La “nacionalització” de Bankia ha de suposar la fi d’una etapa. Les afirmacions de Goirigolzarri   de les darreres hores demostren que  no es tracta només de salvar el sistema financer, es tracta també de preservar la democràcia.

No es tracta de buscar culpables, però sí de trobar i depurar els responsables. No es tracta de de fer la banca el buc expiatori de tots el mals, es tracta de no deixar passar l’oportunitat de canviar un sistema emmalaltit per anys d’ abundància però també d’arrogància i manca de control.

Els bancs i les caixes, els seus responsables, deuen com a mínim una explicació. Ja serà la Justícia (malgrat els Divar que l’embruten i afebleixen) la que depuri responsabilitats penals, com assenyala el catedràtic de Dret Penal Joan J. Queralt.

Deuen una explicació als ciutadans per dos motius; perquè sempre s’ha legitimat  els avals i crèdits (del FROB) per la seva funció en la salvaguarda del sistema financer i per tant del conjunt de l’economia i , després de la “nacionalització” de  Bankia,  perquè els ciutadans ja  en són propietaris (tot i que sigui per la via d’injectar deute públic) i tenen tot el dret a fiscalitzar-ne el seu ús, com succeeix amb l’aprovació i control dels pressupostos de les administracions públiques.

L’experiència que hem tingut en el Parlament de Catalunya respecte el problema  de les “participacions preferents” ha estat paradigmàtica .Us convido a veure aquest original vídeo del programa Polònia de TV3 on queda molt clar del que estem parlant.

Dues vegades s’ha demanat la compareixença de directius de les entitats financeres. A la primera , per explicar el canvis sobre el “mapa financer català” (eufemisme per anomenar el desmantellament del sistema català de caixes), no van acudir directius sinó responsables tècnics. A la segona , per parlar de les preferents,  i la majoria de la dreta va impedir la seva assistència. Després de dues propostes de resolució i una moció de ple, fent propostes per resoldre el que ja s’ha convertit en un autèntic problema social que afecta a uns 300.000 ciutadans de Catalunya, el nostre Grup ha tornat a demanar per segona vegada la compareixença dels directius de les caixes que operen a casa nostra. Veurem que passa quan s’hagi de tornar a votar.

Aquestes entitats financeres que van col·locar les “preferents” ja han començat a prendre mesures per resoldre  casos. És un avenç gràcies a la pressió d’entitats com “Estafa Banca”, moviments socials i  grups polítics. Tanmateix aquest no  hauria de ser  motiu perquè no compareguin al Parlament si la majoria de grups ho demanem. No serà la primera vegada que un directiu d’una empresa privada que presta un servei “d’interès públic” compareix; ho va fer Pizarro com a president d’Endesa davant el Parlament l’agost de 2007 per retre comptes de les apagades d’aquell estiu.

Per quin motiu no han de venir a explicar en seu parlamentària les mesures que estan prenent i que afecten a tants milers de ciutadans? Per que Goirigolzarri  no ha d’anar a Les Corts donar explicacions del que farà amb els diners públics (via deute públic) que entraran a l’accionariat de Bankia, com ja ha demanat Rubalcaba ? I si les explicacions que es donen en una cas o en un altra no són considerades satisfactòries , per que no s’han de poder exigir responsabilitats de l’àmbit polític?

Sóc partidari, no només de demanar les explicacions a través de compareixences en el cas de les preferents a Catalunya o de Bankia a l’Estat, sinó d’obrir sengles comissions d’investigació per assenyalar responsabilitats, si les explicacions no són suficients. Tant si són dels responsables actuals, com si ho són els del passat. Independentment de la seva adscripció política, si la teníen.

