Acabo de llegir un còmic que porta el títol d'“Alícia en un món real”. L'escriptora Isabel Franc i la il·lustradora Susanna Martín van unir els seus talents per tirar endavant aquest projecte. En la seva introducció Franc ens diu: “La història de l'Alicia no és la de totes les dones que han tingut un càncer de mama, ni tan sols la meva, tot i que està basada en la meva experiència personal”.

El llibre és divertit, tendre i dur alhora a partir de l'experiència personal de patir un càncer de pit però és, sobretot, una història militant. La militància d'una dona conscient que la malaltia no la fa menys dona però que moltes com ella han patit les seves conseqüències social, familiars i personals més enllà de la pròpia malaltia. És doncs, la militància de la visibilitat i de la normalització.

Moltes dones que han patit un càncer de pit i l'han superat s'han trobat que, després de la duresa del tractament i de la tragèdia de perdre un pit, en la majoria dels casos, s'han trobat amb el rebuig de la parella o la inseguretat els ha minat l'autoestima. Moltes d'elles han donat la cara, han sortit públicament a explicar el que és i com es pateix la malaltia, han creat grups d'autoajuda, han donat suport a altres dones quan han començat el tractament... una feina invisible però importantíssima.

Santa Àgata, nascuda a Catània va ser martiritzada per no voler fer sacrificis pagans i el seu martiri va consisitir en tallar-li els dos pits. A partir d'aquesta llegenda Àgata ha estat recordada per moltes de les dones que han patit càncer de mama i moltes han volgut, amb valentia, fer-ho públicament. Elles són les Àgates.

Alícia, ens recorda que no vivim al país de les meravelles i les Àgates que el suport social i emocional és imprescindible en un moment és que les teràpies són molt dures i agressives pel cos i les seves conseqüències així com l'evolució de la malaltia, no sempre són previsibles. Se'n parla molt dels avenços científics, evidentment imprescindibles, per a combatre el càncer però es parla poc de quins seren els efectes de la radioteràpia, de la quimioteràpia i de com superar-los.

La valentia no sempre és sinònim d'heroicitat i molt menys visible davant la nostra societat. Sol ser, més aviat, una valentia qüotidiana i propera, invisible i poc reconeguda però del tot imprescindible per a la nostra vida. Vagi doncs un reconeixement públic per l'Alicia, l'Àgata i totes aquelles dones que ens mostren la seva valentia cada dia en la lluita contra la malaltia i el suport que fan a les altres que, com elles, pateixen els seus efectes.

Ah! i també un darrer reconeixement i una recomanació. La gran qualitat del còmic el qual no podeu deixar de llegir, passareu una estona divertida, amena i, alhora, prendreu consciència d'aquesta dura lluita qüotidiana contra el càncer a partir d'una experiència i una miqueta de ficció. Bona lectura!