Les turbulències financeres i la incapacitat que la Unió Europea ha demostrat fins ara per fer-los-hi front marquen la principal preocupació de la setmana, en la que també ha estat notícia la sol·licitud formal de l’Autoritat Nacional Palestina d’incorporar-se com a 194è Estat membre de Nacions Unides. Tot seguit trobareu materials relatius a aquestes i altres qüestions en l’actualització setmanal del meu diari a Internet. Aprofito l’avinentesa per anunciar que no espereu una actualització com aquesta diumenge que ve perquè seré a Madrid participant en la Conferència Política del PSOE.

Començo per recomanar-vos la lectura de la Conferència de José Montilla a Manresa amb motiu de la celebració del 50è aniversari de la creació d’Òmnium Cultural. En aquesta intervenció hi trobareu el pensament del Primer secretari del PSC sobre els temes polítics i econòmics més importants i el seu diagnòstic sobre el present i el futur de Catalunya.

També us recomano que llegiu l’entrevista a Carme Chacón que li fan avui Juan Ruiz Sierra i Albert Ollés a El Periódico de Catalunya, aquí hi trobareu les reflexions sobre el moviment del 15-M contingudes en la segona part d’aquesta entrevista

Sobre el debat precongressual al PSC us pot interessar l’entrevista que em van fer a Público J. Ramon González Cabezas i Albert Martín Vidal, l’article de Joaquim Nadal “La veu del PSC” i l’anàlisi de Pilar Rahola “Los alcaldes del PSC”.

Aquesta setmana se celebrarà al Parlament de Catalunya el Debat sobre l’Orientació Política General que s’iniciarà dimarts a la tarda amb una intervenció del President Mas. Caldrà escoltar-lo abans de formular la nostra posició però ja podem avançar algunes consideracions: Catalunya està avui pitjor que fa un any, el Govern no ha mostrat ni claredat en els objectius ni eficàcia en la gestió, només hem sabut veure les retallades socials que afecten a tots i en especial als sectors més desfavorits sense cap mena d’ordre ni prioritat mentre es rebaixen els impostos als sectors més benestants, un rumb polític confús en el que es parla molt de transició nacional mentre es pacta a tort i dret (més aviat tort) amb el PP, l’absència de lideratge del president, els habituals tics convergents de prepotència i partidisme, i la constatació que “el govern dels millors”, volia dir, simplement “el govern dels millors que trobi”.

Trobareu algunes crítiques a la gestió i la forma de fer política de CiU en els articles “Certificats de catalanitat” d’Andreu Mayayo, “La reforma de las listas de espera puede aumentar las desigualdades” de Ferran Balsells, “La coherència fiscal de CiU” d’Andreu Mayayo, “Jenifer, Catarres i dobles discursos” de Joan Subirats, “Cataluña dejará los grandes hospitales al mínimo una semana de diciembre” de Ferran Balsells, “L’assessora de Mas alerta del perill que hi hagi ‘explosió social’” de Toni Sust, “El Ayuntamiento de Barcelona hará conciertos con guarderías privadas” de Blanca Cía, “Renta mínima y contaminación, la doble vara” de Francesc Valls i l’humor de Ferreres sobre les veritables intencions del debat sobre la prohibició del burka al carrer.

Sobre el debat i les decisions preses per Esquerra Republicana de Catalunya (aprofito l’avinentesa per desitjar el seu nou President Oriol Junqueras sort i encert) us convido a llegir els articles de Carles Pastor “La nova/vella Esquerra”, Enric Company “La humillación de Joan Ridao” i Jordi Matas Dalmases “Las primarias de ERC”.

Per acabar amb el capítol dedicat a la política catalana us convido a escoltar la magnífica entrevista a Rocío Martínez-Sampere, portaveu d’Economia del Grup socialista al Parlament de Catalunya, que li va fer Manuel Fuentes a Catalunya Ràdio sobre la situació econòmica de la Generalitat, i a llegir els articles de Marina Geli “Reforma, ¿i ara què?”, Jordi Mercader “CAC, autoritat i austeritat” i Albert Branchadell “La inmersión lingüística a revisión”.

Per cert ja que parlem de llengües, aquesta setmana s’ha produït un gran enrenou amb motiu de l’admissió per part del Tribunal Constitucional del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern d’Espanya contra la Llei de l’occità, aranès a l’Aran (votada favorablement en la passada legislatura pels grups de CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA). No cal dir que no em va agradar la presentació del recurs i que espero que finalment el Tribunal Constitucional declari la plena constitucionalitat d’aquesta Llei, però en el soroll d’aquests dies no he vist que es donés gaire importància a una part del Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries que advertia dels riscos d’utilitzar el terme “preferent”. Transcric aquesta part del Dictamen, el subratllat és meu.

