Com gairebé sempre, amb presses i molta por de deixar-me coses importants al tinter, però allà va.

Primer de tot, imprescindibles discursos: el de Montserrat Tura a la Conferència Nacional del PSC i, sobretot, el pronunciat avui pel president Montilla en l’acte que portava per lema “Punt i a part”. Us en destaco un petit fragment:

La cruïlla política a la que ens enfrontem és decisiva pel futur de Catalunya… i del PSC.
El tripartit ha fet un gran servei, però el seu temps ha passat.
Dic això però no me’n penedeixo, en absolut, hem d’estar orgullosos de la feina que hem fet, però no el reeditarem.
Encara que sumem.
Amb aquesta fórmula, i amb les propostes actuals dels seus líders, no podríem encarar el futur de Catalunya.
Ara cal fer un punt i a part.
Ara cal un Govern socialista, presidit per un socialista, per fer possible, novament i renovadament, el projecte polític del catalanisme d’esquerres que volem i que el país necessita.

Us recomano el nou clip de precampanya en clau d’humor i batejat com “La vida de Monti” en el que reivindiquem l’obra de govern. També us pot interessar el vídeo en el que els consellers i conselleres del PSC resumien la nostra tasca col·lectiva en l’acte d’avui. I us convido a escoltar l’entrevista que em feia Manel Fuentes a Catalunya Ràdio dijous i a veure l’entrevista que em feia Josep Cuní divendres a TV-3. Aquí sota trobareu una foto de l’acte d’avui.

Arguments de cara a la nova etapa no en falten. Hi ha articles que ens en proporcionen alguns: l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Pecats a expiar a la Sagrada Família” i els articles d’Enric Company “Esquerra y la cultura de gobierno”, Andreu Mayayo “Mas i el dret a no decidir”, Cristina Buesa “Els trens regionals passaran a la Generalitat l’1 de gener”, Alicia Rodríguez de Paz i Maite Gutiérrez “Catalunya copa el campus de excelencia” o el d’El Periódico de Catalunya “Empresaris del ‘cas Unió’ admeten el frau”.

Aquesta setmana el President Montilla va entregar a Iñaki Gabilondo el premi Blanquerna. Podeu llegir les cròniques de Juan Cruz “’Jo estimo molt Catalunya’” i Miquel Noguer “Montilla pide diálogo entre Catalunya i el resto de España”.

També us recomano que llegiu els següents articles d’opinió referits a la política i l’economia catalanes: Anna Maria Moix “El vot en blanc i l’autocàstig”, Enrique Gil Calvo “Elecciones catalanas y deriva confederal”, Vicenç Navarro “¿Qué pasa en Catalunya?”, David Karvala “La grip X, un mal perillós”, Joan Trullén “És l’hora de Catalunya”, Xavier Sabaté “Federalisme i catalanisme social” i Jordi Font “El PSC contra els elements?”.

Però si a Catalunya Montilla parla de “punt i a part”, Zapatero ha donat un important cop de timó aquesta setmana. A l’èxit del pacte pressupostari i per la resta de la legislatura que ha tancat amb el Partit Nacionalista Basc i Coalició Canària hi ha afegit una important remodelació del govern i un relleu a la secretaria d’organització del PSOE. Sobre aquest cop de timó us convido en primer lloc a llegir les intervencions de Zapatero al Palau de la Moncloa explicant el canvi de govern i al Comitè Federal del PSOE celebrat ahir. També us interessarà l’entrevista a Marcelino Iglesias, flamant nou secretari d’organització del PSOE, que li fa avui Antonio Ibáñez a El Periódico de Catalunya.

Sobre aquest cop de timó us convido a llegir els següents articles: Jesús Maraña “Un ‘muerto’ muy vivo”, Joan Tapia “Zapatero salva els pressipostos”, Jesús Maraña “El ‘hombre fuerte’ es Zapatero”, Luis Rodríguez Aizpeolea “El presidente pasa a la ofensiva política”, Joan Tapia “Fi de l’esbarjo progressista”, Rosa Paz “Amb Iglesias Zapatero arrodoneix la jugada”, Manuel Rico “Zapatero ya piensa en 2012”, Pilar Rahola “Cambio de paso”, l’editorial d’El País “El regreso” (dedicat a Alfredo Pérez Rubalcaba), Manuel Rico “Algo más que guiños”, Soledad Gallego-Díaz “Homenaje feminista” (a Teresa Fernández de la Vega), Rosa Paz “Govern fort, missatge clar”, Luis Rodríguez Aizpeolea “El presidente culmina su golpe de mano en Ferraz”, l’editorial d’El País “Optimismo socialista”, Gonzalo López Alba “La crisis del relato político” i José Luis de Zárraga “Lo que las encuestas le dicen al nuevo gobierno”.

Sobre la difícil tasca que el nou Ministre de Treball i Immigració Valeriano Gómez té al davant us recomano que llegiu els articles de Jorge Calero “Retraso en la edad de jubilación: fracaso para todos” i Mar Díaz-Varela “Valeriano Gómez hará la reforma de las pensiones desde el diálogo” i l’entrevista a Valeriano Gómez que li fan L. Abellán i M. V. Gómez avui mateix a El País.

