Si la setmana santa ja apuntava elements preocupants sobre la situació econòmica espanyola, afrontada sense full de ruta per un govern desbordat, desorientat i incapaç de cercar els amplis consensos necessaris, la setmana que acaba confirma els perills i incerteses, entre la sensació general que els responsables polítics (tots) actuem com si no fóssim prou conscients de la gravetat de la situació, rematada per l’apoteosi dels accidents de cacera que s’acumulen sobre la Família Real.

Segueixo creient que la victòria de François Hollande (que tant incomoda els que voldrien que res no canviés, encara que això aboqui al desastre a una gran majoria de ciutadans impotents davant dels mercats) i una futura presència de l’SPD al govern de la República Federal d’Alemanya a partir de l’any que ve, pot capgirar una política europea fonamentalment equivocada. Per això, i perquè la primera volta de les eleccions presidencials franceses se celebra el proper diumenge, començo l’actualització del meu diari a Internet desitjant la victòria d’Hollande i recomanant alguns enllaços per seguir la campanya.

Us convido a mirar els videoclips oficials de la campanya electoral de François Hollande (primer spot / segon spot). Aquí hi trobareu la majoria dels elements de la campanya electoral de François Hollande.

Us convido a visitar els webs de François Hollande i el Partit Socialista francès, així com els del Partit Radical d’Esquerra (Jean-Michel Baylet), el Moviment República i Ciutadà (Jean-Pierre Chevènement) i el Moviment Unitari Progressista (Robert Hue), que també donen suport a Hollande.

Us convido a llegir una crònica de Le Nouvel Observateur amb les darreres enquestes publicades, l’entrevista a François Hollande publicada pel diari Les Echos (“El canvi a França permetrà modificar l’orientació d’Europa”) i l’entrevista a François Hollande publicada avui pel Journal du Dimanche (“Estic preparat per presidir França”).

Vegeu també el discurs de François Hollande en l’acte multitudinari celebrat aquest migdia a Vincennes (Paris).

Finalment us convido a llegir la crònica de Miguel Mora a El País “La última batalla de Sarkozy”.

Però les esperances no poden limitar-se a la victòria de François Hollande, sinó que depenen molt especialment de la represa de l’esquerra europea tota. Sobre el debat al voltant del renaixement de l’esquerra us convido a llegir els articles: “El nuevo capitalismo requiere una nueva estrategia socialista” de Fernando Lamata, “Después de la Tercera Vía” d’Olaf Cramme i Patrick Diamond, “Quins són els nostres valors?” de Natalia Gimeno (web de la Fundació Rafael Campalans), “Por una Tercera Vía 2.0″ de Matt Browne, “El triple dilema de l’esquerra en temps de crisi social i austeritat financera” d’Albert Aixalà (web FRC), “Hacia una Europa socialdemócrata e inclusiva” d’Ernst Stetter (secretari general de la FEPS), “El futuro de la cuestión democrática” de Tarso Genro, “¿Cambios en la socialdemocracia francesa y en la española?” de Vicenç Navarro, i l’entrevista a Arnaud Montebourg de li fa avui Pedro Vallín a La Vanguardia.

Des de Catalunya ens convé seguir i participar activament en aquest debat. Per això aprofito per anunciar la celebració el proper divendres d’una jornada de reflexió de la Fundació Rafael Campalans en col·laboració amb la Fundació Europea d’Estudis Progressistes sota el lema “Next Left: Construint una nova majoria progressista”, amb tres taules rodones: “Els reptes contemporanis de la democràcia representativa”, “El sentit de la política en un context de crisi” i “Què esperen les noves generacions de la socialdemocràcia?”. Aquí hi trobareu tots els detalls. I per acabar aquest capítol, una primícia: l’edició d’un llibre per part de la Fundació Rafael Campalans que recull tres interessants treballs d’Esther Niubó, Meritxell Batet i Joan Majó sobre, respectivament, Europa, Federalisme i Socialdemocràcia en el segle XXI.

