Titular notícies
Miquel Iceta Any nou, vells i nous combats
Miquel Iceta

Reprenc l’actualització setmanal del meu diari a internet, tot i que, tal com vaig anunciar, tinc la intenció d’anar canviant de mica en mica el meu bloc i la meva presència a internet. Les persones que em segueixen a twitter @miqueliceta i Facebook ja han pogut comprovar que faig més tuits i que recomano articles a través d’aquests mitjans. Però la darrera actualització setmanal del diari va ser la setmana abans del 12è Congrés del PSC, el diumenge 11 de desembre, la setmana després del Congrés era Nadal i la següent cap d’any, i m’ha semblat que no havia de deixar una setmana més sense actualitzar el bloc. Com són molts dies sense fer-ho potser hi trobareu més coses a faltar que de costum, però així serà també en el futur, més selectiu, i progressivament amb més opinió pròpia, o al menys així ho espero. Allà va.

Començo parlant del Congrés del PSC, recuperant la intervenció en la que anunciava la meva renúncia a optar a la Primera secretaria del partit “El futur comença demà” el dia abans de l’inici del Congrés. Destaco també l’article de Joaquim Nadal “No en nom del catalanisme”, els articles d’Enric Company “El adiós de Montilla” i Carles Castro “El ‘Origen’ del PSC”, i el vídeo “Esforç per un nou PSC” que va il·lustrar la cloenda del Congrés. Encara no estan editades les resolucions congressuals, però sí podeu llegir quatre resolucions concretes que serveixen per traçar el nou camí que hem decidit.

Dels articles publicats després del Congrés vull destacar els de Joan Subirats “Per ara només hi ha el campament base” i Joan Majó “Futuro: equidad y sostenibilidad”. En trobareu molts més al recull preparat per Taller de política. Us recomano molt especialment que llegiu la reflexió d’Antoni Gutiérrez-Rubí “Un altre model de partit és possible” i la bona nota dels diputats socialistes al Parlament pel que fa a la presència a Twitter “Els diputats del PSC al capdavant del rànquing a Twitter“.

Crec que vàrem fer un molt bon Congrés, és a dir, que vàrem fer tot el que podíem fer per iniciar amb pas ferm la renovació del partit en tres dies: vàrem canviar els nostres mecanismes de presa de decisió per fer-los més transparents i participatius (vot secret a la gestió i votació separada dels candidats a la Primera secretaria del partit, també per votació individual i secreta); vàrem adoptar importants resolucions per renovar el nostre bagatge ideològic i els nostres mecanismes de connexió amb la societat (Consell Obert i primàries obertes a la ciutadania); vàrem elegir un nou equip de direcció i un nou Primer secretari, i els principals dirigents de l’anterior etapa no formem part de la nova Executiva elegida pel Congrés. Certament seguirem col·laborant en el que se’ns demani, obligació voluntàriament assumida per tot militant del partit, i exercirem les nostres responsabilitats institucionals en funció dels criteris marcats per la nova direcció.

Crec que no es pot demanar més als tres dies del Congrés: debat obert, integració i decisions preses democràticament pels delegats. Tres dies no servien per resoldre com per art de màgia els problemes de fons del nostre projecte polític, però sí van servir per posar les noves bases que han de fer possible afrontar i resoldre positivament tots els reptes que tenim pel davant. Aquesta és la responsabilitat de la nova direcció encapçalada per Pere Navarro que comptarà amb el suport de tots per aconseguir-ho.

No m’ha sorprès veure com hi ha qui considera que res no ha canviat: el sectarisme faria que alguns arribessin a negar la llei de la gravetat. I també m’ha fet gràcia llegir com hi ha qui esperava més canvis i més rapidesa en els canvis, quan en el seu entorn més immediat és incapaç de canviar gaire res, i això val pels mitjans de comunicació, les empreses i altres organitzacions.

Crec que el Congrés ha estat a l’altura del que ens demanava la militància i ha demostrat un cop més que en el PSC debat viu, democràcia, integració i generositat marquen el camí. Personalment crec que he fet el que calia: oferir-me pel que calgués i ser capaç de posar per davant l’interès col·lectiu a legítimes aspiracions personals. Ara convindrà que l’esperit de renovació del Congrés il·lumini també les decisions del PSOE i les de les Federacions i agrupacions del PSC. I que la nova direcció l’encerti i trobi en tots i totes el suport que mereix.

