Titular notícies
Miquel Iceta La fermesa i la coherència de Pere Navarro
Miquel Iceta

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana i, especialment, sobre el vot diferent del PSC i el PSOE al Congrés dels Diputats. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Aprofito per recomanar-vos especialment el procés de Primàries obertes 2015 endegat pel PSC de Barcelona i la primera sessió oberta de Convenció que tindrà lloc el proper dissabte.

Pere Navarro ha estat el personatge polític més important de la setmana per la seva decisió de fer votar diferent del PSOE als diputats del PSC al Congrés. Per primera vegada a la història, de forma clara i sense embuts, s’ha produït el que molts creien impossible: els diputats i diputades del PSC, arribat el cas, podien votar diferent dels seus companys del PSOE. Alguns pensen que això era perecn161212un objectiu en sí mateix, jo no. L’objectiu de les relacions entre PSC i PSOE és convèncer, compartir posicions, avançar cap a una societat més justa i cap a una Espanya i una Europa federals; l’objectiu és la màxima coherència entre ideals i decisions concretes. I si en algun moment una discrepància sobre un tema prou important ens porta a votar diferent, ho fem. En Pere Navarro sense escarafalls ni cops de pit, sense posar-se la pàtria a la boca, ha fet el que calia. Ja va mostrar fermesa quan va decidir votar en contra de la declaració unilateral de sobirania al Parlament, per no compartir ni l’objectiu ni el camí assenyalats per ERC i CiU. Una Declaració de sobirania com la que se’ns proposava era, com ja s’ha vist, la pitjor manera d’iniciar un camí per fer possible el dret a decidir acordant una consulta legal.

Pere Navarro també està essent coherent amb la seva convicció sobre la necessitat d’una segona transició, d’una profunda regeneració democràtica que implica el combat contra la corrupció, la defensa de la política i dels polítics honestos, una reforma constitucional, canvis de les lleis electoral i de partits i un relleu en la monarquia.

Quan el que està de moda és criticar a tort i a dret, minimitzar els èxits i amplificar els errors, avui és un bon dia per recordar que de vegades els responsables polítics estan a l’alçada. Com ho ha estat Pere Navarro.

Ell va ser qui va iniciar el camí per redefinir les relacions entre el PSC i el PSOE i a ell tocarà culminar aquesta redefinició, sabent que la relació entre el PSC i el PSOE és la pedra de toc d’una solució federal per a Espanya, que un eventual trencament entre PSC i PSOE tanca una porta fonamental de diàleg i dinamita un pont d’entesa, que només seria celebrat per les dretes catalanes (que s’estimen tant el PSC que preferirien que es trenqués) i espanyoles (que veurien allunyada per molt i molt de temps la possibilitat que el PSOE fos alternativa de govern) i per tots aquells i aquelles que busquen la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.

Confio plenament en la capacitat de Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba no sols de mantenir les bones relacions entre PSC i PSOE sinó de trobar la solució federal que una majoria de catalans i espanyols necessiten.

A continuació trobareu dividits en quatre blocs els articles referits a la política catalana: un primer bloc que analitza les posicions defensades per Pere Navarro, un segon bloc amb articles referits a la votació al Congrés dels Diputats, un tercer bloc amb articles referits a la situació política catalana i un quart bloc amb articles referits al debat sobre les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, precedit d’un breu comentari sobre la decisió del Govern d’Espanya d’impugnar la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.

En primer lloc, doncs, podeu llegir cinc articles sobre les posicions defensades per Pere Navarro i l’entrevista que li fa avui mateix Pere Ríos a El País:

En segon lloc, podeu llegir nou articles sobre la votació al Congrés dels Diputats:

En tercer lloc podeu llegir set articles referits a la política catalana:

Divendres, el Consell de Ministres va decidir impugnar la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya avalat per un informe de l’Advocacia de l’Estat i pel Dictamen del Consell d’Estat. Val la pena llegir el Dictamen de la Comissió Permanent del Consell d’Estat sobre aquesta qüestió, així com els vots particulars de Fernando Ledesma y Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. Sobre qüestions jurídiques ja estem acostumats a que hi hagi gairebé tantes opinions com juristes, però el que en la meva opinió era evident és que una resolució com l’aprovada pel Parlament no era la millor manera d’iniciar el camí per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin decidir sobre el seu futur; això només serà possible si s’acorda en el marc de la legalitat i no a través d’afirmacions unilaterals apriorístiques. D’altra banda, intentar desconèixer el que estableixen tant la Constitució de 1978 com l’Estatut d’Autonomia votat pels catalans el 2006 era una temeritat d’alt risc, com ha quedat demostrar amb la impugnació que presentarà el Govern. Ja veurem que diu al respecte el Tribunal Constitucional però, amb independència de la seva decisió, crec que s’imposa una revisió radical de l’estratègia decidida per CiU i ERC si volem evitar situar el país en un carreró sense sortida. Faria bé Artur Mas de seguir les reiterades indicacions en aquest sentit de Pere Navarro.