Aquesta setmana en la política catalana ha destacat la celebració al Parlament de Catalunya del debat sobre les retallades  i la reactivació econòmica. Us convido a llegir la intervenció de Joaquim Nadal, president del Grup Socialista i Cap de l’Oposició, i la proposta de resolució del Grup Socialista, que plantegen alternatives concretes a la política equivocada de CiU i PP. Trobareu aquests i altres materials relatius al debat en el Dossier del Ple sobre les retallades i la reactivació preparat pel PSC. Vull compartir amb vosaltres algunes impressions. La primera: el president Mas no està cercant els amplis consensos requerits per una situació tant greu com la que estem travessant. I ho fa a partir de dos arguments ben dèbils: el primer, no hi ha alternativa. Reprèn el discurs de Margaret Thatcher (“There’s no alternative” –  TINA). Com sempre ho fa la dreta per justificar sacrificis injustos. El segon argument: no tinc una majoria sòlida però puc anar tirant amb aquest eufemisme de “geometria variable”. És a dir, “avui amb el PP, demà amb ERC, i demà passat no sé què”. Amb un PP amb el que comparteix una orientació econòmica neoliberal que es plega al dogma alemany de la senyora Merkel. Llàstima que aquesta coincidència mostri límits ben evidents quan toca parlar de pressupostos, inversions, compliment de l’Estatut, contingut de l’autogovern o pacte fiscal (vegeu per exemple els articles d’Ernest Folch “Amb el cul a l’aire” i Lluís Foix “Ofensiva abierta contra el Estado autonómico”). Per això ja es parla d’un futur trencament entre CiU i PP, operació per la qual CiU s’hauria assegurat ja el suport d’ERC a partir de la reivindicació del concert econòmic i d’una consulta prèvia a la ciutadania per preparar la confrontació amb l’Estat. A Catalunya mai no li han sortit bé les fugides endavant, però sembla que el president Mas n’estigui preparant una, incapaç de rectificar les seves polítiques equivocades, incapaç de dialogar a fons amb el PSC, incapaç de trenar les imprescindibles complicitats per afrontar una situació tan difícil com la nostra. El PSC, liderat per Pere Navarro, proposa alternatives, denuncia errors i segueix disposat al diàleg. Malauradament el president Artur Mas està més pendent dels seus interessos polítics i electorals que de les necessitats reals del país.

Amb algunes crítiques a l’orientació política de CiU i a aspectes rellevats de la seva actuació us convido a llegir: “Las saludables ideas de CiU” de J. Ernesto Ayala-Dip, “Liberales y conservadores” de Josep Ramoneda, “La dimissió de Xavier Solà” de Xavier Rius i “La Generalitat renuncia a reclamar a Millet y Montull por el hotel del Palau” d‘El País. Segueix essent especialment preocupant el mal que esta fent a la sanitat catalana la gestió del govern de CiU. Al respecte us convido a llegir els articles de Marina Geli “Com recuperar la sanitat pública catalana” i Alfons Quintà “De les retallades a l’aigua i al Col·legi de Metges de Barcelona”.

Encara que el govern de CiU vulgui emmascarar-ho per raons partidistes i perquè creu que amagar-ho li va bé per a la seva estratègia futura, com diu l’article de Lluís Pellicer a El País “El nuevo modelo de financiación redujo el déficit fiscal el 1,2% del PIB en 2009″.

