Després d’haver assassinat 829 persones sense haver aconseguit res, eta anuncia “el cessament definitiu de la seva activitat armada”. Una notícia com aquesta, llargament esperada, centra l’atenció de l’actualització setmanal del meu diari a internet.

Començo per recomanar-vos la lectura de dos articles publicats el dia abans de l’anunci de la banda terrorista: “El guión del final está escrito” de Luis Rodríguez Aizpeolea i “El fin de eta” d’Ignacio Escolar.

A continuació podeu llegir el comunicat de la banda terrorista i les declaracions del President José Luis Rodríguez Zapatero i del Lehendakari Patxi López.

Us interessaran també els editorials de La Vanguardia “Ante la rendición, prudencia y talento político“, El País “Punto final a la pesadilla“, Ara “Un esperat adéu a les armes, una esperança per al País Basc“, El Periódico de Catalunya “El triomf del dret i de la llibertat“, i el del director de Público Jesús Maraña “Ganan las urnas, pierden las balas“.

Per raons òbvies resulta imprescindible llegir l’entrevista que Antoni Batista ha fet a Rosa Lluch “Les víctimes hem de ser generoses” i la que David Dusster ha fet a Eulàlia Lluch: “Sentí la necesidad simbólica de ir al cementerio y decir: ‘Padre, se acabó’”.

Aquí hi trobareu el comunicat de la Comissió Executiva del PSC i el que va fer públic la Fundació Ernest Lluch.

He trobat especialment interessants els següents articles i entrevistes sobre el comunicat d’eta i les perspectives que s’obren:

• Ahora, a por la historia, Daniel Innerarity
• La derrota definitiva de eta, Ignacio Escolar
• El final era esto, Isaac Rosa
• La paz es una tarea de héroes, José Andrés Torres Mora
• Un día cualquiera, Francisco Balaguer
• Ja està, Ernest, Emma Riverola
• S’ha acabat, oi?, Iñaki González
• Ha vençut la llibertat, Joseba Arregi
• La última herencia del franquismo, Josep Ramoneda
• Se acabó, Ignacio Sánchez-Cuenca
• Entrevista a Jesús Eguiguren, Luis Rodríguez Aizpeolea
• Una oportunidad a la paz, David Miliband
• Doy las gracias, Manuel Rivas
• De permanente a definitivo, Ramon Cotarelo
• Dijous va sortir el sol, Albert Sáez
• L’èxit d’una Espanya sense eta, Joan Tapia
• Mirar a l’Ulster sense oblidar Hipercor, Xavi Casinos
• Los sapos, Manuel Vicent
• Lo que martirizará a eta, Soledad Gallego-Díaz
• Claves para una nueva etapa, Luis Rodríguez Aizpeolea
• El triunfo de todos, Alfredo Pérez Rubalcaba

L’alegria general (si exceptuem els sectors de la dreta cavernària que no poden dissimular el disgust que els hi provoca que aquest anunci s’hagi produït sota governs socialistes a Espanya i al País Basc) no ha d’impedir que analitzem fredament el comunicat d’eta i les seves implicacions, no totes positives. És per això que us recomano que llegiu els articles de José Antonio Zarzalejos “Bajar la persiana, cerrar el negocio” i Antonio Elorza “Paz o victoria”.

Ahir es va celebrar a Donosti un acte socialista al Kursaal que va prendre una extraordinària dimensió pel fet de ser el primer acte socialista al País Basc en 75 anys en absoluta llibertat. Us convido a veure un videoclip resum o el vídeo de l’acte sencer, i a llegir les cròniques d’Iñigo Adúriz “Los socialistas celebran el final de 75 años de terror en Euskadi”, de la web del diari Público a partir d’informacions d’agència “‘Hoy tenemos que pensar en quién no va a ser asesinado’“, d’Aitor Ubarretxena “Llàgrimes per la pau”, i d’Inés P. Chávarri “Jesús, Rodolfo… hoy todos somos hermanos”.

