria avui l’actualització setmanal del diari: allà va:

Dilluns dia 4 d’octubre, en un acte celebrat al Palau de la Generalitat, el president Montilla ha fet balanç de la legislatura i ha signat el decret de convocatòria de les eleccions al Parlament de Catalunya que tindran lloc el proper 28 de novembre. Podeu veure una ressenya i imatges de l’acte al web de la Generalitat i descarregar-vos l’important discurs del president Montilla.

El mateix dilluns, El Periódico de Catalunya feia pública una enquesta pre-electoral que apuntava els següents resultats: CiU 63-65 escons (48 el 2006), PSC 30-31 escons (37 el 2006), PP 14-15 escons (14 el 2006), ERC 12-13 escons (21 el 2006), ICV-EUiA 9-10 escons (12 el 2006), C’s 2-3 escons (3 el 2006), Solidaritat Catalana per la Independència 0-2 escons (cap el 2006). En la meva opinió la dada més preocupant és la que feia referència a la participació, que segons l’enquesta seria del 48%, i el 2006 va ser del 56%. Podeu llegir al respecte l’article d’Àngels Pont, directora de l’estudi, “Pocs canvis a la vista al mapa electoral”.

Per ara totes les enquestes assenyalen un nivell de participació molt baix que ve a coincidir amb la constatació d’un gran malestar polític en el nostre país en la darrera enquesta del CIS segons la qual la preferència pel sistema democràtic a Catalunya està 11 punts per sota de la mitjana espanyola. Ho podeu veure a la crònica de Carles Castro “Democracia maldita”.

Sobre la llarga precampanya us convido a llegir els articles de Margarita Rivière “En clave catalana: las elecciones del malestar”, Enric Company “El último día del tripartito”, Jordi Coca “Ai, les banderes…”, Josep M. Balcells “Confessions a l’hora del relleu”, Antonio Franco “’No ens ho podem permetre’”, Margarita Rivière “¿Qué puede sorprendernos?”, Andreu Mayayo “El pecat original d’Artur Mas”, Francesc Escribano “El tripartit que no vol ningú” i Jordi Font “Nou són massa”. També us interessarà la reflexió de Raimon Obiols en el seu bloc.

Aquesta setmana s’ha fet públic un document del Cercle d’Economia en el que fixa les preocupacions davant l’etapa política que s’obrirà després de les eleccions especialment pel que fa a les relacions entre Catalunya i Espanya. El document parla de refer el pacte constitucional, proposta que ha estat una constant en les declaracions del President de la Generalitat quan ha alertat sobre la desafecció entre Catalunya i Espanya i, molt especialment, en la seva declaració institucional amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional. Sobre aquestes qüestions podeu llegir els articles de Josep Ramoneda “La reforma de la Constitución”, Andreu Mayayo “Molt soroll independentista per a no res” i Francesc Valls “Soberanismo difuso”.

És evident que una de les causes profundes del malestar català és la percepció d’un tracte econòmic injust, que el nou sistema de finançament corregeix. Sobre aquesta qüestió podeu llegir l’article de Guillem López Casasnovas “Sort que els números són tossuts”. Aquesta percepció és la que ha portat a Artur Mas a reclamar el concert econòmic per a Catalunya (que la constitució només empara pels règims forals de Navarra i el País basc) com posa de relleu també Guillem López Casasnovas en el seu article “Concert desafinat”. La llarga elaboració estatutària ens proporciona molts exemples de reclamacions de CDC que després van quedar enterrades en l’oblit (autodeterminació, dret a decidir, concert econòmic, drets històrics com a instrument per assolir competències exclusives de l’Estat,…); tal com van fer al llarg de 23 de govern en el que la queixa permanent sobre limitacions de l’autogovern mai va anar acompanyada de reformes concretes (la de l’Estatut va haver d’esperar a la victòria de les esquerres el 2003). El propi Josep Antoni Duran Lleida ja va aigualint la qüestió i no parla de “concert” sinó de “nou pacte fiscal”, com ho fa en l’entrada del seu bloc del 9 d’octubre: “És important valorar el sentit de la proposta d’intentar obtenir un nou pacte fiscal per a Catalunya que millori els nostres ingressos. El nom que més ha quedat és el de concert, tot i que a mi no m’agrada perquè es tendeix a equiparar-lo al basc i a l’acord foral navarrès. I en cap dels casos pot arribar a ser el mateix que el que podem aspirar amb realisme per al nostre país”. Agitar la bandera per després amagar-la quan convé, aquesta és la divisa convergent.

Aquesta setmana s’ha conegut també la decisió del Govern de Catalunya d’emetre deute per valor de 1.000 milions d’euros amb la intenció que sigui subscrita per particulars. CiU ha criticat aquesta emissió i s’ha atrevit a parlar de fallida de les finances de la Generalitat, oblidant que els governs de CiU van recórrer a operacions similars. Actuant així CiU posa de relleu tant desconeixement com a irresponsabilitat i mala fe. Vegeu al respecte la informació del diari El País. També us interessarà la crònica d’Àngels Piñol “La Generalitat necesitó seis años para tapar los agujeros que dejó CiU”.

