Titular notícies
Miquel Iceta Política per reformar la política
Miquel Iceta

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Un article de Joaquim Nadal que trobareu en les meves recomanacions d’aquesta setmana conté un diagnòstic extremadament encertat: “El fangar és social i políticament transversal i ho és també en sentit territorial. En un món global i interdependent, Catalunya no escapa d’un problema més general que és espanyol pel que fa al col·lapse institucional, i que és europeu pel que fa a les dificultats econòmiques compartides”.

És del tot preocupant el bloqueig de tot el nostre sistema polític i institucional: una monarquia assetjada per algun error del Rei i, sobretot, pels negocis del seu gendre; un govern de l’Estat assetjat pel cas Bárcenas, que sembla afectar de ple el nucli dirigent del partit, a començar pel propi president del govern; i el govern de CiU i ERC fortament condicionat per l’equivocada estratègia del president Mas i l’espessa boira creada a Catalunya a partir de casos de corrupció i enriquiments no esclarits i l’escàndol de l’espionatge a polítics. Si a tot això hi afegim la sensació de general impotència davant la crisi i la percepció ciutadana que no hi ha institució o partit rellevant capaç de trencar el bloqueig que ens tenalla, podem fer-nos cabal de la profunda desorientació, decepció i indignació que es va acumulant.

És per això imprescindible reivindicar la tasca de la política com a instrument per a reformar el que no funciona, a començar per la pròpia política. Sóc conscient que la majoria de reformes necessàries requereixen d’amplis acords, però els acords sols poden arribar a partir de les propostes concretes que formulen els partits. En aquest sentit, Pere Navarro no està fent altra cosa que exercir la seva responsabilitat quan dibuixa el contorn d’una segona transició, que té com a pedra de toc una reforma constitucional que ha d’anar precedida o acompanyada de reformes tant rellevants com les de la llei electoral, la llei de partits i la monarquia, i també de l’aprovació d’una llei de la transparència de la que no quedi exclosa cap institució, govern, administració o responsable polític. També en aquest sentit cal saludar les propostes del president Mas, d’un abast molt més modest, per començar el camí.

Certament la reflexió de Pere Navarro sobre la conveniència de procedir a un relleu en la monarquia espanyola ha pogut difuminar el seu plantejament general, però seria un error perdre de vist el sentit global de les propostes fetes pel primer secretari del PSC en el marc de la seva conferència davant la Cambra de Comerç de Barcelona. No renovarem el nostre sistema polític bloquejant les necessàries reformes institucionals. Ans al contrari, si no impulsem les reformes abans apuntades contribuirem a un ràpid deteriorament del sistema i, qui sap, si a la seva descomposició. És hora de mirar la realitat de cara, tocant de peus a terra però mirant un pèl més lluny que el dia a dia. Amb prudència i responsabilitat, sí. Amb voluntat de diàleg i acord, per suposat. Però parlant clar, amb la decidida voluntat de recuperar la confiança ciutadana en les institucions, amb l’objectiu de retornar la política democràtica al lloc que li correspon, és a dir, com a instrument més idoni per resoldre els problemes de la gent, i no com a una de les principals causes de l’actual desesperació social. Aquest és el sentit profund de les reflexions de Pere Navarro.

Començo per recomanar-vos els següents materials:

En el terreny de la renovació política que necessitem us interessarà també la reflexió d’Antoni Gutiérrez-Rubí “Cambiar de nombre, cambiar de política”.

Sobre la situació política catalana us recomano els següents articles:

Sobre el debat al voltant de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya us recomano que llegiu els següents articles:

Per cert, no us perdeu el vídeo del programa Singulars de TV3 dirigit per Jaume Barberà en el que va participar Juan-José López Burniol per desenvolupar el tema “L’Estat propi: raons per pensar”.

Sobre els casos de corrupció, l’espionatge a polítics i en general sobre la necessitat de regenerar el nostre sistema democràtic us convido a llegir els següents articles:

Abans d’entrar en temes relacionats amb la política espanyola us recomano tres articles crítics amb la proposta de reforma municipal del PP: “Populismo ministerial” de Francesc-Marc Alvaro, “Reivindicant la ciutat, reivindicant els ajuntaments” de Consol Prados i “¿Un avance del municipalismo?” de Joan Subirats.

Aquesta setmana s’ha celebrat al Congrés dels Diputats el Debat sobre l’estat de la nació. Sobre aquest debat i la situació política espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre la situació econòmica espanyola us convido a llegir els següents articles:

Sobre política europea us recomano que llegiu els següents articles:

  • La recuperación verde de Europa, Connie Hedegaard
  • ¿Quién torpedeó el comercio de derechos de carbono? Europa mira en dirección equivocada, Jordi Ortega
  • Europa no despierta, Lluís Foix
  • Why the Euro crisis is not yet over, Martin Wolf
  • Merkel y la izquierda, Sami Naïr
  • Hacia una verdadera unión europea, Carmen Alcaide
  • Perros, longanizas y modelo social europeo, Luis Moreno
  • Los economistas coinciden en que la austeridad es un suicidio. Olli Rehn: veredicto, culpable, Luis Doncel

En relació a aquest darrer aspecte, un article sobre Estats Units que va molt més enllà: “Suban el salario mínimo ya” de Paul Krugman

bersani2013

Avui i demà se celebren les eleccions italianes, sobre les que us convido a llegir els següents articles:

Sobre alguns temes de debat us recomano els articles “Business leaders fear impact of Independence” IPSOS-Mori, “¿A qué llamamos transparencia? El ocaso de la democracia ante el poder del mercado” de Jordi Ortega i “Una escuela pública y laica para ganar el futuro” de Francisco Delgado.