Aquesta setmana s’han produït també altres bones notícies que, en aquest cas, afecten de forma molt principal a Catalunya: la decisió europea d’incorporar el corredor mediterrani als eixos transeuropeus i la designació de Tarragona com a seu dels Jocs Mediterranis del 2017.

Sobre el corredor mediterrani us convido a visitar el dossier “El compromís socialista amb el corredor mediterrani” al lloc web del PSC i a llegir els articles “Bienvenidos al corredor mediterráneo” d’Isaías Táboas, “El corredor mediterrani” de Joaquim Nadal i Farreras, l’editorial de La Vanguardia “Corredor mediterráneo, una victoria” i “Radical revolcón al mapamundi” de Xavier Vidal-Folch.

Sobre la decisió que la ciutat de Tarragona aculli els Jocs del Mediterrani de 2017, us convido a visitar el lloc web de la candidatura, a veure el vídeo promocional Tarragona 2017 i l’especial informatiu d’Esport 3, i a llegir la notícia a Europa Press, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia, a llegir les declaracions de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros “Seran unos juegos extraordinarios” al diari Sport, i els articles “Olímpica Tarraco” d’Andreu Mayayo i “Tarragona 2017, una oportunitat de promoció turística” de Dani Revenga.

La designació de Tarragona 2017 coincideix amb el 25 aniversari de la designació de Barcelona com a seu dels Jocs Olímpics de 1992, sobre la que ens parlen Jordi Mumbrú a Público “La ciutat celebra els 25 anys de “A la ville de… Barcelona”” i Ramón Suñé a La Vanguardia “Una ciudad irreconocible”.

Sobre el debat en el si del socialisme català us convido a llegir el meu article publicat a La Vanguardia “Primàries obertes” i el de Juan-José López Burniol “La cruïlla del PSC”. Us interessaran també els articles de Raimon Obiols “En record de Maria Aurèlia Capmany: Per un nou compromís col·lectiu” (Nou Cicle convoca un acte públic en record de Maria Aurèlia Capmany el proper dimecres dia 2 de novembre a les 19H a Barcelona a la Sala d’Orquestra del Conservatori del Liceu, al carrer Nou de la Rambla, 86) i Josep Maria Balcells “Sol darrera les nuvolades”.

Mentre ningú no dubta de la necessitat de reflexionar de forma seriosa sobre el futur de la sanitat pública i el seu finançament, com ho fa per exemple Joan Majó en el seu article “La bombolla sanitària”, el govern de CiU amb l’inestimable ajut del PP ha agafat les tisores i retalla a tort i dret mentre beneficia interessos privats en el món de la sanitat. Podeu veure-ho en els articles d’Alfons Quintà “Les retallades sanitàries depenen del PP”, Lluís Pellicer i Ferran Balsells “Salud planea trocear la sanidad pública y abrirla al capital privado”, Maruja Torres “Qué asco”, Margarita Rivière “Sanidad ‘business friendly’”, Lluís Pellicer i Ferran Balsells “La ‘agenda oculta’ de Mas en Salud indigna a oposición y sindicatos”, Maiol Roger “Los populares vuelven a salvar los recortes sanitarios de CiU”, Alfons Quintà “Entesa PP-CiU i la sanitat com a víctima”, Jordi Matas “Cataluña, S.A.”, Gran Wyoming “El codiciado tesoro” i Francesc Valls “Los mundos paralelos de salud”.

El govern de CiU, que intenta justificar en la darrera enquesta del CEO un pretès suport social a la seva política de retallades per a tothom i regals fiscals per a una petita minoria, faria bé en llegir l’article de Sara Moreno “Retallades o impostos?”. Sobre el risc de la deriva política de CiU no us perdeu l’article de Xavier Casals “L’alquímia populista de CiU”.

