Començo l’actualització setmanal del meu Diari a Internet subratllant l’esforç de Joaquim Nadal per caracteritzar el govern de CiU en les seves primeres passes. Podeu veure-ho a la intervenció en el debat parlamentari sobre la composició del nou govern (“hem vist el timó però encara no hem vist el rumb”), en l’entrevista que li van fer Rafael de Ribot i Maria Coll a El Singular Digital, en l’article “A pèl i repèl” publicat al diari Avui, i en l’entrevista a La Razón que li fa avui Marcos Pardeiro.

El president del Grup socialista al Parlament de Catalunya i cap de l’oposició, en el decurs del debat parlamentari abans esmentat, va demanar explicacions sobre la notícia publicada dimecres pels diaris Avui i El Punt. Segons aquesta notícia el Consorci del Palau de la Música, que l’any passat havia fet costat a la petició de la Fiscalia d’imputar els senyors Colom i Osàcar per un presumpte delicte de desviament de fons en el “cas Palau”, va canviar d’opinió i enguany demanava que no se’ls imputés. El Consorci actua jurídicament a través del Gabinet jurídic de la Generalitat i, en aquesta ocasió, va decidir fer-ho sense consultar-ho amb les altres administracions que en formen part (Govern d’Espanya i Ajuntament de Barcelona) i va entrar dos escrits en dies successius -cosa que demostra fins a quin punt s’han fet malament les coses-. Les explicacions del Govern de Catalunya van ser manifestament insuficients i això ha aixecat una important polseguera política i mediàtica. Podeu veure-ho en les cròniques de J. García i J.A. Montañés “La Generalitat pide que no se impute a cargos de CDC por el ‘caso Palau’“, Maiol Roger “Mas dice que ‘no es momento’ de imputar a nadie de CDC por el caso Palau“, Albert Martin Vidal “Els grups veuen partidisme en l’actuació de la Generalitat“, Jesús García “El juez del ‘caso Palau’ ordena investigar los presuntos pagos irregulares a Convergència” i “El juez investigará a CDC por el ‘caso Palau’, pero evita más imputaciones“. També us interessaran les opinions al respecte d’Emma Riverola “El 4% no és suficient” i Jordi Font “Govern i corsaris”.

Com deia, les explicacions del Govern al respecte han estat del tot insuficients i aviat haurà de comparèixer al Parlament per contestar preguntes i interpel·lacions al respecte. Per això parlo del “cas dels dos Palaus”.

Us recomano que llegiu també els articles de Joaquim Coll “El pes de la culpa”, sobre la incorporació de Ferran Mascarell al govern d’Artur Mas i Joan Subirats “Salt: del caso a la categoría”, sobre el incidents a Salt que alguns volen instrumentalitzar amb finalitats xenòfobes.

Sobre la decisió de l’empresa Nissan de fabricar un nou vehicle a Barcelona, podeu llegir l’editorial de La Vanguardia “La decisión de Nissan“, la crònica d’Antoni Fuentes “Nissan adjudica una nova furgoneta a Barcelona pel compromís de la plantilla” i l’article de Joan Majó “Nissan alarga su vida”.

Sobre el futur de ‘la Caixa’ i els plans del Banc d’Espanya per a les Caixes d’Estalvi podeu llegir els articles de Manel Pérez “El cambio de La Caixa” i “Ordóñez quiere que todas las cajas sean fundaciones“.

Sobre el debat obert en el si del PSC no us podeu perdre l’article d’Àngel Ros “PSC, recuperar la centralitat”. I, en general, sobre el debat en el si de l’esquerra europea us convido a llegir la intervenció d’Ed Miliband en l’obertura de curs de la Societat fabiana “The challenge for Labour: becoming the standard-bearer of Britain’s progressive majority” i els articles d’Olivier Schmitt “Le ‘trou noir’ de la social-démocratie européenne”, Justo Zambrana “Una ideología para la izquierda” i Vicenç Navarro “¿A dónde va la socialdemocracia en Europa?”.

L’article de Carlos Castro “Ningún partido coincide totalmente con las complejas preferencias de los catalanes sobre el autogobierno”, em permet enllaçar amb alguns debats de la política espanyola.

