Ahir vaig poder llegir unes notícies profundament casposes que ens posen en evidència allò que ja sabíem i, en tot cas , preferíem obviar per les arcades que es provoquen massa sovint.

Que la manca de respecte d'una part minoritària de la ciutadania cap a la de sexe contrari, la que no pensa com ella o la que té opcions i punts de vista diferents en un sistema democràtic no hauria de tenir cabuda. El diàleg i les contradiccions tenen cabuda i engrandeixen les democràcies però la manca de respecte i, en el cas que m'ocupa avui, de d'indignitat profunda ratlla el fàstic, de fet ni el ratlla, provoca fàstic simplement.

Dues notícies d'ahir són les protagonitzades per Sánchez Dragó i Marano Rajoy respectivament. El primer ara desmenteix allò que escriu al seu llibre: que va tenir un afer amb menors i que a més l'explica amb una morbositat fora de mida i una manca de respecte per una persona adulta i suposadament “culta”. A l'altra trobem un lider Ppopular que en privat dona suport a l'alcalde de Valladolid quan sexualitza la seva manca de respecte cap a una ministra (amb qui no combrego gaire) i en públic ni tan sols es manifesta mentre altres membres de la direcció del seu partit es van posicionar molt, massa, suaument contra aquestes declaracions i el propi alcalde en les seves disculpes torna a la càrrega amb el mateix masclisme que el caracteritza en moltes de les seves declaracions públiques i de forma, novament, sexualitzada.

Per sort, molts homes tenen el mateix fàstic que jo i les dones cap a aquestes declaracions i aquesta manera d'entendre el sexe. Cap a l'objectualització del sexe contrari com a manera de seguir-lo sotmetent. Fins quan ho haurem d'aguantar? Francament ara era el moment d'eliminar el Ministerio de Igualdad? amb aquesta embranzida reaccionària a l'Estat de la qual només aquestes mostres ja fan venir basques? (Perquè evidentment no ho han eliminat per un tema competencial perquè sinò hauríen eliminat el ministerio de cultura)

Com a dona i com a mare espero que senyors com aquests, no físicament sinó els pensaments que representen i lideren amb aquesta xuleria, s'eradiquin i la democràcia sigui plena i, per tant, basada en el respecte cap a tota la ciutadania... que per cert, majoritàriament (52%) és femenina i a les dones, generalment, ens fa molt fàstic la caspa!