Centraré l’actualització setmanal del meu diari a internet en els arguments polítics de cara a les eleccions que celebrarem d’aquí a set setmanes, recomanant-vos les tres entrevistes a Pere Navarro aparegudes avui a diversos mitjans de comunicació i traduint l’article que em va publicar dijous el diari ABC i l’entrevista que em publica avui el Diari de Tarragona. Després hi trobareu una selecció d’articles sobre política catalana i una encara més breu selecció d’articles sobre altres qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

• Entrevista a Pere Navarro, Jordi Barbeta/Iñaki Ellakuría, La Vanguardia
• Entrevista a Pere Navarro, Anna Serrano, El Punt Avui
• Entrevista a Pere Navarro, M. Espanyol/S. Doménech, La Razón

L’ALTERNATIVA FEDERALISTA I SOCIALDEMÒCRATA, Miquel Iceta, 4.10.12

El president Artur Mes avança les eleccions i les vol presentar com un plebiscit sobre la independència per emmascarar el seu fracàs polític. Catalunya està avui pitjor que fa dos anys: està més aturada, més retallada i més endeutada que quan Mas va assumir la presidència el desembre de 2010.

Artur Mas havia anunciat tres grans objectius per a aquesta legislatura que havia d’acabar l’any 2014: reactivació econòmica (havia arribat a dir que reduiria l’atur a la meitat), defensa de les polítiques de benestar i aconseguir el pacte fiscal. Ha fracassat rotundament en els tres objectius: avui Catalunya compta amb menys recursos de tot tipus, i registra més pobresa, més atur i més desigualtats. Ens estem allunyant del model social dels països més avançats d’Europa, amb una política de retallades que afecten als sectors més desfavorits i amb una política fiscal que només beneficia als que més tenen.

Enfront de la proposta d’Artur Mas, Pere Navarro proposa una alternativa clara: justícia social i pacte federal.

Una alternativa que rebutja frontalment les retallades en salut i educació, conscient que cal fer grans esforços entre tots, que hem de reduir el nostre dèficit, que hem d’impulsar reformes i que no podem defugir sacrificis. Però que hem de fer-los preservant l’Estat del benestar i assegurant que els esforços es reparteixin de forma equitativa, en la millor tradició socialdemòcrata.

Una alternativa que es nega a dividir el país entre els que volen la independència i els que volen que res no canviï. Una alternativa millor que passa pel pacte i el respecte escrupolós de la legalitat, avançant en l’autogovern sense trencar amb la resta d’Espanya. Fent que Catalunya estigui tan còmoda a Espanya com ho està l’Estat lliure de Baviera en la República Federal Alemanya, en la millor tradició federalista.

ENTREVISTA A MIQUEL ICETA AL DIARI DE TARRAGONA, M. Victòria Beltran, 7.10.12

“Catalunya ha de sentir-se tan còmoda a Espanya com Baviera a Alemanya”

- Quina reforma constitucional pretén portar el PSC al Parlament i al Congrés?
- La que permet convertir a Espanya en un Estat federal asimètric. L’Estat de les Autonomies ja és molt asimètric: hi ha comunitats que tenen competències en policia, llengua pròpia, dret civil propi, i unes altres no. El federalisme ha d’ésser per tant asimètric, perquè respongui a la realitat espanyola, tant diversa.

- Com és el federalisme asimètric a nivell fiscal?
- Tots els tributs es gestionen des d’una agència tributària catalana consorciada amb l’Estat, i Catalunya després de la seva aportació a la solidaritat no pot perdre posicions en l’ordre de comunitats quant als ingressos per càpita.

- Imagina vostè una manifestació massiva al crit de ‘federalisme asimètric’?
- Les manifestacions són importants, però la política ha d’aportar solucions. A Catalunya hi ha gent que vol la independència, és respectable, però crec que encara més gent preferiria un altre acord amb la resta d’Espanya, si Catalunya rebés un millor tracte.

- Pot explicar més del federalisme asimètric perquè ho entengui la gent?
- És un pacte a través del qual les parts que integren l’Estat tenen garantides les seves competències i finançament, i en el qual participen del govern del conjunt. D’alguna manera és autogovern i cogovern.

- S’inspira en Alemanya, no?
- L’objectiu és que Catalunya se senti tan còmoda a Espanya com l’estat lliure de Baviera a la república federal que és Alemanya.

- I la bilateralitat que significa exactament?
- Els mecanismes per resoldre problemes concrets: assegurar el repartiment competencial per tal que la Generalitat desenvolupi les seves competències sense interferències de l’Estat; un pacte fiscal que no se’ns giri en contra per ser més solidaris que ningú; preservar la llengua i la cultura; i convertir el Senat en federal. Tot això requereix d’una reforma de la Constitució.

