Fa unes setmanes ja que, de forma espontània, milers de persones ocupen places, fan assemblees, elaboren propostes... Són el que alguns han volgut anomenar “la minoria sorollosa” que han decidit prendre les places per expressar públicament el seu descontent amb l'actual sistema democràtic i les seves mancances.

Algunes d'aquestes propostes són força naïf però el més interessant és que la gent ha decidit reflexionar públicament no entorn un govern o altre, no entorn unes retallades o altres sinó de forma general sobre l'actual sistema de partits i enmig d'una forta crisi econòmica que genera descontent i mancances socials evidents. És el que jo anomenaria “majoria silenciada” que trenca el silenci a que se l'ha sotmés i s'expressa.

En les propostes hi ha obvietats d'aquelles que tothom diu i cal visibilitzar, hi ha propostes contradictòries que es discuteixen, hi ha aportacions que , al meu entendre, poden significar passes enrera però també propostes avançades. Cal que observem aquest moviment de forma còmplice, perquè les reflexions que contenen, poden o ser no compartides però sí interessants.

Tímidament es va sentint la veu de les dones. Les propostes que poden generar canvis reals. El reconeixement de la diferència sexual com a base de diàleg per una societat nova, un sistema més participatiu i democràtic. No tothom que hi participa és obert a aquestes propostes però es fa des del respecte total, deixant de banda les actituds que molts opinadors professionals tenen als mitjans.

A les places no té raó qui més crida i totes les opinions i aportacions són benvingudes. Cal buscar els consensos i avançar de debó, cal que les dones, moltes dones hi prenguin la veu, però és innegable que malgrat hi ha molta crítica el que impera és el respecte i la il·lusió per construir una societat millor i això ho hem de saludar amigablement, respectar-ho i aplaudir-ho. Podem exercir la nostra crítica a allò que es propossa que no ens agrada, però el seu respecte i la seva crítica constructiva ens hauria de fer reflexionar, i molt, no només fer adhesions o crítiques buides sobre el que se supossa que és aquest moviment o el seu futur. Cal pensar-hi.