Llegeixo rumors de canvis a la direcció de TV3. Sense entrar a valorar els noms que es mencionen, persones per les que tinc el màxim respecte, crec que s’imposa una reflexió prèvia. Per què es vol canviar Mònica Terribas com a directora de TV3? No serà perquè CiU no la troba prou sobiranista; no crec, perquè ella ho és de debò. Serà perquè no és prou dòcil als dictats de Palau? O perquè no li agrada al PP? Perquè el que ningú no li pot negar és una bona gestió al capdavant de la televisió pública catalana. Només cal veure les dades d’audiència, l’esforç de contenció de la despesa i el prestigi de la cadena (tot i que uns quants hi mantinguem sanes discrepàncies que no cal reiterar avui). No és raonable que comenci un ball de noms sense haver justificat primer la necessitat del canvi. Ni Mònica Terribas, ni TV3, ni els que creiem en un model potent de televisió pública ens mereixem aquest espectacle. Si s’ha de canviar el que sigui, que s’expliqui el per què, i quines millores es pretenen amb el canvi. Llavors en podrem parlar a fons sense prejudicis.

I acabo el capítol dedicat a la política catalana amb dues reflexions més de fons: “Recentralització i sobiranisme generen desconfiança” de Francesc Moreno i “Sobiranisme, el conte de la lletera” de Joaquim Coll.

La situació econòmica segueix essent molt preocupant. Per això convé seguir-la de prop dia a dia, com ho fa David Fuentes a “La semana económica“. El govern del PP que prometia donar confiança als mercats avui apareix com a desnortat i desbordat. Sols faltava veure tot un president del govern sortir amb la cua entre cames per evitar les preguntes de la premsa. Cada dia hi ha més gent convençuda que només amb retallades i austeritat no sortirem de la crisi, serem més pobres i desiguals, això sí. Per això convé una inflexió política europea i un govern que sàpiga on va, i que cerqui acords amb l’oposició. Tot el contrari del que fa el govern del PP que imposa una reforma laboral sense acord i una llei d’estabilitat pressupostària que trenca amb l’acord que es va produir entre PP i PSOE amb motiu de la recent reforma constitucional. O presentant un projecte de pressupostos que no s’aguanta per enlloc. Sobre totes aquestes qüestions us recomano la lectura dels següents articles:

• Un gobierno desconcertado, Miguel Valverde
• La mayoría insuficiente, Joaquín Estefanía
• Ducha española, Josep Borrell
• Los peligros del copago en función de la renta, Santiago Lago Peñas
• ¿Por qué nos atacan los mercados?, Carlos Mulas Granados
• Inspirar confianza, editorial d’El País
• Spain’s budget nonsense, David Lizoaín
• Presupuestos 2012: unos errores y un engaño, Joan Majó
• Crisis y notas de prensa, Antoni Gutiérrez-Rubí
• España en el punto de mira: ¿se puede evitar el rescate?, Miquel Roig / Daniel Badía
• El pánico en política, Antoni Gutiérrez-Rubí
• Mantener la calma, José Carlos Díez
• Serio aviso, editorial d’El País
• Es una pelea por la clientela, Xavier Vidal-Folch
• L’estabilitat pressupostària: segona oportunitat, Rocío Martínez-Sempere
• Un fantasma recorre Espanya, Josep Oliver
• Pactos de Estado, editorial d’El País
• Si Roosevelt supiese de la reforma laboral de Rajoy, Francisco Caamaño
• Deriva autoritaria, Javier Pérez Royo
• La doble desconfianza, Gabriela Cañas
• ¿Tenemos un plan?, Alfredo Pastor
• Falta un plan estratégico ‘España S.A.’, Jordi Sevilla
• Sin crecimiento no hay vida, Emilio Ontiveros
• Increíbles Presupuestos, editorial d’El País Negocios
• Credibilidad limitada, Ignacio Zubiri
• Presupuestos insuficientes, Angel Laborda
• ¿Por qué la austeridad no funciona?, Carlos Mulas-Granados
• Un poco más de respeto, Soledad Gallego-Díaz
• El eterno retorno de los pactos, Josep Ramoneda