En quart lloc, podeu llegir set articles referits al debat sobre el futur de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya:

A continuació podeu llegir els articles sobre política espanyola:

A continuació podeu llegir els articles referits a la situació econòmica espanyola:

A continuació podeu llegir els articles referits a les darreres eleccions italianes:

A continuació podeu llegir els articles referits a la política i la situació econòmica europea:

Aprofito per recomanar-vos un nou web sobre la Unió Europea.

Sobre el debat econòmic als Estats Units d’Amèrica us recomano que llegiu els articles “El secuestro de la recuperación de Estados Unidos” de Laura Tyson i “El ‘hippy’ Ben Bernanke” de Paul Krugman.

Sobre les revolucions àrabs us convido a llegir els articles “La dura realidad de las revoluciones árabes” de Joschka Fischer i “Mali y la reforma del Islam” de Michel Rocard.

Us pot interessar l’article de Paolo Flores d’Arcais “Un lugar para un Papa emérito”.

Sobre qüestions de debat de fons us convido a llegir els següents articles:

Amb reflexions sobre la comunicació i la pròpia política us convido a llegir els següents articles:

Aquesta setmana ha mort Stéphane Hessel, sobre la seva figura us convido a llegir els articles “Muere a los 95 años Stéphane Hessel, el autor de “¡Indignáos!” de Miguel Mora, “Muere Stéphane Hesssel” d’Albert Lladó i el “Decàleg de Hessel, el mentor de la indignació” d’El Periódico de Catalunya.

Sobre l’obra d’Eugenio Trias us pot interessar l’article “Hacia el lento entierro de hábitos caducos” d’Arash Arjomandi.

Aquesta setmana que ve es presenta a Barcelona la revista “Alternativas económicas” i el col·lectiu “Economistas frente a la crisis“.

Aquesta setmana també es presenta a Barcelona el llibre de memòries polítiques “El mínim que es pot dir” de Raimon Obiols.

I seguint amb recomanacions de llibres, no us podeu perdre “El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI” de Josep Fontana, de l’editorial “Pasado & Presente” recomanat també en el blog Theleme de la comunidad El País. Per cert, avui mateix trobareu a El Periódico de Catalunya una entrevista d’Ernest Alós a Josep Fontana de la que us regalo la darrera pregunta:

– El debat de la independència, al costat de tot el que hem estat parlant…

–Evidentment, representa una explosió de malestar i indignació que bona part de la gent canalitza contra un mal govern, i com que el Govern és de Madrid, pensa: ‘Separem-nos, que no anirem tan malament’. És el reconeixement més gran d’aquest malestar i del fet que la gent té el dret a decidir. El que és penós i immoral és que hi hagi polítics que per aconseguir els seus fins enganyin la gent quan realment saben que aquest camí és inviable i no el poden seguir. Suposi vostè que efectivament fem un referèndum i que dóna majoria. ¿Llavors què fem? En un col·loqui em van contestar: «Anem a Europa». Sí, on hi ha una finestreta que diu «demandes de creació de nous estats», i els portem el resultat del referèndum… Normalment cap independència s’aconsegueix sense una guerra de la independència. La separació de Txèquia i Eslovàquia va ser un fet anormal que no hi té res a veure. Les independències de Iugoslàvia es van aconseguir amb molta sang i amb suport militar estranger. Pensar que hi ha un pla viable i realitzable que passa per la celebració d’un referèndum i posteriorment negociar una separació, avui en dia, és una fantasia xinesa.

Acabo amb dues recomanacions més de llibres. El primer “Un antídot contra l’extrema dreta” de Toni Cruanyes, editat per 3i4. L’autor parla del llibre en l’entrevista que li fa Lluís Martínez a El Punt Avui. El segon llibre és “Berlín, de muro a puerta” d’Enrique Barón, editat per RBA, del que El País avui ens ofereix un avançament.

