“Sé que sóc observat més enllà de França. He de reorinetar Europa cap el camí del creixement” ha dit Hollande aquesta nit. Ha guanyat la primera volta, per poc. L’ultradreta ha donat la sorpresa amb un bon resultat, com el que també ha tingut Mélenchon del Front d’Esquerra. La política es polaritza fruit de la crisi, de la incertesa i de la por, amb una política econòmica dictada per Merkel que ensorra el creixement econòmic i introdueix un patiment i una tensió social desconeguda en molt de temps.
Hollande és l’esperança. Però no només de les esquerres i del socialisme. Ho és d’aquells que defensem un model social europeu que necessita que l’economia es reactivi, per tornar a crear llocs de treball, perquè els ingressos de les administracions tornin a fer possible el manteniment dels serveis bàsics de ciutadania com la salut i l’ educació. Per evitar el “suicidi econòmic d’Europa”. Per evitar la cohartada d’una mal entesa austeritat que obra la porta al desmantellament del sistema de benestar.
Hollande és qui pot representar una alternativa i la fi d’un pensament únic que que es dicta des dels mercats i s’aplaudeix per una dreta sense més guió que el dogma del dèficit zero al preu que sigui. Vegi´s sinó la direcció de les darreres decissions de Rajoy o de Mas. De moment, a la resta de les esquerres europees ens correspon fer oposició i explicar que existeix una alternativa que haurà de venir , de nou, d’Europa.
Crònica de la setmana
Dilluns 16 iniciàvem la setmana amb la reunió de la comissió executiva del PSC. El més destacat, l’inici d’una ofensiva institucional del primer secretari, en Pere Navarro, a tres nivells – Parlament, Corts Generals i ajuntaments – i amb tres objectius clars: l’oposició a les polítiques d’austeritat i retallades dels governs de CiU i del PP, la defensa dels interessos de Catalunya i marcar l’estratègia per preservar el sistema de benestar dels ciutadans. En relació als PGE 2012, que el mateix Banc d’Espanya posa en dubte, dilluns vam conèixer en detall les reformes que planteja el govern del PP en justícia i educació. El més destacat de la compareixença del secretari d’Estat de Justícia al Congrés ve a dinamitar els consensos assolits fins ara, amb l’elecció dels vocals del CGPJ per part dels jutges que deixa les altres instàncies legislatives sense participació, i trenca amb el principi d’igualtat entre els ciutadans amb la introducció de noves taxes judicials. Respecte a educació, el ministre Wert ataca el moll de l’ós del sistema educatiu, una competència autonòmica, amb més alumnes per classe, una reducció de la plantilla, més hores lectives per al professorat, la no creació de complements retributius o la no substitució per baixa laboral, entre d’altres. És d’esperar que aquests ajustos repercuteixin negativament no només en l’eficiència educativa sinó també en la qualitat de l’ensenyament, i a Catalunya vénen a sumar-se a les retallades del govern de CiU. Us recomano l’article “Por qué dicen eficiencia cuando son recortes” publicat a El País. Finalment, dilluns coneixíem també la decisió del govern argentí d’expropiar el 51% de les accions de Repsol-YPF, a partir d’un decret urgent. Els socialistes catalans ens mantenim al costat del govern a l’hora d’exigir cautela i responsabilitat.
Dimarts 17, en Pere Navarro es va reunir amb els diputats i les diputades socialistes al Parlament de Catalunya, en aquesta ofensiva institucional que hem endegat des del PSC. Apel·lant a la confiança que ens van donar molts ciutadans i ciutadanes de Catalunya, el nostre primer secretari va reiterar que continuarem treballant per aquesta alternativa, perquè la gent necessita respostes, malgrat que el cas omís que el govern de CiU ha fet a la nostra proposta diàleg. I és que “mai hem viscut una situació tan seriosa, i aquesta requereix responsabilitat i no només politiqueria i moviments tàctics”. Recordem que vam presentar al Parlament un conjunt de propostes adreçades a modificar un model injust de fiscalitat, reformar els sistemes públics per fer-los més eficients i reactivar l’economia, i que és el govern qui ha de prendre la iniciativa. D’altra banda, el corredor mediterrani també va ser notícia dimarts, després que els PGE 20120 plantegin una reducció del 30% de la inversió en aquesta infraestructura, fent impossible la seva finalització al 2020. Com va dir el company Román Ruiz, “aquesta reducció demostra que el corredor no és una prioritat per al govern del PP i les retallades en infraestructures i obra pública – com a motors de dinamització – ens allunyen de la recuperació econòmica”. Permeteu-me aquí un punt i a part per explicar-vos un fet sense precedents i del tot recusable, i és que el govern de CiU va anunciar dimarts que no compliria les resolucions acordades la setmana passada al Parlament en el ple de les retallades. Insòlites les paraules del portaveu Homs, admetent que CiU ha jugat a allò de “prometo sabent que no compliré”, i lamentable l’actitud presumptuosa d’un govern que condueix Catalunya a l’abisme i als catalans a l’empobriment.