Encara no m’he refet del tot de la preocupant polèmica (per absurda i perquè demostra una intolerància impossible de pair) motivada pels usos lingüístics familiars de Gerard Quintana. Al respecte podeu llegir els articles de Víctor M. Amela “Albert Om y Gerard Quintana”, Xavier Sardà “Gerard Quintana i els esquemes” i Albert Sáez “L’’efecte Quintana’”.

També farien bé els dirigents de CiU de llegir l’article d’Antoni Puigverd “¿Sirve de algo pisar callos?”, advertint sobre els riscos d’ofendre aquells als que voldríem tenir com aliats. Les declaracions d’Artur Mas sobre les qualitats expressives dels nens gallecs i andalusos i les de Josep Antoni Duran Lleida sobre l’estereotip de l’andalús mandrós, són un bon exemple d’allò que no s’ha de fer.

M’ha interessat molt l’article de Kepa Aulestia “Muro de silencio” sobre la futura revisió del model de finançament autonòmic.

El nerviosisme de Duran Lleida, posat en evidència en precampanya, no només ha afectat els estereotips sobre Andalusia, també en la hipocresia de no dir el que es pensa, denunciada per Ignacio Escolar a “La política hipócrita”, o en l’enèssima declaració homofòbica de Duran, recollida per exemple a la crònica de Miquel Noguer “Duran indigna a CiU al insistir en las terapias psicológicas para homosexuales”. No sé què porta a Duran a fer aquest tipus d’afirmacions, si el desconeixement (que seria greu) o una intenció electoral (que seria encara pitjor). ¿En quantes campanyes Duran ha utilitzat els andalusos, els gais o els immigrants per fer-se notar o per intentar esgarrapar un grapat de vots? Sabíem que té a les dones per ben poca cosa, com ja va demostrar en un episodi vergonyós quan va desvetllar el vot secret de la Vicepresidenta del govern de la Generalitat en les consultes independentistes per demostrar que qui mana és ell. Ara ens recorda que té els gais per malalts. Sr. Duran, l’homosexualitat no és cap malaltia, i no necessita cura. L’homofòbia, com qualsevol fòbia, és una alteració psicològica que sí es pot corregir. Vagi vostè tan aviat com pugui al psicòleg aviam si a la propera campanya electoral ens estalviem un nou comentari homòfob per part seva. Mentre espera visita li recomano que llegeixi l’article “En defensa de nuestras familias” d’Antonio Poveda.

Afortunadament són minoria els candidats que han de recórrer a clixés i estereotips per cercar vots. I hi ha candidats de gran alçada que estan desenvolupant una campanya digna i convincent, com la de Carme Chacón que ahir presentava la seva campanya 2.0 i que estrena lloc web. Avui la Carme ha protagonitzat un acte polític a Mataró.

Un altre candidat que està demostrant la solidesa dels seus arguments és Alfredo Pérez Rubalcaba. Avui el diari Público li fa una entrevista signada per Jesús Maraña i Gonzalo López Alba que podeu llegir en quatre fragments (primer, segon, tercer i quart)

Sobre la campanya i les eleccions us poden interessar els articles d’Enrique Gil Calvo “‘Underdog’” i “‘Bandwagon’” i el d’Antoni Gutiérrez-Rubí “Rubalcaba i el destí”.

I si la sanitat pública perilla en mans de la dreta, l’educació està patint ja en mans dels governs autonòmics del PP. vegeu-ho a l’article “Excelencia y ruina” d’Angel Rupérez.

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir el document del Cercle d’Economia “A temps de sortir del túnel. L’hora de la política”, l’article sobre fiscalitat “Nombrar a la bicha” de Roberto Velasco, Arsenio Tazón i Joaquín Leguina, la crítica al paper del Banc d’Espanya continguda a l’article “Astérix, Spiderman y el Banco de España” de José Fernández Albertos, la situació del deute públic espanyol descrita a “El lento retroceso de la deuda” d’Angel Laborda i “Así es la dación en pago que propone Rubalcaba” de Jorge Salido Cobo.

