Titular notícies
Nombre de resultats 8 per a Navarro

03/03/2013 - La fermesa i la coherència de Pere Navarro

scoopit_mi_petitAvui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana i, especialment, sobre el vot diferent del PSC i el PSOE al Congrés dels Diputats. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. Aprofito per recomanar-vos especialment el procés de Primàries obertes 2015 endegat pel PSC de Barcelona i la primera sessió oberta de Convenció que tindrà lloc el proper dissabte.

Pere Navarro ha estat el personatge polític més important de la setmana per la seva decisió de fer votar diferent del PSOE als diputats del PSC al Congrés. Per primera vegada a la història, de forma clara i sense embuts, s’ha produït el que molts creien impossible: els diputats i diputades del PSC, arribat el cas, podien votar diferent dels seus companys del PSOE. Alguns pensen que això era perecn161212un objectiu en sí mateix, jo no. L’objectiu de les relacions entre PSC i PSOE és convèncer, compartir posicions, avançar cap a una societat més justa i cap a una Espanya i una Europa federals; l’objectiu és la màxima coherència entre ideals i decisions concretes. I si en algun moment una discrepància sobre un tema prou important ens porta a votar diferent, ho fem. En Pere Navarro sense escarafalls ni cops de pit, sense posar-se la pàtria a la boca, ha fet el que calia. Ja va mostrar fermesa quan va decidir votar en contra de la declaració unilateral de sobirania al Parlament, per no compartir ni l’objectiu ni el camí assenyalats per ERC i CiU. Una Declaració de sobirania com la que se’ns proposava era, com ja s’ha vist, la pitjor manera d’iniciar un camí per fer possible el dret a decidir acordant una consulta legal.

Pere Navarro també està essent coherent amb la seva convicció sobre la necessitat d’una segona transició, d’una profunda regeneració democràtica que implica el combat contra la corrupció, la defensa de la política i dels polítics honestos, una reforma constitucional, canvis de les lleis electoral i de partits i un relleu en la monarquia.

Quan el que està de moda és criticar a tort i a dret, minimitzar els èxits i amplificar els errors, avui és un bon dia per recordar que de vegades els responsables polítics estan a l’alçada. Com ho ha estat Pere Navarro.

Ell va ser qui va iniciar el camí per redefinir les relacions entre el PSC i el PSOE i a ell tocarà culminar aquesta redefinició, sabent que la relació entre el PSC i el PSOE és la pedra de toc d’una solució federal per a Espanya, que un eventual trencament entre PSC i PSOE tanca una porta fonamental de diàleg i dinamita un pont d’entesa, que només seria celebrat per les dretes catalanes (que s’estimen tant el PSC que preferirien que es trenqués) i espanyoles (que veurien allunyada per molt i molt de temps la possibilitat que el PSOE fos alternativa de govern) i per tots aquells i aquelles que busquen la separació de Catalunya de la resta d’Espanya.

Confio plenament en la capacitat de Pere Navarro i Alfredo Pérez Rubalcaba no sols de mantenir les bones relacions entre PSC i PSOE sinó de trobar la solució federal que una majoria de catalans i espanyols necessiten.

A continuació trobareu dividits en quatre blocs els articles referits a la política catalana: un primer bloc que analitza les posicions defensades per Pere Navarro, un segon bloc amb articles referits a la votació al Congrés dels Diputats, un tercer bloc amb articles referits a la situació política catalana i un quart bloc amb articles referits al debat sobre les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya, precedit d’un breu comentari sobre la decisió del Govern d’Espanya d’impugnar la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya.

En primer lloc, doncs, podeu llegir cinc articles sobre les posicions defensades per Pere Navarro i l’entrevista que li fa avui mateix Pere Ríos a El País:

En segon lloc, podeu llegir nou articles sobre la votació al Congrés dels Diputats:

En tercer lloc podeu llegir set articles referits a la política catalana:

Divendres, el Consell de Ministres va decidir impugnar la Declaració de sobirania i del dret a decidir del poble de Catalunya avalat per un informe de l’Advocacia de l’Estat i pel Dictamen del Consell d’Estat. Val la pena llegir el Dictamen de la Comissió Permanent del Consell d’Estat sobre aquesta qüestió, així com els vots particulars de Fernando Ledesma y Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón. Sobre qüestions jurídiques ja estem acostumats a que hi hagi gairebé tantes opinions com juristes, però el que en la meva opinió era evident és que una resolució com l’aprovada pel Parlament no era la millor manera d’iniciar el camí per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya puguin decidir sobre el seu futur; això només serà possible si s’acorda en el marc de la legalitat i no a través d’afirmacions unilaterals apriorístiques. D’altra banda, intentar desconèixer el que estableixen tant la Constitució de 1978 com l’Estatut d’Autonomia votat pels catalans el 2006 era una temeritat d’alt risc, com ha quedat demostrar amb la impugnació que presentarà el Govern. Ja veurem que diu al respecte el Tribunal Constitucional però, amb independència de la seva decisió, crec que s’imposa una revisió radical de l’estratègia decidida per CiU i ERC si volem evitar situar el país en un carreró sense sortida. Faria bé Artur Mas de seguir les reiterades indicacions en aquest sentit de Pere Navarro.