Ara bé, com no em cansaré de repetir (i així ho fèiem constar en la proposta de resolució del Grup Socialista en el recent debat al Parlament de Catalunya), no hi ha solució sense un capgirament de les prioritats europees, que requerirà també l revisió de les seves institucions i mecanismes de funcionament. Respecte de tot això us recomano els segÑuents articles: “Hacia un salto federal en Europa” d’Enrique Barón, “El Nobel Stiglitz advierte de la “sobredosis de ahorro” en Europa” a Expansión, “Contra una renacionalización de Europa” de George Soros, “Felipe González: no habrá rescate a España y, si lo hay, sería a toda Europa” a Expansión a partir d’una crònica de l’agència EFE, “El euro nunca estuvo en peligro” de Vicenç Navarro, (aquest darrer article polemitza amb el de Josep Oliver “Els Estats Units d’Europa”), Josep Oliver, “‘Schadenfreude’” de Fernando Vallespín, “Una sobredosis de dolor (NYT)” de Lluís Foix (que recull una severa crítica de The New York Times a l’orientació de les polítiques econòmiques europees), “¿El fin de ‘Merkozy’?” de Manuel Castells, “Italia y España, una tensión innecesaria” d’Enrico Letta i Narcís Serra, “Los funestos errores de Bruselas” de Joaquim Muns i “Mejorar la democracia en su viaje (ida y vuelta) a Bruselas” de Carlos Carnero.

Amb debats més de fons us recomano la lectura dels següents articles: “En defensa de la democracia” de Joan Subirats (aquí en versió catalana per cortesia de L’Hora), “El problema es mayor que el 1%. Es el 10%” de Vicenç Navarro, “Ese griego insolente” de Gregorio Morán (en relació al suicidi d’un jubilat grec) i “Instituto de la Mujer: ¿In memoriam?” de Carlota Bustelo, Carmen Martínez Ten i Marina Subirats.

La monarquia ha tingut enguany una estranya manera de commemorar el 14 d’abril, per si no n’hi havia prou amb l’afer Undargarín, Froilán es dispara un tret al peu i el Rei té un accident estant de cacera a Botswana. Algú hauria de recomanar-li al monarca si no vol malmetre definitivament la institució que representa, més transparència, contricció profunda i seriós propòsit d’esmena. Us recomano dos articles que considero imprescindibles al respecte. El primer, d’Antoni Gutiérrez-Rubí “¿Y si no se hubiera caído?” i l’altre de José Antonio Zarzalejos “Historia de cómo la Corona ha entrado en barrena”.

I acabo esmentant el darrer llibre de Ramon Miravitllas “Los nuevos déspotas del periodismo político“, editat per Laertes, i que presento demà a les 19.30 al Col·legi de Periodistes de Catalunya a Barcelona, juntament amb Felip Puig i l’autor.

“Perles” del programa del Polònia emès el 12 d’abril, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
♦ Que bo el cambrer simpàtic del Museu. Existien! Eren amables, servicials, parlaven català… Aquest del Museu és un clon d’un casino de poble.
♦ Avui “La família de…” el PSC! Sector catalanista vs. Sector aparatu.

[ARXIU HISTÒRIC] 
♦ [14/4/11] Front comú per l’Estatut.

[#etfelicitofill] 
♦ Tenen un mes per pagar-nos tot el que ens deuen. I si no ho fan que es preparin perquè serem implacables! I què farem sinó? Els donarem 15 dies més… I sinó, apel·larem a la responsabilitat i no farem res! Però amb cara d’emprenyats eh!

[LA NOVETAT] 
♦ Aitor Karanka, substitueix Mourinho quan no vol comparèixer a les rodes de premsa i, si cal, també a Rajoy: “los mercados están áhi” “el estado autonómico es así, son 17 contra uno y no hay ahorro pequeño”… gran!

[MOLT CURRAT] 
♦ El gag de l’amnistia fiscal. Amb Rajoy i Montoro fent de Bienvenido Mr. Marshall, o sigui, fent veure que et donen qui-sap-lò… i el poble ras tan content, tu! “Blanqueo barato, me lo quitan de las manos!” “Esto no se le ocurre ni a Berlanga!…. ahí llegan los defraudadores con sus fortunas!”

