Avui l’actualització setmanal del meu diari a Internet arriba més tard i, potser, amb més errors i mancances que de costum a causa de la celebració a Gavà de la Festa de la Rosa del PSC a la que he participat entusiasta. Però abans d’entrar en matèria, us recomano que llegiu la magnífica intervenció que va fer ahir Carme Chacón amb motiu de la seva elecció com a cap de llista de Barcelona per part del Consell Nacional del PSC. També us interessarà el discurs que, ja candidata, ha fet avui Carme Chacón a Gavà. Aquí hi trobareu la notícia al web del PSC. I no us hauríeu de perdre de cap de les maneres el vídeo del discurs d’Alfredo Pérez Rubalcaba a la Festa de la Rosa de la que podeu veure aquí sota una foto.

Aquesta setmana cal subratllar també la presentació per part de Rocío Martínez-Sampere, portaveu d’Economia del Grup socialista al Parlament de Catalunya, de les dades corresponents al 2009 del nou model de finançament. Recordeu que Antoni Castells xifrava en rendiment del model en 2.100 a 2.200 milions d’euros el primer any. Doncs bé, la liquidació ens diu que han estat finalment 2.421 milions d’euros (cal recordar també que el primer any de vigència de l’anterior model de finançament pactat entre CiU i PP el rendiment va ser de tant sols 251 milions d’euros; sí, gairebé deu cops menys!). Aquí trobareu totes les dades al respecte d’aquesta qüestió i aquesta notícia recollida per Albert Ollés a El Periódico de Catalunya “El PSC exhibeix davant del pacte fiscal l’èxit del model de Castells”, Lluís Pellicer a El País “El nuevo modelo de financiación aporta a Cataluña 2.421 millones más que el anterior” i D.C.S. a Público “El PSC treu pit del nou model de finançament”. En connexió amb quest tema us pot interessar també la reflexió d’Andreu Mayayo “Frau fiscal i dèficit fiscal”.

L’èxit del nou model de finançament, com la bona notícia de l’aprovació per part del Congrés dels Diputats d’una moció en suport al model català d’immersió lingüística, es deuen a la influència del PSC sobre el PSOE. Al respecte podeu llegir l’article de Toni Soler “Tenir veu, tenir influència”. Sobre la immersió lingüística, la defensa del català i altres qüestions relatives a la qualitat de l’escola catalana podeu llegir els articles: “‘El PSOE vota contra l’espanyol’” de Joan Tapia, “Doble sobreactuación” editorial d’El País sobre els escarafalls de CiU i PP, “Escola, llengua i recursos” de Josep Maria Balcells, “L’escola comuna” de Jordi Font, “Un model que derrota els prejudicis” de Dani Cordero i “La necessitat del català” de Salvador Giner.

Sobre els tripijocs de la relació CiU-PP, l’ascens del PP i els riscos que implica podeu llegir “L’auge del PP i el futur” de Marçal Sintes, “Entre CiU y PP anda el juego” de Josep Ramoneda, l’acudit de Ferreres en que Artur Mas tira d’un rickshaw des del que somriu Alícia Sánchez Camacho amb el beneplàcit de Mariano Rajoy, “Preguntar a Albiol” de Josep Maria Fonalleras, “¿Fa teatre Convergència?” de Joan Tapia i “Si guanya el PP” de Toni Soler.

Per cert, Toni Soler, juntament amb Francesc Marc Alvaro, Jordi de Juan i Toni Comín prenien part en la tertúlia de Jordi Basté a RAC1 en la que em va fer una entrevista ben interessant. En relació amb la situació actual del PSC us interessarà la reflexió de Joan Tapia “El PSC en el moment Rubalcaba”.

Sobre la gestió del govern de CiU i particularment la seva política de retallades socials us convido a llegir l’article de Joan Ferran “Mas y la suerte de los mediocres”, “Els 10 errors del PIRMI (1)” de Toni Comín, “Un secretario muy imaginativo” de J. Ernesto Ayala-Dip, “La diferència entre justícia i compassió” de Joan Subirats, “Salut tancarà les urgències de 10 CAP més a l’octubre” d’Angels Gallardo i “L’Hospital de Sant Pau planteja un ERO per al 39% de la plantilla” d’El Periódico de Catalunya.

