Egipte comença la transició

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

La notícia de la setmana és sens dubte la caiguda de Hosni Mubarak i l’inici d’una transició democràtica tutelada per l’exèrcit egipci. Però per no perdre el costum començo l’actualització setmanal del meu Diari a Internet amb un epígraf dedicat a la política catalana. Podeu llegir, en primer lloc, l’entrevista a José Montilla que li van fer Carles Cols i Albert Ollés a El Periódico de Catalunya, l’entrevista a José Zaragoza que li han fet Albert Vidal i José Ramón González Cabezas a Públic i la que em va fer Xavier Alsinet per a l’ACN que s’està difonent avui.

En aquesta setmana han continuat els freqüents episodis de descoordinació, canvis de criteri, deriva conservadora i desorientació general del govern de CiU que també van centrar el control al govern efectuat pels partits de l’oposició al ple del Parlament. Podeu llegir-ho als articles d’Andreu Mayayo “L’anticicló fa emmudir el conseller Puig” i “Boi Ruiz, el conseller emprenyat”, Manuel Vilaseró i Toni Sust “La cadena de relliscades encén les alarmes a la cúpula de CiU”, Ernest Folch “Un bumerang a 80 km/h”, C. Blanchar i R. Carranco “El misterioso cargo de Xavier Crespo”, Leonor Mayor “Superar al tripartito” i Toni Sust “El govern de CiU adopta en els seus 50 primers dies la tendència del tripartit a la relliscada”.

Però probablement el tema que més ha centrat l’atenció de la setmana ha estat la preparació, celebració i conseqüències de la cimera Mas- Zapatero. M’ha agradat l’article al respecte que publica avui Francesc Valls “¿De qué hablaron Zapatero y Mas?”.

Crec que el president Mas ha estat en aquesta ocasió víctima de la seva tàctica habitual: excés de gesticulació mediàtica. En l’estratègia de presentar-se com a implacable defensor dels interessos de Catalunya, el president Mas va insistir un i altre cop en que no tenia cap confiança en el president Zapatero (rememorant que aquest hauria traït Artur Mas en no complir el compromís al que van arribar en el pacte estatutari segons el qual Artur Mas seria president si arribava el primer a les eleccions al Parlament de l’any 2006; deixant clar que es va pactar l’Estatut a canvi d’un evident interès partidista o que es va cercar a Madrid una garantia que només es pot trobar a Catalunya).

Per preparar la reunió el govern de CiU va voler dramatitzar la situació de les finances de la Generalitat (fins i tot Oriol Pujol va dir que pràcticament no podien pagar les nòmines), que va servir perquè els sectors hostils a les autonomies tornessin a culpabilitzar-les del dèficit públic espanyol i perquè el Financial Times avalés aquesta tesi posant Catalunya a la picota. Després el govern de CiU va decidir posar l’accent sobre una suposada negativa del Govern d’Espanya a autoritzar l’endeutament de la Generalitat, quan aquesta era una possibilitat que ja s’havia plantejat fa mesos en el si del Consell de Política Fiscal i Financera. Aquest darrer moviment tenia amb tota seguretat l’objectiu d’aixecar artificialment el llistó de cara a la reunió per assegurar que es podria posteriorment presentar com a èxit una autorització per endeutar-se que, de fet, estava cantada. En actuar així es va aixecar una falsa tempesta que va fer aparèixer Catalunya com a Comunitat privilegiada davant les altres. Calia? Va valer la pena?

La reunió devia anar raonablement bé. L’acord perquè la Generalitat es pugui endeutar si presenta el seu Pla de sanejament es va produir sense gaire dificultats: només cal que la Generalitat presenti un pla creïble i més precís que l’esborrany ja presentat a Madrid que, recordem-ho, no ha estat comunicat ni al Parlament ni als grups parlamentaris que l’integren. Segueix pendent la qüestió de l’abonament dels 1.450 milions d’euros corresponents al Fons de Competitivitat de 2011 –peça clau del nou sistema de finançament- ja reclamat pel Conseller Castells abans de les eleccions, amb l’autoritat d’haver-lo aconseguit ja els anys 2009 i 2010.