[LA CANÇÓ] 

Defraudadores…
vuelven a España
limpios y ricos.
Y no habrá multa
pese a que el jeta
se llevó un pico.
La vista gorda en lo fiscal
que un 10 por ciento
no está mal.
Os recibimos,
defraudadores con alegría
Una amnistía,
olé Rajoy y olé su tía

“eh, que por ahí vienen los del Eurovegas, venga Espe, con alegría!”

Señor judío, le recibimos con alegría….

[LA CANÇÓ] Highway to hell AC/DC o CDC?

[Mas, Pujol, Puig i Masco] Som els heavys convergents.
Defensem idees contundents.
La nació és el primer.
Tot i que pactem amb el PP.
Estat propi: Clarament!
Però no cal que sigui independent.
Si s’emprenya en Duran,
que vingui amb un flabiol sonant.
Volem el pacte fiscaaaal
en un marc confederaaal
dins una Europa globaaal.
Però tot això és provisionaaal.
En Pujol vol fer el Puigmal.
Però a l’Artur li va el rotllo naval.
Tenim uns principis ferms
però si no us agraden en parlem!
Volem el pacte fiscaaaal
en un marc confederaaal
dins una Europa globaaal.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
♦ Dubto entre Mas fent de triler i Duran fent-se més visible a Madrid…

[SURREALISTA] 
♦ El Truca i guanya del President…

[KA FORT] 
♦ Tomeu Penya al Museu del Futur com a mostra del català que es parlava abans a les illes Balears “això que ara en diem Islas Baleares, des que el 2015 el PP va imposar el castellà”. Tomey Penya hi va al matí i a la tarda hi ha els Antònia Font… buaaaa.

[LA PICADA D’ULLET] 
♦ A veure qui és més independentista… Pujol sr, López Tena, Carod o Laporta?

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ La gent que queda per dinar per parlar de feina, mai no parla de feina… perdoneu, però algú ho havia de dir!

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
♦ Tomàs Molina ja ha de fer el temps amb el mapa de tot Espanya! Un MiniMolina “chulapo” té la consigna “No siguis pagès, Madrid és al centre!”

ZW 298 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.politicadigital.e-itd.com

Des de Barcelona, s’impulsa i dóna continuïtat a un projecte que es va generar el 2009 en un context diferent de l’actual. Amb l’objectiu d’expandir el coneixement sobre les eines, metodologies i usos que s’estan fent en política digital per promoure una democràcia de qualitat, el Grup d’Acció Local de Barcelona, continua amb aquest microbloc dedicat a informar sobre experiències a potenciar la participació digital mitjançant les TIC.

Per a això s’han produït i difós lliurement 3 vídeos sota el paraigua “Política Digital: de la pancarta a la pantalla” dividit en els següents temes: Política Digital: una nova forma d’activisme sociopolític;  Comunitats online i activisme: xarxes amb objectius globals per a causes locals; Política de Butxaca.

En aquest apartat podeu consultar a més diversos recursos i documentació d’interès.

El projecte segueix una evolució natural en la direcció de repensar la nova política des d’una dimensió més democràtica, actual i des del local a l’hiperlocal. Seguiu tota la informació també a través de Twitter: @politicadigital

ZV (Zona Vídeo). Pantalla Global és el títol de l’exposició al CCCB (del 25 de gener al 28 de maig de 2012) que planteja una visita virtual per un paisatge on l’usuari pot moure, jugar i descobrir pel seu compte els apartats temàtics que constitueixen la mostra: història, política, esport, publicitat, excés, vigilància i joc. Per accedir a la visita virtual de Pantalla Global només cal descarregar el plug-in gratuït d’UNITY. Un cop instal·lat ja es té accés a la visita virtual de Pantalla Global. Des de la pàgina s’ofereix accés a aplicacions mòbils que s’han generat associades a l’exposició.