En quart lloc, podeu llegir set articles referits al debat sobre el futur de les relacions entre Catalunya i la resta d’Espanya:

A continuació podeu llegir els articles sobre política espanyola:

A continuació podeu llegir els articles referits a la situació econòmica espanyola:

A continuació podeu llegir els articles referits a les darreres eleccions italianes:

A continuació podeu llegir els articles referits a la política i la situació econòmica europea:

Aprofito per recomanar-vos un nou web sobre la Unió Europea.

Sobre el debat econòmic als Estats Units d’Amèrica us recomano que llegiu els articles “El secuestro de la recuperación de Estados Unidos” de Laura Tyson i “El ‘hippy’ Ben Bernanke” de Paul Krugman.

Sobre les revolucions àrabs us convido a llegir els articles “La dura realidad de las revoluciones árabes” de Joschka Fischer i “Mali y la reforma del Islam” de Michel Rocard.

Us pot interessar l’article de Paolo Flores d’Arcais “Un lugar para un Papa emérito”.

Sobre qüestions de debat de fons us convido a llegir els següents articles:

Amb reflexions sobre la comunicació i la pròpia política us convido a llegir els següents articles:

Aquesta setmana ha mort Stéphane Hessel, sobre la seva figura us convido a llegir els articles “Muere a los 95 años Stéphane Hessel, el autor de “¡Indignáos!” de Miguel Mora, “Muere Stéphane Hesssel” d’Albert Lladó i el “Decàleg de Hessel, el mentor de la indignació” d’El Periódico de Catalunya.

Sobre l’obra d’Eugenio Trias us pot interessar l’article “Hacia el lento entierro de hábitos caducos” d’Arash Arjomandi.

Aquesta setmana que ve es presenta a Barcelona la revista “Alternativas económicas” i el col·lectiu “Economistas frente a la crisis“.

Aquesta setmana també es presenta a Barcelona el llibre de memòries polítiques “El mínim que es pot dir” de Raimon Obiols.

I seguint amb recomanacions de llibres, no us podeu perdre “El futuro es un país extraño. Una reflexión sobre la crisis social de comienzos del siglo XXI” de Josep Fontana, de l’editorial “Pasado & Presente” recomanat també en el blog Theleme de la comunidad El País. Per cert, avui mateix trobareu a El Periódico de Catalunya una entrevista d’Ernest Alós a Josep Fontana de la que us regalo la darrera pregunta:

– El debat de la independència, al costat de tot el que hem estat parlant…

–Evidentment, representa una explosió de malestar i indignació que bona part de la gent canalitza contra un mal govern, i com que el Govern és de Madrid, pensa: ‘Separem-nos, que no anirem tan malament’. És el reconeixement més gran d’aquest malestar i del fet que la gent té el dret a decidir. El que és penós i immoral és que hi hagi polítics que per aconseguir els seus fins enganyin la gent quan realment saben que aquest camí és inviable i no el poden seguir. Suposi vostè que efectivament fem un referèndum i que dóna majoria. ¿Llavors què fem? En un col·loqui em van contestar: «Anem a Europa». Sí, on hi ha una finestreta que diu «demandes de creació de nous estats», i els portem el resultat del referèndum… Normalment cap independència s’aconsegueix sense una guerra de la independència. La separació de Txèquia i Eslovàquia va ser un fet anormal que no hi té res a veure. Les independències de Iugoslàvia es van aconseguir amb molta sang i amb suport militar estranger. Pensar que hi ha un pla viable i realitzable que passa per la celebració d’un referèndum i posteriorment negociar una separació, avui en dia, és una fantasia xinesa.

Acabo amb dues recomanacions més de llibres. El primer “Un antídot contra l’extrema dreta” de Toni Cruanyes, editat per 3i4. L’autor parla del llibre en l’entrevista que li fa Lluís Martínez a El Punt Avui. El segon llibre és “Berlín, de muro a puerta” d’Enrique Barón, editat per RBA, del que El País avui ens ofereix un avançament.

“Perles” del programa del Polònia emès el 28 de febrer, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
- Rajoy obligat a anar a la revisió del dèficit a ca la Merkel. Tan content que està ell amb la seva nota, un 10, i resulta que el que havia d’haver tret segons la Srta. Angels és un 6,3.
- Ara entenc que Bárcenas no s’apunti a l’atur. Veig que ha muntat una paradeta amb tota la merda del PP.

[ARXIU HISTÒRIC] [1/3/12] Aprovada la reforma laboral.
El gag de la reforma laboral al Museu…. farcit de paraules arcaiques “conveni”, “trieni”, “baixa”, “improcedent”… i la joia del Museu? Un contracte indefinit! Final tremendu amb fuetades…

[SURREALISTA] 
- Urdangarín intentant defensar-se de l’allau de corrreus electrònics del Diego Torres: resulta que SM no és Sa Majestat sinó SuperMan, que JC no és Joan Carles sinó JesuCrist i que el Rei no és el Rei sinó Elvis. #simiri

[LA PICADA D’ULLET] 
- El notari llegeix els termes de l’acord de divorci entre el PSC i el PSOE. Diu que la custòdia de la Carme “ding, dong, aquí la Chacón” és per en Rubalcaba, que no sembla gaire entusiasmat amb la idea.

