Com veureu al final d’aquesta anotació, he tingut un cap de setmana molt especial i la celebració de dissabte m’ha llevat temps que habitualment dedico a l’actualització setmanal d’aquest Diari. Espero no haver-me deixat massa coses al tinter.

Començo per dedicar algunes línies als 100 primers dies del govern de CiU. aquí hi trobareu un resum de la valoració feta per Joaquim Nadal, cap de l”oposició i president del grup socialista al Parlament de Catalunya. També trobareu interessant el document de balanç preparat pel nostre grup parlamentari que qualifica de “decebedors” aquests primers cent dies. També us interessarà l’article de Joan Tapia “Aterratge forçós”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Un Govern que necessita millorar“, l’editorial d’El País “Errores de Mas” i els articles d’Andreu Mayayo “El Govern ha de millorar (i molt!) i Joan Ferran “Mas: ni timón, ni brújula”.

En aquest balanç negatiu dels primers 100 dies del govern del president Mas, hi pesa molt la flagrant contradicció entre unes retallades que afecten tothom i erosionen l’Estat del benestar i la simultània eliminació del que quedava de l’impost de successions que només afectava ja al 6% dels eventuals contribuents. En aquest sentit us convido a llegir la crònica de Miquel Noguer “Mas fulmina el impuesto de sucesiones en plena ola de recortes”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Una rebaixa fiscal difícil d’entendre” i el contundent article d’Ernest Folch “El gran incompliment”.

Les retallades indiscriminades anunciades pel Govern de CiU afecten de forma molt significativa la sanitat pública i els seus efectes són ja evidents a molts serveis. Vegeu al respecte la crònica de La Vanguardia “La UGT alerta de 7.200 despidos en la sanidad catalana por los recortes“, i els articles d’Antoni Fuentes “La tisorada destruirà 7.200 llocs de treball a la sanitat pública”, Imma Monsó “Calidad privada” i Remei Margarit “Y ahora, los hospitales públicos”. Les retallades en l’àmbit de la sanitat pública han merescut una contundent rèplica dels alcaldes socialistes tal com comprovareu a continuació.

Podeu llegir el Manifest dels alcaldes socialistes contra les retallades, la notícia de la presentació d’aquest manifest a la web del PSC i la crònica de Xabier Barrena “Hereu abandera els 281 alcaldes del PSC contra les retallades de Mas”. També us pot interessar l’article d’Antonio Balmón, alcalde de Cornellà, “¡Això no va bé!”.

Una de les impostures més flagrants del govern de CiU és la seva posició amb respecte de les consultes sobre la independència que tenen avui un punt culminant amb la consulta que s’està celebrant avui a Barcelona. Mentre els màxims dirigents de CDC participen i donen el seu suport entusiasta a les consultes (o com el president Mas, voten d’amagatotis però ho fan saber), els màxims dirigents d’UDC consideren que no es pot repicar i anar a la processó i que no s’ha de caure en la contradicció de fer una cosa diumenge i la contrària dilluns, vaja que si no s’ha de votar en favor de la independència al Parlament no té sentit fer-ho en consultes organitzades per entitats privades. Com se sap la setmana vinent es vota al Parlament de Catalunya l’admissió a tràmit de la Proposició de Llei de declaració d’independència de Catalunya, presentada pel Subgrup de Solidaritat catalana per la Independència. A hores d’ara no sabem del cert què hi votarà CiU. Pel que sembla s’hi abstindrà. Ja és prou xocant que el grup majoritari del Parlament i, en aquest cas, el que dóna suport al Govern s’abstingui sobre qualsevol qüestió. En aquesta ocasió el tema no és en absolut menor el que fa que la seva eventual abstenció sigui com a mínim una impostura extravagant. Sobre aquest tema us convido a llegir els articles de Jordi Mercader “Res no és el que sembla”, Andreu Mayayo “Fer país, fer política, fer Estat”, l’editorial d’El Periódico de Catalunya “Així, no“, les cròniques de Neus Tomàs “El PSC burxa en el doble discurs de CiU sobre la independència”, Maiol Roger “El Gobierno de CiU se vuelca en la consulta soberanista” i Maiol Roger i Àngels Piñol “Independentismo de domingo” , i els articles de Joaquim Coll “Consulta amb trampa”, Jaume Badia “La independència no es vota d’amagat”, Carles Pastor “La lleialtat institucional del president”, Enric Company “La conversión de Jordi Pujol”, Enric Hernández “Dret a discrepar” i Francesc Valls “Independentismo en la intimidad”.

