Ahir van passar dues coses importants: una que el municipi de Lorca (que ens recorda el poeta espanyol) va patir un terratrèmol i dos que el Barça va guanyar la lliga.

Ambdós fets han paralitzat el país i, també, l'Estat. Primer per solidaritat i segon per alegria. Una paradoxa quotidiana.

Les paradoxes es donen a la vida i la vida és política. Hom aprofitarà avui per fer campanya d'una altra manera, qui es creu que tot s'atura?

Els blocs, el twitter, el facebook... segueixen en marxa i fent campanya, la fal·làcia política es manté. Jo estic farta de mentides i de gent que utilitza la política... i com jo molta gent. Malgrat tot m'hi dedico i faig propostes en positiu per a fer possible allò que crec mllor pel meu poble, pel meu país, per la gent que pensa com jo i la que pensa diferent que jo.

Ahir, un company em comentava que no creia en la política i que tots els polítics eren igual, anaven  a aprofitar-se de la gent i les institucions. Li vaig recordar que molta gent que ha fet política ha acabat a la presó per les seves idees. Li vaig recordar que hi ha idees que no es poden expressar en democràcia mentre la reacció està en marxa. Li vaig recordar que molta gent no ens hem aprofitat de res ni de ningú i seguim amb el mateix status que hem tingut sempre (poder més savis i sàvies, això si)... tot i que li vig reconèixer que a tot arreu hi ha gent dolenta i aprofitada, falsa i oportunista.

També li vaig dir que si les classes populars no fem política algú la farà i seran els de sempre, les classes altes, la burgesia. Ja ho deia Joan Fuster: "La política o la fas o te la fan" per tant reclamo l'exercici de la política per part de la ciutadania i reivindico la política com a part de la vida. Qui negui que tot és política és ben conscient de qui i què aparta i exclou.

Vivim en una democràcia encara mediatitzada pels grans lobbies, per l'església catòlica, pels bancs i les grans fortunes, per l'exércit i els aparells de l'Estat... però hem de fer que sigui real i aprofundir en l'exercici democràtic: participar, reivindicar, aportar, criticar el que calgui... i que les eleccions siguin una culminació dles processos participatius i de consens ciutadà i deixin de ser una lluita entre la realitat i el photoshop.