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
- Juan Carlos (en el paper de guionista del Polònia): “Mi mejor chiste? Elena”

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
- El comiat del Papa… molt dolentot, nois, molt.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
- Pere Navarro a la reunió de guionistes teclejant amb el cap. Quianta crueldat, senyor! I fer que en David Fernández sigui el becari tampoc no està malament, hehe.

[LA NOVETAT] 
- Josep Carrapiço, visto i no visto #txist #perdó

[LA CANÇÓ] [I had a dream]

[Oriol Pujol] Vaig somiar que el cas ITV
passava de llarg, no m’esquitxava
que per ser fill d’un president
era un altre qui s’ho menjava
M’acusaven de donar estacions
i regalar unes llicències,
com es pot dir que és corrupció
ajudar amics d’adolescència
Però la premsa de Madrid
ve i comença a treure merda
Tot això ho han orquestrat
Pedro J i Marhuenda
I ara em volen apartar
no afectés la independència
De què collons puc treballar
donaré el meu cos a la ciència
Tenia futur a CDC
doncs creien que governaria.
M’he equivocat, ja ho sé.
Digueu-li adéu a l’Oriolet….

(Brutal el gag amb la conya final en homenatge a la Hathaway. El president Mas li lliura l’Oscar i li diu “se’t veuen els mugrons”. I l’Oriolet contesta “no, deu ser la transparència aquesta de què parlen. Brutal, no sé si us ho he dit.)

ZW 338 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

iRedes.es III Congrés Iberoamericà sobre Xarxes Socials
http://www.iredes.es

Els pròxims 7 i 8 de març se celebrarà a Burgos (Palau de Congressos Fórum Evolución) una nova edició de iRedes.es. III Congrés Iberoamericà sobre Xarxes Socials.

En el programa, que compta amb experts en diferents àmbits, es contemplen, entre molts altres temes: Emprenedoria i Xarxes Socials en femení; El futur de la comunicació social: la nova mobilitat; Estratègies de comunicació i màrqueting a mitjans socials; Xarxes socials per a la llibertat o Anàlisi i visualització de xarxes socials. Per què i com es fan virals les coses.

Hi haurà també una sèrie de Xerrades enredades, el Diàleg entre Andreu Buenafuente i Ana Pastor o entre Juan Luis Polo i Julio Alonso sobre la generació d’ocupació a iRedes. I es durà a terme el lliurament dels Premis iRedes que, en aquesta ocasió, han estat per a: Mario Tascón, Ander Izaguirre i Change.org.

Les inscripcions es tancaran diumenge a les 24h.

Podeu seguir la informació associada a l’esdeveniment a Twitter @iRedesBurgos #iRedes o Facebook.



03/06/2012 - La proposta de Pere Navarro

Amb una situació econòmica molt embolicada, un govern d’Espanya desbordat i incapaç i unes institucions europees paralitzades a causa del dogma de l’austeritat imposat per la canceller Merkel, la preocupació per la crisi monopolitza les converses. L’actualització setmanal del meu Diari a Internet també s’estendrà en aquestes qüestions. Però aquesta setmana voldria subratllar la intel·ligent i ambiciosa proposta plantejada pel primer secretari del PSC, Pere Navarro, en la cimera convocada pel president de la Generalitat per acostar posicions sobre el pacte fiscal. Començo, doncs, per aquest tema.

En primer lloc us convido a consultar articles i materials de referència sobre la negociació de la proposta catalana de pacte fiscal ordenats cronològicament:

BASES PER UN AMPLI ACORD PEL PACTE FISCAL

Les forces polítiques sotasignades acorden instar el Govern a:

1. Negociar amb el Govern d’Espanya un model singular i bilateral de finançament basat en:

I. El protagonisme de la Generalitat en la gestió, recaptació, liquidació i inspecció de tots els tributs suportats a Catalunya.

II. La màxima capacitat normativa de la Generalitat sobre tots els tributs en el marc de la normativa espanyola i europea.

III. L’atribució a la Generalitat de tots els rendiments tributaris, llevat dels que corresponen a l’Administració Central per finançar els serveis que presta i fer efectius els mecanismes de solidaritat que s’acordin.

IV. L’aportació catalana als mecanismes d’anivellament solidari en cap cas no podrà alterar la posició relativa de Catalunya en el rànquing de les Comunitats Autònomes després d’aplicar aquests mecanismes, respectant de forma escrupolosa el principi d’ordinalitat.

V. L’equiparació progressiva de resultats en termes quantitatius de tots els sistemes de finançament vigents a l’Estat.

VI. L’establiment dels adequats mecanismes de coordinació tributària per tal de lluitar contra el frau fiscal, assegurar la màxima eficiència i eficàcia del sistema i simplificar els tràmits de ciutadans i empreses.

2. Informar trimestralment als màxims responsables dels partits representats en el Parlament de Catalunya del progrés de la negociació.

3. Donar compte al Parlament de Catalunya, en el termini d’un any, dels resultats de la negociació per tal que aquest pugui prendre les decisions que siguin del cas.