Sobre qüestions relatives a la política catalana us recomano la lectura dels següents materials ordenats cronològicament:

No vull deixar de banda el vergonyós espectacle del Decret pel que es privava als funcionaris de la Generalitat de percebre íntegrament la paga extra que finalment sembla que el Govern de la generalitat retirarà. Podeu llegir al respecte la notícia al web de la UGT de Catalunya i al web de Comissions Obreres.

Obro el capítol dedicat al 38è Congrés federal del PSOE que tindrà lloc a Sevilla els propers dies 3, 4 i 5 de febrer, amb una foto presa per Pepa Alvarez al 12è Congrés del PSC.

Sobre el debat socialista us convido a llegir la ponència marc (compte! 2,2 MB) i els següents materials ordenats cronològicament:

Sobre l’orientació política del govern Rajoy i en general sobre política espanyola us convido a llegir els següents materials ordenats cronològicament:

Sobre Europa i la crisi de l’euro us convido a llegir els següents materials ordenats cronològicament:

Sobre la crisi econòmica global i l’orientació de les polítiques econòmiques dels països més avançats us convido a llegir els següents materials ordenats cronològicament:

Proposant debats més globals i més de fons us convido a llegir els següents materials:

Us convido a llegir l’entrevista a Rafael Nadal, guanyador del premi Josep Pla, que li fa Carles Geli a El País, “20 Life Lessons” de Steve Jobs i us convido a participar en els “Victory Awards” al millor bloc o pàgina web dedicada al apassionant tema “Política i comunicació”. Si voleu podeu votar en favor d’Antoni Gutiérrez-Rubí…

I acabo amb una mala notícia: les dificultats del diario Público. Us convido a visitar la pàgina “La voz de los lectores” d’aquest diari.

“Perles” del programa del Polònia emès el 31 de desembre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] el millor de la collita 2011

♦ [13-1 El nou govern] Els “Reservoir Mas”, extraordinaris!
♦ [13-1 Traspàs de poders a Interior] El Conseller Puig… amb set de venjança… quina por!
♦ [13-1 La resistència convergent] Els masquis d’en Mas… “podeu sortir, Catalunya torna a ser normal!”
♦ [20-1 El finançament alemany] El comiat de Martí Anglada / Martingala, a l’alçada de persona i personatge!
♦ [13-1 Montilla expresident] L’ingrés del President Montilla a la resi d’expresidents… boníssim!
♦ [20-1 Retallades a Sanitat] Amb el Dr. Caparrós al capdavant!
♦ [27-1 La Sala Tàpies es lloga] Gran idea la del Conseller Mas-Colell, llogar la Sala Tàpies per fer-hi casaments… per un moment m’havia pensat que el que havia fet era vendre’s el Tàpies! Llàstima que els nuvis acabin com el rosari de l’aurora… ai… una cosa semblant ja va passar fa uns quants gags… deixem estar això de la Sala Tàpies!
♦ [27-1 Hereu vs. Tura] Combat de boxa entre el potro de Mollet contra El Gafe de Barcelona, o el que és el mateix, la versió polaca de les primàries de Barcelona Tura versus Hereu. Mola l’estètica blanc i negre i els speakers Mas i Trias. I els consells de Nadal a Tura: ataca per la Diagonal! Ah, i recordeu, el jutge neutral Montilla diu que no vol cabòries ni cops baixos.
♦ [3-2 Els temps estan canviant] LA CANÇÓ [Bob Mas, Els temps estan canviant]

[Bob Mas] Acosteu-vos bona gent,
vingueu d’on vingueu
Això és el que us espera
“amb l’ajuda de Déu”
El malson socialista
ha arribat al final.
Catalunya torna a ser normal
Som-hi tots a manar
fins i tot en Duran,
perquè els temps estan canviant.
Escolteu, exconsellers
membres del tripartit
Ara ja no maneu ni feu càrrecs a dit
ara ja només ens falta petar-nos l’Hereu
Se us ha acabat el xollu em sap greu.
[Saura] Jo fins ara era un home molt important!
[Tots] però els temps estan canviant.
[Bob Mas] I vosaltres, okupes,
busqueu pis de lloguer
o una comuna al bosc
o dormiu al carrer,
o renteu-vos el cap
i vestiu dignament
com faria tot bon convergent!
[okupa] A veure si al final em faré militant
[Tots] perquè els temps estan canviant.

