Titular notícies
Miquel Iceta Temps de canvis
Miquel Iceta

Aquesta setmana s’ha confirmat, per si algú en dubtava, que el curs polític estarà marcat per les novetats. Dilluns, la Comissió Executiva del PSC aprovava, a proposta del nostre primer secretari, Pere Navarro, un canvi profund en la direcció del nostre grup al Parlament de Catalunya. Com a resultat d’aquest canvi Joaquim Nadal ha deixat de ser el president del grup parlamentari socialista i Cap de l’oposició, i jo he deixat de ser portaveu del grup socialista a la Cambra catalana. Però hi ha coses que es mantenen, com l’actualització setmanal del meu Diari a Internet. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Sobre els canvis en el Grup Socialista al Parlament de Catalunya i d’altres qüestions d’actualitat política catalana, i en resposta a les moltes trucades, sms i correus electrònics rebuts, em permetreu que us recomani en primer lloc l’entrevista que em fa fer Sergi Picazo publicada ahir pel diari El Punt Avui.

I abans de seguir amb recomanacions que tenen a veure amb la nova etapa del PSC, us recomano de forma molt especial (gairebé obligada) que llegiu les paraules de Pere Navarro en el Comitè Federal del PSOE pronunciades avui mateix, i que marquen l’inici d’una ofensiva federal en tota regla.

Sobre la nova etapa que s’obre en el grup socialista al Parlament i en la política catalana us convido a llegir l’entrevista a Joaquim Nadal que li va fer Xevi Xirgo al diari El Punt Avui, l’entrevista a Xavier Sabaté, nou president del grup parlamentari socialista i Cap de l’oposició, que li va fer José Rico a El Periódico de Catalunya, l’entrevista a Jaume Collboni, nou portaveu del grup socialista, que li va fer Ferran Casas al diari Ara, i l’entrevista a Joaquim Nadal que li va fer Albert Soler al Diari de Girona.

En aquests dies, el debat polític català s’està centrant en la preparació de la Diada Nacional de Catalunya, la manifestació convocada per l’Assemblea Nacional Catalana sota el lema “Catalunya, nou Estat d’Europa” i, en general, sobre el grau d’adhesió i la viabilitat d’un eventual procés d’independència. Sobre aquestes qüestions us recomano que llegiu els articles següents:

Sobre el confús paper de CiU en aquest debat podeu llegir: “El president Mas ante la historia” de José Luis Alvarez, el meu article publicat al diari ABC “El viaje a ninguna parte de Artur Mas“, “¿Adónde va Convergència?” de María Dolores García i “Celtibérico estado de confusión” d’Enric Company. Tot plegat amb soroll de fons d’eleccions anticipades com escriu Joaquim Coll a “Eleccions al caure a Catalunya”.

El soroll d’aquests debats està tapant el que és, en la meva opinió la qüestió més rellevant que no és altra que el erescat de Catalunya. Al respecte resulta imprescindible llegir els “Apunts sobre el rescat de Catalunya” de David Fuentes.

Altres qüestions sobre la política catalana estan recollides als articles “Què farà el govern amb la tele i la ràdio?” de Joan Ferran, “Les infinites incògnites de BarcelonaWorld” d’Alfons Quintà (sobre aquest tema voldria assenyalar que el govern de CiU ha volgut tapar el seu fracàs a convèncer el sr. Adelson per la via d’atraure el sr. Bañuelos que posarà sis casinos al costat de Port Aventura i, això sí, els batejarà amb el nom de Barcelona, encara que se situïn a la demarcació de Tarragona), i “El món local socialista demana al president Mas suport i reconeixement”, carta dels alcaldes socialistes al president de la Generalitat.

Passant a la situació espanyola, us convido a llegir els següents articles: “Cómo destrozar la autoestima” de Valentí Puig, “Rentrée” d’Enrique Gil Calvo, “La España del ‘tupper’” de Joaquín Estefanía, “Hombres de negro o líderes políticos” d’Alfredo Pérez Rubalcaba i ”La desconfianza sobre España” de Carmen Alcaide. Sobre la demagògica proposta de la secregaria general del PP i presidenta de Castella-La Manxa d’eliminar el sou als parlamentaris autonòmics d’aquella comunitat, us convido a llegir l’editorial d’El País “Estrategia oportunista”.

La dada més rellevant de la situació espanyola és, però, el creixement de l’atur. Al respecte us convido a llegir els articles “El paro vuelve a crecer en agosto tras cuatro meses a la baja” d’El País, “El desempleo es incluso mayor de lo que se indica” de Vicenç Navarro, “Más gasto en desempleo”, editorial d’El País i ”‘In-empleabilidad’” de Joaquín Estefanía.