- Per què ara una reforma de la Constitució, i no després de la sentència contra l’Estatut?
- Nosaltres hem proposat la reforma constitucional des de sempre, i el PSOE. Ara proposem, en aquesta reforma, més coses. També seria possible introduir una modalitat legal de referèndum per incloure el dret a decidir.

- Recolza el PSC el dret a l’autodeterminació?
- Nosaltres el que creiem és que els catalans han de poder decidir sobre el seu futur en un referèndum legal. Ja que molts catalans advoquen per la independència, cal trobar el mecanisme perquè, de forma legal, es produeixi un referèndum, una consulta, d’aquestes característiques. La democràcia mai no ha de fer por, ni que els catalans puguin decidir lliurement a través de mecanismes legals i acordats.

- El president Mes advoca per aquesta consulta tant si és legal com si no. Què n’opina?
- A mi un president que es diu disposat a situar-se fora de la llei em dóna molta por. Fora de la llei estan els delinqüents. Els polítics ens hem de mantenir dins de la llei, o treballar per canviar-la. Els governs no es poden situar mai fora de la llei.

- En la defensa del federalisme asimètric, el PSC ha de convèncer primer al PSOE. Rubalcaba va estar a Gavà i ni va esmentar el federalisme?
- L’endemà en TVE sí ho va fer, i amb naturalitat, diria jo. També Felipe González ha parlat recentment de federalisme asimètric.

- Es veuen amb força per seduir als seus Bono, Leguina i Rodríguez Ibarra?
- Hi ha persones més favorables al diàleg, i unes altres potser més hostils… La gent és conscient que cal arreglar una relació que no funciona, però hi ha encara camí per a un projecte amb Espanya. D’altra banda, a Catalunya hi ha qui un dia és independentista, i diu el dia següent que l’Estat propi no és desentendre’s d’Espanya.

- Es refereix a les paraules del president en TV3 que ‘no és un adéu a Espanya’?
- Jo, amb aquesta pirotècnia verbal em perdo. Per a mi trencar és trencar. Nosaltres estem per avançar sense trencar. Catalunya independent tindria fronteres amb Espanya! Jo no sóc partidari de fronteres que ens separarien de pobles germans com Aragó, el País Valencià… No m’ho imagino, la veritat.

- Suggereix que el president s’ha pujat per interès al carro de l’independentisme?
- És obvi.

- Acceptem que el PSC convenç a tot el PSOE. Podrà convèncer després el PP?
- El PP ara com ara amenaça amb la Guàrdia Civil i coses un pèl estranyes. Cal fer-los veure que els pobles poden conviure si és en llibertat, i que ningú no pot obligar per la força a un poble. Serà difícil, però potser rebin un càstig electoral i sigui també un motiu de reflexió per a ells.

- Com li senta al PSC disputar-li al PP l’electorat?
- El PSC li disputa també un sector de l’electorat a CiU, que era un partit d’ordre i ara diu que no vol complir les lleis i ens convida a un xoc de trens que no ens convé.

- Les enquestes, no obstant això, diuen el contrari, que CiU guanya suports i el PSC els perd.
- Crec que el PSC tindrà un resultat molt millor del que diuen els sondejos. Hi ha condicions perquè una majoria de ciutadans diguin que, enfront del liberalisme de les retallades, millor la socialdemocràcia; i que enfront de la ruptura i la il·legalitat, millor el federalisme.

- No són ja molts anys de lluita per l’encaix a Espanya? No comparteix la sensació d’estar picant pedra?
- Bé, si els independentistes ja tenen convençuts al PSOE i al PP, potser ens passen davant…, però jo crec que ells ho tenen molt més difícil per convèncer-nos a tots de la bondat de la separació.

- Què li va semblar el manifest que dins del PSC advoca per un major soberanisme? Ho veu oportú?
- Crec que vol ser una aportació al debat del projecte del PSC, i com tal ha de ser considerat.

- Maragall es planteja crear un nou projecte polític després del 25-N. No hauria de deixar el PSC abans dels comicis?
- Cadascun té dret a administrar la seva pròpia coherència.

- Què pensa de les declaracions del ministre Wert sobre la fàbrica d’independentistes que en la seva opinió és l’escola catalana?
- L’única veritable fàbrica d’independentistes en tota la història és el PP, amb diferència.

- Aquest mateix PP al que es proposen convèncer per canviar la Constitució, no?
- Sí. En la vida cal negociar amb qui no pensa com tu; si no, ja no negocies. Però és així. Cal fer l’esforç.