El primer d’aquests debats, del que ja vaig començar a parlar-ne la setmana passada, és l’ofensiva neocentralista del PP i els intents d’alguns per presentar-la com a prova d’una entesa PP-PSOE contra Catalunya (desmentida com veurem d’immediat per declaracions i fets). Comencem pels articles d’Albert Sáez “Aznar ja cansa”, Joan Garí “Crisis y autonomías” i Miquel Roca “¡Inviable!”.

Aquesta setmana la polèmica s’ha inflamat des de les tribunes conservadores utilitzant com a pretext la utilització del català al Senat, que ha estat possible gràcies a l’acord del PSOE amb tots els grups del Senat llevat del PP (i tot i així la brama ‘PP i PSOE contra Catalunya’ ha prosseguit per interessos partidistes amb el suport de la premsa catalana cortesana). Podeu llegir al respecte la crònica de La Vanguardia: “Rajoy ve anormal la traducción simultánea: ‘En un país normal no se produce’“, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Un Senat normal“, la crònica de La Vanguardia “Caamaño: ‘Si alguien me pregunta en gallego en el Senado, contestaré en gallego’” i els articles de Fernando Varela “El lugar natural de las lenguas” i Juan Cruz “Las lenguas, pero…”.

Malgrat la posició diametralment oposada de PP i PSOE, com deia, hi ha qui segueix disposat a demostrar que PP i PSOE són el mateix pel que fa a la idea d’Espanya que defensen. I ja pot escarrassar-se el PSOE a dir el contrari… Com podeu veure a les cròniques de Carolina Martín “El Gobierno rechaza una vuelta atrás en el Estado autonómico” i Luis Izquierdo “Zapatero defiende el modelo autonómico y el uso de las lenguas cooficiales en el Senado”.

Tot plegat en la mateixa setmana que el Tribunal Constitucional, gràcies a una majoria progressista ha elegit Pascual Sala com a President i Eugeni Gay com a Vicepresident… Vegeu l’article de Rosa Paz “Sala, un autonomista en el TC”.

Per fer-vos una idea sobre la ferotge ofensiva conservadora n’hi ha prou amb comprovar que el diari El País es va veure obligat a publicar un editorial amb el títol “España es viable“.

Per acabar amb aquest tema us recomano que llegiu els articles de Xavier Bru de Sala “Deu apunts proautonòmics” i Jordi Sevilla “El paso de autonómico a federal”.

Sobre la situació política espanyola us recomano els articles de Fernando Vallespín “Miedo en el cuerpo”, “¿Comeback Kid?” de Ernesto Ekáizer i “Los barones del PSOE asumen el discurso reformista” de Carolina Martín.

Sobre el debat al voltant de la reforma del sistema de pensions no us hauríeu de perdre l’article de Luis Martínez Noval “En defensa del sistema de reparto” i sobre la bondat dels acords polítics i socials us interessarà l’article d’Anton Costas “Más vale acuerdo regular que buen pleito”.

Sobre la situació econòmica d’Espanya us recomano els articles de Soledad Gallego-Díaz “Busquemos errores nuevos” i Angel Laborda “Pocos progresos en la reducción de la deuda”.

Sobre la crisi econòmica europea i internacional podeu llegir els articles de Xavier Vidal-Folch “Sometidos a la ducha escocesa” i José Luis de Zárraga “Refundar el capitalismo, aquella broma macabra”.

Sobre el futur (econòmic) d’Europa podeu llegir els articles de Juan-José López Burniol “Fin de ciclo”, Josep Borrell “Del temor a la esperanza”, Nicole Thibon “Lo nuevo con lo viejo”, Pere Vilanova “¿Una visió europea de la crisi?” i l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Salvar el model social europeu“.

Sobre la revolució a Tunísia i les seves conseqüències podeu llegir els articles de Sami Naïr “La lección de Túnez”, Jean Daniel “Túnez, la esperanza”, Bernard-Henri Lévy “Lecciones tunecinas” i Lluís Bassets “¿Vamos a dejar solos a los árabes?”.

Sobre els Estats Units i el nou ordre internacional no us hauríeu de perdre els articles de Josep Oliver “Estados Unidos y su banquero” i Paul Krugman “El sufrimiento no desaparecerá pronto”.