♦ [3-2 La nòvia del MiniMolina] Noooo, és una Mauri, el seu amor és impossible!
♦ [24-2 Apagada de TV3 a València] Paco Camps #sensesenyal.
♦ [17-2 Rigau, nova consellera d’educació] La Consellera Rigau, un creuament entre la mestra de “La casa de la pradera” i la senyoreta Rottenmeier, capaç de posar el mateix Mas de cara a la paret, extraordinària!
♦ [17-2 Espanya copia reivindicacions] Aquesta mania d’altres comunitats de dir que volen els mateixos suposats avantatges que ZP concedeix a Catalunya: i si és una merda punxada en un pal, doncs també!
♦ [24-2 Hereu guanya les primàries] El gat del President Montilla, rollo Spectra, es diu “Xist”
♦ [3-3 Francesc Homs s’estrena com a portaveu] Quico Homs, o n’hauríem de dir Calco Homs, perquè és una còpia tant de l’Homs real, com del President Mas! “Sigues positiu, amb il·lusió!”
♦ [3-3 Unió visita el Papa] Duran i Ortega van a veure el Papa al Vaticà (la Disneylàndia dels catòlics, segons Ortega) per demanar-li diners!! A canvi, Pujol i Puig hauran de prestar un servei substitutori…
♦ [10-3 Laporta s’uneix a ERC] Puigcercós: “Així, doncs, podem comptar amb el teu compromís?”. Laporta: “Sí, i tant, fins que me’n cansi!” Però mira, de moment, ja els ha fotut el despatx!
♦ [17-3 ZP, cadàver polític] Els rapinyaires que setgen ZP! Són els vulturis precandidatus: Rubalcaba, Chacón, Bono… i sense oblidar Rajoy!
♦ [17-3 L’impost de successions] Pobre avi, el seu nebot sense escrúpols vol condicionar la seva mort a la supressió de l’import de successions!
♦ [24-3 El currículum d’Ortega] Ermessenda Ortega tenia molts títols, sí, fins i tot era llicenciada en psicologia pràcticament (amb permís de Pilar Rahola).
♦ [7-4 Duran reivindica sortir més a TV3] Duran: “Parlar amb en Mas sense parlar amb mi després és com veure una pel·lícula coreana sense subtítols. Pot ser molt maco però no s’entén res” “Té més minuts de tele una iguana amb parkinson que el líder d’Unió”
♦ [7-4 Rajoy viatja al futur] Viaje al futuro… Rajoy descobreix que, precisament per haver volgut viatjar al futur, Esperanza Aguirre va haver de presentar-se a les generals, i les va guanyar! El candidat socialista havia estat Jordi Hereu… i Guardiola i Mourinho són nòvios!
♦ [14-4 Llach revindica TV3 a València] En el seu retorn als escenaris per defensar que es pugui veure TV3 al País Valencià, Lluís Llach estrena peces relacionades amb TV3: que si la sintonia de la 6/49, que si el Bocamoll, El cor de la ciutat (popular armènia), Doraemon (Martí i Pol), Efectivament (anònim s. XVIII), Bola de drac…
♦ [12-5 Puig regula la prostitució] El gran Felip Puig, després de la velocitat variable, s’ha posat amb la prostitució variable… els diu a un grup de prostitutes entusiasmades amb la seva visita: “què us penseu, que sóc el Berlusconi?”
♦ [12-5 La campanya a Barcelona] La batalla del mercat. Tooooots els candidats a l’alcaldia de Barcelona amb la seva fal·lera tradicional pels mercats i per les fotos amb nens. “Nadó a la vista!” [Per cert, que tots els caps de premsa dels candidats portin les mateixes ulleres que s’assemblen tant a les del cap de premsa del President Mas és una causalitat, oi?]
♦ [12-5 La mort de bin Laden] El video de la captura/assassinat de Bin Laden… ah, és que ja és pinícul·la! I el director és Pedro Almodóvar! I la versió Woody Allen amb Bin Laden al psiquiatra com un hipocondríac dels seus?? Extraordinari! Que preferiu James Cameron rotllo Titanic? Ideal per acabar “al fons del mar”… si és que Hollywood és ple de recursos!
♦ [19-5 La campanya del PPC] Fernández Díaz fent sortir de plano, de ciutat i al final de país un noi d’origen immigrant que havia de sortir al seu darrere en un míting… (i després va passar el que va passar…)
♦ [26-5 Indignats vs. Blaugranes] El videojoc acampat vs. culer a la plaça Catalunya: tovallola mullada, acamapada infernal, trompeta de la mort… de fet, armes més enginyoses que les de l’Operació Neteja dels mossos.
♦ [26-5 Chacón renuncia a favor de Rubalcaba] En temps rècord Polònia homenatja “l’espantà” de Carme Chacón per a les primàries del PSOE, en una imitació brillant i unes picades d’ullet extraordinàries: als seus companys del PSC pel seu suport, a Ricky Martín “un, dos, tres, un pasito p’adelante, Ministra, un, dos, tres, un pasito p’atrás”, els seu millors desitjos per Rubalcaba…
♦ [26-5 Derrota municipal d’ERC] Carod pixant-se de riure a l’executiva d’ERC.
♦ [9-6 Triomf total de CiU] I la imatge de la setmana és Artur Mas escombrant de sociates Catalunya en miniatura!
♦ [9-6 Angelrostèrix] Angelrostèrix, Icètix i Montillàbix són els habitants de l’aldea sociata que resisteix l’invasor convergent: Lleida! La poció màgica de Montillàbix no funciona… sort que Icètix encara conserva la seva força per fer volar volar el Cèsar/Artur… això fins que arriben els mossos de Felipus, és clar. Ave, perroflautus!
