Per a la publicació a Treball amb motiu del 25è aniversari d’ICV.

Crec que un dels trets distintius d’ICV, que heretem del PSUC, és la seva capacitat d’entendre i adaptar-se als diferents moments històrics que li toca viure. Les crisis que estem patint ho estan canviant tot, i res serà igual quan ens en sortim. La globalització i la preeminència d’un capitalisme financer i especulatiu estan capgirant els pilars sobre els que s’han construït les societats europees després del 1945. El contracte social, un dels principals fonaments de les nostres societats, està sent liquidat. Europa, en lloc d’exportar l’estat del benestar, importa la societat de la precarització. El món es va uniformitzant en societats en les que els drets i les llibertats estan supeditats als interessos de l’economia i dels privilegis. Si aquesta és la realitat cal que renovem les nostres estratègies.

Necessitem recuperar la preeminència de l’economia real enfront de la financera-especulativa. Qüestió que  interessa objectivament a tots els protagonistes de l’economia productiva; empresaris i treballadors, víctimes tots ells, al final de l’especulació financera. Cal doncs, allargar les polítiques d’aliances per construir un nou bloc històric, que ens permeti avançar en el que jo entenc són els pilars del socialisme: el control i sostenibilitat de l’economia i l’organització de la llibertat.
La sostenibilitat social i ecològica d’un nou model productiu ens obliga a començar a pensar sobre els límits del creixement i sobre els límits ja traspassats i a fer propostes de decreixement o d’austeritat ecològica. Només ICV ho pot fer.

Allò de pensar globalment i actuar localment es queda curt. Cal actuar, també, globalment i sobretot, per nosaltres, a escala europea. Reforçar i ampliar el Partit Verd Europeu i crear marc polítics a escala global són dos urgències per el nostre projecte.La rutina democràtica que arranca de la transició ha estat qüestionada pel moviment del 15M. La ciutadania crítica vol participar i fer-ho sense massa intermediacions. Ni el vot ni els partits som avui canals suficients de participació. Calen nous marcs de participació i de caire horitzontals.

En aquests primers 25 anys, el protagonisme  a casa nostra ha estat principalment masculí. La maduració del nostre projecte reclama ja una feminització del mateix, possible i necessària. Amb una ICV molt de color violeta, descobrirem nous potencials i energies que la faran més forta per complir amb el seu deure; el combat per la llibertat, el benestar i la dignitat de les persones.