M’ha agradat aquest article, publicat al Social Europe Journal,  el 17/11/2009:

Els socialdem????tes suecs han estat el partit d?esquerra que m?ha reeixit en l?à segle, no nom?per la durada dels seus anys al govern, sin????mb?er la seva ideologia i els seus programes. En la seva confer?ia d?aquesta tardor a Estocolm la direcci????l partit va acordar unes noves «directrius pol?ques» per al futur de cara a la preparaci???? les eleccions generals del proper setembre de 2010. Els socialdem????tes i els seus aliats de l?esquerra – els Verds i el Partit d?Esquerra – no estan segurs de la vict????. La seva derrota electoral el 2006 va ser un xoc, en un moment en que l?economia sueca estava en auge, amb superàts en el comer?xterior i en els pressupostos i un atur relativament baix. Ara Su?a, amb un govern de centre-dreta, estàatint un atur elevat i un enorme d?cit, per???? les enquestes els socialdem????tes en l?anomenat bloc d?esquerra nom?estan empatant amb la coalici????vernant.

All????e passi amb el partit suec a les urnes, la propera tardor, donaràndicacions per tal d?afrontar els problemes m?amplis de l?esquerra europea. Aquesta ?la ra????r la que la seva recent confer?ia ?d?una importàia crucial. Els socialdem????tes van fer de l?ocupaci????l tema de les seves deliberacions. La plena ocupaci???? ser el lema de la Confer?ia. Aix????tava en consonàia amb els punts forts tradicionals del partit que han tingut tant d??t des de la d?da de 1930. Com la seva l?r Mona Sahlin va explicar en el seu discurs: ?No importa com ho expressem, nosaltres els socialdem????tes hem tingut sempre les nostres arrels en aix????n primer lloc el treball i la plena ocupaci????l treball ha constituit el nostre punt de partida, els nostres mitjans i la nostra meta ?. Sahlin va continuar: dient:

?Hem triat construir el pa?sobre la base de treball. Els fills i filles del treball: aquest ?el nostre moviment. Hem volgut treballar – per un salari, per a gunyar-nos la vida,  per a la comunitat i pel nostre propi desenvolupament, per a participar en la construcci???? la comunitat, per als nostres fills i el seu futur. Hem cregut en el treball com a suport de l?economia del pa? del benestar com a base per al sentit de solidaritat que volem que caracteritzi  Su?a?.

? important destacar que Sahlin i els seus companys han vinculat l?objectiu prioritari de la plena ocupaci????tots els altres temes programàcs de l?agenda pol?ca de Su?a. El treball proporciona la for?motriu que aporta una unitat i una coher?ia a la resta del nou programa del partit. No ?un afegit, o un element m?en una llista de compres de demandes desconnectades. En insistir sobre aquest tema vertebrador de la primacia del treball, els socialdem????tes poden recolzar-se en les forces que els han donat tanta credibilitat en la major part del darrer segle. El model suec que van construir des de la d?da de 1930 tenia els seus fonaments en un Estat democràc il.lustrat i pragmàc que tractava de reduir l?atur a m?ms, a trav?de gesti???? la demanda, i tamb? trav?d?una àlia pol?ca activa del mercat laboral, de la formaci????a relocalitzaci????l treball i un gener?????m de prestacions socials basat en un sistema impositiu elevat i progressiu.

Per????s noves ?orientacions pol?ques? del partit no perden de vista els seus valors fonamentals. Aquests segueixen sent tan importants en el m?????avui com en qualsevol altre moment de la seva hist????. Su?a ?una economia de mercat oberta amb una perspectiva internacionalista. Ha acollit de bon grat la globalitzaci????ls socialdem????tes creuen en el lliure comer? en les pol?ques fiscals ?responsables?. Per???? han perdut de vista la necessitat de basar els objectius de la seva pol?ca en uns principis ?cs profundament arrelats, en uns moments en els que tants partits d?esquerra a Europa s?han rendit al capitalisme neoliberal, o s?han girat vers els ?spins? i les empreses privades per a la seva salvaci????l?ca. Els socialdem????tes suecs no s????uristes. Sempre han conformat els seus programes tractant d?adequar-se a les tend?ies m?amples de la societat i de l?economia en general , per????actant tamb??adequar-les en el seu profit electoral. En el passat, el partit fixà?agenda pol?ca de Su?a. La socialdemocràa marcava el cam?La confian?en si mateix del partit, el pragmatisme idealista i la compet?ia administrativa van donar com a resultat un ?t notable. Per????a es tracta d?una veritable lluita per mantenir la iniciativa en una societat que s?ha tornat m?desigual, m?fragmentada i individualista. Per????m assenyala la declaraci????l?ca de la Confer?ia del partit d?aquesta tardor: ?el clàics valors socialdem????tes de llibertat, igualtat i solidaritat s????l punt de partida del partit en el seu prop???? de renaixement?. Els paràafs inicials mostren que el partit no ha perdut res de la seva capacitat per posar el seu programa concret de govern en un marc ideol???? m?ampli:

?Els socialdem????tes portem amb nosaltres un somni de llibertat. Volem que tothom tingui la llibertat de modelar el curs de la seva pr???? vida i de perseguir els seus somnis. Tothom ha de poder seguir els seus anhels m?profunds respectant les opcions preses pels altres. Una pol?ca de redistribuci????uitativa, de benestar per a tots i de menors divisions socials pot facilitar la seguretat que permet que la llibertat individual pugui cr?er. ? per aix????e el nostre somni socialdem????ta de llibertat ?tamb?n somni d?igualtat. ?

?La llibertat i la igualtat que s?impliquen màent, i aquest vincle es fa cada cop m?evident en la nostra comunitat global.?

El nucli de l?enfocament de la socialdemocràa sueca davant el m????odern es manifesta en un paràaf especialment important del document de la Confer?ia. Parla per ell mateix:

?Quan succeeix l?inesperat en la vida – un nen que es veu en dificultats en l?aprenentatge, vost?ue es troba cremat per l?estr? una dificultat en l?empresa o un familiar d?edat avan?a que ja no es pot valdre per ell mateix – ?llavors quan es veu  la importàia que t??estat del benestar. Quan ens ajudem els uns als altres a compartir els nostres riscos, aleshores augmenta la nostra seguretat individual. La seguretat t?n valor enorme en termes de llibertat. Si el l?estat del benestar mant?na alta qualitat, s?executaràobre la base de les necessitats i sempre en condicions d?igualtat per a tots independentment del seu origen, llavors reparteix els riscs, les oportunitats i la seguretat al llarg de tota la durada de la vida, aix?om entre es  generacions. El fet que el model suec es basi en aquest fet no ?un accident. Aquest ?el model que millor se les arregla per a proporcionar una major llibertat per a l?individu a trav?d?una alta mobilitat social i d?àlies oportunitats per assolir les metes de la vida a trav?de la seva pr???? elecci????sense precondicions pr?es. Per aquesta ra????osaltres, els socialdem????tes sempre el defensarem.?

L?esquerra europea – si tracta de renovar-se a si mateixa – hauria de mirar la socialdemocràa  sueca de nou com un element d?esperan?i inspiraci????o ?exagerat suggerir que les eleccions generals sueques de la propera tardor seran d?importàia crucial per a tots els que volem veure el retorn d?un projecte progressista, pragmàc i il.lustrat a Europa, basat en els principis de llibertat, igualtat i fraternitat.