La proposta de Pere Navarro apunta al que hauria de ser una proposta de resolució aprovada pel Parlament de Catalunya i té, en la meva opinió, tres virtuts fonamentals: 1) recull en el que és substancial les posicions de tothom (en el marc de la proposta pot encaixar-hi tant una millora de l’actual model de finançament com un nou model singular, similar al concert econòmic o més federal i innovador), 2) podria ser aprovada per una amplíssima majoria,  i 3) dóna un mandat clar de negociació al Govern de Catalunya i, al mateix temps, marge suficient per poder negociar de debò a Madrid.

No es tractava de fer una nova proposta del PSC, sinó d’explorar una possible proposta conjunta d’àmplia base parlamentària. Pere Navarro ja va presentar en nom del PSC el passat 29 de febrer el nostre model de nou pacte fiscal en una important conferència en el Col·legi de Periodistes de Catalunya (aquí teniu la publicació electrònica realitzada per la Fundació Rafael Campalans d’aquesta conferència i de la presentació d’Antoni Castells).

I tampoc no és una “proposta de mínims”, ja que en ella també hi cap una interpretació de “concert català”. Es tracta de fixar un terreny comú que després caldrà concretar en la negociació que el Govern de Catalunya haurà d’emprendre amb el Govern d’Espanya, comptant amb un amplíssim recolzament del Parlament català.

Crec que Pere Navarro va demostrar la voluntat d’impulsar un gran acord sobre un tema cabdal pel nostre país. Si tothom actua guiat per aquesta voluntat l’acord és possible. Si algú s’entesta en imposar als demés la seva visió parcial, per legítima que sigui, l’acord no tindrà la força suficient per vèncer els formidables obstacles imposats per les inèrcies i l’actual situació econòmica. Espero que tots hi sabrem veure clar i no repetir errors del passat.

Sobre la política catalana us convido a llegir els següents articles: “Un proveïdor del Palau de la Música admet que va donar 775.000 euros a CDC” de J.G. Albalat, “La policia confirma pagaments de Ferrovial a l’entorn de CDC a través de Millet” de J.G. Albalat, “La policía ve acreditada la financiación de CDC a través del Palau” de Jesús García i “Es confirma la fallida de la reforma sanitària” d’Alfons Quintà. També us interessaran les declaracions del Secretari d’Acció Política del PSC, Antonio Balmón.

Quan ja han passat prou dies de la polèmica sobre la pitada a la final de la Copa, us convido a llegir tres articles particularment interessants: “Jugando a pirómanos con la identidad nacional” de Milagros Pérez Oliva, “La pitada general política” d’Enric Company i “Federalistas en el terremoto” de Lluís Bassets.

Però com deia en iniciar aquesta actualització, els temes econòmics dominen, amb raó, l’agenda. Al respecte us recomano un cop més que seguiu l’Scoop.it de David Fuentes i el butlletí del PSC “La setmana econòmica“.

Sobre la crisi econòmica a Espanya, la situació de Bankia i les seves conseqüències us recomano els següents articles:

No es pot separar la situació econòmica dels condicionants polítics, els errors i la incapacitat del govern espanyol. Al respecte us convido a llegir les següents reflexions:

Però tampoc estan a l’alçada les institucions europees com es descriu en els articles que us convido a llegir:

Algunes coses s’estan movent en la bona direcció (la victòria d’Hollande i el recent referèndum a Irlanda), d’altres encara han d’arribar (eleccions legislatives a França i Grècia i a Alemanya l’any que ve). Al respecte podeu llegir els articles: “La gauche reste en tête des sondages à neuf jours du vote” de Libération, “El SPD ¿Un nuevo protagonista en la política europea?” de José Luis Escario i “Europa: rumbo al crecimiento” d’Eamon Gilmore. Us interessarà la campanya Youth guarantee del Partit dels Socialistes Europeus i els Joves Socialistes Europeus.

Sobre la condemna de Hosni Mubarak podeu llegir l’article de Lluís Foix “Mubarak, cadena perpetua”.

Sobre diversos temes a debat us convido a llegir “Diccionario de la cultura verde” d’Antonio Cerrillo i Federico Demaría, “El 80% de los ciudadanos opina que la Iglesia debe pagar el IBI” de Carmen Morán, “La Fundación IDEAS publica un documento en el que propone reformar algunos aspectos para potenciar la ILP como instrumento de participación ciudadana”, “Socialdemocràcia i xarxa” de Diego Beas, “¡Todos somos judíos griegos!” manifest d’entre d’altres de Giddens, Michnik, Wiesel, Kouchner i Moratinos, “¿Por qué Grecia?” de Mario Vargas Llosa i “El silencio de los intelectuales” de Soledad Gallego-Díaz.

Us recomano especialment el número de junt de la revista L’Avenç on hi trobareu, d’entre d’altres coses interessant una magnífica entrevista a Isidre Molas. Ja us vaig recomanar el llibre de Paul Krugman “¡Acabad ya con esta crisis!” del que parla aquest article d’Alejandro Torrús. Aprofito per recomanar-vos dos llibres: “Un futur incert” de Francesc Raventós, editat per La Magrana-RBA, en el que es fa una ullada a l’economia, la geopolítica i la governança mundial en el segle XXI, i “Los nacionalismos, el estado español y la izquierda” de Jaime Pastor, dirigent d’Izquierda Anticapitalista.

