Abans d’entrar en els temes de l’actualització setmanal del meu Diari a Internet us recomano que visiteu una petita exposició de cartells socialistes que he penjat a la web.

Començo per parlar de la decepció que està causant el nou govern de CiU que confirma les alarmes de l’anterior setmana. Certament Artur Mas porta poc menys d’un mes al capdavant del govern de Catalunya però per ara les enormes expectatives aixecades per un govern autoanomenat “dels millors” s’estan frustrant cada dia que passa.

Promeses incomplertes, compromisos oblidats, paraules buides, molta foto, bastant soroll, contradiccions i manca de coordinació estan a l’ordre del dia. Ja sigui la limitació de velocitat, les consultes sobiranistes (aquelles en les que exigien al president Montilla que votés mentre ara el president Mas que tanta il·lusió mostrava per fer-ho s’ho està repensant), l’opció per la independència, el concert econòmic, el pacte fiscal o l’anar tirant, la desmesura en la descripció de la situació financera de la Generalitat (han arribat a dir que no podrien pagar les nòmines, però segueixen entestats en suprimir l’impost de successions que només afecta el 6% dels contribuents), perjudicis creats a empreses com Spanair generant una injustificada alarma sobre la seva viabilitat,  anuncis de retallades de tot tipus, l’indisimulat intent d’afavorir les mútues privades espantant el personal sobre la incapacitat del sistema públic de salut, la utilització de la institució per afavorir persones del partit citades a declarar davant la justícia, la tradicional confusió convergent entre partit, govern i país, inhibició davant de problemes com la crisi de Rodalies, propostes estrambòtiques com la de caçar senglars de nit amb arc i fletxes,… No sembla que hagin arribat al govern gaire preparats, no és un canvi, tant sols un retorn i amb els papers mullats.

Davant d’aquest desgavell el PSC segueix demostrant la seva voluntat de col·laborar en tot allò que sigui de veritable interès nacional i ciutadà sense deixar d’exercir d’oposició seriosa, rigorosa i responsable. Vegeu-ho en les paraules del nostre Primer Secretari “Montilla adverteix que el PSC farà una oposició ferma davant un Govern que en les seves primeres setmanes s’ha mostrat ‘feble i erràtic’”, en l’entrevista a Joaquim Nadal que li fan C. Ribera i Anna Serrano als diaris Avui i El Punt, les declaracions de Laia Bonet fetes ahir a Molins de Rei “Al govern hi ha un nivell preocupant de descoordinació, de desorientació, de contradiccions internes i, també, d’incompliment de compromisos” o les que vaig fer dilluns amb motiu de la roda de premsa posterior a la celebració de la reunió quinzenal de la Comissió Executiva del PSC acusant Artur Mas de manipular les xifres del dèficit.

Sobre aquesta darrera qüestió no em puc estar de citar dos fragments de l’editorial del diari El País “Cataluña no es Grecia” dedicat a aquesta qüestió: “entre criticar los excesos del predecesor rival y sembrar dudas sobre su contabilidad hay un enorme trecho: el que levanta la inquietud en el mercado internacional” i “”No es este catastrofismo lo que corresponde al nacionalismo centrista catalán, a no ser que se haya decantado de forma decidida por el independentismo”.

Trobareu altres referències a l’actitud erràtica del govern de CiU en els articles de Maiol Roger “La oposición critica la ‘opinión variable’ de CiU”, Antonio Franco “Prioritats i efectismes”, Toni Sust “El Dragon Khan de CiU”, Joan Ferran “CiU, ni rumbo ni amarre” i Joan Subirats “Aviso para navegantes”.

Divendres va començar oficialment la campanya de les eleccions primàries perquè els militants i simpatitzants registrats del PSC de Barcelona decideixin el proper 19 de febrer qui encapçalarà la candidatura municipal socialista que es presentarà a les eleccions del proper 22 de maig. Us convido a llegir l’editorial de La Vanguardia, l’article de Joaquim Coll “Un manifest per a les primàries”, el Manifest per Barcelona fet públic aquesta setmana i l’article de Jordi Font “Compromesos per Barcelona”. Us convido a visitar els llocs web de Jordi Hereu i Montserrat Tura. Si sou militants o simpatitzants registrats del PSC de Barcelona us interessarà conèixer la relació d’actes de campanya. Avui El Periódico de Catalunya publica una enquesta preelectoral resumida en dues cròniques de Carles Cols (I i II), analitzada per la directora de l’estudi Àngels Pont i sobre la que el propi diari publica un editorial.

