Avui és l’útim dia de feina abans de vacances. S’acaba un curs especialment complicat. Recordo com, ara fa un any, el govern de CiU a la Generalitat feia un pas endavant en les seves polítiques inútils del dolor, i intensificava la seva agressió a les persones més humils amb la retallada de la renda mínima d’inserció. Aquest juliol s’han atrevit amb les entitats socials, i el Govern ha deixat de pagar per la prestació dels serveis públics que aquestes entitats gestionen. Entre les dues dates, CiU i el PP han aprovat la Llei d’Estabilitat Financera que obliga a abonar els interessos als bancs abans que els serveis socials. Els hi ha faltat temps per acudir al rescat dels bancs amb diner públic i posant els nostres drets com a aval. I han encobert la immoralitat de les participacions preferents. Tot decidit des del frau democràtic: són polítiques que cap ciutadà/na no ha votat en cap programa electoral; són decisions adoptades en clau autoritària, sense deliberació pública.

A Barcelona, Xavier Trias ha completat un primer curs de pena. Sense cap mena de projecte estratègic, sense cap decisió d’inversió rellevant. Això sí: apujant com mai el preu del transport públic i retallant serveis de bus als barris, degradant la qualitat de les escoles bressol, desmantellant les polítives actives d’ocupació, privatitzant la gestió de l’aigua i criminalitzant les treballadores sexuals més vulnerables. En una ciutat on l’atur i la pobresa han crescut al llarg de l’últim any, on els desnonaments han afectat milers de persones i famílies als barris. 

És brutal l’impacte de les polítiques de dretes. Primer amb el PSOE, i ara amb el PP i CiU a la Generalitat i a l’Ajuntament. Però Barcelona i el conjunt del país han mostrat més energies cíviques que mai: energies de rebel.lia i creativitat; de compromís i construcció d’alternatives. Han emergit les assamblees socials i de barri nascudes del 15-M, Aturem Eurovegas, el Marc Unitari de la Comunitat Educativa, la plataforma Prou Retallades... la confluència del moviment sindical i les xarxes ciutadanes en la Vaga General del 29 de Març, i en les manis del 12 de maig i el 19 de juliol. Mobilitzacions socials, sí; i també molts col.lectius que han anat construïnt, cada dia, respostes creatives des de valors alternatius: cooperatives que van teixint la xarxa de l’economia verda i solidària, de formes alternatives de consum; professionals de l’educació, la sanitat i l’atenció social que, malgrat les retallades, segueixen fent una feina quotidiana extraordinària; creadors/es que no renuncien a la independència i al compromís amb la cultura com a eina d’emancipació...

I també respostes en l’esfera política. A l’Ajuntament, el grup municipal d’ICV-EUiA no hem parat. Hem batallat contra totes les polítiques de l’1%: les decisions d’involució social, ecològica i autoritària del govern Trias. Hem impulsat alternatives: des de les super-illes als nous títols de transport públic amb tarifes planes i socials; des de la taxa turística i la nova taxa als caixers fins a la garantia de les beques-mejador. I ho hem fet colze a colze amb la ciutat que lluita, amb la gent dels barris: les educadores del 0-3 i de les escoles municipals, els treballadors de Barcelona Activa o de Parcs i Jardins, els residents als assentaments de Poblenou, o les AAVV afectades per les retallades han entrat a l’Ajuntament (a les comissions, al plenari...) i han tingut veu al fil de molt treball conjunt amb el grup municipal d’ICV-EUiA. I només a l’Ajuntament. ICV-EUiA al Parlament de Catalunya ha liderat l’oposició institucional a les polítiques de CiU de forma nítida, i ha impulsat alternatives en els terrenys fiscal, social o ambiental. Els diputats i la diputada d’ICV-EUiA al Congrés han plantat cara com ningú al govern Rajoy i a la seva reforma laboral.

Ara vénen vacances. És bo tenir alguns dies de descans per recuperar i agafar noves forces. Tot i que aquest estiu estarem amb l’ai al cor, i a punt de respondre enfront de qualsevol nova agressió. La tardor vindrà moguda, sens dubte. Haurem d’articular més i millor el conflicte i les alternatives. No n’hi prou amb el que s’ha fet fins ara. Caldrà explorar formes de resposta ciutadana diferents, a l’alçada qualitativa de les agressions que patim. Caldrà seguir construïnt pràctiques de creativitat social. I haurem d’avançar en la configuració de l’alternativa política, amb audàcia i generositat, amb voluntat de confluència i de reconeixement creuat d’aportacions. 

Aquests propers dies, a Port de la Selva, tot això em rondarà pel cap. Però sobretot tinc moltes ganes de gaudir de totes les hores del dia amb la meva família i els amics. De caminar i travessar amb bici camins i llocs del Cap de Creus i de l’Albera. I us desitjo a tothom qui us aboqueu per les pàgines d’aquest bloc que tingueu unes bones vacances i sigueu feliços aquest estiu.