Les dones italianes han sortit al carrer! 1.000.000 de dones s'han manifestat a 230 ciutats d' Itàlia contra Berlusconi i les seves continuades presumpcions xulesques i masclistes. Han dit prou i demanen “sinó és ara, quan?”

La convocatòria la van fer diverses associacions feministes i la diversitat era gran. Hi havia dones (i també homes) majors i menors d'edat de tota classe i condició que expressaven el seu rebuig i demanaven respecte, respecte per a les seves persones i llurs dignitats.

Berlusconi sembla una caricatura però, en tot cas, es una caricatura que fa mal, que falta al respecte, que utilitza i viola els drets de les dones. I les dones italianes s'han fartat i demanen respecte i dignitat. Les dones no som l'objecte simplement sexual al que Berlusconi i alguns com ell ens releguen sinó que som subjectes de dret, ciutadanes de primera classe i, a més, reclamem el resecte cap a la dignitat que ja tenim, la nostra dignitat.

Evidentment Berlusconi, la caricatura i el real, representa una manera de veure el món i de menys tenir una part important de la població, sortosament no és un amajoria però si que fereixen i violen drets fonamentals. Els escandols de Berlusconi so són només polítics sinó que afecten a menors d'edat, afecten a la ciutadania italiana en tant que el seu president juga i riu de la metiat de la població però també ens afecten a les ciutadanes i ciutadans de la Unió Europea perquè és un estat membre que es riu de la legislació internacional i dels drets fonamentals de les persones.

Algunes manifestants declaraven: “Ha arribat el moment de dir prou, la nostra paciència s'ha acabat . Hem arruïnat 60 anys de democràcia i ara tenim un país destruït, masclista, sense valors ni decència " Les dones fan renèixer l'esperança política a Itàlia i aposten per la ecuperació de les institucions democràtiques i ho fan no en nom d'organitzacions d'esquerra a l'oposició, per les quals també declaren no sentir-se representades, sinó en nom del futur i del poble. Han trencat la por i el silenci i han decidit parlar clar. Parlen clar contra el President egolatra i masclista, contra l'amo d'un espai mediàtic hegemònic que bombardeja amb una imatge de les dones indigna i poc respectuosa, en contra del que representa ell pe`ro també les complicitats de les que gaudeix.

Les italianes retornen l'esperança a Itàlia i a Europa tot i haver de sentir com un periodista de Catalunya Ràdio destinat a Itàlia deia “ hi ha arquitectes, advocadesses, científiques, sindicalistes... però sobretot dones normals”Evidentment ens queda molt camí per a la normalitat plena si a la majoria no se'ns considera normals i no és un tema només del monstre Berlusconi.