Amb reflexions més de fons sobre la situació econòmica general i les polítiques econòmiques per afrontar la crisi us convido a llegir els articles “El porqué del subdesarrollo social” de Vicenç Navarro, “Per què aquesta crisi és tan llarga” d’Antón Costas, “Líderes progresistas rechazan que la austeridad sea la salida a la crisis” de Gonzalo López Alba, “Recetas de exgobernantes para salir de la crisis por la izquierda” de Carolina Martín, “La gigantesca bola de nieve” de Lluís Foix, “Agencias de calificación e inestabilidad financiera” de José Antonio Trujillo, “Wall Street pierde su inmunidad” de Paul Krugman i “El balón, en el tejado chino” de Javier Ayuso.

Sobre la gestió europea de la crisi econòmica, de la situació de Grècia i de la recapitalització bancària us convido a llegir els següents articles:

• La eurozona y el camarote de los Marx, Manel Pérez
• ¡Déjà vu en Frankfurt!, Manel Pérez
• En busca de un relato europeo, Lluís Foix
• El cortafuegos francés, José Ignacio Torreblanca
• Europa planea aplicar una quita del 50% a la deuda pública de Grecia, Andreu Missé
• Avería europea, El País, editorial
• Fins mai, Trichet, Gonzalo Bernardos
• Entre muy malo e infernal, Manel Pérez
• George Soros: “Europa va hacia la depresión”, Andy Robinson
• Quitas y/o recapitalización, Carmen Alcaide
• La UE ultima el plan de recapitalización de 100.000 millones, A. Missé, R.M. de Rituerto, C. Pérez

Sobre les primàries franceses i el triomf de François Hollande podeu llegir els articles “La victoria de la normalidad” de Jean-Marie Colombani, “La nueva realidad social” de Toni Ramoneda (amb una reflexió més de fons sobre nous subjectes polítics i noves formes de participació) i “François Hollande” de Sami Naïr. Avui mateix s’ha celebrat a Paris l’acte solemne d’investidura de François Hollande que podeu veure aquí.

A Itàlia sembla que també s’estan movent les coses i en aquest sentit us pot interessar l’entrevista a Pier Luigi Bersani, líder del Partit Demòcrata que li fa Andreu Rizzi a El País.

Aquesta setmana s’ha produït també l’assassinat de Moammar al-Gaddafi a mans dels milicians que van capturar-lo prop de Sirte. Sobre la situació a Líbia us convido a llegir l’article “Un país sin cultura democrática” d’Ignacio Alvarez-Ossorio i l’editorial d’El País “Sin Gadafi“.

Amb reflexions polítiques de fons, algunes de les quals es refereixen al moviment 15-M, us convido a llegir els articles “¿Cobran demasiado los políticos?” de Francesc de Carreras, “Malas noticias para el clima” de Cayetano López, la conversa de Vicente Verdú amb Zygmunt Bauman “El 15-M es emocional, le falta pensamiento”, “Movimiento y política” de Manuel Castells, document “El PSC de Barcelona i el 15 d’octubre“, Declaració de la Internacional Socialista “Todos somos indignados”, “‘Indignats’ per sempre més” de Xavier Marcé, “La Nova Activitat Obrera” de Xavier Theros i entrevista a Javier Solana de Lluís Amiguet.

“Perles” del programa del Polònia emès el 20 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

♦ L’embolic de Quico Homs amb la paga de Nadal: a cal Basté no hi ha paga “em sap greu pels companys de la ràdio pública”, a cal Fuentes n’hi torna a haver “sí, hi haurà paga de Nadal, concretament la de Joaquim Nadal”. Toooorna cap el Basté per dir que, saps què, “suprimim el Nadal!” i davant l’esbroncada del Papa en persona, toooooorna cap el Fuentes per dir que “se substitueix el Nadal pel Ramadà, que es menja menys i no hi ha regals”.

♦ Tenim a l’Aznar picadet amb Rajoy perquè les enquestes li donen més vots que els que ell va treure… i l’altre pobre li diu que” los récords están para batirse” “Ni se te ocurra sacar un diputado más que yo, don’t se te ocurr!”