A partir de l’article de Joaquín Estefanía “Un apretón de manos” celebrant els 1.000 números del suplement Babelia del diari El País, us recomano articles d’opinió que promouen interessants reflexions polítiques: Marina Subirats “¿Libertad o vuelta a la selva?”, Luz Gómez García “Decálogo de la islamofobia nacional”, José Andrés Torres Mora “El votante unidimensional”, Raúl Morodo “Cultura y política: el legado de Tierno Galván”, José Ignacio Torreblanca, Ignacio Urquizu i Belén Barreiro “Retórica i violencia: la sociedad incivil”, sobre aquesta qüestió també us interessarà “Eso es un líder” de Llàtzer Moix i el discurs de Barack Obama després del tiroteig de Tucson al que fa referència, Zygmunt Bauman “On the outcast generation” (recomanació de Javi López, primer secretari de la JSC), Assumpta Escarp “Llei de l’espai públic” i Carlos Boyero “Heavy: Iñaki sin curro” (sobre el tancament de CNN+, del que costarà molt refer-nos).

Acabo amb un record a David Martínez Madero, director de l’Oficina Antifrau de Catalunya, mort sobtadament a Milà, del que ens parla en un magnífic obituari Pere Ríos “David Martínez Madero, el fiscal que combatió la corrupción“.

I us convido a visitar el nou web de Xavier Amor, Alcalde de Pineda de Mar, que es posa en marxa demà a les 8 del matí.

“Perles” del programa del Polònia emès el 20 de gener, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
- El timó de Mas realment funciona! Catalunya es mou cap on calgui… això mentre Duran no tiri l’àncora, és clar.
- El comiat de Martí Anglada / Martingala, a l’alçada de persona i personatge! A la festa de comiat hi havia Angela Merkel i tot!

SURREALISTA
- A ETA es veuen obligats a fer un ERO perquè “últimamente, el trabajo ha bajao muchísimo”. Ja han començat les negociacions amb els xinesos perquè estan interessats a “comprar el deute”. Diu que té un pla fantàstic per reciclar-los “Gola ETA” i fins i tot ja té el doble plepalat de Toni Soler.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- ZP catatònic després de les últimes enquestes del CIS… i els dels costats ja es veuen com a “hereus”

KA FORT
- El que faltava… la Forcades també amb brots violents contra el periquitu del Monegal…

ARXIU HISTÒRIC (21/1/10)
- Josep Matafaluga, el supercalcalde de l’àrea ultramegametropolitana, entitat inventada per Iceta, que representa els interessos dels 942 municipis perquè no doni cap problema… o sí, que la cosa es fa una mica llargaruda…

LA FRASE DE LA SETMANA
- Rajoy a Camacho: “Pero tu sabes cuántos hospitales se pueden hacer con 12.000 €?” referint-se al cost dels pinganillus al Senat…
- Montserrat Tura: “El metro és com el tren, però hi ha tios que toquen l’acordió”

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- Els calçots no tenen gust de res… perdoneu, però algú ho havia de dir!
- Les dones també deixen pèls a la dutxa… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA PICADA D’ULLET
- Tura, Montilla i Nadal “fent-li el llit” a Hereu… i aquest va hi s’hi fica!

LʼESTÀVEM ESPERANT
- Aquest cop sí que és el President Mas trucant al rei (ell i la Reina estan fent de cangurs perquè els prínceps han anat al cine a veure “El discurs del rei”)

ZW 244 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://garumfundatio.org

Garum Fundatio és la primera fundació europea dedicada a desenvolupar eines i coneixement lliure per empoderar els emprenedors i les empreses d’arreu del món. Durant la primavera de 2010, José Ignacio Goirigolzarri, el seu impulsor, proposa públicament la cerca i el disseny d’un projecte amb impacte social que tingués com a objectiu que «tot aquell que volgués assumir els riscos de creació d’una empresa tingués accés a les eines i al coneixement per portar-ho a la pràctica».

El “Dia Garum” és una jornada que se celebrarà el pròxim 16 de febrer a la Biblioteca de la Universitat de Deusto (Bilbao), dirigida a institucions públiques i privades de suport a emprenedors, clústers empresarials, unitats d’innovació, desenvolupadors de software lliure, empresaris i, en general, a aquells interessats en el desenvolupament econòmic i social.

La jornada estarà dedicada a fonamentar la base del treball de la Fundació. El seu objectiu és difondre idees d’avantguarda de tot el món entre els emprenedors i els desenvolupadors de software lliure. En aquesta primera edició, a més es presentarà Bazar, el primer programa desenvolupat per Garum. Aquí teniu el programa, informació sobre els ponents i l’enllaç per a formalitzar la inscripció.