DICTAMEN DEL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES

Primera.- L’article 2.3.a del Projecte de llei de l’occità, aranès a l’Aran, quan estableix el terme «preferent» no és contrari a la Constitució ni a l’Estatut d’autonomia únicament si s’interpreta com a mesura de normalització, d’acord amb el Fonament Jurídic Tercer, punt 2, d’aquest Dictamen. Per això, amb la finalitat d’evitar equívocs, es proposa la supressió d’aquest terme.

Adoptada per unanimitat

Passant a la política espanyola començos per recomanar-vos uns articles publicats amb motiu de l’estada a Barcelona del candidat socialista a la presidència del govern Alfredo Pérez Rubalcaba i de la seva conferència al fòrum @primeraplana organitzat per El Periódico de Catalunya: “Rubalcaba i els progressistes catalans” d’Antonio Franco, “Rubalcaba proposa ara blindar les lleis aprovades per referèndum” de Neus Tomàs, “Rubalcaba, al front de l’Ebre” de Joan Tapia, “Un candidat davant de l’adversitat” de Carles Pastor i “Rubalcaba promete una oficina contra el fraude fiscal” de Miquel Noguer.

Ningú no dubta dels formidables reptes que haurà d’afrontar el candidat socialista i també, sigui qui sigui, el proper president del Govern espanyol. Us en fareu al càrrec llegint els articles “Los retos de Rubalcaba” d’Ignacio Muro, “A vista de pájaro” de Francisco Bustelo, “Cinco crisis para un presidente” de Gonzalo López Alba i “¿Esto es todo?” de Jordi Sevilla.

Sobre alguns debats oberts podeu llegir els articles “La casilla en blanco” de Miguel Angel Aguilar (denunciant un buit en la declaració d’activitats de Mariano Rajoy dipositada al Congrés dels Diputats), “Incoherencias lógicas” de Javier Pradera (sobre la condemna a Arnaldo Otegi i altres dirigents de l’esquerra abertzale), “Justicia y política” de Josep Ramoneda (sobre els casos Faisán i Otegi), “Sin indicios“, editorial d’El País sobre el cas Faisán, “Los presos, a Gernika“, editorial d’El País sobre la recent declaració dels presos d’eta, “¿Todas las teles son iguales?” d’Ignacio Escolar (sobre l’intent de censura prèvia a RTVE i el control polític del PP en les televisions autonòmiques), “Días muy peligrosos” de Soledad Gallego-Díaz (sobre l’intent de censura prèvia a RTVE), “Enseñanza pública y democracia” de Josep Fontana, “Rendir la escuela pública” de Santos Juliá i l’entrevista a José María Maravall que li fa al diari Público Diego Barcala també sobre l’ofensiva del PP contra l’escola pública.

Sobre la polèmica al voltant de la recuperació de l’impost del patrimoni i la seva eventual conversió en un impost sobre les grans fortunes podeu llegir els articles “Impost per als rics” de Josep Borrell, “El fisco no puede prescindir de la riqueza” de Laura de Pablos, “Què paguen els rics?” de M. Manchón i T. Garganté, i “Rubalcaba guanya amb el vent en contra” de Joan Tapia.

Sobre l’orientació de les polítiques econòmiques europees, les turbulències financeres internacionals, la crisi del deute, la dramàtica situació de Grècia i la incapacitat que la Unió Europea ha demostrat fins ara per fer-los-hi front us convido a llegir:

• Demoras peligrosas, El País, editorial (Europa/Grècia)
• Grecia o la marcha de la locura, Ernesto Ekáizer
• El FMI, el nudo gordiano y el pez que se muerde la cola, Andy Robinson
• Cómo prevenir una depresión, Nouriel Roubini
• Un fin de semana perdido, Josep Borrell
• Corregir el desaguisado, Nicolás Sartorius
• La izquierda, el déficit y la Constitución, Félix Lobo
• El G-20 debe ponerse serio, Gordon Brown, Felipe González y Ernesto Zedillo
• Hágase ya, El País, editorial
• Digerir, Juan Tugores Ques
• Estímulos urgentes, Emilio Ontiveros
• La ‘conversión’ de Christine Lagarde, Antón Costas
• El FMI, contundente, Angel Laborda
• El ‘double dip’ y la ‘triple d’, Javier Ayuso
• La soledad europea, Ramon Aymerich
• Las consecuencias de Angela Merkel, Robert Skidelsky
• Salir del euro, liquidar la Unión, Carlos Yárnoz
• La crisis de deuda puede superarse sin modificar el Tratado, Guillermo de la Dehesa
• Europa en peligro, El País Negocios, editorial

L’orientació de la política econòmica dels Estats Units és també motiu d’interès i controvèrsia. Us convido a llegir els articles d’Antonio Caño “Obama promete que no habrá recortes sociales sin más impuestos a los ricos” i Paul Krugman “La sangría”.

