Avui és 9 de març, un dia qualsevol de la setmana blanca a algunes escoles. També és el dia després, després del dia internacional de les dones; el 8 de març, un altre dia qualsevol sinó fos per la commemoració.I cal seguir, perquè no tot s'acaba en un dia de reivindicacions, les reivindicacions són diàries.

Ahir, a una bona amiga, la Marta Selva, anterior Presidenta de l'Institut Català de les Dones va rebre la menció "Maria Antònia Ferrer" de la Universitat Rovira i Virgili. Una menció merescuda, un reconeixement coral, d'èquip. Una molt bona noticia de reconeixementa una molt bona feina feta pel feminisme a les institucions.

Ahir també es feien presentacions de diversos estudis sobre la situació de les dones, un d'interessant i important per què trenca el tòpic de la crisi, ésel que va presentar UGT sobre com afecta la crisi a les dones.D'entra da al que s'havia dit que afectava en menor grau que als homes es desvetlla com una gran mentida i es mostren unes condicions pitjors: pitjors salaris, pitjors horaris, contractes més precaris...

Així doncs, el dia després hem de continuar lluitant perquè les coess no s'arreglen en un dia, tant de bo tot fos tan fàcil!