Pel seu especial interès he recuperat els discursos de Pere Navarro i Montserrat Tura davant del Consell Nacional del PSC celebrat diumenge passat, l’entrevista al secretari general de la UGT de Catalunya, Josep M. Alvarez, que li va fer Laia Bruguera a El Punt Avui, el manifest “Una esquerra catalana, forta i majoritària, per una Catalunya constituent” i el Manifest del PSC amb motiu de la celebració avui del Dia Mundial pel Treball Digne; aquí teniu una crònica d’Antoni Fuentes a El Periódico de Catalunya sobre la manifestació a Barcelona, que veieu a la fotografia.

Us interessarà també la Nota de l’Observatori de l’esquerra europea de la Fundació Rafael Campalans “El PSE dóna el tret de sortida a les eleccions del Parlament Europeu de 2014” i la intervenció de Martin Schulz al Congrés del PSE.

Sobre el debat polític català i les relacions Catalunya-Espanya us convido a llegir els articles següents:

• Busco un lloc, Jordi Évole
• Estado impropio, Lluís Bassets
• La ‘blitzkrieg’ de CiU, José Luis Alvarez
• ‘Revolta’ Bis, Enrique Gil Calvo
• ¿Reformamos la Constitución?, José Luis Barbería
• Peligros para la nacionalidad, Miguel Angel Aguilar
• La confusión de la independencia, Ramon Marimon
• La ley y la fuerza, Lluís Bassets
• Resetear España, Antoni Gutiérrez-Rubí
• Compromiso socialista, editorial d’El País
• Tres errores de Artur Mas, Francesc de Carreras
• Per un antiindependentisme útil, Joaquim Coll
• Por una España federal, Antonio Arroyo Gil
• La épica, la ambigüedad y el rigor, Joan Majó
• El sueño ilustrado y el Estado-nación, José Alvarez Junco
• ¿Se puede apoyar un referéndum de secesión sin ser independentista?, Ignacio Sánchez-Cuenca
• Discursos únics i tancats, Lluís Foix
• Nacionalismos, derecho a decidir y democracia, Jaime Pastor
• Cuando baje la marea, Patxo Unzueta
• Previa determinación, Kepa Aulestia
• El cansancio de un federalista, Josep M. Vallès
• El nacionalismo españolista, Vicenç Navarro
• Però, ¿parlarem de res més?, Joaquim Coll
• El disputado voto del PSC, Alfredo Pérez Rubalcaba
• Indignación y secesión, Josep Borrell
• Más allá del ruido y la furia, Joan B. Culla
• L’honra d’Espanya, Juan-José López Burniol
• Independencia: ¿para qué, exactamente?, Manuel Cruz
• Ilusión, pero también reflexión, Joaquín Muns
• Contra la polarización, Alfredo Pastor
• Cataluña y España, Andrés de Blas Guerrero
• ¿A quién beneficia una mayor participación?, Joan Subirats
• ¿Cisne negro o pollo del montón? El déficit fiscal catalán en perspectiva, Angel de la Fuente

Us interessaran també els articles “El juez imputa a un ex alto cargo del gobierno de Pujol por el ‘caso Palau’” de Jesús García i “El doble llenguatge de CiU” de Joan Coscubiela.

Sobre la situació econòmica espanyola i el projecte de pressupostos generals de l’Estat per al 2013 us convido a llegir:

• ¿Dónde está el límite?, Joaquín Estefanía
• Un pacto de Estado en materia económica, Jesús Lizcano Alvarez
• La crisis bancaria nos cuesta tres facturas, Xavier Vidal-Folch
• Supuestos y pre supuestos, Jordi Sevilla
• El Gobierno cree que los mercados le permiten postergar el rescate, Manel Pérez
• Pedir el rescate ahora o esperar a que llueva, Lalo Agustina
• Lejos de la realidad, editorial d’El País Negocios
• El mercado laboral sigue deprimido, Angel Laborda
• Rentas disponibles, Joaquín Estefanía

Sobre la situació política i econòmica de la Unió Europea i el fracàs de les polítiques d’austeritat us convido a llegir els següents articles:

• ¿Alemania otro país de consensos?, Jordi Ortega
• La búsqueda de la dosis correcta, Jean-Marie Colombani
• L’austeritat ens porta al caos, Lluís Foix
• Rebelión en Europa contra el neoliberalismo, Vicenç Navarro
• Mistificación monetaria, Joseph E. Stiglitz
• La ceguera de nuestras élites, Antón Costas
• Un segundo rescate en nueve meses: el ajuste sin fin, Valeriano Gómez

Sobre les eleccions presidencials als Estats Units us convido a llegir l’article de Paul Krugman “La broma de mal gusto de Romney”.

En el primer aniversari de la mort d’Steve Jobs us convido a llegir els articles “Un año sin Steve Jobs” de La Vanguardia i “El legado de Jobs propulsa a Appel” de Juan Manuel García Campos al Magazine de La Vanguardia.

