La tradicó de llegir còmic comença a ser més àmplia i, tot i que la meva afició ja bé del temps del TBO, Cavall Fort, Pumby, etc val a dir que cada cop més el còmic per a persones adultes va més enllà que el que hi havia quan er apetita que bé era els còmics infantils o ja passaves al Creeppy, Hazañas belicas o els pornogràfics. Ara hi ha una sèrie d’il·lustradors i il·lustradores i d’escriptors i escriptores que opten, de forma seriossa, per explicar històries, experiències, revisitar la història o parlar de l’actualitat. A més solen ser històries en primera persona (no totes, és clar) que ens acosten a realitats ben diverses i no sempre prou conegudes.

Kabul Disco és un d’aquests còmics. L’autor, Nicolas Wild, és il·lustrador que treballa a Afganistan per una agència que treballa pel govern de Kabul.En una línia similar a Guy Delisle (el meu preferit!!!) explica les seves vivències, els conflictes del país, la relació amb la gent de Kabul, amb les diferents fraccions, de les empreses amb el govern… des d’una visió i un univers molt personal i, al meu entendre, tot i que sembla una visió excessivament “pasota” i desimplicada és d’una claredat i preocupació bastant més grans del que sembla explicar.

Hi ha diversos toms de la història i crec que és recomanable llegir-los tots, ens acosta a un Afganistan no per llegit i comentat a la premsa suficientment conegut des d’una perspectiva de vida occidental però amb una crítica que entenc no és occicentrista.

Tweet