El que està en joc a Barcelona és molt important i de vegades no en som prou conscients. Jordi Hereu a la darrera reunió de la Comissió Executiva del PSC ens va cridar l’atenció sobre l’article de Sergio Heredia “Las favelas de Madrid” en el que es descriu un important procés de degradació urbana que no es produeix ni a Barcelona ni a la seva àrea metropolitana. Alguna cosa hi tenen a veure els governs progressistes que tenim aquí. També us interessarà l’editorial de La Vanguardia sobre aquesta qüestió i l’article “La política honesta” de Iolanda Pineda, alcaldessa de Salt.

Sobre el permanent debat al voltant de l’encaix de Catalunya en el conjunt d’Espanya us recomano l’article “A contracorriente” del senador socialista i expresident de La Rioja, José Ignacio Pérez Sáenz, en el que defensa la utilització de les diverses llengües espanyoles al Senat, demostrant això un cop més a tots els que no es deixin arrossegar pels prejudicis i la propaganda nacionalista, que PP i PSOE no tenen la mateixa visió d’Espanya. Tot i així no estan mancats de raó els que volen una major claredat al respecte, com ho fa José Antonio Zarzalejos des del seu particular punt de vista en l’article “Aspiración federalista”. Pel PSC no quedarà com va quedar demostrat un cop més a la Convenció Autonòmica del PSOE tal com ho explica Clara Blanchar en la seva crònica “El PSC cuela el federalismo en el manifiesto autonómico del PSOE”. També hi ha veus de la dreta moderada que es preocupen sobre l’encaix de Catalunya a Espanya com ho demostra l’article d’Antonio Garrigues Walker “El futuro de Cataluña”. En tot cas convé no oblidar com ens recorda Carles Castro que “Las apelaciones a la vía independentista chocan con la realidad sociológica y electoral de Catalunya”. Per cloure aquest apartat us recomano el llibre que estic llegint a aquest respecte “Catalunya , Espanya. Acords i desacords” de José Enrique Ruiz Domènec (en castellà editat per Libros de vanguardia i en català per La Magrana-RBA).

També convé seguir aprofundint en el debat sobre el present i el futur de l’esquerra i la seva crítica a l’actual estat de coses, com ho fan Justo Zambrana en el seu article “El malestar de la izquierda”, José Luis de Zárraga “Esa calamidad que llaman sistema” i Raimon Obiols a “Pensar el futur”. Per cert, la setmana passada us parlava del llibret d’Stéphane Hessel sobre el que en Raimon Obiols també havia fet un elogiós comentari en el seu bloc que m’havia passat per alt. Us pot interessar també el llibre del diputat del PSOE i exponent d’Izquierda Socialista José Antonio Pérez Tapias, “La Izquierda que se busca” publicat per l’editorial de la Universidad de Granada. Per acabar amb aquest epígraf aprofito per anunciar-vos la celebració del primer d’una sèrie de debats oberts sobre aquestes qüestions. Es tracta del debat “L’agenda socialdemòcrata en el segle XXI” que tindrà lloc el proper dijous dia 24 de febrer a les set de la tarda a la tercera planta de la seu central del PSC i que comptarà amb les intervencions de Carlos Mulas-Granados (director general de la Fundación Ideas), Manuel de la Rocha Vázquez (investigador de la Fundación Alternativas), Daniel Innerarity (director de l’Institut de Governança Democràtica), Eva Granados (portaveu socialista de Política Social) i José Montilla.

Aquesta setmana ha seguit el debat al voltant de l’acord social al que han arribat govern, sindicats i organitzacions empresarials i, molt en concret sobre l’acord al voltant de la reforma del sistema de pensions. Al respecte us convido a llegir els articles de Joaquín Estefanía “El complot de Matusalén”, Antón Costas “Les pensions dels nostres néts”, l’editorial del diari El País “El triunfo del diálogo”, i els articles de Javier Pradera “Ventana a la crisis”, Josep Ramoneda “Unos pactos amargos” i Angel Laborda “No hay que tener miedo a las reformas”.

