Per durs que siguin els moments actuals, per forts que siguin els adversaris i per sols que ens trobem, la nostra responsabilitat, el deure dels homes i les dones d’ICV és donar esperança a la gent, explicar alternativament la realitat i proposar respostes als reptes i problemes de les nostres societats. Però sobretot, ens pertoca participar en els conflictes presents.
I la situació és molt dura. Patim un atur d’uns 5’3 milions d’homes i dones. Especialment gent jove. Segons totes les previsions, tancarem l’any amb més de 6 milions a nivell d’estat i més d’1 milió a Catalunya. Més de 1’5 milions de famílies no reben cap tipus d’ingrés. L’any 2010 i els tres primers trimestres del 2011 s’han executat 150.739 execucions hipotecàries i 90.703 desnonaments. Les polítiques del PP i CiU, sota el dictat de la Merkel, no resolen res, tot al contrari empitjoren la situació amb la seva obsessió d’ajustos impossibles en ajornaments molt curts de temps. Reduir el dèficit, com volen, al 4’4% el 2012 representarà una caiguda del PIB del 3%. Els ajustos es transformen en retallades en els serveis i prestacions més fonamentals de l’estat de benestar; educació, salut, serveis socials..cosa que empitjora les condicions de vida de les classes populars. La reforma laboral és un greu atac als drets laborals i al sindicalisme de classe. Aquestes polítiques neoliberals en el terreny socioeconòmic vénen acompanyades d’una ofensiva conservadora en qüestions com l’avortament, justícia, cultura..

Ens trobem davant d’un escenari dur i de fort patiment social. Però el pitjor és que aquesta dreta neoliberal i conservadora gaudeix del suport de  majories socials, i no sembla que l’afecti el descrèdit de la política que sí pateixen les esquerres. Estem en minoria en els parlaments, i ateses les actituds dels socialistes i d’ERC, no gaire acompanyats. Però no estem en minoria al carrer ni en la progressiva -encara que dispersa- resposta social que s’està donant enfront de les polítiques de la dreta. Avui, el carrer ha de ser el nostre escenari prioritari.

Què fer com a partit?

Els conflictes socials es multiplicaran. Alguns seran sectorials o territorials i altres més generals. Pocs d’ells tindran èxit. I hi ha un greu perill de fragmentació de les lluites, de percepció de derrota, d’aïllament. Ens correspon a nosaltres com a partit polític donar un fil conductor a la situació. Un fil conductor que sumi una explicació alternativa de la realitat a més de les propostes concretes de resposta als reptes i problemes presents. Guanyar l’hegemonia al carrer, avui molt conservadora. Guanyar l’hegemonia per capgirar les majories polítiques avui en mans de la dreta. 

Ens correspon, també, participar i organitzar el conflicte. No ho farem sols ni volem substituir  altres, ni tenir protagonismes que no es pertoquin. Però sí que tenim el deure d’organitzar la nostra presència en els conflictes al nostre abast.

I sobretot, és la nostra responsabilitat el donar esperança. Demostrar que el que passa és evitable si la gent pren consciència dels seus drets.