Sobre la renúncia del Papa podeu llegir “El Papa y los lobos” de Manuel Castells i “El hombre que estorbaba” de Mario Vargas Llosa.

En record d’Eugenio Trías us convido a llegir l’article de Francesc Arroyo “Eugenio Trías: filòsof i català”.

Us convido a llegir l’avançament editorial “La hostilidad respecto de los partidos” del llibre de José María Maravall “Las promesas políticas”, editat per Galaxia Gutemberg.

Manel Manchón ens fa un avançament de llibre “Clar i català” de José Montilla, en conversa amb Rafael Jorba, editat per RBA.

“Perles” del programa del Polònia emès el 21 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
- Dels productors de “Cadena de favors” arriba “Cadena d’espies”… arribarem a trobar la partícula de Higgs de la cosa? Ser català no és un delicte, no, però sort que l’espieta ens recorda que tot plegat va començar per una evasió de capitals (pressumptament).

- Entendridors Junqui i Rovira amb la consulta, davant Homs i Mas: “No hi ha res que em vingui més de gust de planificar la consulta”. La proposta d’ERC sembla molt més currada que la de CiU que diu que s’inspira en l’estratègia de les “teleoperadores”. Ai. “Que no tot és independència i jiji jaja!”.

- Primera gala dels Oscar de la corrupció. Millor actor de comèdia: Duran i Lleida per “Vaig dir que dimitiria”. Millor muntatge: Iñaki Urdangarín, per “Tot l’entramat del cas Noos”. Millor actor de repartiment (de sobres): Luis Bárcenas. Millor fotografia: la d’Oriol Pujol quan li van dir que el podríem imputar pel cas de les ITVs. Millor argument: Manel Bustos. Oscar honorífic a tota una trajectòria de corrupció per Fèlix Millet, per tots els anys que ha buidat les arques del Palau.

[ARXIU HISTÒRIC] [19/1/12]
La Generalitat necessita recaptar més. El nou videojoc SuperMascuBros, recapta o rebenta, ja sigui pel megaaugment de la T10, la taxa turística o l’euro per recepta, fins que queda atrapat en una mani de funcionaris.

[SURREALISTA] 
- El Mariane ibèric, caigut a mans de les feres neocons: Espe, Aznar i Pedro J. Tant fer-se el mort, al final se l’han cruspit.

[LA PICADA D’ULLET] 
- Polònia desmenteix que allò del Pere Navarro i el rei hagi estat cosa seva #doncsmiraquehosemblavaeh

[LA FRASE DE LA SETMANA] 

- “La merda de Catalunya es queda a Catalunya”, diu el conseller Espadaler al duel de l’OK Corral (vull dir a les oficines de Método3). Diu que està en contra de l’”espoli fecal”, hahaaa

[LA CANÇÓ] [Cae mierda sobre el rey]
Cae mierda sobre el rey
Cae mierda sobre el rey
Pero yo no me mancho
me ampara la ley.
Diego Torres caerá
Iñaki le seguirá
todos pringarán.
¡Y el menda plas plas!
Quién me iba a decir
que Marichalar
de entre mis dos yernos
sería el normal.
Y aunque salga en mil mails,
no me llamará el juez.
No hay huevos
porque yo soy el rey.
Mierda sobre el rey…
me voy a librar!
Me libro
porque yo soy el rey. (bis)

[EXCLUSIVA] 
- Les gravacions de La Camarga! Ple de Perles, com s’esperava, com ara l’Alícia demanant las carta en castellà.

[#etfelicitofill] 
- Debate sobre el estado de la nación. Rajoy: “Pues como va estar la nación? hecha una mierda”

ZW 337 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Creative Leadership de Kaos Pilot
http://www.coperfield.org/creativeleadership.html

Fa uns mesos, Ricard Ruiz de Querol ens parlava del Curs de Lideratge Creatiu i del model educatiu impulsat per Kaos Pilot (una escola internacional d’emprenedoria creatiu i innovació social i tot un referent internacional en innovació social situat a Aarhus, Dinamarca) en una de les nostres sessions #viernes13.

Finalment, el seminari impulsat per Kaos Pilot arriba a Barcelona en un format de 3 sessions (tres mòduls), de 3 dies de treball per mòdul, en 3 mesos (abril, maig i juny). El curs es desenvoluparà a l’Espai Coperfield, situat en el centre de Barcelona. Aquí teniu la presentació i el programa. Els alumnes de #KaosPilot tindran l’oportunitat d’aprendre desenvolupant conjuntament projectes reals en el que es coneix com #LearningByDoing.

Aquí teniu l’enllaç al vídeo “What Are The KaosPilots?” que fa un interessant recorregut per l’Escola, i aquí podeu sentir a Christer Lidzélius (director de Kaos Pilot Internacional) parlant d’aquest model educatiu alternatiu que estimula la innovació i la creativitat.

Podeu seguir la informació associada a Kaos Pilot a Twitter @Coperfield4sg @paulnatorp @Lidzelius #KaosPilot i Facebook


Font: Miquel Iceta
Més sobre...: Política
Últimes Notícies
06/03/2018 - El demonio está dentro de las feministas
05/03/2018 - Postureo en Barcelona, merder en Madrid
04/03/2018 - Vuelven las movilizaciones. Lo que me ha enseñado la vida.
03/03/2018 - 8 de Marzo: ¡por ahí, no!
02/03/2018 - Puigdemont, Narciso y Némesis
Totes les seccions | Seccions | Tots els articles | Tots els idiomes | Feed RSS de notícies