Com diu Ulrick Bech “L’utopia neoliberal és una mena d’analfabetisme democràtic, perquè el mercat no és la seva única justificació (…) és un sistema econòmic que només resulta viable en la seva interacció amb la seguretat, els drets socials, la llibertat política i la democràcia”. Davant els canvis ràpids i radicals del nostre entorn econòmic i social, de les nostres vides quotidianes , del que fins ara havia estat el nostre model social , cal una reacció no només des de la política, també des de les institucions democràtiques com els parlaments; com afirma Ignacio Sotelo “En suma, la velocidad del cambio social produce vértigo, a la vez que las aguas estancadas, inmundicia”.

És per això que en  aquesta ruptura d’equilibris, de mecanismes de control,  entre el sistema financer i la sobirania dels governs (d’Europa o dins d’ Espanya), i la legitimitat dels parlaments, no només està en joc l’economia, està en joc la democràcia. Per això els directius de bancs i caixes han de donar explicacions a Les Corts i al Parlament de Catalunya.

CRÒNICA DE LA SETMANA

Dilluns 21 començàvem la setmana amb l’esmorzar col·loqui d’en Pere Navarro a Tribuna Barcelona on, sota el títol de “Hi ha alternatives. Catalunya té futur”, el nostre primer secretari va reiterar la voluntat del PSC d’apropar posicions sobre el pacte fiscal amb el govern de CiU, demanant també al president Mas que flexibilitzi la seva proposta en benefici del consens polític per negociar amb Madrid. Navarro va advertir també que aquesta escalada verbal del govern de CiU, amb amenaces dia rere dia, no fan més que incrementar la por dels ciutadans i generar situacions d’incertesa i inseguretat. Això és el què ha de fer un govern? Ha d’incrementar l’angoixa de la gent o bé treballar per donar-los-hi garanties d’esperança i d’un futur millor? Podeu llegir aquí la intervenció íntegra del Primer Secretari del PSC. Dilluns també es va reunir la Comissió Executiva del PSC. Perplexos davant les mentides d’algunes Comunitats Autònomes governades pel PP – com ara Madrid i València-, que van ocultar les xifres reals del dèficit mentre es permeten donar lliçons als altres, des del PSC reiterem que aquestes pràctiques no contribueixen a generar la confiança que necessitem per tirar endavant. D’altra banda, també vàrem anunciar que el GPS presentarà una moció que proposa un pla de rescat per a les entitats del tercer sector que treballen amb finalitats socials, donada la inacció del govern català davant la greu fractura social que vivim a Catalunya i que ha estat provocada per aquesta política lineal de retallades que afecta a tota la societat civil.

Dimarts 22, en Duran Lleida es reunia a la seu central del PSC amb en Pere Navarro per parlar del pacte fiscal. És cert que partim de posicions diferents, però tenim un objectiu comú per al país, i és que el pacte fiscal depèn d’un gran acord que aplegui els grans partits catalans. Per descomptat som conscients de les dificultats afegides amb un govern del PP a Madrid, però estem segurs que li posarem molt més difícil perquè si neguin si anem tots junts amb un únic acord de pacte fiscal. D’altra banda, dimarts també va tenir lloc una manifestació històrica en el món educatiu, que expressa el profund malestar dels sectors educatius – des de les escoles bressol fins a les universitats-, davant les retallades que estan duent a terme els governs de CiU i del PP. Unes retallades que no només malmeten el sistema educatiu, reduint els recursos personals i materials, sinó que no garanteixen l’equitat, la integració i la cohesió social. Podeu veure la crònica que en fa TV3, i llegir la notícia e El Periódico, i l’editorial del diari Ara.