[ARXIU HISTÒRIC] (21/10/10)

M’encaaaaanta la solució de consens sobre el debat cara-a-cara, que en diuen, tots dos cap el Sálvame, i el Jorge-Javier fent de Cuní “venga, Montilla, un poquito más destroyer, coño!” “Sr. Mas, una frase subordinada en Telecindo? usted que que quiere, hundirme el share? inepto!”. No seria cap tonteria… sempre que no surti Belén Esteban, clar, que per un minut de tele maa-ta.

[LA PUBLI ENCOBERTA]

La de la festa dels súpers, que lligar no lligava gaire amb el gag…

[SURREALISTA]

Boi Ruiz renyat amablement per Duran i Pujol… tampoc no se’l poden petar perquè han ofert els seu càrrec a unes 200 persones i ara ningú no el vol, és clar. Així que s’han empescat un kit de House Doctor “la teva salut no pot fer vaga”.

[LA PICADA D’ULLET]

Tomàs Molina parlant en castellà al MiniMolina, rotllo Yerard Quintana, ja m’enteneu.

[POLÒNIA en campanya]

Jorge Fernández Díaz, tant disciplinat que gairebé accepta la proposta de ZP com a fiscal general de l’Estat… no, que era una broma de Rajoy!

[LA NOVETAT]

Arcadi Oliveres, l’economista indignat que fa unes analogies com les de la Forcades amb les farmacèutiques.

[MOLT CURRAT]

Improvisar un gag d’última hora per fer-se ressò del cessament definitiu de la violència d’ETA. I amb el Morgan Freeman i tot, tu!

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR]

La gent no porta els fills al zoo perquè hi fa una pudor que tomba… perdoneu, però algú ho havia de dir!

[LA FRASE DE LA SETMANA]

La dels indignats a plató: “Aquest-hu-mor, no ens representa!” ha haaaa

[EXCLUSIVA!]

Sabem on són els excol·laboradors de L’Hora del Lector! Gimfi, Màrius Serra i Empar Moliner estan tancats en una oficina treballant pel President… li busca eufemismes per no dir “independència”, que es veu que li costa molt de dir.

ZW 280 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

vooLive.net

vooLive.net és un fòrum obert a la participació, un mitjà de temàtica generalista que busca millorar les condicions de vida (en un sentit ampli) a partir de compartir coneixement i informació. Es presenta com un espai per discutir, per exemple, sobre l’escalfament global vist des d’un perspectiva de recerca de solucions, la fam i la pobresa al món, la relació de l’empresa i de cada un de nosaltres amb aquestes accions o els avenços tecnològics, de negocis, de valors morals, de mitjans de  comunicació i d’Internet. És un concepte de valors de vida i de formes d’actuar sobre els problemes del nostre temps, intentant que cada persona pugui aportar el seu granet de sorra per fomentar discussions i plantejar solucions a aquests problemes.

Des de la pàgina es pot participar amb opinions i aportacions en forma de documents, que es compilen en un arxiu per a la seva descàrrega directa. A la secció temàtica trobem: Internet, Ciències, Art, Economia i Empresa, o Claus Socials per al Futur. En aquest últim apartat, he pogut contribuir amb aquest text com a  proposta ‘La transparencia política en la madurez democrática’.

Pots seguir informació relacionada amb vooLive.net a: vooLive a Facebook – vooLive a Flickr – vooLive a Flinkin – vooLive a FriendFeed – vooLive a Fromspring.me – vooLive a Google+ – vooLive a Last.fm –  vooLive a LinkedIn – vooLive a Netvibes – vooLive a NetworkedBlogs – vooLive a Plurk – vooLive a Quora – vooLive a Springpad – vooLive a Tumblr – vooLive a Twitpic – vooLive a Twitter – vooLive a YouTube

La iniciativa està impulsada per Carlos Urioste.