L’any 2012 ha començat amb un seguit de dones mortes a mans dels seus companys o coneguts. La violència masclista no s’atura.

Tampoc s’aturen retallades que afecten serveis imprescindibles per a les dones, que a Catalunya es mantenen però a altres llocs de l’Estat com Castella-La Manxa, amb la super SG del PP i Presidenta de la comunidad, Maria Dolores de Cospedal,
que no té cap tipus de mirament en tancar els centres d’atenció a les dones. Espero que les coses no segueixin per aquí a Catalunya.

Ni tan sols testimonis colpidors com el de Marta Torra que ens fa veure que cal estar amatents que la prevenció és bàsica, fan canviar les sensibilitats d’alguns governs.

Sempre havien dit que totes i tots som iguals quan som al poder. També es deia que les polítiques públiques no es diferenciaven segons qui governés… però tot i que no hi ha raons úniques, ni podem buscar únics culpables (més enllà de l’assassí) és evident que si els protocols funcionen no s’han de canviar sino actualitzar, millorar… quan unes eleccions refrenden opcions diferents de govern a l’anterior es tracta de gestionar allò que tens a les mans el millor possible i això no ha passat en aquest cas. S’han esborrat tots els protocols, s’han menystingut accions que funcionaves, s’han eliminat eines, s’ha minvat la coordinació i s’ha reduit el tema a un tema de violència intrafamiliar i una qüestió de seguretat.

És evident que la violència masclista és un fenomen que va molt més enllà i que ens hem dotat de lleis útils, potents per combatre-la: Les lleis s’han de complir, o només algunes i alguns en tenen obligació?

Com he llegit a alguna banda, els drets no són una cosa que ens donin sinó una cosa que ningú ens pot prendre, i els drets de les dones no poden fer passes enrere perquè les conseqüències só nefastes.

Tweet