Aquesta setmana ens ha deixat l’historiador marxista britànic Erc Hobsbawm, per recordar-lo us convido a llegir els següents articles: “Muere Hobsbawm” a La Vanguardia/Agencias, “Muere Eric Hobsbawm” a El País, “Hobsbawm, una visión del siglo XX” de Lluís Foix, “Eric Hobsbawm, un pensador en sus propias palabras” de José Andrés Rojo i el dossier sobre Eric Hobsbawm del diari britànic The Guardian.

També aquesta setmana hem perdut Lluís Gómez Llorente, per recordar-lo us convido a llegir “Luis Gómez Llorente, intelectual y maestro socialista” de Rafael Fraguas i “El hilo de continuidad” d’Antonio García Santesmases.

“Perles” del programa del Polònia emès el 4 d’octubre, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
- Dels creadors de Bob l’Estatut arriba Constituyó, un ésser ple d’amor, llibertat i pluralisme al qual no es pot ni tocar! “Y colorín colorado los catalanes ya se han cabreado”.

- Molt bo el departament d’homenatges pendents que dirigeix Oriol Junqueres. Ell va preparant-ho tot per quan siguem independents, amb agraïmenst molt especials per: Carod-Rovira, que es demana una estàtua, una pel·lícula sobre la seva vida protagonitzada per la Núria Gago (!); Joan Puigcercós vol canviar el nom d’Avinyonet de Puigventós per Espectaculà de Puigcercós; … amb el número 23, Joan Ridao es demana un programa a Catalunya Ridao; … una marca de condons a nom de Josep Bargalló, Palau Àngel Colom de la Música, que la Rahola sigui assignatura troncal de primer de Medicina… i així fins a 1714.

- Gran Antoni Bassas intentant vendre la “marca Catalunya” a Obama. Que què tenim?? Tenim els Pirineus, 580 km de costa, l’Empordà, la Garrotxa, la Cerdanya i Tavertet. Tenim el Delta de l’Ebre i el Parc Natural d’Aigüestortes i els Estanys de Sant Maurici. I també tenim la Sagrada Família, la Patum i l’allioli. Però ni petroli ni recursos naturals, oooohhh…. “Convenceré Obama. Si un dia vaig convèncer Duran i Lleida, tot és possible!”

[LA CANÇÓ] [Torna a casa torna, Mascu]
Torna a casa torna amb el rescat
Podrem pagar els funcionaris
de la Generalitat.
Torna a casa torna amb el rescat
Nosaltres paguem impostos,
i ens en tornen la meitat
Torna a casa torna,
torna espoliat.

[DOLENTOT] 
- No acabo de pillar el sentit d’aquest equip redactor de la nova Constitució catalana: Quim Monzó, Albert Espinosa, Pere Gimferrer i Maruja Torres…

[LA PICADA D’ULLET] 
- La carta de 15 exestudiants a favor del ministre Wert (el de #Wertparacreert) emulant la carta de les 15 exnadadores que escriuen sincronitzadament contra la seva exentrenadora.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
- Oriol Junqueres, recuperant l’estatus de la Catalunya del segle XVIII, diu.

[ARXIU HISTÒRIC] 
[17/11/11] ETA ja ha entrat al Museu. I amb la fi d’ETA no només es va acabar el terrorisme, sinó que es van perdre molts oficis, com el d’escorta, els de Basta ya… I a la botiga tenen “autèntiques matrícules duplicades”, ha haaa. Oh-oh-oh i un llibre, “Cómo adelgazar con De Juana Chaos”

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
- El President Mas als periodistes: “Des que vaig anar a plantar cara a Madrid que no pareu de fer-me la pilota, i per això jo ja tinc a l’Homs!” [NOTA: Són periodistes sector #parraèpica]

[LA NOVETAT] 
- Jaume Barberà, singular, sí.

ZW 319 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Debat públic: propostes ciutadanes pel control del lobby

El pròxim 22 d’octubre tindrà lloc al CIDOB (Barcelona) aquesta trobada, impulsada per Acces Info Europe. Els objectius del debat són: familiaritzar-se amb el concepte de lobby i de lobby ciutadà; explicar la necessitat d’una regulació del lobby, estudiar les propostes de regulació de Izquierda Plural i del Partit Popular, i debatre entre tots els assistents propostes per una regulació del lobby a Espanya. Aquest és el programa de la jornada, en el qual tinc el plaer de moderar el debat obert al públic assistent, després de la taula rodona.

Les idees i aportacions sorgides del públic serviran per al llançament d’una campanya a favor d’una regulació ètica i transparent del lobby a Espanya. Aquest debat públic és la continuació del Taller que va tenir lloc a Navacerrada (Madrid) el passat 4 de setembre, sobre el lobby ciutadà i la regulació dels grups de pressió.

Per confirmar l’assistència cal omplir d’aquest formulari. Podeu seguir la informació relacionada a Twitter @Access_Info