Quan estava a punt de publicar el diari, m’arriba la notícia que CiU ha rebentat la negociació sobre la celebració dels debats cara a cara. Si la seva prepotència és tan gran amb les enquestes que s’han publicat fins ara, no vull ni pensar què passaria si arribessin a governar amb una majoria com la que les enquestes els atribueixen en aquests moments. Llegiu la nota oficial del PSC al respecte.

Com a contrapunt val la pena subratllar la bona notícia que ens proporcionava Antoni Fuentes a El Periódico de Catalunya “Nissan estudia fabricar motors elèctrics a la planta de Barcelona” o reflexionar sobre les aportacions d’Enric Llarch “Sociedad innovadora” i Irene Boada “Universitats de primera”.

Sobre Barcelona us convido a llegir l’article de Joaquim Coll “(Des)enamorar-se de Barcelona” i a fullejar l’extra Barcelona d’El País-Negocios publicat diumenge en el que destaquen les informacions sobre l’atractiu des del punt de vista econòmic i empresarial de la capital de Catalunya.

I per reflexionar sobre la jornada festiva d’avui, abans de passar als temes relatius a la política espanyola, considero imprescindible llegir la reflexió de Toni Coromina “Hispanidad y catalanidad”.

Sobre política espanyola us convido a llegir els articles d’Ignacio Escolar “En defensa de las primarias”, José Andrés Torres Mora “La democracia interna y sus enemigos”, Celestino Corbacho “Intervenció a Nova Economia Fòrum”, Ramón Cotarelo “La corrupción que no cesa”, Jesús Caldera “Solo hay un camino, la integración”, l’entrevista a Carme Chacón que li fan Javier Casqueiro i Miguel González a El País i l’article de José Luis de Zárraga “El quinto escalón”, que explica el camí que ha portat a l’actual avantatge de 13 punts i mig del PP sobre el PSOE.

Sobre qüestions relatives a la política econòmica us recomano que llegiu els articles de Joaquín Estefanía “Huelga general de propuestas”, Ramón Jáuregui “8 precisiones a la huelga general”, Josep Oliver “Mercats atents al pressupost” i Vicenç Navarro “Zapatero, ¿el Schröder español?”.

Aquesta setmana s’ha conegut la proposta de reforma de les pensions plantejada pels “100 economistas” de FEDEA, al respecte podeu llegir l’article favorable de Sergio Jiménez “La imperativa reforma de las pensiones” i l’article contrari de Vicenç Navarro “Los errores del manifiesto neoliberal sobre las pensiones de los cien economistas”.

Dijous vaig assistir a la presentació del llibre de Felipe González “Mi idea de Europa”, editat per RBA. En el llibre es troben molts dels materials que finalment van donar lloc a l’Informe sobre el futur de la UE elaborat pel grup de savis presidit per Felipe González. En el decurs de l’acte de presentació Felipe González es va plànyer que els dirigents europeus no haguessin fet cas de l’informe de Wim Kok del 2004 en el que ja es denunciava l’incompliment dels objectius de l’estratègia de Lisboa i s’assenyalaven les necessàries rectificacions. També us recomano que llegiu l’article d’Enrique Guerrero “¿Es la UE un actor global?”.

Sobre política internacional us recomano que llegiu els articles de Sami Naïr “Proclamar el Estado palestino”, Jeffrey Sachs “La creciente crisis moral de Estados Unidos” i Lluís Bassets “Peligrosos y fascinantes mandarines”.

Sobre l’orientació de la política econòmica internacional us convido a llegir els articles de Joan Tugores “Complementarios” (afirmant la necessitat de fer compatibles competitivitat i equitat), Claudi Pérez “¿Sobredosis de austeridad?” (sobre els debats en el si del Fons Monetari Internacional), Lluís Bassets “Devaluaciones competitivas” (sobre els riscos d’una competència deslleial entre Estats) i Joaquín Estefanía “Se busca otro hotel Plaza” (sobre la necessitat de negociar els tipus de canvi entre Estats Units, Europa i la Xina).

En referència a d’altres debats d’interès us recomano els articles de Jean Marie Colombani “El futuro del laborismo”, Walter Oppenheimer “Los ‘tories’ desafían a la clase media al privarla de ayudas a las familias”, Xavier Sabaté “L’Església catòlica i el pluralisme”, Rafael Nadal “Las revelaciones de Sant Benet”, Javier Cercas “La Academia sueca se premia a sí misma” (sobre la concessió del premi Nobel de Literatura a Mario Vargas Llosa), Luis García Montero “Algo va muy mal” (sobre el llibre pòstum de Tony Judt) i l’entrevista a Michel Wieviorka que li fa Josep Playà Maset a La Vanguardia.