Una de les conseqüències d’aquesta bona notícia ha estat la millora de la imatge i perspectives polítiques del president Zapatero. Podeu llegir al respecte els articles de Miguel Angel Aguilar “Zapatero se despide de ustedes”, Antonio Kindelán “No es la economía, estúpido, es la política”, Pilar Rahola “Zapatero y Shakespeare” i Albert Sáez “Zapatero es reinventa”.

Rajoy en canvi, malgrat les bones perspectives que li auguren les enquestes, segueix tenint els problemes de sempre. Llegiu al respecte els articles de Santiago Carrillo “Rajoy, de la mano de Aznar”, la crònica de F.V. a Público “Las sombras de la agenda de Rajoy”, les cròniques de Pere Rusiñol a Público “La ‘Gürtel’ costó 120 millones al erario público” i “Muchas incógnitas aún por resolver” i l’article de Gran Wyoming “La derecha perseguida”.

Sobre aspectes lligats a la política econòmica i social ha estat molt rellevant la visita a Espanya d’Angela Merkel en un moment en que Alemanya sembla decidida a exercir el lideratge europeu. Sobre tot això podeu llegir els articles “Alemania en la picota” d’Ignacio Sotelo, “El Bundesbank, esa catástrofe” de Xavier Vidal-Folch, i els editorials de La Vanguardia “Merkel: política económica europea”, El Periódico de Catalunya “Els deures d’Angela Merkel” i El País “Merkel en Madrid”.

Sobre els debats recents al Fons Monetari Internacional i al Fòrum de Davos així com sobre l’èxit que tenen normalment assegurat els pronòstics mes esfereïdors, us convido a llegir els articles de Timothy Garton Ash “Los espectros optimistas de otros Davos”, Joan Tugores Ques “Pragmatismo”, Felipe González “Davos y la política”, Juancho Dumall “Profetes del desastre” i Paul Krugman “La exigencia de tipos más altos”.

Abans d’entrar en l’epígraf dedicat a les revoltes democràtiques en diversos països àrabs, us recomano el lament de Darío Valcárcel “El triste papel de la señora Ashton” en referència al trist paper (al menys fins ara) de la Unió Europea en aquesta qüestió.

Sobre les revoltes democràtiques iniciades a Tunísia i que s’estan estenent a diversos països àrabs entre els que destaca Egipte, s’estan publicant molts articles. Us en ofereixo una llarga llista:

• Sorprendente Túnez, Bishara Khader
• Apoyar el cambio, Miquel Roca
• Lo que vendrá después, Lluís Foix
• El eterno desdén, Josep Ramoneda
• Hartos: más libertad, menos miseria, Nicolás Sartorius
• Cuatro temores y una gran esperanza, Ignacio Cembrero
• La juventud árabe, entre la exclusión y la espera, Tomás Jiménez Araya
• De Túnez a Egipto, Juan Goytisolo
• La nueva legitimidad árabe, José María Ridao
• Al fin Israel despierta, Lluís Bassets
• Todo estaba “bajo control”, Guideon Levy
• ¿Dominó o diluvio?, Kenneth Weisbrode
• Una expresión ciudadana, Gema Martín Muñoz
• “El mundo árabe está en llamas”, Noam Chomsky
• La caída del muro árabe, Fawaz A. Gerges
• Después de la luna de miel, Moisés Naím
• Egipto tal vez no sea Túnez, Bernard-Henry Levy
• Un incendio que se extiende, Lluís Bassets
• Cara y cruz, editorial del diario El País

Sobre diversos temes a debat us recomano cinc articles i una entrevista: “Monumento gay” de Ricard Vinyes, “També en política són més efectives” [les dones] de Joan Subirats, “Frente común contra el copago” d’Antonio González, “Pero ¿qué pasa con el decreto de las cajas?” de Manel Pérez, “Derechos humanos e independencia judicial” [sobre el cas Garzón] de Lydia Vicente i Alicia Moreno i l’entrevista a Rosa Aguilar que li fa Antonio Cerrillo a La Vanguardia sobre temes mediambientals.

Finalment em faig ressò d’una important notícia cultural, Núria Amat ha guanyat el Premi Ramon Llull amb la novel·la “Amor i guerra” sobre l’assassí de Trotsky. Podeu llegir les cròniques de Felip Palou a La Vanguardia, Ernest Alós a El Periódico de Catalunya i Andreu Manresa a El País.