Sobre la gestió de CiU al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona us convido a llegir “L’alcalde de les xapes i de les plaques” de Joaquim Coll, “Los apuros del alcalde Trias” de Blanca Cía i “Xavier Trias entierra el modelo de guarderías públicas en Barcelona” també de Blanca Cía a El País.

Per acabar amb la secció referida a la política catalana us convido a llegir els articles de Joaquim Nadal “La fi de l’estiu”, Albert Branchadell “Problemes de la independència”, Isaías Táboas “El Prat, a punt per volar alt”, Lluís Bassets “Catalanes, mediterráneos, europeos” i Joan Subirats “El relato de Guardiola y sus límites”.

Sobre la situació política espanyola us convido a llegir els articles de Rosa Paz “Remar contra corrent”, Gonzalo López Alba “Estados de ánimo” i Josep Ramoneda “Rubalcaba, con todo en contra”. Resulta imprescindible conèixer el Document marc de la Conferència Política del PSOE que us convido a descarregar.

Sobre la condemna d’Arnaldo Otegi us convido a llegir els articles “La sentència de la frustració” d’Iñaki González i “¿A qué estamos jugando?” de Javier Pérez Royo. També correspon a Javier Pérez Royo una interessant reflexió de caràcter més general “Política y derecho“.

També us interessaran els articles de Javier Pradera “El capital de Engels” sobre els sobresous dels dirigents del PP, Juan L. de Uralde, Inés Sabanés, Mónica Oltra, Joan Herrera, David Abril i Mario Ortega “De la indignación al compromiso” i Julián Casanova “El valor de la educación”.

Sobre la recuperació de l’impost del patrimoni i, més en general, sobre la necessitat de revisar la política fiscal, us convido a llegir els articles “Una nova política fiscal per a l’esquerra” de Julio Jiménez, “Cinco mentiras fiscales” d’Ignacio Escolar, “Impost de patrimoni: un ‘no’ per un ‘sí’” de Guillem López Casasnovas, “El retorn del patrimoni” de Joan Tapia, “Impuestos a la carta” de Miren Etxezarreta i l’editorial d’El País “Una nueva fiscalidad“.

Sobre la situació econòmica, el greu problema de Grècia, la política europea i el contrast amb la política dels Estats Units us convido a llegir els següents articles:

• Entrevista a Joaquín Almunia, Andreu Missé
• El otro lado, Santiago Carbó
• El ‘default controlado’, Ernesto Ekáizer
• Salidas para Europa, Joschka Fischer
• Un desastre impecable, Paul Krugman
• Peligrosa Europa, Jordi Vaquer
• Mercados contra el euro, El País, editorial
• Angela Merkel davant la disjuntiva, José Carlos Díez
• El fantasma de la por recorre Europa, Reyes Mate
• Lehman se reencarna en Grecia, Ernesto Ekáizer
• El futur de Grècia i el nostre, Josep Oliver
• Inauguramos una nueva fase, Xavier Vidal-Folch
• Eurobonos: un camino por delante, Santiago Carbó
• Obama versus Merkel, Manel Pérez
• Parados y pobres, Joaquín Estefanía
• ¿Qué pasa si Grecia abandona el euro?, Lalo Agustina
• Odiseo también era griego, Jordi Sevilla
• El euro en la cuerda floja, Alfredo Pastor
• Hablemos de soberanía, Soledad Gallego-Díaz
• Sin margen de maniobra, Emilio Ontiveros
• Prosigue, lentamente, la mejora de la competitividad, Angel Laborda

Amb reflexions econonòmiques de caràcter més general us convido a llegir els articles:

• La crisis y los académicos, Lluís Foix
• La crisis del año 20XX, Alfred Pastor (article del 12.12.10 premiat per La Vanguardia)
• Autopsia de la incertidumbre, Emilio Trigueros
• Adiós Lehman; hola crisis, Alberto Montero Soler
• No es economía, es ideología, Jorge Fabra i J. Ignacio Bartolomé
• ¿Y cómo salimos de ésta?, Moisés Naím
• Fundamentalistas del déficit, Paul de Grauwe
• El trienio de la mano visible, Carlos Mulas-Granados

Finalment, una bona notícia: la victòria dels progressistes a Dinamarca. Podeu llegir la crònica de La Vanguardia “Dinamarca gira a la izquierda con una mujer en el poder por primera vez” i la de Juan Gómez a El País “La izquierda recupera el poder en Dinamarca una década después”.

