Avui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives. També aprofito per dir-vos que diumenge que ve no faré l’habitual actualització del meu Diari.

Aquesta setmana Pere Navarro va pronunciar una conferència en el Fòrum Europa – Tribuna Catalunya que va aixecar molta polseguera perquè va gosar dir “Si volem un finançament just, comencem per eliminar els privilegis que existeixen avui, perquè només així podrem construir un sistema just per tothom demà”, posant en qüestió el sistema de càlcul del cupo. Recomano que llegiu la seva intervenció sencera i que comproveu que són moltes les veus que s’alcen en favor de la revisió del cupo: “La dirección del PSOE abre la puerta a pedir la revisión del cupo vasco” de Vera Gutiérrez Calvo. Per tal de comprovar que el debat ve de molt lluny podeu llegir el meu article “Cupo, sí; cuponazo, no” publicat a El País, el 16 de maig de… 1997.

Aquesta setmana també va ser notícia la presentació per part del president Mas de les seves prioritats per a la legislatura, quan porta ja sis mesos al capdavant del govern però després de veure l’adversa enquesta publicada per El Periódico de Catalunya que va ser notícia la setmana passada.. Al respecte us convido a llegir els següents articles:

• Quan els cinquens són els primers, Joan Tapia
• Las encuestas mandan, Lluís Foix
• Pésima noticia para Artur Mas, mala para Rajoy, Joan Tapia
• ¿Moverá ficha Artur Mas?, Joan Ferran
• Propaganda, editorial d’El País
• Pere Navarro rechaza la oferta de Mas y le reprocha mantener intacto el rumbo a la independencia, La Vanguardia / Agencias
• Artur Mas llegeix EL PERIÓDICO, Joan Tapia
• Es dilueix el somni insurreccional, Joaquim Coll
• El laberinto de Mas, Miquel Iceta
• Prólogo de una rectificación, José Antonio Zarzalejos

MAS: PAUSA O RECTIFICACIÓ?

Després de l’enquesta d’El Periódico de Catalunya, el president Mas va deixar dir als seus que faria un gran anunci. El cert és que va pronunciar una conferència però hi ha unanimitat a considerar que la seva intervenció no contenia cap gran anunci, va reiterar un compromís de legislatura que ja havia avançat en el debat d’investidura i en el seu acord amb ERC. Sens dubte és massa aviat per arribar a conclusions perquè no està clar que el president Mas vulgui o pugui rectificar, o si simplement està fent una pausa per recuperar l’alè. Però cada dia que passa, el temps va donant la raó als que sempre hem dit que la solució a l’encaix entre Catalunya i Espanya no pot ser ni unilateral ni fora de la llei. Quantes vegades s’ha volgut ridiculitzar la posició política del PSC plantejant que el referèndum o consulta ha de ser legal i acordat! I el cert és que no hi ha un altre camí. Finalment, sembla que el president Mas rebutja la possibilitat de fer una declaració unilateral d’independència, i que també comença a considerar la possibilitat que la consulta potser no tindrà lloc el 2014. Potser ara s’atenuarà la intolerància d’alguns sobre els que defensem posicions diferents a l’ortodòxia independentista.

No entenc com el president Mas encara diu que la celebració o no de la consulta no alteraria els seus plans de legislatura. És molt diferent si la consulta se celebra o no el 2014 (només cal escoltar el que diuen els seus socis d’ERC), i de celebrar-se la consulta, la situació seria molt diferent si el resultat fos un o altre. A hores d’ara seguim sense saber ni quina pregunta o preguntes es voldrien formular (sabent que les preguntes condicionen molt les respostes), ni quan es pretén fer la consulta, ni com es pretén encaixar-la en el marc legal. La Comissió parlamentària d’Estudi sobre el dret a decidir encara no s’ha constituït i, d’altra banda, sembla clar que la llei de consultes populars no referendàries no podria emparar una consulta sobre la independència.

