Realment creuen els governs de PP i de CIU que fent lleis i nomenaments per controlar els mitjans de comunicació públics, canviaran la percepció de la realitat que viuen els ciutadans? Que deixaran de percebre les retallades i la crisi? Que evitaran els errors de comunicació dels seus líders? Que aturaran el desgast?

Les modificacions legals aprovades pel Consell de Ministres del divendres passat suposa el retorn de les velles pràctiques de control governamental sobre la televisió pública. A Catalunya ja vam tenir la nostra particular “batalla” amb la votació de la modificació de la Llei de la Corporació de Mitjans Audiovisuals d’enguany, que permet, ras i curt, governar i escollir els directius dels mitjans públics des de la majoria governamental, sense necessitat d’amplis acords i sobre la que torno més endavant.

A Catalunya i Espanya, tant el PP com CiU, en els darrers mesos han trencat el consens en el sistema d’elecció dels òrgans del govern dels mitjans públics i possibiliten models de gestió de les televisions autonòmiques públiques que atempten contra el pluralisme, la diversitat i la industria audiovisual.

Les dretes, quan no governen, bloquegen els nomenaments que necessiten de consensos;  i un cop arriben al poder, imposen la seva  majoria. La instrumentalització dels mitjans de comunicació per part del PP i de CIU  resulta més evident que mai amb aquestes mesures.

PP i CIU volen aprofitar les mesures d’austeritat per imposar el seu model de mitjans públics. Davant d’això, els socialistes catalans donarem suport a  aquelles mesures de racionalització i “de sentit comú” que afecten a la gestió dels recursos públics, però serem bel·ligerants amb la instrumentalització de la televisió i la ràdio públiques.

Privatitzacions encobertes

 Els socialistes catalans sempre hem estat partidaris de les fórmules de col·laboració publico-privada que millorin l’eficiència en la prestació de serveis i alhora vetllin per l’interès públic. De fet, aquest tipus de col·laboració és pràctica habitual en el sector audiovisual mitjançant la contractació de programes i serveis. Però les fórmules que planteja el Govern del PP en la darrera proposta de reforma legislativa no van en aquesta línia, sinó que obren la porta a la privatització encoberta de les televisions autonòmiques.

El PP va més lluny que mai en la contrareforma autonòmica i es val de criteris economicistes  per laminar la diversitat cultural i lingüística i la funció de servei públic d’una televisió com podria ser el cas de TV3. És evident que excepte a Catalunya i la resta de nacionalitats de l’Estat, a pocs més àmbits d’Espanya els ciutadans s’identifiquen amb les televisions autonòmiques. Però això no pot ser excusa per una privatització encoberta sota el paraigua públic.

Un mitjà públic on el control editorial de la informació estigui en mans privades  podria atemptar contra els principis més elementals de la democràcia, començant per la formació d’una opinió pública plural.

L’avantprojecte de llei planteja també un model de gestió indirecta que afectarà a la indústria audiovisual i als processos de contractació pública, i d’entrada a quin serà el sistema escollit per l’elecció del soci privat. La indústria audiovisual resultarà afectada si la totalitat del pressupost públic pot quedar en mans d’una única empresa, donat que  les televisions autonòmiques -i TV3 n’és un exemple clar- han esdevingut un motor econòmic important d’aquest sector.

El PSC no defugirà la seva  responsabilitat

Pel que fa a TV3 cal fer un esforç per adaptar-la al rigor pressupostari, i cal apostar per una televisió eficient al servei  dels ciutadans, propietaris en última instància dels mitjans públics. Però CiU, de la ma del PP, no sembla anar per aquest camí .El socialistes catalans no vam donar suport a la darrera reforma de la Llei de la Corporació, i vam haver de batallar perquè el seu òrgan de govern anés més enllà de l’acordat entre CIU i PP pel que fa a la seva pluralitat.

No haver estat d’acord amb la llei no implicarà que defugim la nostra responsabilitat com a principal partit de l’oposició. Vetllarem perquè TV3 i Catalunya Ràdio continuïn oferint un servei públic de qualitat amb pluralisme i professionalitat. Una línia que l’actual direcció de TV3, encapçalada per Mònica Terribas, ha mantingut en  coherència amb el model de servei públic  i eficàcia en els resultats. Mèrits que no semblen ser suficients per aquells que, sense donar explicacions públiques, la volen substituir.

És per tot això que, difícilment,  la propera direcció de TV3 podrà comptar amb el suport del PSC, independentment del perfil professional del candidat o candidata. El procés en que ha estat reformada la llei, “només” amb el suport de CIU i PP, la rebaixa de les  majories qualificades per prendre les decisions més estratègiques, i l’absència de consens a l’hora de fer els principals nomenaments, vicia d’origen qualsevol futura decisió.