També us interessaran els articles de Domingo Jaumandreu i Joan Coscubiela “Derbi com a símptoma”, Dani Sánchez “La Generalitat congeló la formación para parados pese a contar con fondos estatales”, L. Morgades “El Palau se persona como acusación por las comisiones a Convergència” i Rafael Pradas “On Catalunya se la juga”, en referència a la Barcelona metropolitana.

Per acabar amb el capítol dedicat a la política catalana, el crit d’alarma de molts professionals de la informació sobre les pressions per tancar COM Ràdio: “Pluralitat d’informació és democràcia“, Francesc Triola i 263 signatures més.

El capítol dedicat a la política espanyola comença amb algunes informacions sobre les reaccions que ha provocat l’anunci de José Luis Rodríguez Zapatero de no tornar-se a presentar com a candidat socialista en les properes eleccions generals i a la perspectiva que s’obre en el PSOE amb la celebració de primàries per elegir nou candidat que tindrien lloc a començaments d’estiu. Avui mateix el diari El Mundo publica una enquesta que redueix a la meitat la distància que separava al PSOE del PP en unes futures eleccions generals. Sobre la situació del PSOE us convido a llegir els articles de Josep Ramoneda “Melancolías”, Gonzalo López Alba “Cambiemos de futuro”, Iosu de la Torre “Carme Chacón, nascuda per lluitar” i Juan Fernando López Aguilar “Primarias: harán falta personas, pero sobre todo ideas”.

Sobre el PP no us perdeu els articles de Luis Arroyo “Contador a cero, Mariano”, Jesús Caldera “La España de Rajoy-Cameron”, Gran Wyoming “Telebasura antidemocrática”, Manuel Vilaseró “Rubalcaba es mofa del canvi de discurs de Rajoy amb Catalunya”, Victoria Prego “Rajoy juega a la ruleta rusa” (per donar suport a Francisco Camps i els seus candidats), Adolf Beltran i Santiago Navarro “Cinco imputados y seis implicados por corrupción en las listas de Camps”, Gemma Robles “Rajoy valida les llistes de Camps amb 10 implicats en corrupció”, Gran Wyoming “El imperio de los presuntos”, José Antich “No es el camino” (també sobre les llistes de Francisco Camps) i Antoni Segura “El PP i el sentit d’Estat”.

Seguint el fil d’aquest darrer article us interessaran les opinions sobre el “cas Faisán” d’Ernesto Ekáizer “Yo acuso” i José Jimenez Villarejo “Una reflexión sobre el ‘caso Faisán’”, i sobre l’auto del Tribunal Suprem que nega la legalització de Sortu de Javier Pradera “Auto con ruedas de barro” i Bonifacio de la Cuadra “ETA, Sortu y Estado de derecho”. Per respecte a les víctimes del terrorisme no comento la manifestació de Madrid.

Sobre la situació econòmica espanyola i les seves perspectives us convido a llegir l’article d’Antón Costas “Estem malament, però anem bé”, l’entrevista a Josep Maria Rañé que li fa Ariadna Trillas a l’Ara, l’entrevista a Dominique Strauss-Kahn que li fa Yolanda Monge a El País i que porta l’expressiu titular “España no necesita ser rescatada”, l’editorial d’El País “El rescate final“, les cròniques d’Eliseo Oliveras “Espanya surt reforçada a la UE després del rescat de Portugal” i Andreu Missé “España recibe el respaldo de la UE y el FMI por las reforma emprendidas”, els articles de Javier Ayuso “Aprender de los errores”, Ernesto Ekáizer “Brotes negros”, Joaquín Estefanía “Esperando la EPA”, Antonio Quero “El desempleo, riesgo sistémico” (l’autor anima un projecte participatiu de cara a enriquir el futur programa electoral socialista ‘Ganar 2012‘) i Julio Rodríguez López “Mercado de vivienda y economía española 2010-2011″.