A més, el president Mas va demanar l’activació de traspassos pendents (alguns d’ells força madurs com el de les beques o qüestions relatives als tribunals econòmico-administratius) i va obtenir el compromís de resoldre el contenciós sobre la gestió de l’aeroport de Barcelona. En aquest darrer capítol també s’ha produït un transcendental canvi de posició de CiU, que quan estava a l’oposició deia que no es podia acceptar res que no fos la gestió completa de l’aeroport per part d’un ens en el que la Generalitat fos majoritària (l’anterior govern defensava que la posició de la Generalitat fos determinant, i CiU el criticava per poc ambiciós) mentre que ara el president Mas sembla disposat a acceptar que la Generalitat sigui determinant en l’acord de concessió de la gestió de l’aeroport de Barcelona a una empresa privada. Crec que aquesta operació culminarà abans d’acabar l’any 2011.

Com deia, de la reunió se’n pot fer un balanç raonable. I no hagués tingut cap contraindicació si no s’hagués produït aquesta sobreactuació, aquest excés de gesticulació, impropi de qui té responsabilitats de govern.

El debat sobre la necessitat de retallar les despeses de la Generalitat segueix emboirat a causa precisament de l’opacitat del govern de CiU que està amagant el pla de sanejament que sí ha portat a Madrid. Ningú no dubta de la necessitat de reduir despeses però molts posem en qüestió que en el mateix moment que es volen retallar polítiques públiques que afecten als sectors de la societat que més les necessiten, el govern de CiU segueixi entestat a suprimir l’impost de successions que en aquests moments només recau sobre el 6% dels contribuents, precisament els més privilegiats. El president Mas ho justifica en tant que compromís electoral, però oblida que té quatre anys per complir-lo i que per tant no té perquè coincidir amb els retalls pressupostaris que segons el conseller d’Economia duraran dos anys, i oblida també que David Cameron i Angela Merkel, que també s’havien compromès a rebaixar impostos, ho han deixat per més endavant precisament perquè ara els comptes no quadren i cal demanar sacrificis a tothom, i en especial als que més tenen. Li vaig recordar divendres en roda de premsa.

Segueix encès el debat sobre el present i el futur de l’estat de les Autonomies, de vegades emmascarant un descarat intent de reduir el paper del sector públic i l’administració, i sempre sota el benintencionat objectiu de reduir el dèficit i d’assegurar una major eficàcia i eficiència del sector públic. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els articles de Xavier Bru de Sala “L’error de l’error”, Antoni Fogué “El paper de les diputacions”, Iñaki González “¿Què fem amb les autonomies?” i Francesc de Carreras “El federalismo del PSOE”. La nova legislatura catalana ha modificat la composició del Senat i ens priva de la presència de Carles Bonet, senador d’ERC a l’Entesa Catalana de Progrés. A Carles Bonet li devem, entre d’altres coses, l’aprovació de l’Estatut al Senat mentre el seu partit s’inclinava pel no. En reconeixement a Carles Bonet us recomano que llegiu l’entrevista que li fa Pablo Ximénez de Sandoval a El País.

Aquesta ha estat la primera setmana de la campanya de les eleccions primàries en les que els militants i simpatitzants registrats del PSC de Barcelona estan cridats a decidir qui encapçalarà la candidatura socialista a l’Ajuntament. Us convido a llegir al respecte l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Dues versions del projecte socialista” i la crònica sobre el debat celebrat a BTV entre Montserrat Tura i Jordi Hereu de Clara Blanchar, Camilo S. Baquero i Blanca Cia a El País.

Antoni Gutiérrez-Rubí està preparant ja l’imprescindible Especial Eleccions 2011 del seu web.

Abans de passar a l’epígraf dedicat a la política espanyola us recomano que llegiu tres documents referits al debat socialista: els articles d’Isidre Molas “Un debat mirant al futur” i Joan Majó “El futuro del PSC y de Cataluña” i el manifest “Un PSC amb perfil propi” impulsat des de les comarques tarragonines i les Terres de l’Ebre.