“Perles” del programa del Polònia emès el 31 de maig, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES] 
♦ “El maquinista de la General” en versió Bankia. En comptes de “más madera!” el crit de guerra és “más dinero” per salvar Bankia… llibres de text sí, les indemnitzacions dels directius no, és clar. Grrrr
♦ Molt bo el “Full Monty” de la família reial per recaptar fons per la Marató de la Pobresa (presuntamente)
♦ 2055, trobada arqueològica, un euro!
♦ Molt útil l’explicació del President Mas i en Harvey sobre la prima de risc.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
♦ Artur Mas anant a portar flors a la tomba de Bob l’Estatut, on hi troba Pasqual Maragall, que gran! Es veu que va morir atropellat pel Constitucional i, segons Mas, el seu esperit sobreviu en el Pacte Fiscal.

[MOLT CURRAT] 
♦ El relat de la cimera sobre el Pacte Fiscal a través dels ulls del President Mas que li explica al President Maragall a peu de tomba.

[KA FORT] 
♦ Rajoy i Papademus al borrrrrde del abissssmo (econòmic)

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ Que no es pugui obrir el segon pis d’una capsa de galetes fins que no s’ha acabat el primer és una tonteria… perdoneu, però algú ho havia de dir!

[POLÍTICAMENT INCORRECTE] 
♦ La família de banquers, insultantment avars, que volen cobrar interessos a la veïna que ve a demanar sal… siejque…

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
♦ President Mas: “En Laporta menja canapès per sobre de les seves possibilitats”

[DOLENTOT] 
♦ DonPisi…

[EXCLUSIVA!] 
♦ Imatges d’Artur Mas i Oriol Pujol preparant la cimera sobre el Pacte Fiscal. Qui no ha tingut mai aquesta problema… el de com fer seure els convidats a una mateixa taula! No saps si témer que es barallin o que es facin amics.

ZW 305 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.xarxaip.cat/presentacio_ideari/

Fa un any, a un altre Zona Web, us parlava de la ‘Xarxa d’Innovació Pública’ (Xarxa d’Innovació Pública); una xarxa transversal de professionals vinculats a les Administracions públiques de Catalunya, o iniciatives que s’estan duent a terme, i que es proposa fonamentalment millorar el servei a la ciutadania a partir de la innovació en la gestió dels serveis, gràcies al bon ús de la tecnologia col·laborativa.

Durant aquest temps, a la Xarxa d’Innovació Pública (XIP) s’han anat afegint nous membres provinents de totes les administracions que han ajudat a fer-la més gran i més present en la societat amb múltiples iniciatives. I, ara, és el moment de presentar l’Ideari que s’ha treballat en 6 grups durant uns mesos per consolidar les línies inicials plasmades en el manifest inicial de la XIP.

L’Ideari defineix les diferents vies sobre les quals s’organitzaran les actuacions de la XIP per continuar tractant de millorar l’Administració pública. Alguns dels temes sobre els quals es fonamenta aquest ideari són: govern obert, xarxes socials, crowdsourcing, comunitats d’aprenentatge o smart cities, entre uns altres, i aniran derivant en projectes i productes que puguin ser útils per innovar el sector públic.

De moment, s’han organitzat dos actes per fer la presentació: Dimarts 12 de juny a Girona i dijous, 14 de juny, a Barcelona. Aquí teniu tota la informació i l’accés al formulari d’inscripció.

Podeu seguir informats des de Twitter: @xarxaip i Facebook, a més d’altres xarxes.



04/03/2012 - L’audàcia i el rigor de Pere Navarro

Aquesta setmana el meu Diari a Internet incorpora una novetat que ja veurem com evoluciona de cara al futur. Es tracta de la versió “Scoop.it!” del meu Diari a Internet. Fa uns dies Antoni Gutiérrez-Rubí em descobria aquest sistema més gràfic de presentar recomanacions d’articles. No crec que acabi substituint la versió més tradicional del meu Diari, però és una altra opció que us ofereixo. A la columna de la dreta sempre trobareu com accedir a aquesta versió del Diari. Ja em direu què en penseu!

Aquesta setmana, la notícia més important en l’àmbit de la política catalana ha estat sens dubte la presentació per part de Pere Navarro d’una proposta de Pacte Fiscal Català ambiciós, possible i just. Aquí hi trobareu el text de la conferència de Pere Navarro en el Col·legi de Periodistes, i la no menys rellevant presentació que en va fer Antoni Castells. L’audàcia i el rigor de la proposta de Pere Navarro ens permetran de comprovar fins a quin punt era certa la voluntat expressada pel president Mas d’acordar aquesta qüestió amb els socialistes. Si no ho fa, no només demostrarà partidisme sinó que es posarà en evidència que només vol agitar la proposta de pacte fiscal inspirat en el concert econòmic amb objectius electoralistes i que probablement vol treure rèdit de la negativa del govern del PP a una proposta absolutament maximalista i que situaria Catalunya en un carreró sense sortida. Sobre la proposta de Pere Navarro i els seus efectes en la política catalana us convido a llegir els articles de Jordi Font “Junts pel pacte fiscal” i Pilar Rahola “Sobre llaves y cajas”. A la web del PSC hi trobareu el dossier “Pacte Fiscal” que es va actualitzant periòdicament amb les novetats al voltant d’aquest debat. Aquí sota hi trobareu una fotografia corresponent a la conferència de Pere Navarro al Col·legi de Periodistes.