Les polítiques econòmiques mai no són neutrals i és per això que no falten advertències sobre la necessitat de vetllar per una economia subordinada a la política, perquè estigui al servei de la majoria i no perdi de vista els objectius socials. Vegeu per exemple els articles “¿Existe lucha de clases?” de Vicenç Navarro, “Matemáticas y lucha de clases” d’Ignacio Escolar, “Desigualdades como causa de la crisis” de Vicenç Navarro, “Pensar en clave social” de Julia Montserrat i “La crisis social” de Joaquín Estefanía.

Sobre el reconeixement de l’Estat palestí, causa justa que compta amb el meu suport, us convido a llegir:

• Estat palestí, sí, El Periódico de Catalunya, editorial
• Diez razones para el “sí” europeo, Martti Ahtisaari i Javier Solana
• Palestina: acceso denegado, Rafael Escudero
• El voto de la ONU sobre Palestina, Pascal Boniface
• Reconocer un Estado, Alfonso Egea de Haro
• Palestina, en mans del món, Xavier Bru de Sala
• Hartos de trampas, José Ignacio Torreblanca
• Obama, Palestina y los árabes, Javier Valenzuela
• La ONU ya ha asumido Palestina, Najib Abu-Warda
• El Estado palestino, Mario Vargas Llosa

També us poden interessar els següents articles que tracten sobre diversos temes de gran interès polític: “La segunda muerte de Puig Antich” de Ricard Vinyes, “La generación indignada” de Carles Feixa, “Uno en la multitud” de José Andrés Torres Mora, “Cal recuperar la política” de Lluís Foix, “Mujeres esclavas” de Micaela Navarro, “En defensa del sistema” de Rafael Nadal, “Controladores sin control” de Lluís Foix, “Oslo sigue bajo el impacto de la masacre”, Xavier Vidal-Folch, “¿Qué es una ley de cambio climático? Unos presupuestos de carbono” de Jordi Ortega, “Una crisis muy petroleada” de Mariano Marzo i “Berlusconi y sus cómplices” de Paolo Flores d’Arcais.

I acabo recomanant un llibre imprescindible pels que vulguin participar en la reflexió sobre un projecte socialdemòcrata pel segle XXI, “El declive de la socialdemocracia” de José V. Sevilla, editat per RBA.

“Perles” del programa del Polònia emès el 22 de setembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]

Catalans, catalanes, nouvinguts… Visca Catalunya! Amb il·lusió!

ZW 276 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.moving-planet.org/es

Planeta en Moviment (MovingPlanet) és una manifestació internacional que té l’objectiu d’anar més enllà dels combustibles fòssils i exigir solucions climàtiques. Per això, el dissabte 24 de setembre s’ha marcat com el dia de referència en el qual es duran a terme milers d’esdeveniments en més de 160 països de tot el món amb la finalitat d’aconseguir que es parli del tema.

Desenes d’ONG i associacions treballen conjuntament amb els promotors de la campanya global 350.org per aconseguir que aquesta iniciativa tingui la màxima notorietat. A la pàgina de Planeta en Moviment, s’ofereix un espai amb recursos i informació per a què qualsevol ciutadà, organització, col·lectiu … pugui dissenyar la seva pròpia idea i participar en la campanya amb el seu propi esdeveniment. Compta a més amb un Mapa d’accions que ens descobreix si hi ha alguna activitat al nostre territori a la qual puguem sumar-nos.

350.org té com a objectiu construir un moviment que uneixi el món al voltant de les solucions necessàries per a la crisi climàtica. Volen “servir d’inspiració i afrontar el desafiament de la crisi climàtica, creant un nou sentit d’urgència i possibilitat, a partir de la implicació”. I, com les paraules no sempre transmeten el missatge d’una manera exacta i cal anar més enllà de les barreres de l’idioma, han creat aquesta animació que ho explica: 350.org: Because the world needs to know

Twitter: @350_espanol @Moving_Planet #movingplanet i Facebook