Amb una visió crítica de l’orientació actual de les polítiques econòmiques us convido a llegir els articles de José Luis de Zárraga “El timo de la necesidad”, Vicenç Navarro “Recuperar la democracia”, Joaquín Estefanía “La economía vence a la política”, Ramón Muñoz “Si los ricos no pagan impuestos se enfrentaran a una revolución” (a propòsit del polèmic article de Paul Farell) i Luis García Montero “Vivir y morir de rodillas”. També us pot interessar l’article de José María Raya Vílchez “La dación en pago, luces y sombras”.

Sobre el rescat de Portugal, la política econòmica europea i la decisió del banc Central Europeu d’encarir el preu del diner amb l’excusa de combatre la inflació, us convido a llegir l’editorial de Cinco Días “Portugal se rinde a la evidencia” i els articles d’Antonio Estella “El reto económico de Europa”, Ana Flores “Alemania apunta al pie de Europa”, Manel Pérez “Remar a contracorriente”, Xavier Vidal-Folch “Fráncfort nos cocina un disgusto o un mazazo”, Claudi Pérez “¿Quién es el próximo?”, Ernesto Ekáizer “Doble bofetada de Trichet”, Juan Tugores Ques “Rescatadores y rescatados”, Soledad Gallego-Díaz “Más poderoso, no más sabio” (el BCE) i Angel Laborda “¿En qué continente viven los consejeros del BCE?”.

Sobre la política econòmica dels Estats Units no us perdeu l’article de Paul Krugman “Absurdo y cruel”.

Sobre el debat nuclear i energètic us convido a llegir els articles de Cristina Narbona “Un coste inaceptable”, Jordi Ortega “Un reglamento cuestionado”, Ulrich Beck “La industria nuclear contra sí misma”, Ramon Folch “Després de Fukushima”, Carme Miralles-Guasch “Energía, el gran debate pendiente” i Joseph E. Stiglitz “Jugar con el planeta”.

Sobre les revoltes democràtiques en els països àrabs i el conflicte de l’Orient Mitjà us convido a llegir els articles d’Anwar Zibaoui “La por ha canviat de bàndol”, Lluís Bassets “Algo va muy mal en Israel”, André Glucksmann “Por qué combatimos”, Abdullah Al Faqih “La batalla en Yemen: actores y resultados”, Josep Piqué “El día después”, Rafael Vilasanjuan “La provocació com a recurs dels radicals” i Jeffrey D. Sachs “Los jóvenes inquietos del mundo árabe”.

Per un debat més global i més de fons us recomano que llegiu l’esborrany de programa dels socialistes francesos “Le projet socialiste 2012“, del que es va fer ressò Le Monde en la crònica “El PS defensa un projecte ‘d’esquerres’ i ‘modern’ per al 2012“. També us interessaran els articles de Matt Browne i Carlos Mulas “Más allá del conservadurismo progressista” i Gregorio Peces-Barba “La laicidad, objetivo de la democracia en españa”.

I acabo amb una breu referència a la celebració d’ahir dissabte, la boda de Jaume Collboni i Óscar Cornejo. Era normal que aquesta cerimònia i la celebració posterior aixequessin una gran expectativa mediàtica. Al cap i a la fi la boda d’un diputat socialista amb un productor de televisió és notícia, i la presència barrejada dels amics i amigues de l’un i de l’altre encara més. Espero que ningú perdi de vista el que és més important: dues persones que s’estimen han pogut contraure matrimoni en presència de familiars i amics. Espero que ni el Tribunal Constitucional ni el Partido Popular ens neguin el dret a la felicitat que ahir es veia reflectit en els ulls dels nuvis i de tots els que vam tenir l’alegria d’acompanyar-los. Jaume i Óscar, que sigueu per sempre feliços! Us convido a llegir la crònica de Maiol Roger i Camilo S. Baquero a El País i la fotogaleria de l’esdeveniment publicada al web del mateix diari.

“Perles” del programa del Polònia emès el 7 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

PERLES DEL POLÒNIA

- Molt bo el gag de Pujol i Mas jugant a Passat & Present. O com intercanviar papers en funció de si s’és jove o gran, President o Futur President o ExPresident, de si la votació és al carrer o al Parlament, etc.

- Extraordinari recull de gags homenatge a ZP: des de Las Grecas al Supercatalunyipastarrufimillonoso, Zapatar, Me la suda el Estatut… grans moments televisius!