Per completar una visió general sobre el panorama de l’economia espanyola us convido a llegir els articles “La crisis no es ninguna plaga bíblica” d’Emilio Trigueros, “El mito del cambio de modelo productivo” de Francesc Granell i “Las empresas, a examen” d’Angel Laborda.

Però, sens dubte, la notícia econòmica de la setmana ha estat la visita a Espanya de la canceller Angela Merkel i les decisions del Banc Central Europeu que van configurant el tipus de rescat que Mariano Rajoy haurà d’acabar demanant. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els articles:

Absolutament lligat a la fórmula de rescat que s’està negociant, hi ha el debat de fons sobre la nova arquitectura política, institucional i econòmica de la Unió Europea, i la necessitat que Alemanya flexibilizi la seva posició ancorada en el dogmatisme de l’austeritat. Sobre aquestes qüestions us convido a llegir els articles: “Alemania, el euro no es gratis” de Manuel Sanchis, “La solución del 4% para Europa” de Javier Solana i Kemal Dervis, “El enemigo es alemán, pero no es Alemania” de Xavier Vidal-Folch, “El BCE es el más independiente y el más creíble” de Guillermo de la Dehesa, “Mucho más que un asunto sentimental” de Soledad Gallego-Díaz i “La tragedia de la Unión Europea” de George Soros.

Sobre la situació al pròxim orient us recomano que llegiu “¿Hacia el abismo en otoño?” de Joschka Fischer.

Sobre les properes eleccions als Estats Units us recomano que llegiu: “Arreglando la economía” de Paul Krugman i “La porción justa de Mitt Romney” de Joseph E. Stiglitz. Us recomano que veieu les intervencions de Michelle Obama, Bill Clinton, Joe Biden i Barack Obama a la Convenció del Partit Demòcrata celebrada aquesta setmana a Charlotte, sobre la que no us podeu perdre el post del BlocGlobal d’El Periódico de Catalunya. També pot interessar-vos la descàrrega de la “Guía práctica de las elecciones de Estados Unidos” confegida per Mas Consulting (compte! 1,4 MB).

Sobre les darreres eleccions al Quebec us interessarà l’editorial d’El País “Quebec se mueve“.

Amb reflexions més de fons us recomano que llegiu els articles: “El espejo holandés” de José Ignacio Torreblanca, “Explotar la globalización” de Javier Solana i Angel Saz-Carranza, “Pido permiso para sonreír” de Margarita Rivière i “Caleidoscopio” de Jordi Sevilla.

I acabo amb una referència a Salvador Allende. Com sabeu, l’11 de setembre es commemora l’aniversari del cop d’Estat a Xile que va acabar amb la democràcia en aquell país i amb la vida del seu president Salvador Allende. Enguany l’Ajuntament de Barcelona s’ha desentès de l’organització de l’acte commemoratiu que, malgrat tot, se celebrarà (aquí trobareu la cita a Facebook). Lourdes Muñoz, secretària d’organització del PSC de Barcelona en ens parla de tot plegat en el seu bloc). Aprofito per recomanar-vos la lectura d’alguns dels discursos polítics més importants de Salvador Allende.

ZW 315 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

www.tedxmadrid.com

El proper 15 de setembre tindrà lloc a Matadero (Madrid) TEDxMadrid 2012. El TEDx és un programa de conferències locals i organitzades de manera independent que permeten gaudir d’una experiència similar a les conferències TED.

TEDxMadrid 2012: “Models, innovacions, visualitzacions i música, experiments i grafit, utopies, artefactes, teatre i cinema al servei d’una economia més col·laborativa i humana. El valor del debat. Internet, ciència, disseny i escombraries al servei del bé comú. Dinarem la collita del dia. El públic pujarà a l’escenari. Hi haurà una hora d’unconference per tal que cada persona del públic pugui celebrar la seva pròpia conferència sobre el tema que més l’apassiona. I també hi haurà una aplicació especial mòbil i web per comunicar-se amb els altres participants i els ponents abans, durant i després de l’esdeveniment”.

David de Ugarte (Grupo Cooperativo de las Indias) serà un dels ponents i parlarà sobre llenguatge per a cooperatives.

Tota persona que tingui una entrada a TEDxMadrid 2012 pot organitzar una unconference o assistir a una, a la Nau 16 de Matadero, després de dinar i abans del programa de la tarda (de 15 a 16 hores aproximadament). En una unconference és el públic qui decideix el contingut, sense la intervenció dels organitzadors de TEDxMadrid.

Pots demanar aquí la teva entrada i seguir la informació a Facebook, Pinterest o Twitter #TEDxMadrid


Font: Miquel Iceta
Més sobre...: Política
Últimes Notícies