Encara es deixar sentir la incidència sobre la política espanyola de l’Acord Social i Econòmic que es recomanable llegir íntegrament. Sobre el tema us interessaran els articles de Gonzalo López Alba “El poder del pacto”, Joaquim Coll “Un acord amb relat” i Gonzalo López Alba “Quimioterapia económica i curación política”. La necessitat de reformes i acords ha estat també el fil conductor de la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero en la cloenda de la Convenció Municipal del PSOE que s’ha acabat avui a Sevilla.

Trobo indignant, en termes generals, la posició política del PP i l’actitud –si se’n pot dir així– de Mariano Rajoy. Llegiu alguns exemples: Ignacio Escolar “Tres políticos ejemplares” i “Qué pasaría sí”, Manuel Rico “Aplaudiendo a Camps”, Albert Sáez “Corrupció impune” i l’editorial d’El País “Camps, contra reloj”.

Sobre diversos temes amb rellevant incidència sobre la política espanyola us convido a llegir els articles: “¿Legalización? Ahora sí” d’Eduardo Vírgala sobre la legalització de Sortu (que comparteixo fil per randa), “Nucleares y tarifa eléctrica” de Jordi Ortega, “La educación política de Chacón” de José Luis Alvarez i l’entrevista a Leire Pajín que li fan Patricia Martín i Antonio M. Yagüe a El Periódico de Catalunya.

Sobre la situació i la política econòmica espanyola us convido a llegir els articles de Josep Oliver “Temps assolellat i núvols foscos”, Vicenç Navarro “¿Es el gobierno Zapatero socialdemócrata?”, Cristina Garmendia “Una historia de éxito colectivo”, José Luis Leal “La clase media y la crisis” i Angel Laborda “El sector exterior de la economía española”.

La crisi econòmica global segueix oferint elements d’anàlisi i reflexió, així com de crítica als organismes internacionals que no la van preveure. Podeu llegir al respecte la crònica d’El Periódico de Catalunya a partir d’una informació de l’agència EFE “L’FMI admet que la falta de crítica durant l’època de Rato va impedir preveure la gravetat de la crisi” i els articles “Es la política y no el mercado” de Lluís Foix, “Nous reptes, noves respostes” de Maria Badia, “El cisne pintado de negro” de Jordi Sevilla i “Autopsia de la crisis” de Joaquín Estefanía.

En el debat econòmic europeu és especialment rellevant la posició d’Alemanya. Al respecte podeu llegir els articles de Xavier Vidal-Folch “Alemán malo, alemán bueno”, Manel Pérez “Merkel tiene uno… o dos problemas” i Antón Costas “La medicina de Merkel es engañosa”.

Sobre la situació econòmica europea i l’orientació de les polítiques econòmiques europees podeu llegir l’article de Claudi Pérez “Hacer catastrofismo con España y con el euro ya no es realista” recollint les opinions de Kenneth Rogoff y Carmen Reinhart, Joaquín Estefanía “Los restos del modelo europeo” i Vicenç Navarro “Lucha de clases bajo otro nombre”.

A cavall entre Europa i les revoltes democràtiques àrabs podeu llegir els articles de Lluís Bassets “El naufragio mediterráneo de Sarkozy” i Joana Bonet “Los últimos faraones” (en el que també denuncia l’intolerable masclisme de Berlusconi).

El detonant de les revoltes democràtiques àrabs ha estat també econòmic i social. Podeu llegir els articles de Paul Krugman “Sequías, inundaciones y alimentos”, Joseph E. Stiglitz “El catalizador tunecino” i Kenneth Rogoff “El comodín de la desigualdad”.