De la mateixa que us recomano que seguiu l’actualització setmanal del meu bloc, em permeto recomanar-vos també que seguiu el de Jaume Collboni, hi trobareu també resums setmanals de l’actualitat política vista pel portaveu del PSC. Podeu comprovar-ho a l’entrada del dia 26, “La revolució conservadora“.

Sobre la política catalana us convido també a llegir els articles de Joan Majó “‘Leaving Las Vegas’”, Germà Bel “Agua, gestión y dinero”, Miquel Roca “El Congreso de la ilusión” (en el que parla de la celebració a Barcelona del World Mobile Congress; per cert, aprofito per reconèixer el gran encert de Jordi Hereu i Jordi William Carnes, que va permetre que celebrem aquest èxit per uns quants anys), Juancho Dumall “¿Crema el carrer?” (sobre les mobilitzacions ciutadanes i el tractament mediàtic que reben), Lluís Foix “La administración de los miedos ” i Marina Geli “Salvar el sistema sanitari”.

Passant a la política us recomano tres articles que donen bon consells al Partit Socialista per tal que refaci ben aviat el seu projecte: “La batalla contra los privilegios” d’Ignacio-Sánchez Cuenca, “El PSOE necesita plantear una oferta viable” de Francisco Fernández-Marugán i “El mal fue a peor” d’Oscar Rodríguez Barreira.

El Partit Socialista ha elaborat una pàgina web en la que s’informa dels perills de la reforma laboral. Sobre la reforma us convido a llegir l’article de Carlos Palomeque “La afectación del equilibrio laboral”. Una reforma laboral que fins i tot està causant enrenou en el si de l’església catòlica com explica Juan G. Bedoya en la crònica “Rouco se enfrenta a los obreros católicos por la reforma laboral”.

Són moltes les veus que s’alcen alertant de la política recentralitzadora del PP que pretén prendre com a excusa la gravetat de la crisi econòmica. Llegiu, per exemple, “Crisis y recentralización” de Lluís Foix, “Delenda est autonomia” de Xavier Vidal-Folch i “Operación antidemocrática” de Javier Pérez Royo.

Sobre la situació econòmica espanyola i la política i els organismes que haurien d’ajudar a superar-la ens parlen els articles de Jordi Sevilla “Otra devaluación es posible”, Carlos Berzosa “Las medidas económicas nos llevan a un callejón sin salida ” i Jordi Ortega “¿Qué son los organismos reguladores? Comisión de competencia sin sostenibilidad”.

Aquesta setmana ha estat també notícia la negociació entre Rajoy i la resta de governs de la Unió Europea per tal de flexibilitzar els objectius i els terminis de dèficit. Cada cop més són les veus que alerten sobre una política només basada en l’austeritat que no contempli mesures destinades a la reactivació econòmica, el creixement i la creació d’ocupació. Us recomano que llegiu els articles: “Obligada flexibilidad” d’Emilio Ontiveros, “La decisión de Rajoy”, editorial d’El País, “¿Adónde vas Europa… y España?” de Nicolás Sartorius, “Ni Atenas ni Lisboa” de Manel Pérez, “El primer trimestre no pinta tan mal como parecía” d’Angel Laborda, “El fontanero y el fraude fiscal” de Soledad Gallego-Díaz i “Perder tiempo” de Joaquín Estefanía.

I mentre la Unió Europea i els governs europeus no es decideixen a canviar de política, la situació a Grècia segueix deteriorant-se. Al respecte us convido a llegir els articles “Grecia, Conejillo de indias del área euro?” de Carlos Maravall, “¿Quién perdió a Grecia?” de Jean Pisani-Ferry i ”Grecia solo ve pobreza” d’Amanda Mars.

Sobre aquesta orientació equivocada de la Unió Europea us convido a llegir els articles “Duras medidas sin relato” de Lluís Foix, “El poder del dinero y la política en la Unión Europea” de Miguel Otero Iglesias, “¿Podemos salvar a Europa?” d’Alfred Gusenbauer, “Otra forma de devaluación para el sur de Europa” de Gita Gopinath, Emmanuel Farhi i Oleg Itskhohi, “Un tratado incompleto”, editorial d’El País i “¿Qué aflige a Europa?” de Paul Krugman.

Som molts els que pensem que una de les poques possibilitats de rectificació rau en la victòria d’Hollande el proper mes de maig a França i de la derrota de frau Merkel l’any que ve a Alemanya. Al respecte us convido a llegir els articles “Sarkozy-Hollande: deux conceptions du modèle économique allemand” de David Chopin i “La siguiente crisis de Merkel” de Joschka Fischer.