“Perles” del programa del Polònia emès el 28 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
- Rajoy obligat a anar a la revisió del dèficit a ca la Merkel. Tan content que està ell amb la seva nota, un 10, i resulta que el que havia d’haver tret segons la Srta. Angels és un 6,3.
- Ara entenc que Bárcenas no s’apunti a l’atur. Veig que ha muntat una paradeta amb tota la merda del PP.

[ARXIU HISTÒRIC] [1/3/12] Aprovada la reforma laboral.
El gag de la reforma laboral al Museu…. farcit de paraules arcaiques “conveni”, “trieni”, “baixa”, “improcedent”… i la joia del Museu? Un contracte indefinit! Final tremendu amb fuetades…

[SURREALISTA] 
- Urdangarín intentant defensar-se de l’allau de corrreus electrònics del Diego Torres: resulta que SM no és Sa Majestat sinó SuperMan, que JC no és Joan Carles sinó JesuCrist i que el Rei no és el Rei sinó Elvis. #simiri

[LA PICADA D’ULLET] 
- El notari llegeix els termes de l’acord de divorci entre el PSC i el PSOE. Diu que la custòdia de la Carme “ding, dong, aquí la Chacón” és per en Rubalcaba, que no sembla gaire entusiasmat amb la idea.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
- Juan Carlos (en el paper de guionista del Polònia): “Mi mejor chiste? Elena”

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
- El comiat del Papa… molt dolentot, nois, molt.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
- Pere Navarro a la reunió de guionistes teclejant amb el cap. Quianta crueldat, senyor! I fer que en David Fernández sigui el becari tampoc no està malament, hehe.

[LA NOVETAT] 
- Josep Carrapiço, visto i no visto #txist #perdó

[LA CANÇÓ] [I had a dream]

[Oriol Pujol] Vaig somiar que el cas ITV
passava de llarg, no m’esquitxava
que per ser fill d’un president
era un altre qui s’ho menjava
M’acusaven de donar estacions
i regalar unes llicències,
com es pot dir que és corrupció
ajudar amics d’adolescència
Però la premsa de Madrid
ve i comença a treure merda
Tot això ho han orquestrat
Pedro J i Marhuenda
I ara em volen apartar
no afectés la independència
De què collons puc treballar
donaré el meu cos a la ciència
Tenia futur a CDC
doncs creien que governaria.
M’he equivocat, ja ho sé.
Digueu-li adéu a l’Oriolet….

(Brutal el gag amb la conya final en homenatge a la Hathaway. El president Mas li lliura l’Oscar i li diu “se’t veuen els mugrons”. I l’Oriolet contesta “no, deu ser la transparència aquesta de què parlen. Brutal, no sé si us ho he dit.)

ZW 338 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

iRedes.es III Congrés Iberoamericà sobre Xarxes Socials
http://www.iredes.es

Els pròxims 7 i 8 de març se celebrarà a Burgos (Palau de Congressos Fórum Evolución) una nova edició de iRedes.es. III Congrés Iberoamericà sobre Xarxes Socials.

En el programa, que compta amb experts en diferents àmbits, es contemplen, entre molts altres temes: Emprenedoria i Xarxes Socials en femení; El futur de la comunicació social: la nova mobilitat; Estratègies de comunicació i màrqueting a mitjans socials; Xarxes socials per a la llibertat o Anàlisi i visualització de xarxes socials. Per què i com es fan virals les coses.

Hi haurà també una sèrie de Xerrades enredades, el Diàleg entre Andreu Buenafuente i Ana Pastor o entre Juan Luis Polo i Julio Alonso sobre la generació d’ocupació a iRedes. I es durà a terme el lliurament dels Premis iRedes que, en aquesta ocasió, han estat per a: Mario Tascón, Ander Izaguirre i Change.org.

Les inscripcions es tancaran diumenge a les 24h.

Podeu seguir la informació associada a l’esdeveniment a Twitter @iRedesBurgos #iRedes o Facebook.


Font: Miquel Iceta
Més sobre...: Pere , Navarro
Últimes Notícies
06/03/2018 - El demonio está dentro de las feministas
05/03/2018 - Postureo en Barcelona, merder en Madrid
04/03/2018 - Vuelven las movilizaciones. Lo que me ha enseñado la vida.
03/03/2018 - 8 de Marzo: ¡por ahí, no!
02/03/2018 - Puigdemont, Narciso y Némesis
Totes les seccions | Seccions | Tots els articles | Tots els idiomes | Feed RSS de notícies