“Perles” del programa del Polònia emès el 3 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
- El director convidat! Martí Anglada dirigeix el gag en què Angela Merkel passa revista a les reformes espanyoles i sembla decantar-se clarament en favor de Rubalcaba front Zapatero. Sembla que Angela ha vingut fogosa ja que ara s’abraona sobre l’Anglada: “Vols que t’ensenyi la Baixa Saxònia?”

- Saura s’apiada dels okupes desallotjats pel Conseller Puig i se’ls ha endut a la seu d’Iniciativa davant la desesperació de Joan Herrera. Per fer-los fora Joan Saura crida: “vale que els d’Iniciativa som guais, però som gilipolles!”

- Molt bona la idea d’intercanviar els papers. Oriol Pujol (amb skyjama lamentable) fa de pare i Jordi Pujol fa de fill (amb estelada-capelina). Oriol està preocupat perquè Jordi arriba tard a casa, és que ha anat a una mani independista i a fer unes birres… el càstig? tres mesos sense donar entrevistes.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Per fi Xavier Bosch ha trobat un convidat de la seva talla: Mariano Rajoy, que aquests dies està bastant “crescut”

KA FORT
- El Conseller Mascarell amb el logo de CiU de fons: “aquest no és un govern ni de dretes no d’esquerres, és el govern dels millors”. Primera frase del programa de dessocialització dels seus suposats col·laboradors exsocialistes.

MALA LLET
- Rubalcaba entra al despatx de ZP: “Inútil, digo, Presidente…”

ARXIU HISTÒRIC (11/2/10)
- Les imatges del viatge de Barack Obama a Barcelona l’any 1988, a la Rambla, al monument a Colom, amb barret mexicà, robat per un carterista… si fins i tot es troba a un jove Montilla cridant “yankies go home”

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- Al restaurant de La Riera sempre hi ha més cuiners que clients… perdoneu, però algú ho havia de dir!
- Per molt que diguin el contrari, totes les avies tenen un nét preferit… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA PICADA D’ULLET
- Franco es troba l’estàtua de la victòria (aquella que estava a l’Avinguda del Generalísimo fins fa 4 dies) al Museu d’Història de Barcelona!

LA CANÇÓ [Bob Mas, Els temps estan canviant]

[Bob Mas] Acosteu-vos bona gent,
vingueu d’on vingueu
Això és el que us espera
“amb l’ajuda de Déu”
El malson socialista
ha arribat al final.
Catalunya torna a ser normal
Som-hi tots a manar
fins i tot en Duran,
perquè els temps estan canviant.
Escolteu, exconsellers
membres del tripartit
Ara ja no maneu ni feu càrrecs a dit
ara ja només ens falta petar-nos l’Hereu
Se us ha acabat el xollu em sap greu.
[Saura] Jo fins ara era un home molt important!
[Tots] però els temps estan canviant.
[Bob Mas] I vosaltres, okupes,
busqueu pis de lloguer
o una comuna al bosc
o dormiu al carrer,
o renteu-vos el cap
i vestiu dignament
com faria tot bon convergent!
[okupa] A veure si al final em faré militant
[Tots] perquè els temps estan canviant.

ZW 246 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.ethicscommunication2011.com

Els dies 29, 30 i 31 de març tindrà lloc, a la Facultat de Comunicació de la Universitat de Sevilla, el I Congrés Internacional d’Ètica de la Comunicació. El Congrés convida tots els investigadors a presentar comunicacions en alguns dels grups de treball. Els sis blocs o temes a tractar seran: Societat multicultural i resolució de conflictes en els mitjans de comunicació; Ètica de la comunicació i educació cívica; Ètica de la publicitat i de les relacions públiques; Ètica, deontologia i autoregulació de l’entreteniment, la ficció i la cultura; Ètica i noves tecnologies de la informació i la comunicació.

El programa presenta un ampli ventall de ponents i conferències, entre els quals destaco la participació de Victoria Camps (que em va acompanyar el passat 2 de febrer en la presentació del meu llibre Filopolítica) amb el títol: “La construcció de la opinió pública en el nou entorn mediàtic”. La data límit d’inscripció al Congrés és el dia 25 de març.

ZV (Zona Vídeo). Ciutadella (XTVL), el programa sobre el Parlament de Catalunya de la Xarxa de Televisions Locals (XTVL). El podeu seguir per Twitter a @CiutadellaTV.