I acabo amb la trista notícia de la mort sobtada del dirigent de CCOO Simón Rosado, amb el meu condol per la família i la gent de Comissions Obreres i d’Iniciativa per Catalunya Verds. Podeu llegir l’obituari que li ha dedicat Jordi Guillot “Simón Rosado, el sindicalista tenaz”.

“Perles” del programa del Polònia emès el 7 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
- Molt bo. Mas haurà de fer cartells electorals enrotllables si vol incloure no només el seu lema de campanya sinó els seus innombrables “totiques”! I d’on sortirà tot el paper necessari? Es pregunta Oriol Pujol… sembla que la resposta està en la versió “pocket” que farà a partir d’ara La Vanguardia.

- Un 10 per l’actuació d’Albert Rivera, convidat del gegant Xavier Bosch a l’Àgora. I molt bona la idea de subtitolar-lo en castellà, també. El Bosch una mica passat de voltes, no trobeu? O s’adorm o s’exalta…

- Avui, a L’Hora del Lector… els prospectes dels medicaments! Anagrama d’automedicar -> ui toca merda!

ARXIU HISTÒRIC (avui fa un any)
- Mas intentant explicar el cash Millet, és a dir, en què es van gastar els 600.000 leurus a la Fundació Trias Fargas… a banda dʼuna biografia i tot de productes de merxandatge inútils sobre Fèlix Millet pare… és de visionat imprescindible el documental sobre la seva vida en què Fèlix Millet, fill, ja apunta maneres. Veieu en aquest fotograma com Fèlix Millet, pare, renya Fèlix Millet, fill, per haver-li robat un penjol a la minyona.

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- Tots els mercats medievals són idèntics… perdoneu, però algú ho havia de dir!

- El Bruce Springsteen crida massa… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA NOVETAT
- Trinidad Jiménez… Buscant a Zp desesperadament

LA PICADA D’ULLET
- Montilla dissol el Parlament, literalment, amb àcid sulfúric… aquest home, això de les metàfores, li costa…

KA FORT
- Iceta atura Montilla en el moment de “marcar” Montserrat Tura amb les sigles del PSC perquè no s’oblidi de quin és el seu partit… no!!! No la maltractis -diu que la necessitem de número 2! És dona, catalanista, té bona imatge…

LA FRASE DE LA SETMANA
- Joan Puigcercós: “Perdre el poder és un marrón”

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Joan Herrera, locomia total.

LA CANÇÓ [Bad romance, Lady Gaga]

[Puigcercós i Herrera] Ohhhhhhhh
Ai, quin marronàs!
[Puigcercós] Ma-ma-marronàs
[Carod] No te’n sortiràs!
[Puigcercós] quin marronàs!
[Carod] Quina pena fas!
[Herrera] Ma-ma-marronàs
Ja em diràs què fas!
Ma-ma-marronàs
Amb tots els cessats
[Puigcercós] Tots aquests paios
Se’n van al carrer
Si no governo,
No sé què en faré
Ai quin merder
Quin marrón
Em menjaré
[Herrera] Director, tècnic,
Sotscap i assessor
He de ficar-vos a un contenidor
De quin color?
Mare meva quina por!
[Carod] Això és el que passa
Quan la cagues massa

ZW 230 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Una nova selecció de decàlegs sobre temes diversos que espero que us resultin interessants:

Sobre Màrqueting:

• “Los 10 principios sobre el marketing actual” (LaFlecha, Javier Díaz)

Sobre Gestió i lideratge a l’empresa:

• “Las 10 pistas para gestionar y tratar mejor a los trabajadores” (El Blog Salmón, Onésimo Álvarez-Moro)

Sobre Ciberactivisme:

• “10 tácticas para convertir la información en acción” (K-Government, Carlos Guadián)

Sobre xarxes socials (Twitter, Facebook):

• “Diez formas de decir gracias después de un RT en Twitter” (Reflexiones e irreflexiones, Fernando Tricas)
• “10 razones para darnos cuenta de que sí vale la pena utilizar Facebook” (K-Government, Carlos Guadián)

Altres d’interès:

• “10 leyes de la simplicidad” (Martín Méndez. A partir del llibre de John Maeda, The Laws of Simplicity)
• “Getting serious about your meeting problem” (Seth Godin’s Blog)

I com sempre, enllaço altres Zona Web amb diferents seleccions: Decàlegs I, Decàlegs II, Decàlegs III, Decàlegs IV, Decàlegs V, Decàlegs VI i Decàlegs VII.

Zona Vídeo (ZV). DonaMcine – Primera edició del Concurs internacional de Curtmetratges Solidaris realitzats per dones sobre dones. DonaMCine és un projecte àudiovisual impulsat per l’Associació Entrepueblos/ Entrepobles/Entrepobos/Herriarte, que treballa en cooperació solidària des de fa més de 20 anys, i la productora Doble Banda, amb una àmplia experiència en cinema i documentals de contingut social.