Sobre les revoltes democràtiques àrabs i especialment a Egipte:

El futuro del norte de Africa, George Joffé
¿Estamos ante el 1989 de los árabes?, Timothy Garton Ash
Alegrías y cautelas, Jean Marie Colombani
El fin de la resignación, El País, editorial
Una nueva tercera vía árabe, Khaled Hroub
Los dictadores son malos aliados, Lluís Foix
Egipto y los Hermanos Musulmanes, Fawaz A. Gerges
La Turquía democrática es el modelo, Tariq Ramadan
El futuro político de Oriente Próximo, Eugene Rogan
Movimientos de liberación en las naciones árabes, Alain Touraine
¿Quién será el próximo?, Lluís Bassets
La Europa poscolonial, Richard Gowan
Revolución en Egipto, Manuel Castells
Emperadores desnudos, Jordi Vaquer
El segundo discurso de El Cairo, Vicente Palacio
¿Rumbo a la libertad?, El País, editorial
Acertar con los pasos siguientes en Egipto, Timothy Garton Ash
Desislamización, Lluís Bassets
Jóvenes, árabes y orgullosos, Saïd el Kadaoui
Del somni a la llibertat, Rafael Vilasanjuán
¿Cómo muere una dictadura?, Moisés Naím
¿Teme Israel a la democracia árabe?, Lluís Bassets

Per acabar, tres flaixos sobre llibres. 1) Ernest Folch es fa càrrec de la direcció editorial d’Ediciones B. Podeu llegir l’entrevista que li fa Ernest Alós a El Periódico de Catalunya. 2) Ha sortit l’edició catalana del llibre de Germà Bel “Espanya, capital París. Tots els camins porten a Madrid”, editat per La Campana. 3) El director de Libération, Laurent Joffrin recomana amb passió el nou llibre de Michel Wieviorka “Pour la prochaine gauche”, editat per Robert Laffont. Espero rebre’l ben aviat.

“Perles” del programa del Polònia emès el 10 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA
- Segueix l’acumulació de càrrecs per Duran i Lleida… ara és el Cobrador del Frac! I ha de seguir a tothora en ZP perquè ens doni tot el que ens deu.
- L’últim fitxatge de Mas que a més serveix per reduir el dèficit: el Superfuncionari, una única persona per fer la feina de 200.000. Igual et dóna els impresos per una subvenció, que una recepta per l’encostipat, que et desallotja el despatx.
- Cimera d’enviats especials a Egipte: quin trio Joan Roura, Antoni Bassas i Martí Anglada!

SURREALISTA
- Les primàries de Barcelona, un grupet de noies amb poques llums que han de decidir entre Hereu i Tura i “trien Trias”.

LA IMATGE DE LA SETMANA
- ZP entrant al pis dels expresidents… per cert, que estan en campanya per la presidència del pis, hauran de tornar Les Primàries de Barcelona.

ARXIU HISTÒRIC (16/2/06)
- Al primer Polònia, un podríem dir que joveníssim Pasqual Maragall comença provant micros: “provant, un, dos, tres per cent”

ALGÚ HO HAVIA DE DIR
- Si tots fóssim tan solidaris, deixaríem el wi-fi obert perquè el xupessin els veïns… perdoneu, però algú ho havia de dir!
- Els texans a l’hivern fan fred i a l’estiu foten calor… perdoneu, però algú ho havia de dir!

LA PICADA D’ULLET
- Felip Puig fa de Tomàs Molina per “netejar” l’àmbient i poder derogar la normativa dels 80 per hora.

LA NOVETAT
- Joan Roura, en foc creuat des de la plaça Tahrir del Caire.

LA FRASE DE LA SETMANA
- “Les caixes eren una mica com els bancs, però feien veure que tenien sentiments”… per això al Museu del Passat hi ha uns pobres avis d’un casal d’aquests patrocinats per l’Obra Social d’alguna excaixa.

ZW 247 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

Recursos per als Social Media

Una interessant i completa recopilació d’enllaços que fa Luis Miguel Díaz-Meco en el seu bloc, a partir de les aportacions d’altres blocaires, i de la qual destaco els següents:

Introducció a les xarxes socials i eines bàsiques

- Kit bàsic d’habilitats digitals

- Manual d’eines digitals

- Algunes eines per a xarxes socials

- 25 eines col·laboratives

Facebook i Twitter

- 5 eines per crear la teva pàgina de Facebook

- 12 eines per a promocionar-te a Facebook

- Eines de Twitter per a experts

- 4 serveis per a compartir arxius a Twitter

- 15 aplicacions de foto, vídeo i àudio

- 20 llocs per millorar la teva experiència a Twitter