He trobat molt interessant la reflexió d’Ignacio Zubiri sobre l’IRPF, podeu llegir-la en el seu article “¿Qué anda mal en el impuesto sobre la renta?”.

Sobre l’extremisme del PP us convido a llegir les reflexions d’Ignacio Escolar “Aznar, según sople el viento”, Ramón Cotarelo “Noticias de la extrema derecha”, Francisco Balaguer “El discurso fóbico” i Ignacio Escolar “Los morritos del bocazas”, sobre els insults a la Ministra Pajín de l’alcalde de Valladolid.

Cal seguir de prop els esdeveniments a França i al Regne Unit (on la coalició liberal-conservadora està aplicant els retalls que amb la boca petita proposen per a Catalunya Artur Mas i Felip Puig). Podeu llegir al respecte els articles de Sami Naïr “La batalla de Francia” i Michel Wieviorka “El gran rechazo de Francia”, l’entrevista al politòleg Nicolas Tenzer que li fa Lluís Uría a La Vanguardia i l’article de Paul Krugman “Las víctimas británicas de la moda”.

Sobre política europea us convido a llegir l’article de Lluís Foix “El nuevo enemigo europeo” que ens alerta contra la fòbia antimusulmana i l’editorial d’El País “Dos buenas noticias” que es felicita d’importants acords en matèria de coordinació de polítiques econòmiques i sobre la regulació dels fons d’alt risc.

Amb interessants reflexions sobre política econòmica us recomano els articles de Josep Oliver “Responsabilitat privada i pública”, Susana Ruiz “Vuelve la ‘tasa Tobin’, en versión 2.0”, Josep Borrell “L’ocupació i la guerra de les monedes” i Joaquín Estefanía “Las dos caras”, en el que recorda que la política econòmica no es pot centrar només en els problemes del dèficit públic sinó que ha de tenir molt present les condicions de vida dels ciutadans.

També m’ha interessat molt la crònica d’Andy Robinson “La izquierda recoge sus frutos” en el que descriu l’exit de l’esquerra a Amèrica Llatina en la seva lluita per reduir les desigualtats.

Amb reflexions polítiques de fons que no podem perdre de vista us recomano els articles de José Luis Alvarez “El retorno de la personalidad autoritaria”, Joan Majó “Pobreza, hambre y cifras” i Margarita Rivière “Ciberprogreso, mito creciente” i l’entrevista a Ignacio Ramonet que li fa Elianne Ros a El Periódico de Catalunya amb motiu de la concessió a aquest reconegut periodista del premi Antonio Asensio.

Sobre el llibre de Tony Judt que us he recomanat ja en diverses ocasions aquesta setmana podeu llegir l’article de Josep Ramoneda al suplement Babelia d’El País i el de Justo Barranco al suplement Dinero de La Vanguardia.

També en el suplement Dinero de La Vanguardia hi trobareu una entrevista a Germà Bel que li fa Ramon Aymerich amb motiu de la sortida del llibre de’n Germà “España, capital París”.

I finalment una darrera recomanació de llibre. Es tracta de l’obra de Toni Cruanyes “De Tony Blair a Zapatero. Una autòpsia de l’esquerra europea” publicat per Angle editorial. En el llibre hi trobareu sobretot una crònica de l’ocàs del laborisme de Blair i Brown, però també unes pinzellades sobre la delicada situació de l’esquerra a Europa. Tot just vaig començar-lo a llegir ahir al vespre, però estic segur que us pot interessar.

I aprofito per felicitar el diari Público que dissabte passat va distribuir a tota Espanya el llibre d’Angel Ossorio y Gallardo “Vida y sacrificio de Companys”, que compleix una missió pedagògica essencial en reivindicar la trajectoria del president màrtir, una idea plural d’Espanya i el caràcter profundament democràtic de la República i profundament feixista dels que es van aixecar contra ella.

ZW 232 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://hazloposible.org

Hazloposible és una organització que treballa per impulsar de manera innovadora la interacció i la participació de la societat en causes solidàries utilitzant les noves tecnologies. Compta ja amb 10 anys de trajectòria, des de l’antiga Fundació Chandra a la Fundació Hazloposible. En aquest vídeo es resumeixen alguns moments d’aquest procés.

L’organització té un patronat, un consell assessor (on trobem a Ignasi Carreras o Enrique Dans, entre altres) i un equip de treball format per més de 15 persones, així com voluntaris i voluntàries que col·laboren amb el seu temps i les seves idees de manera desinteressada.

Hazloposible té un bloc, on fa seguiment de l’actualitat i d’iniciatives d’interès sobre temes diversos i està present a les xarxes socials Twitter, Facebook o LinkedIn.

Fa uns mesos van crear l’aplicació genèrica per a mòbils i ofereixen també l’aplicació per a Iphone; es pot accedir des d’android connectant-se des del navegador a http://hazloposible.mobi.

ZV (Zona Vídeo). 4rt Concurs Internacional online de curtmetratges pel consum responsable. Una iniciativa patrocinada pel Govern d’Aragó i organitzada per Ecología y Desarrollo.