Finalment Rajoy ja té la vaga que ell mateix havia pronosticat al Primer Ministre de Finlàndia en la seva estrena al Consell Europeu el 30 de gener passat. Si  aquest “anunci” amb “micròfon obert indiscret” forma part d’una estratègia comunicativa o no, mai no ho sabrem, però sembla obvi que  Rajoy sí ha estat conscient que el contingut i les formes de la seva reforma laboral tindrien com a conseqüència una vaga general.

El dia de la dona treballadora el Govern aprova la tramitació del decret de la reforma laboral amb més vots dels necessaris. Efectivament, CIU “regala” de nou el seu suport a un decret contra el qual, només dos dies abans, havia presentat en solitari una sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries per presumpte vulneració de competències de l’Estatut. Coses del pont aeri i dels “socis preferents” de Rajoy.

La reforma que trenca l’equilibri necessari a les relacions laborals afeblint la negociació col·lectiva, que rebaixa el cost de l’acomiadament, que permet la abaixar salaris i condicions de treball de forma unilateral, que elimina l’autorització administrativa dels acomiadaments col·lectius, ja ha iniciat el seu camí.

Una vaga és una pèssima notícia. És el darrer recurs després d’haver fracassat en la negociació. Però en aquest cas no hi hagut negociació, ni tant sols diàleg. Els sindicats UGT i CCOO  s’han limitat a posar  data a una vaga que ha convocat Rajoy amb el suport de CIU.

A Catalunya el PSC i els grups de l’oposició d’esquerres vam presentar una sol·licitud de dictamen al Consell de Garanties Estatutàries , perquè una reforma tant agressiva com aquesta mereix una resposta contundent també des de l’àmbit parlamentari. Els socialistes catalans considerem que aquesta reforma no compleix els requisits per ser tramitada com a Decret Llei, vulnera drets socials, i podria  contravenir  la Constitució i envair  competències de la Generalitat com a autoritat laboral. Us recomano aquí la lectura de l’Especial No a la Reforma Laboral que trobareu al nostre web.

 CRÒNICA DE LA SETMANA

Dilluns 5 començàvem la setmana amb la reunió de la Comissió Executiva del Partit, on vàrem tractar temes com la recent aprovada reforma laboral del Govern del PP, la proposta de pacte fiscal que va presentar fa uns dies el nostre primer secretari i les especulacions d’alts càrrecs del Govern sobre  avançament electoral a Catalunya. Sembla evident que en temps d’incertesa econòmica, les especulacions només condueixen a generar  inestabilitat .

D’altra banda, dilluns coneixíem dues notícies sobre les infraestructures catalanes: la ministra Pastor anunciava que a l’estiu començaran a funcionar els accessos a la nova terminal del Port de Barcelona, i els integrants de la GTi4 reclamaven a Foment la reforma del sistema aeroportuari espanyol en un termini d’un any. Sobre aquesta qüestió, des del PSC recordem als governs català i espanyol que Catalunya no pot esperar ni un dia per obtenir la gestió d’una infraestructura tant important per al futur econòmic de Catalunya com  és el Prat.

Els límits dels dèficits públics de les administracions

Després que divendres s’anunciés que Espanya no complirà l’objectiu de dèficit, dimarts el govern central es mostrava inflexible amb el límit del dèficit autonòmic, mentre anunciava una nova retallada, aquest cop en la inversió pública. Una actitud més que reprovable tenint en compte que és precisament Rajoy qui demana la mateixa flexibilitat a Brussel·les. D’això se’n diu abús de poder, com  afirmava el President del Grup Parlamentari Socialista  Quim Nadal des del Parlament. A la tarda es va celebrar la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), on el govern de CiU va demostrar un cop més que la seva prioritat no és Catalunya sinó la seva relació amb el PP. La resposta del Govern català va ser l’ABSTENCIÓ. Sí, en majúscules. El govern català es va abstenir en la votació sobre els objectius dels dèficit de les CCAA. Però a aquestes alçades no ens hauria de sorprendre, perquè tots sabem que CiU practica un sobiranisme de cap de setmana, mentre la resta de la setmana es dedica a pactar amb el PP. 

Violència de gènere estructural.

En aquests termes parlava dimecres el ministre Ruiz Gallardón sobre l’avortament i la maternitat, afirmant que les dones se senten coaccionades a avortar. “L’avortament no és un dret, sinó un fracàs de la dona”. I així li mostrava el seu suport Esperanza Aguirre. Fa mesos que els socialistes venim advertint del revisionisme febril i la involució democràtica que està duent a terme el govern del PP, però això va molt més enllà i és totalment censurable. Precisament la dignitat de les dones es protegeix defensant el dret a decidir sobre el seu propi cos. S’ha escrit molt sobre les paraules de Gallardón, però en destacaria  el recull de piulades que ha fet El Periódico i el debat obert a El País.

Dia internacional de la dona treballadora

Amb el rerefons de les paraules de Gallardón, dijous commemoràvem el Dia Internacional de la Dona Treballadora. Pere Navarro i Imma Moraleda, secretària de Polítiques de les Dones, van presentar el manifest d’aquest any, “Contra les retallades de drets a les dones”, que s’emmarca en les polítiques d’austeritat i retallades dels governs del PP i CiU.

Una de les accions que vam endegar, i que ha estat tot un èxit, va ser la campanya #josocfeminista. Durant tot el dia, gairebé un centenar d’homes socialistes d’arreu del territori vam piular un petit fragment d’obres de poetes catalans a twitter. Gràcies a tots i totes els què vau col·laborar amb nosaltres. Encara queda molt camí per recórrer en la lluita per la igualtat, però precisament la reforma laboral aprovada pel PP suposa un fre als drets laborals i socials aconseguits fins ara. Ahir, aquesta reforma va ser convalidada al Congrés. El govern del PP no pot començar millor la legislatura que amb CiU anant-li al darrera. Un suport incondicional i incomprensible, perquè el PP té majoria absoluta, que ni tant sols s’ha esperat a la tramitació parlamentària de la reforma. Per acabar el dia, una bona notícia: el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya avala el model d’immersió lingüística a Catalunya. Els socialistes catalans sempre l’hem defensat com a model d’èxit, reconegut per la comunitat educativa i el conjunt de la societat, que permet la cohesió social, promou la igualtat d’oportunitats i esdevé la millor garantia per al bilingüisme. Aquest és el model de país i de convivència que defensem. 

El deute dels ajuntaments i el prejudici als serveis dels ciutadans

El deute dels ajuntaments i l’acord entre el govern català i les diputacions per eixugar-lo el més aviat possible, ha generat una debat que té transcendència en la vida quotidiana de la gent. Els ens locals són proveïdors de serveis bàsics a la ciutadania com escoles bressol, transport públic, serveis socials, etc, i  tant des dels partits  com des de les entitats municipalistes hem reclamat reiteradament el pagament d’aquests diners. Es parla de 351 milions d’euros, però què passa amb el què resta pendent?. A més, avui hem estat coneixedors que les xifres que es pagaran no corresponen al deute reconegut i podria existir la sospita que les ordres de pagament anessin en funció del color polític dels Ajuntaments. És per això que Manel Bustos des del PSC  exigia que es publiquin aquestes dades. També des del Congrés, els socialistes catalans hem valorat l’aprovació del Decret Llei que estableix mecanismes de finançament per al pagament als proveïdors per part del Ajuntaments, tot i que hi ha aspectes que podrien ser contraris a la constitució i que caldrà estudiar a fons.