En referència a la política dels Estats Units podeu llegir “El regreso de Obama” de Carlos Fuentes.

Al fil de la commemoració del 10è aniversari dels atemptats de l’11-S podeu llegir “L’11-S i els reptes de la governança global” de Pere Vilanova, “Diez años que conmovieron al mundo” de Josep Oliver, “El dia que van canviar el món” d’Andreu Mayayo i “Un keynesiano de derechas” de Josep Borrell.

Sobre la guerra d’Afganistan podeu llegir “El cost de la venjança” de Rafael Vilasanjuan. Us interessarà també la reflexió de Lluís Bassets “El islam multipolar”. S’acosten dies decisius pel reconeixement de l’Estat palestí, que considero d’estricta justícia. Al respecte podeu llegir la crònica d’Enric González “Abbas reclamará a la ONU que reconozca a Palestina como Estado”. I també us interessarà la reflexió de Francisco G. Basterra “China necesita a Europa”.

Amb reflexions polítiques de fons us recomano els articles “Los indignados y la democracia” de Gregorio Peces-Barba, “El retorn de la pobresa” de Michel Wieviorka, “Políticos en bancarrota” de José Ignacio Torreblanca, “Tener la razón no basta” d’Ignacio Vallespín i “Les drogues i la democràcia” de Nacho Corredor.

Ahir a Babelia Lluís Bassets recomanava el llibre de Rafael Jorba “La mirada del otro. Manifiesto por la alteridad” que és de lectura absolutament obligada. I especialment pertinent quan s’aixequen debats com el de la immigració, les mesquites o la prohibició del burka. Podeu llegir al respecte els articles de Toni Cruanyes “Mesquites, sí gràcies” i Ricard Zapata-Barrero “De l’autonomia local a les fronteres locals” i el document d’UNESCOCAT sobre la prohibició del vel integral. Sobre aquesta darrera qüestió el propi Rafael Jorba m’ha recomanat sovint la lectura de l’informe del Consell d’estat francès.

He començat a llegir el llibre d’Ana María Moix “Manifiesto personal” publicat recentment per Ediciones B del Grup Zeta. Us interessarà l’entrevista a Ana Maria Moix que li fa Elena Hevia a El Periódico de Catalunya.

En record de Jordi Dauder us convido a llegir els articles de Lidia Penelo i Maria de Delàs a Público.

ZW 275 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.thewwwconference.com

El creador de les prestigioses TED talks, Richard Saul Wurman, presenta una nova proposta de conferència basada en un diàleg (una mena de conversa improvisada), d’alt nivell que es durà a terme entre ponents de reconegut prestigi en diferents àmbits. Wurman fa referència a la iniciativa com una mena de “jazz intel·lectual”, on dues “ments privilegiades” mantenen una conversa en directe sobre un tema (que desconeixen prèviament), sense temps delimitat, ni materials de suport. Un diàleg espontani, en estat pur, del qual pretén que sorgeixi la possibilitat d’explorar noves idees (idees excepcionals) d’alt valor per a la societat. Aquests diàlegs es recolliran en aplicacions d’alta qualitat que posteriorment sortiran a la venda. Aquest nou model es dirà WWW.WWW Conference i està previst que vegi la llum a la tardor de 2012, amb una primera trobada que tindrà lloc entre el 18 i el 20 de setembre.

En el seu dia, les TED (que es van presentar l’any 1984) van marcar un abans i un després en el concepte de les conferències amb un format innovador basat en la brevetat (18 minuts), la qualitat, la transversalitat…i l’accessibilitat a través de la xarxa. Per a Wurman, el model ha quedat desfasat i vol reinventar la iniciativa amb nous elements que enriqueixin la proposta.

Twitter: @tedtalks @TEDx @TEDxBarcelona #TED i Facebook