Com pensar en els temps de crisi

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

Els hominins de la nostra espècie som el resultat de molts milions d’anys d’evolució. Això vol dir que som conseqüència de temps d’estasis, però també de temps de crisi. Les crisis evolutives permeten el reordenament biològic de les especies. Les pressions selectives provoquen que els espècimens que estan menys adaptats acabin morint i, per tant,  es reprodueixin menys. Només els espècimens que aprofiten la pressió per treure’n benefici seran els més capaços de sobreviure i tenir descendència. Els humans som un producte de la selecció natural com tots els altres organismes vius del planeta, però hi ha una diferència important i és que nosaltres hem estat capaços de reforçar la nostra etologia o comportament animal amb la cultura, de tal forma que ara mateix, som éssers socialment complexes i tenim un gran habilitat per adaptar-nos gràcies a la intel·ligència operativa. La nostra conducta es basa cada dia més en el coneixement i en el pensament. Això ens permet reforçar la nostra consciència i ens fa bifurcar acceleradament del comportament i de la conducta dels altres organismes. Amb això volem remarcar que, en el nostre cas, la selecció natural és matisada pel progrés i, per tant, podem dirigir la nostra evolució com cap altre organisme ho havia pogut fer mai. Les avantatges de poder corregir la selecció natural són culturals i són mecanismes d’expressió de la nostra consciència com a espècie. L’Homo sapiens, doncs, constitueix un peça clau en la transformació evolutiva de les espècies. Cada vegada estem menys adaptats i ens hem convertit en una exadaptació amb èxit notable. Quan entrem en una crisi podem tenir consciència de la mateixa i podem actuar en conseqüència per corregir-ne el rumb, gràcies a la capacitat de raonament del nostre cervell i al fet que tenim suficient informació per variar la nostra forma d’actuar. Consegüentment, som capaços de canviar les regles del joc. Està clar que sense coneixement ni pensament això no seria possible. Ara bé, també podem prendre decisions que empitjorin la situació, com succeeix actualment al nostre país, doncs sembla que la crisi es pot agreujar i, per tant, als processos de pressió selectiva que existeixen, s’hi sumen les actuacions errònies que, enlloc de matissar els perjudicis de la selecció natural, creen més conflictes. Per tant, cavil·lar en temps difícils és raonar de manera més assertiva, significa que el pensament ha d’estar encarrilat  no a conservar el que tens, sinó a ser capaç de construir positivament un marc de referència que et permeti sortir de la situació en que et trobes. Pensar en temps de cisi, significa, a més, que s’ha d’utilitzar el coneixement per donar forma a una estratègia d’adaptació o desadaptació que propiciï avantatges nous que et permetin superar la realitat actual i establir una nova relació amb tu mateix i amb el teu entorn. Que podem fer per sortir de la crisi? És tan senzill com deixar de reflexionar sobre com ho duem a terme en aquest moment i rumiar com volem construir una nova realitat, alhora que treballem en aquest sentit. Pot ser és el moment d’una nova consciència i d’una acció més solidària. Cal considerar més a les persones i donar menys importància al negoci i als diners per tal de contribuir com a espècie a que hi hagi millors individus socialment parlant. Article publicat per primer cop a la secció Prisma del diari <a target="_blank" href="http://www.elmundo.es/index.html?a=LOEb015bf80741f2eaef0dfc2cd9d1227be&t=1341164753">El Mundo del siglo XXI </a>

Font: Eudald Carbonell