♦ [16-6 El Parlament, assetjat per tots] El President Mas a l’helicòpter: “Vinga, Felip, fot-li, cap a la Ciutadella, amb propulsió!”
♦ [16-6 Garcia Albiol a l’Agora] Duel de gegants.
♦ [30-6 El debat de política general] Rajoy: “elecciones, elecciones, elecciones, elecciones… y un matiz… anticipadas”
♦ [30-6 El pare socialista] Un pare que les passa magres amb la seva filla…. Explicant-li allò de les abelles i les flors, allò dels reis maigs?? Nooo, intentant explicar-li què és ser d’esquerres!
♦ [30-6 Els socialistes surten de l’Ajuntament] Tres funcionaris de l’Ajuntament que surten de la Casa Gran després de 32 anys i ho troben to mooolt canviat….
♦ [7-7 Verano azul] Després de les municipals i les autonòmiques… el PP passarà un autèntic “Verano Azul”, amb Rajoy, Espe (Bea), Pancho (Camps), Rita (Piraña)… el que no acab d’entendre és perquè Garcia Albiol és ET i les dues sèries es fusionen (¿)… en Monegal tampoc… ni el Papitu amb el seu “maillot groc”.
♦ [22-9 Chacón torna a Catalunya] Molt bo. Carme Chacón necessita un mapa per trobar Catalunya… clar, com que fa quatre anys que no ve… com a mínim… Es debat entre la il·lusió de tornar al lloc on has crescut (rotllo Crónicas de un pueblo) i la por que no siguis exactament ben rebuda…
♦ [15-9 Els nous “matins”] Josep Cuní en xandall veient (o millor dit, criticant) Els “nous” matins amb Pilar Rahola.
♦ [22-9 El relleu a Esquerra] Peneta Joan Ridao i Joan Puigcercós recollint els trastos.
♦ [29-9 Cinema en català] Tintín, Enric Poter i L’home aranya estan aprenent català per indicació del conseller Mascarell: “No sé què li veuen a aquestes pel·lícules… jo era més de Superlópez.”
♦ [6-10 Nous criteris d’atenció als malalts] Boi Ruiz promou el joc dels llits per gestionar els hospitals… i els que perdin, de pet a la llista d’espera.
♦ [6-10 Alícia al país de les meravelles] El President Mas té un malson… és Alícia al País de les Meravelles: Alícia Sánchez-Camacho és la protagonista, Rajoy fa de conillet blanc arribant tard a la Moncloa, Garcia Albiol és el barretaire boig i Artur Mas és el rei de cors.
♦ [13-10 Dos estils radiofònics] Manel Fuentes “pots dir-me boss” entrevista el President Obama sobre els indignats “només són quatre dogflutes, o, com diuen vostès, quissoflautes”…. i Jordi Basté, excels, amb els seus croissanets hiperbòlics: “Sr. Obama, vostè és l’hòstia en patinet, oi?”
♦ [20-10 Arcadi Oliveres alliçona els indignats] Arcadi Oliveres, l’economista indignat que fa unes analogies com les de la Forcades amb les farmacèutiques.
♦ [20-10 El kit d’autooperació] Boi Ruiz renyat amablement per Duran i Pujol… tampoc no se’l poden petar perquè han ofert els seu càrrec a unes 200 persones i ara ningú no el vol, és clar. Així que s’han empescat un kit de House Doctor “la teva salut no pot fer vaga”.
♦ [26-10 Steve Jobs al cel] Steve Jobs ja és al cel, amb el seu iPad.
♦ [3-11 “Divendres” visita Taradell] Xavi Coral, amb aquell entusiasme tan seu… i Espartac Peran “otro que tal”…
♦ [17-11 Rajoy, el kennedy espanyol] Mariano i Alicia a l’estil Kennedy… i Rubalcaba a l’estil Oswald… que fort! Ah, no que una imatge no estava connectada a l’altra.
♦ [17-11 ETA es dissol] ETA ja ha entrat al Museu. I amb la fi d’ETA no només es va acabar el terrorisme, sinó que es van perdre molts oficis, com el d’escorta, els de Basta ya… I a la botiga tenen “autèntiques matrícules duplicades”, ha haaa. Oh-oh-oh i un llibre, “Cómo adelgazar con De Juana Chaos”
♦ [24-11 Spanish history] Mariano Rajoy emulant American beauty, però amb pètals blaus en comptes de vermells, extraordinari!
♦ [15-12 Om visita Rahola] El gag dels tres llits trencats per Pilar Rahola, amfitriona d’El convidat. “Aquest cap de setmana he vingut a Cadaqués a casa d’aquesta gran desconeguda”
♦ [24-11 Tardà guia Bosch per Madrid] Extraordinari Tardà fent de cicerone de Bosch per anar a Madrid “agafa una rebequeta, que allà a les nits fot fresca”. Al bar del costat del Congrés (tipus Manolo del Graset) se l’estimem molt, ja el trobaven a faltar “El Tardà será todo lo independentista que tu quieras, pero es un cachondo…perdoneu però algú ho havia de dir!” Fins i tot li reclamen una actuació tipus Club de la Comedia amb els seus particulars “perdoneu però algú ho havia de dir”.
♦ [15-12 El rei i Urdangarín] Malaguanyat el gag en què debuta Iñaki Urdangarín. Brillant el rei fent de Padrino “Iñaki me decepciooonas”, però el gendríssim no acaba de funcionar.
♦ [21-12 Rajoy, president d’Espanya] Mariano Rajoy, literalment cagat a les calces al Palau de la Zarzuela de pensar la que se li ve al damunt… i a nosaltres!