Sobre el debat de fons de l’orientació de les polítiques econòmiques us convido a llegir els articles “Déficits buenos y malos” de Robert Skidelsky, “Los riesgos a la baja del repunte” de Nouriel Roubini, “El poder del petróleo” i “La revolución de los recursos” de Mariano Marzo, “En 2012, como en 2011″ de Juan Ignacio Crespo i “Un Banco Mundial para un nuevo mundo” de Jeffrey D. Sachs.

Sobre les revoltes àrabs us convido a llegir el dossier del CIDOB “Levantamientos populares en el mundo árabe“, i els articles “No es el sueño de Tahrir” de Timothy Garton Ash, “La encrucijada siria: militarización o internacionalización” d’Ignacio Alvarez-Ossorio i “Bombas y urnas en Siria” de Lluís Foix.

Recollint debats polítics de fons us recomano que llegiu els articles “El ascenso de la desigualdad” de John William Wilkinson, “La suspensión de la política” de Josep Ramoneda,  ”Desenredar una ilusión” de Daniel Innerarity (sobre la democràcia digital), “¿Por qué obedece la gente?” de Javier Gomá Lanzón i “La era del delirio” de Margarita Rivière.

Sobre la crisi de l’euro us recomano el llibre “El despertar de los demonios” de Jean Pisani-Ferry, del que us podreu descarregar l’índex i un capítol a la pàgina de l’editorial.

Em vaig perdre l’estrena de la darrera pel·lícula de Ventura Pons “Any de gràcia”, Pilar Rahola la recomana en el seu article “Ventura Pons”.

I acabo els flaixos culturals amb una trista notícia: la mort de Lucio Dalla, cantant italià pel que sento una musical devoció. Us convido a veure la notícia a TVE, a escoltar deu cançons seves en el diari italià l’Unità, a veure el concert “Banana Republic” i a visitar la seva pàgina web.

“Perles” del programa del Polònia emès l’ú de març, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar totes les Perles del Polònia aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
♦ Que bo Rajoy Arguiñano fent “al puchero” els pressupostos generals de l’estat “al ajillo”. No us oblideu afegir-hi una mica de mel, una cullerada per cada comunitat autònoma, perquè la cosa passi millor. Seran 14 cullerades, no 17, perquè Euskadi i Navarra mengen a part, no els calen, i a Catalunya tampoc perquè s’ho empassa tot sense problemes. Això sí, que no hi falti “ajo y agua”.

♦ Que bo, el ricatxu americà diu que portarà l’Eurovegas a Catalunya si tornem a autoritzar allò dels toros… nah, és broma. Ara, que el President està disposat a tot. L’últim fitxatge de la campanya procasino és Pilar Rahola, a veure si per la flaca del sionisme convenç el ricatxu… Shalom!

♦ Que bo en Tardà i l’Alfred Bosch al Bernabeu…. és l’únic recurs que els queda perquè no els deixen ser a la comissió de secrets… “que me tenga que enterar que el Sr Aznar y el Sr Florentino Pérez van al mismo callista, es muy triste”

[LA CANÇÓ] [Al mar, de Manel]

[Montilla a Tura] Tu i jo vam ser importants al partit.
[Ridao a Carod] Tu i jo vam ser el terror de Madrid
[Tura a Saura] Tu i jo vam ser consellers d’Interior.
[Saura] Però jo ho vaig fer una mica millor.
[Montilla, Saura i Carod] Nosaltres tres vam estar al tripartit.
[Carod] A tots nosaltres ens van fer el llit.
[Montilla] Adéu als anys de glòria.
[Saura] Ara ja som història
[Tura] Només podem passar l’estona aquí al bar.
[Tots] Al baaaar, al baaaar. Al baaaar, al baaaar. Al baaaaaaar!
[Ridao] A mi ja no m’hi volen per ser diputat.
[Saura] Al menys el Pepe i jo tenim lloc al Senat.
[Tura] Jo hauria pogut arribar a presidenta.
[Montilla] Aquest és un bon xist, deixa-me’l apuntar.
[Carod] Que lluny que queda aquell 2003!
[Ridao] Tot semblava possible. Ja no en queda res.
[Saura] El passat ens vol arrossegar.
[Tura] Ens han deixat de banda i avui som al bar!
[Tots] Al baaaar, al baaaar. Al baaaar, al baaaar. Al baaaaaaar!

[LA FRASE DE LA SETMANA] 
♦ Sinceritat paternofilial: “Fill, ho has de saber, ja no tens 8 anys… Convergència no és independentista, au ja ho he dit!”

[ARXIU HISTÒRIC] 
♦ [19/5/11] Albert Om “No em dispareu a la cara, que me l’acabo d’exfoliar” visita Bin Laden (abans d’allò dels SEALS, és clar) “Se va a haber un follón que no sabe ni dónde s’ha metío” homenatge merescut a l’APM.

[LA IMATGE DE LA SETMANA] 
♦ El President al Marroc, molt integrat, rotllo Artur Babà i els 300 empresaris, diu.

[L’ESTÀVEM ESPERANT] 
♦ El judici a Iñaki Urdangarín. Que bo, amb el rei allà de retrat present. I l’Iñaki… “Diego Torres es muy malo y me puso facturas falsas en la bebida”.