Dimecres 23 va començar el debat de Pressupostos al Congrés. 3100 esmenes a uns PGE que no aposten pel creixement ni pel futur de la nostra economia, desmantellen l’estat del benestar i hipotequen el futur de país. Les esmenes que vàrem presentar, que exigien el compliment amb les inversions que contempla el nostre Estatut, també van ser rebutjades davant la passivitat delirant d’una CiU que s’embolcalla amb la senyera mentre és incapaç de plantar-se davant del PP. És que potser l’Estatut no és una Llei Orgànica d’obligat compliment? Aquesta deslleialtat institucional és intolerable i hauria de tenir conseqüències. Mentrestant al Parlament de Catalunya, des del PGS instàvem de nou al president Mas a acabar amb aquesta política de retallades injustes que va endegar ara fa un any i mig. No es cerquen ingressos per altres vies ni s’impulsa la reactivació econòmica, mentre s’escanya els sectors productius. Es parla de copagament i doble cobertura, quan s’hauria de garantir el dret a la sanitat pública en igualtat de condicions i gratuïtat. I es perd el temps culpant els altres per justificar una política que ens condueix inevitablement a una situació límit de fractura social al nostre país. Des del PSC, sempre hem defensat que hi ha una alternativa per sortir de la crisi, un altre camí és possible. La nostra proposta de pacte fiscal s’adreça a aconseguir més recursos per a Catalunya, però també cal saber què fem amb aquests diners i com els distribuïm. És a dir, pacte fiscal pel pacte social.

Dijous 24, el dia que majoria absoluta del PP, amb l’incomprensible i gratuït suport de CiU, va aprovar la reforma laboral més regressiva de la nostra democràcia. Sobre les formes, lamentable que CiU i el PP mirin d’ocultar el debat a l’aprovar la reforma directament a la Comissió d’Ocupació del Congrés i sobre el contingut, lamentable també l’actitud de CiU que diu defensar Catalunya, però dóna suport a una reforma que va en contra de les competències del nostre autogovern. És evident que el president Mas s’haurà d’explicar. Des del PSC vàrem celebrar també dijous les Jornades “Els reptes de l’educació: per l’equitat”, en què van participar experts de la comunitat educativa i on va estar molt present la manifestació de dimarts en contra de la política de retallades dels governs del PP i de CiU. En Pere Navarro, que va ser l’encarregat de tancar l’acte, va recordar que “nosaltres representem el model en què hi ha els valors de la igualtat d’oportunitats”, en contraposició al model que ens volen imposar, i va apostar per un pacte educatiu que garanteixi el futur del país i dels nostres joves. D’altra banda, seguint la ronda de contactes per presentar la nostra proposta de pacte fiscal, dijous va ser el torn de reunir-se amb Alícia Sánchez Camacho (PPC). Va ser una trobada on en Pere Navarro va reiterar la necessitat d’un gran acord per anar a negociar amb el govern espanyol amb més força. Sobre aquesta qüestió són molt interessants els articles de Joan Tàpia, ¿Hacia un eje moderador Duran – Navarro?, de Francesc Moreno, Navarro i el pacte fiscal i de Joaquim Coll, Mas té pressa, pensa en les eleccions. Finalment, permeteu-me un breu apunt sobre la decisió del conseller Puig de tancar la polèmica web d’Interior per identificar vàndals un mes després de la seva creació. Diuen que la tanquen perquè no ha registrat cap activitat, però alhora asseguren que ha estat un èxit. Malaguanyats diners.

Divendres 25 vàrem rebre a la seu del PSC al nou secretari general dels socialistes valencians, en Ximo Puig, que es va reunir amb en Pere Navarro per mirar de fixar una agenda comuna de en temes com l’impuls al Corredor Mediterrani, la reivindicació de la reciprocitat entre TV3 i Canal 9 i la defensa de l’educació i la sanitat públiques davant les retallades dels governs autonòmics i estatal.

D’altra banda, el consell de ministres va donar llum verda a una sèrie de mesures d’impuls i liberalització del comerç, entre les que destaca l’aprovació de l’anomenada auto llicència exprés que redueix significativament els terminis d’obertura d’un comerç i substitueix les actuals llicències municipals. Finalment, la tarda de divendres va servir perquè el president Rajoy es reunís amb en Duran Lleida i l’Alfredo Pérez Rubalcaba per separat, és clar. No voldria fer lectures pernicioses, però si més no resulta revelador que Rajoy es reuneixi abans amb CiU que amb el cap del primer partit de l’oposició.