Article original de Catalunya Press

Aquests dies Artur Mas compleix un any com a president de la Generalitat, però el balanç d’aquests dotze mesos del que ell mateix va anomenar “Govern dels millors” no pot ser gaire positiu. La paraula retallades pesa com una llosa sobre aquest país i els seus ciutadans i ciutadanes. El Govern sembla trobar la inspiració en una única missió: equilibrar i sanejar els comptes de la Generalitat de Catalunya. A priori ningú diria que sigui una política errònia, en plena crisi, sota la pressió dels mercats internacionals i de la troika europea. Però veient el que ha donat de si aquest primer any de legislatura, sembla que aquest objectiu s’ha convertit en tota una obsessió que posa en dificultat el propi estímul públic de l’economia i posa en risc la qualitat dels serveis públics essencials. L’actual equip no sap més que repetir el mantra de la necessitat d’ajustar els comptes i la duresa amb què imposa els seus plantejaments, sense cap marge per a la negociació, fa pensar que en certa mesura està aprofitant la conjuntura per imposar un nou model d’administració pública i d’ús de drets essencials. Ho delata, per exemple, la supressió definitiva de l’impost de successions i l’orientació fiscal centrada en taxes idèntiques per a tothom i no l’augment d’impostos directes i progressius segons la renda. O què dir de l’anomenat “tiquet moderador” a les receptes farmacèutiques i que en realitat es tracta, no ja d’un copagament, sinó d’un repagament sanitari universal que no entén ni d’aturats ni de pensionistes ni de malalts crònics. Però les constants retallades en els serveis públics, a més de suposar la pèrdua de drets socials i de generar més desigualtat entre les persones a l’hora d’accedir al dret a una educació o una sanitat pública, tenen un tercer i pervers efecte: destrueixen llocs de treball. El Govern es va proposar a l’inici de la legislatura reduir l’atur a la meitat, però ha arribat al 25% del seu mandat amb 742.000 desocupats i una taxa d’atur del 19,4%, un 1,4% més que quan el va iniciar. Resumint, en aquest any la factura nacional de la crisi tan sols l’estan pagant les rendes més humils i els empleats públics.