Article publicat avui al diari ARA i signat conjuntament.
Sergi Raventós Panyella
Carme Porta Abad
Membres de la Comissió Promotora de la ILP per una Renda Garantida Ciutadana i representants de la Xarxa Renda Bàsica

La campanya de recollida de signatures de la Iniciativa Legislativa Popular per una Renda Garantida Ciutadana (RGC) ja està en marxa. Aquesta ILP pretén garantir una prestació econòmica a tothom que tingui uns ingressos econòmics per sota del Índex de suficiència garantida que estableix la Generalitat cada any.

La RGC està contemplada a l’article 24.3 de l’Estatut d’Autonomia que vam votar a Catalunya en el referèndum del 2006.

La situació de pobresa a Catalunya és cada dia que passa més alarmant i els diversos informes que es publiquen alerten d’uns quants indicadors ben negatius. És rellevant i no del tot gaire conegut: més d’una quarta part de la població catalana està en la
pobresa i la situació no s’atura. Malgrat que Catalunya està per sobre de la mitjana del Regne d’Espanya, l’evolució indica que el risc de pobresa i exclusió social ha augmentat molt més que a la resta de l’Estat entre 2009-2011: un 6,8% en Catalunya per un 3,6%
en el conjunt de l’Estat.

Un altre indicador força preocupant pel futur de qualsevol país és el gran augment de la pobresa entre els i les menors de 16 anys, s’ha passat d’una taxa de risc de pobresa del 17,60% el 2008 al 26,40% en el 2011.

L’índex de privació material és un altre indicador que complementa les mesures de pobresa monetària. La privació material fa referència a la dificultat de les persones o de les llars per poder pagar els bens de consum i les activitats que són pròpies d’una societat. La privació material severa ha augmentat del 1,15% del 2007 al 4,98% del
2011 i aquesta contempla no poder fer front a tres dels següents indicadors: pagar les factures de lloguer, hipoteca o serveis públics, mantenir l’habitatge adequadament calent, assumir despeses inesperades, menjar carn o proteïnes de forma regular, anar de vacances, disposar d’aparell de televisió, de nevera, de cotxe i disposar de telèfon. Gairebé el 5% de la població està en una situació de pobresa severa!

Cal destacar un nou indicador: el considerable creixement dels treballadors i treballadores que pateixen la pobresa, working poor, aquelles persones que treballant tenen uns ingressos inferiors als que determina el llindar de la pobresa i que a Catalunya han augmentat més d’un 2% entre el 2007 i el 2010, passant d’un 11,40% a
un 13,70%, mentre que a la Unión Europea dels 27 es manté, malgrat la crisi, estable en un 8,50%.

Què estan fent davant d’aquesta situació socialment insostenible els Governs, tot i que parlen tot sovint de “blindar l’Estat del Benestar”? Cal recordar que van mutilar de forma vergonyosa la Renda mínima d’inserció (RMI) l’estiu del 2011. El govern va destinar pel 2012 un 27% de menys recursos a la RMI que l’any 2011. Les retallades en altres àmbits com la sanitat o l’educació públiques empitjoren la situació.

És per aquestes raons i la manca d’una resposta efectiva i decidida del govern actual que davant de la situació tan insostenible d’atur i pobresa del nostre país es va crear fa més d’un any una comissió promotora –formada per persones d’àmbits molt diversos de la ciutadania de Catalunya- per tal d’impulsar aquesta ILP, que aquesta setmana ha iniciat arreu de Catalunya el desplegament per tal d’aconseguir les 50000 signatures necessàries per poder debatre-la al Parlament.

Una Renda Garantida Ciutadana (RGC) que es fa ben necessària i imprescindible per centenars de milers de persones cada dia que passa. La destrucció de llocs de treball acompanyada de la manca de protecció social està portant i portarà uns escenaris de moltes necessitats socials, econòmiques, d’habitatge, de salut… Es podria posar un fre a aquest panorama desolador que avança cada dia més a Catalunya. Disposar d’uns ingressos mínims (per sobre del llindar de la pobresa) no subjectes a cap disponibilitat pressupostària ni a les arbitrarietats polítiques de darrera hora és quelcom que una
Administració que pensa en benefici de la ciutadania hauria de tenir com a prioritat més absoluta.

Encara que també som conscients de les limitacions i ondicionalitats que té, ja que ens caldrà saber qui la pot percebre i qui no, s’haurà de tenir un cert control administratiu, s’haurà de fer tràmits, verificar-los… a diferència d’una Renda Bàsica
incondicional com la que defensa la nostra associació, sense cap test d’ingressos i per tant sense estigmes i més simple d’administrar. Tampoc podem ignorar la pendent i urgent redistribució de la riquesa i revertir les grans desigualtats socials existents si no volem col·lapsar del tot l’Estat del Benestar.

No hi ha llibertat (tampoc per a poder decidir cap projecte polític seriós) sense garantir el dret a l’existència, i això vol dir tenir una garantia suficient de rendes tal com reconeix l’actual Estatut de Catalunya. La Renda Garantida Ciutadana és un pas molt
considerable en aquesta direcció. Només depèn de nosaltres fer-ho realitat.

Tweet