Fixeu-vos que en poc més de 100 dies, el govern del PP ha incomplert bona part de les seus compromisos electorals apujant impostos, abaratint l’acomiadament, modificant les pensions i retallant en educació. Doncs bé, dimecres 18 va ser el torn de la reforma sanitària de Rajoy que projecta principalment el copagament farmacèutic en funció de la renta. De nou, pensionistes i classes mitjanes seran les més perjudicades, mentre els delinqüents no paguen els impostos gràcies a l’amnistia fiscal. A Catalunya, el greuge serà encara més gran a més el govern de CiU no té intenció de retirar l’euro per recepta. Us recomano la crònica que en fa el diari ARA “Un jubilat català pagarà fins a 271 euros anuals pels fàrmacs, 61 euros més que l’espanyol” i l’article de Vicenç Navarro “El error de las políticas de austeridad en la sanidad pública”. D’altra banda, en el marc de la recentralització que planteja el govern del PP, dimecres el secretari d’estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, advertia que aquelles CCAA que no compleixin amb l’objectiu de dèficit podran ser intervingudes per l’Estat. Mentrestant, en Pere Navarro es reunia amb el president de la Comissió del Mercat de Telecomunicacions, davant la voluntat manifesta del PP de traspassar competències dels reguladors al ministeri d’Indústria, i reclamava aquesta infraestructura continuï estant a Barcelona. Des del PSC considerem que aquest és un organisme cabdal com a regulador d’un sector estratègic i prioritari pel nostre país.
Dijous 19, l’ofensiva institucional del PSC se situava a les Corts Generals, on el nostre primer secretari va mantenir una reunió amb els nostres diputats/des i senadors/es i a qui va demanar “la defensa dels ciutadans i l’elaboració d’unes alternatives clares que dibuixin un futur diferent”. Els socialistes presentarem així un conjunt d’esmenes al projecte dels Pressupostos Generals de l’Estat per al 2012 ja que aquests són injustos, perquè afecten negativament els drets dels ciutadans i castiguen a les persones que treballen, i també són ineficaços perquè no contemplen mesures de reactivació econòmica ni ens ajudaran a sortir de la crisi. També dijous, el president Mas iniciava la ronda de contactes amb la resta de partits polítics per tractar el pacte fiscal. No ens hauria de sorprendre que CiU preferís iniciar aquests contactes amb la 4a força política al Parlament, ERC, però en tot plegat s’ensuma una certa pudor, que ens fa dubtar de la voluntat sincera del govern de CiU d’establir un nou pacte fiscal i apunta a l’excusa perfecte – o cortina de fum – per arribar a una situació de trencament. Recordem que el PSC va ser el primer en presentar una proposta de pacte fiscal per escrit, estenent la mà a parlar i dialogar amb la resta de partits polítics. Entenem que la proposta de pacte fiscal que surti de Catalunya ha de ser recolzada per una gran majoria política i social, ja que aquesta és la manera de tenir més força a l’hora de negociar amb el govern de l’estat. Sobre aquesta qüestió, us recomano l’article de Miquel Iceta, “L’hora de la responsabilitat”, publicat a l’ABC. Finalment, dijous va ser el torn de les universitats i la reforma que planteja també el ministre Wert: el curs vinent serà més car estudiar a la universitat i és que els estudiants hauran d’assumir el 25% del cost de la matrícula (uns 500 o 600 euros per curs). Això sí, ni una paraula de Wert sobre beques. Entenem que les universitats han de ser llocs d’excel·lència i, en certa manera, també elitistes però en relació a les capacitats intel·lectuals i el talent, i no en funció dels ingressos.
Divendres 20, el consell de ministres va aprovar la retallada de 10.000 milions d’€ en sanitat i educació. Primer a Catalunya, amb el pla d’ajustos del govern de CiU, i ara a la resta de l’estat. Ja advertíem des del PSC que Catalunya s’havia convertit en el laboratori d’assajos de les polítiques de la dreta i el temps ens ha donat la raó. Mariano Rajoy no només segueix l’estela de les retallades en serveis públics, com ha fet en dues ocasions el govern de CiU, sinó que ha acabat incomplint els seus compromisos electorals i ho ha fet després d’unes eleccions (25M). A més, tant uns com els altres fan servir la mateixa cantarella: no hi ha diners i cal retallar, els ciutadans han d’entendre la situació i han de fer els màxims esforços, no hi ha cap altre camí. Doncs l’alternativa és possible, senyors, i així ho entenem i defensem els socialistes catalans. Una altra cosa és que a CiU i al PP no els interessi aquest altre camí. Llegiu l’article d’Antonio Franco a El Periódico: “Hollande, Rubalcaba i Pere Navarro”, i les cròniques de El Periódico “La dieta de Rajoy” i el diari Ara “Les noves retallades de Rajoy”.
Dissabte 21, culminava la setmana amb la celebració de la Conferència de Política Municipal, on s’ha debatut les polítiques socials que s’han de dur a terme en un context de crisi econòmica. Els ajuntament governats per l’esquerra hauran de fer un sobreesforç per evitar que a Catalunya i a Espanya s’eviti la fractura social que estan produint les retallades dels serveis públics, i la consolidació d’una “societat a dues velocitats”.