L’altre dia comentava amb una coneguda que quan una es compara amb algunes joves d’avui comença a adonar-se que estem arribant a una edat que ja és més que interessant, madura. I dèiem que, malgrat l’edat seguiem tenint aquella manera de vestir no gens adeqüada, si més no si ens comparàvem amb la generació de les nostres mares, o també si ens comparàvem amb algunes dones que, tot i ser més joves, complien amb els requisits estètics socialment correctes.

Socialment correctes? Si, tot i que, sortossament, no totes complim/compleixen amb els cànons que ens dicten la imatge ideal de les dones és ser: primetes, pintades, amb talons, ben mudadetes… sempre a punt pel mascle, per mostrar els nostres encants sexuals.

Menys mal que hem anat avançant i cada cop som més les que combatem la norma, si més no la estètica. Tot i així sempre hi ha noves normes que ens volen obligar a seguir en la línia dictada per aquesta societat correcta, correctament patriarcal, i sinó que ho demanin a les noies que juguen a bàsquet a la FIBA (Federació Internacional de Bàsquet).

La FIBA les obliga a portar unes samarretes més estretes i uns pantalons deu centímetres per sobre el genoll i amb una amplada màxima de dos centímetres entre la pell i la roba. I tot això per què? Doncs per a fer el bàsquet femení més atractiu, no ja per la qualitat del joc que és alta sinó pels encants de les seves jugadores. Evidentment els directius de la FIBA pensen poc amb el cervell i molt amb l’entrecuix.

Publicat L’Hora Violeta de 30º

Tweet