Avui he assistit a la reunió del patronat de la www.fmac.org, feia temps, poder massa… en arribar a casa tot fent el sopar m’he posat la ràdio com faig sovint (i una amiga meva creu que és cosa de “velles” i em diu: “fas com ma mare!”).
He posat Ràdio 4, un magnífic programa sobre els seus arxius sonors. Era impressionant viure el passat (un passat massa present de vegades) a partir dels diferents pregons de la Mercè durant el franquisme i els primers anys de la dita democràcia. Llavors ha arribat el torn de la pregonera Capmany, la escriptora, l’activista, la dona enèrgica… impressionant, bestial! reviure allò que passava tot sentint-la, quan ja ens falta fa 20 anys!