Són les vacances de primavera per les persones laiques, altrament i popularment conegudes per Setmana Santa. La nostra tradició catòlica ha marcat els nostres costums i tradicions, alguns d'ells “reciclats” de tradicions paganes, moltes de les quals han servit per marcar un calendari litúrgic amb el qual es marca el nostre tempo.

En tots aquests segles de tradició catòlica que marca la nostra cultura i costums la nostra societat ha avançat molt, moltíssim en alguns àmbits i en altres molt poc però... ha avançat l'església?

Aquí cal fer anàlisi i voldria que fos del tot respectuós, malgrat no ser creient. Per això m'acosto a les veus internes de l'església: el Col·lectiu de Dones en l'Església. Aquest col·lectiu celebra enguany el seu 25è aniversari i, des de la seva fundació, el que vol és reivindicar el paper de les dones en l'evolució del catolicisme. De fet, elles mateixes reivindiquen el seu paper des de la pertanyença i el respecte, ens diuen: “hem pretès viure la fe de manera adulta i responsable, amb esperit lliure, crític i constructiu”.

Moltes d'elles són dones que conec d'altres moviments reivindicatius: feminista, altermundista, per la pau i contra les guerres... són dones respectuoses i combatives que no reneguen de la seva fe i la fan central en les seves reivindicacions, dones que admiro i respecto des de la dissidència en alguns àmbits.

En aquestes dates, m'ha semblat oportú recordar-les a elles i les seves reivindicacions. Enguany, aprofiten el seu aniversari per reclamar la paritat a l'església. En el manifest “En l'església catòlica, paritat ja!”  podeu trobar aquestes reivindicacions exposades àmpliament però crec que el propi encapçalament és prou evident.

Una de les seves reflexions em sembla destacable per tancar aquest article de Setmana Santa, com deia una reflexió de caire intern i del tot respectuosa i alhora combativa: “Aquesta vivència ens ha portat a redescobrir la importància, i necessitat inajornable, d’un canvi d’estructura en l’Església Catòlica, on la paritat sigui acceptada en tots els seus àmbits. Això que socialment és patent en molts països, no ha arribat a calar dins la jerarquia eclesiàstica. El que sí ens han permès aquests anys de treball, ha estat adonar-nos de quantes associacions, grups religiosos, teòlogues i teòlegs i persones cristianes d’arreu del món comparteixen la mateixa opinió, confirmació a la qual, per bé de la pròpia Església i per fidelitat evangèlica, és urgent cercar-hi solució.”

Cal pensar-hi!

  Publicat a L'Hora Violeta al setmanari 30º