- L’1×1 de Mas sobre el seu govern:
Mas-Colell: obsessionat (amb les retallades)
Felip Puig: contundent (amb la delinqüència)
Irene Rigau: uniforme (perquè està molt pesadeta amb aquest tema)
Ferran Mascarell: socialista (tot i que està millorant en aquest aspecte)
Joana Ortega: excel·lent (aquest adjectiu se’l deu haver posat ella)
Duran i Lleida: calb (se’n poden dir moltes coses, però aquesta és la que fa més gràcia)
I jo mateix: guapo, intel·ligent, líder, carismàtic, modest, no d’Unió, coherent… (no n’he pogut dir un de sol)

ARXIU HISTÒRIC (13/4/06)
- Operació contra el frau immobiliari a Marbella, mentre Zaplana i Acebes destrueixen alguns paperets, per si de cas…

LA PICADA D’ULLET
- Màrius Serra visita Arnaldo Otegui a la presó per ajudar-lo a buscar una nova marca per Batasuna: anagrama de contrasenya?? Tanca senyor! Anagrama de Sortu? Surto!

ALGÚ HO HAVIA DE DIR [Joan Tardà]
- Les parelles de balls de saló ballen totes les cançons igual… perdoneu, però algú ho havia de dir!

SURREALISTA
- Viaje al futuro… Rajoy descobreix que, precisament per haver volgut viatjar al futur, Esperanza Aguirre va haver de presentar-se a les generals, i les va guanyar! El candidat socialista havia estat Jordi Hereu… i Guardiola i Mourinho són nòvios!

LA IMATGE DE LA SETMANA
- Guateque de celebració per la retirada de ZP. A qui s’han oblidat de convidar? A ZP, és clar.

#etfelicitofill
- Els metges que es quedin sense feina per les retallades [estalvis, segons el President] cediran les seves bates als alumnes de primària.

KA FORT
- Pere Piqueras, el tremendista, informa de la visita d’Angelina Jolie i Brad Pitt, com a ambaixadors de l’ONU a la zona devastada de…. la seu del PSC: militants desvagats sense càrrecs els reben i ells, colpits, fins i tot es mostren disposats a adoptar-ne un!

LA FRASE DE LA SETMANA (especial Duran, vull sortir a la tele!)

- Duran: “Parlar amb en Mas sense parlar amb mi després és com veure una pel·lícula coreana sense subtítols. Pot ser molt maco però no s’entén res”
- Duran: “Té més minuts de tele una iguana amb parkinson que el líder d’Unió”

ZW 255 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.amiando.com/media140bcn2011.html

media140 Frontiers: Barcelona

Els pròxims dies 13 i 14 d’abril el media140 Frontiers organitza un congrés sobre Periodisme i noves tecnologies, promogut per Barcelona activa. Acadèmics, professionals i pensadors de tot el món que treballen en el sector reflexionaran (a través de conferències, tallers, taules rodones i sessions individuals) sobre com utilitzar les noves tecnologies per millorar el periodisme que es fa actualment.

El congrés se celebrarà a les instal·lacions del edifici MediaTIC, al districte 22@ i girarà entorn de tres eixos: el primer més reflexiu o filosòfic, el segon centrat en l’emprenedoria i el negoci, i un tercer més creatiu. Hi haurà tallers pràctics on es mostrarà: com utilitzar noves tecnologies innovadores, mitjans per mesurar la participació de l’audiència o per seguir el xat o en línia; com comercialitzar i sindicar continguts digitals, el periodisme mòbil, l’edició col·laborativa de vídeo, l’ús de dades obertes, crowdsourcing, etc. Serà multilingüe en anglès, espanyol i català i podeu seguir-lo a través de la seva pàgina web, a Twitter i Facebook.

Un altre trobada interessant, aquest cop a Sevilla, serà la jornada amb el títol “Wikileaks i el periodisme del segle XXI” organitzada per la UIMP, dilluns 11 i dimarts 12 d’abril. Comptarà amb ponents com: Ramón Salaverría, Juan Varela, Antonio Manfredi, Víctor Sampedro, Óscar Espíritusanto, Juan Luis Pavón o Dolors Reig, entre altres.

Enllaç d’interès: La batalla de Wikileaks