En l’equador de la campanya electoral, les coses s’estan posant interessants. Les tres enquestes més recents que he pogut estudiar a fons (CIS, El Periódico de Catalunya i Racòmetre) certifiquen el que estàvem esperant de fa molt de temps: les coses es mouen.

El vot socialista està quallant, es fa més i més compacte a mesura que passen els dies i es tanquen fuites cap a d’altres partits, el vot en blanc i l’abstenció. Ei! No és un panorama per cantar victòria ni per adormir-se en els llorers, però és un inici de canvi de tendència que, si aconseguim consolidar, pot provocar el venim dient fa mesos: no està tot el peix venut, ni molt menys. Com ha dit avui mateix el president Montilla: “Encara hi ha partit, l’escenari està obert”.

De setembre fins avui, la fidelitat del vot socialista es va fent més forta. Hem recuperat uns set punts (50.000 vots). Les fuites a d’altres partits s’han reduït a la meitat. Comptem encara amb una “bossa” de viot indecís de més de 200.000 votants. Mobilitzar-los segueix essent el nostre objectius.

L’electorat de CiU ja està mobilitzat del tot. Han aconseguit penetrar en l’espai d’ERC i clavar-los una bona mossegada amb la pastanaga del concert, amagant el seu programa econòmic i sobretot amagant el seu més que previsible pacte amb el PP. Però l’electorat de CiU fa temps que ha deixat de créixer. Està en el seu màxim.

Ara ens toca a nosaltres. Ara és l’hora de convèncer els indecisos. Molts d’ells estan lògicament capficats amb la crisi i empipats amb el món, però al mateix temps tenen ganes que els parlem, que els escoltem, que els expliquem les nostres propostes, sense la prepotència i la vareta màgica dels nostres rivals.

La campanya del president Montilla és d’una claredat extrema: les prioritats, lluitar contra la crisi i defensar l’Estatut i les polítiques socials; les aliances, no pactar en cap cas amb el PP, ni amb els que vulguin la independència, els referèndums o la tensió creixent amb la resta d’Espanya.

Per contra Artur Mas deixa entendre que podria pactar tant amb el PP com amb ERC. Com si fos igual!

Artur Mas diu que vol pactar, però no diu amb qui.

Artur Mas diu que vol la independència, però no diu quan.

Artur Mas diu que convocarà el referèndum, quan pugui guanyar-lo.

Artur Mas diu que vol reduir l’administració, però no diu com.

Artur Mas diu que vol rebaixar els impostos, però no diu què retallaria.

Artur Mas diu que hem engreixat massa l’administració, però no diu quants mestres, metges o mossos acomiadaria.

Artur Mas no diu res sobre el que va passar al Palau de la Música i quan la Fiscalia assenyala presumptes irregularitats, es limita a dir que la Fiscalia ha entrar en campanya. Si en el futur els fets el desmentissin, què farà? Plegar?

Avui el president Montilla s’ha compromès a fer públic el seu patrimoni abans de les eleccions, Artur Mas diu que no ho farà perquè ho considera “electoralista”. Sí, heu llegit bé. Artur Mas considera electoralista la transparència. ¿És que té coses a amagar?

Avui el president Montilla s’ha compromés a limitar la seva presidència a dues legislatures, vuit anys, mentre ahir Artur Mas parlava d’una presidència de dotze anys.

Cada dia que passa està més clar el que ens juguem en aquestes eleccions: o un govern socialista i progressista, d’esquerres i catalanista, presidit per José Montilla o un govern del nacionalisme conservador hipotecat pel PP o per ERC presidit per Artur Mas.

Mentre José Montilla pretén guanyar la presidència parlant clar, Artur Mas pretén guanyar-la amagant l’ou.

Tot dependrà de la nostra capacitat d’arribar al màxim d’electors amb el missatge clar, transparent i contundent del president Montilla.

Aquí hi trobareu l’onzena proposta presentada pel president Montilla “Per la convivència, contra la reincidència” i la important intervenció del president Montilla pronunciada avui al Fòrum primeraplan@ organitzat per El Periódico de Catalunya.