[KA FORT] 
♦ El gag de la reforma laboral al Museu…. farcit de paraules arcaiques “conveni”, “trieni”, “baixa”, “improcedent”… i la joia del Museu? Un contracte indefinit! Final tremendu amb fuetades…

[ALGÚ HO HAVIA DE DIR] 
♦ Fer joieria amb càpsules de cafè no és orfebreria ni reciclatge, és síndrome de Diògenes…. perdoneu, però algú ho havia de dir!

[LA NOVETAT] 
♦ Javier Arenas, endarrerint retallades.

♦ Sheldon Adelson, ricatxu nord-americà.

ZW 293 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí.

http://www.promesaselectorales.org

Promesas Electorales és el nom del certamen iberoamericà de campanyes electorals que impulsen Fran Parodi, Juan Víctor Izquierdo i Xavier Peytibi. Aquesta nova iniciativa, que es va fer pública fa uns dies, té com a objectiu servir com a plataforma per donar a conèixer les idees i propostes de nous talents que comparteixen la passió per la comunicació política, al mateix temps que es genera un marc de relació i contacte entre joves promeses i professionals i empreses que desenvolupen la seva tasca en aquest camp, aquí i a Llatinoamèrica.

A través d’aquest concurs s’ofereix l’oportunitat de “assessorar” a un candidat / candidata en algun àmbit concret de comunicació estratègica dins d’una campanya electoral real (existeixen 10 categories diferents de les de presentar i els participants poden presentar sols o en grup – de fins a 4 persones-i presentar les seves propostes en una o en diferents categories).

La mecànica és la següent: a tots els participants inscrits, se’ls facilitarà el pròxim dia 24 un brief de campanya, detallant de quina campanya i país es tracta, a quin partit i candidat/a s’ha de assessorar. Com que és una campanya real, totes les dades informatius d’interès estaran disponibles a la Xarxa per solucionar qualsevol dubte i ajudar a la pròpia estratègia. Podeu consultar tots els detalls a la pàgina.

Aquest projecte compta amb un ampli jurat, en el qual tinc el plaer de participar al costat de col·laboradors, col·legues i amics. Segur que serà una oportunitat per descobrir nous talents, idees i propostes creatives, mentre compartim coneixement i experiències. Un repte estimulant que esperem compti amb una amplia participació i iniciatives interessants. Tota la sort!

Per a qualsevol dubte, o més informació, podeu a contactar amb els organitzadors a través: info@promesaselectorales.org, a Twitter (@p_electorales) i Facebook. El certamen és una iniciativa de Beers&Politics i d’Archivo Electoral.



15/12/2011 - Nou llibre de Vicenç Navarro

“Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar en España” per Vicenç Navarro, Juan Torres i Alberto Garzón

(Descarregueu-vos el PDF)

Nota apareguda al blog del doctor Navarro

Fa un parell de mesos, l'Editorial Aguilar, va mostrar el seu interès per publicar el nostre llibre, “Hay alternativas. Propuestas para crear empleo y bienestar en España” que ens va prologar Noam Chomsky.

Quan ja s'havia concretat com a data de publicació el llibre el 19 d'octubre i s'havia començat la seva promoció al web d'Aguilar i en llibreries, els editors ens van comunicar que l'empresa desitjava endarrerir sense altra explicació pel mig, el que ens va obligar lamentablement a desestimar la seva publicació en aquesta editorial. Es confirmava així com de difícil resulta difondre a Espanya, en els moments en què són més necessàries que mai-com ara en període pre-electoral-, idees alternatives al pensament únic que predomina en el debat polític i social.

Per solucionar aquesta situació hem optat per oferir la nostra obra gratuïtament en format pdf a través de la xarxa i en una nova edició impresa en Edicions sequitur que, amb la col · laboració d'ATTAC Espanya, s'ha arriscat a publicar ràpidament aquest llibre que estarà a les llibreries a partir del 31 d'octubre.

Tenim la ferma convicció que només fent que la ciutadania sàpiga el que de veritat està succeint en la nostra economia i divulgant les alternatives que existeixen a aquesta aguda crisi del capitalisme podrem sortir-ne amb més ocupació i benestar social, com vam demostrar en aquest llibre.

Per això cridem a divulgar aquesta versió en pdf, a estudiar-la i difondre les seves propostes i demanem a tots els lectors que es converteixin ells i elles mateixes en distribuïdors del llibre un cop que es trobi imprès.

Contra la censura dels grans oligopolis i el pensament únic que imposen els poders econòmics, financers i mediàtics defensem la pluralitat i la llibertat de pensament coneixent i difonent el pensament crític.

Vicenç Navarro

14/07/2008 - Eix sobre els mitjans de comunicació: filtres ideològics del 4rt poder

07/07/2008 - La UPEC inaugura les quartes jornades de la seva història

04/07/2008 - Especial UPEC 2008 al diari Público

04/07/2008 - Inauguració UPEC 2008: quarta edició de les seves jornades

Serrano, Castells i Navarro a l'acte inaugural de la Universitat Progressista d'Estiu de Catalunya d'enguany

Totes les seccions | Seccions | Tots els articles | Tots els idiomes | Feed RSS de notícies