ZW 286 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

www.globernance.com

Els propers 19 i 20 de desembre tindrà lloc a Vitòria el Congrés internacional “Internet i el futur de la democràcia” impulsat per l’Institut de Governança Democràtica que dirigeix Daniel Innerarity i el Parlament Basc.

L’objectiu del Congrés és “explorar les metamorfosis que estan experimentant els mitjans de comunicació, com a resultat a l’emergència dels mitjans digitals, i analitzar les conseqüències que tot això té en l’espai públic.
Es pot parlar d’una extensió de l’espai públic, o s’està fragmentant? ¿S’ha produït una renovació de la política a causa d’Internet? Quines són les noves relacions entre la ciutadania, els experts/es i la política? Com imaginem el futur d’Internet, la seva evolució tècnica, la seva governança i els seus efectes en la política i en la cultura?”

Periodistes, representants de les xarxes socials i especialistes en política i mitjans de comunicació procedents de camps de la filosofia, la sociologia i el dret, es reuniran en el marc d’aquest esdeveniment amb la intenció de donar respostes a aquests interrogants. Aquest és el programa del Congrés en format pdf.

El Congrés se celebrarà a Sala Tomás Moro del Parlament Basc.
Més informació i inscripcions a: vequinoccio@unida.com / / 0034 943216580

Les persones interessades podran seguir l’esdeveniment en directe ja que serà retransmès via streaming a través de la pàgina web del Parlament.


Font: Miquel Iceta
Més sobre...: Política
Últimes Notícies
06/03/2018 - El demonio está dentro de las feministas
05/03/2018 - Postureo en Barcelona, merder en Madrid
04/03/2018 - Vuelven las movilizaciones. Lo que me ha enseñado la vida.
03/03/2018 - 8 de Marzo: ¡por ahí, no!
02/03/2018 - Puigdemont, Narciso y Némesis
Totes les seccions | Seccions | Tots els articles | Tots els idiomes | Feed RSS de notícies