Si es descarta definitivament, com seria lògic, tota via unilateral o il·legal, només queda obert el camí de la negociació i de l’acord. També en aquest sentit era temerari aprovar la Declaració de sobirania en els termes en que estava formulada. El primer ministre Salmond, per assolir la delegació temporal de competències per convocar la consulta, el primer que va fer és acceptar l’autoritat del govern i el Parlament britànic per fer-ho, ni va aprovar una declaració de sobirania ni es va dedicar a pregonar la preparació d’estructures d’Estat, ni a subvencionar col·loquis amb el títol “El Regne Unit contra Escòcia”. Aquest no és el camí que portarà a poder celebrar la consulta.

Resumint: és molt diferent tenir una estratègia que porti al diàleg i a la negociació d’un acord, que una estratègia per a justificar una ruptura. Aquesta i no altra és la disjuntiva a la que s’enfronta Artur Mas. I, en aquest sentit, té raó Pere Navarro quan l’emplaça a triar entre el camí i el ritme que marca Oriol Junqueras i el camí i el ritme que marca Duran Lleida. També per això sóna a falsa l’apel·lació del president Mas a un eventual suport o participació del PSC en el seu govern, perquè és impossible que el PSC doni suport a un govern que treballa pel trencament, que ja ha optat per la independència com a única solució possible.

Caldrà seguir esperant a veure si el govern presenta o no els pressupostos. A aquestes alçades, els pressupostos pel 2013 i els pressupostos pel 2014. Caldrà veure quin és el plantejament que fa el govern en el Debat sobre l’orientació política general que normalment se celebra a finals de setembre. Suposo que deuen seguir negociant amb el govern d’Espanya el límit de dèficit. I m’agradaria pensar que també estan negociant un nou model de finançament que hauria d’entrar en vigor l’ú de gener de l’any que ve. Però el president Mas diu que ell no es pensa bellugar, que espera que siguin altres els que facin propostes. Jo no sé si ell es pot permetre aquest luxe, però del que n’estic segur és que els problemes no esperen. I que a molts catalans ens agradaria tenir un govern capaç de fer propostes, de negociar i d’arribar a acords, en comptes d’un govern que es limita a esperar el “gran dia” que potser no arribarà.

Sobre aspectes concrets de la política catalana us convido a llegir els següents articles:

• Avanceu (amb seny), Francesc Trillas
• No importa el tamaño sino la manera, Antoni Puigverd
• El peso del boxeador, Lluís Bassets
• Lecciones de historia, editorial d’El País
• Quina Catalunya vol Héctor López?, Xavier Sabaté
• ‘España contra Catalunya’, un error, F. Vilanova Vila-Abadal
• Acratas lingüísticos, Pedro Bosch
• TV3: ¡Qué noche la de aquel día!, Ramón Colom
• Convergència y Ferrovial “articularon un pacto criminal” toda una década, Jesús García
• Los argumentos del fiscal sobre la financiación irregular de Convergència, Gabriel Trindade
• Las trampas del soberanismo, Carlos Jiménez Villarejo

Sobre el debat al voltant de l’encaix entre Catalunya i Espanya i la consulta us convido a llegir els següents articles:

• Por una reforma federal del Estado autonómico, Gregorio Cámara i Carmen Calvo
• Roca y González reclaman ‘más pacto’ a la política para resolver las relaciones Catalunya-España, Jaume Pi
• Hablar claro y sin apabullar a nadie, Lluís Foix
• Sobre el document de la Fundació Campalans, Fòrum Cívic
• Crisis económica y crisis política, Josep Piqué
• De Escocia a Quebec, Rafael Jorba
• La teoría de Cameron, Lluís Bassets

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “La coartada de la pobresa” de Jordi Martí i Grau, “10 anys després tornem a la casella de sortida” de Jesús Jiménez i “El PSC de Barcelona se sienta en el diván de las primarias” de Pere Ríos.

Sobre la política espanyola us convido a llegir els següents articles: “El ruido de togas provoca perplejidad” de Vicente Gimeno Sendra, “No es el descontento, es la desafección” de José Ramón Montero i Mariano Torcal Loriente, “La buena noticia”, editorial d’El País sobre l’acord PP-PSOE i “El miedo a la democracia” de Josep Ramoneda.

Sobre la situació econòmica i social espanyola us convido a llegir els següents articles:

• Un mapa interactivo con la deuda pública y privada que despeja muchas dudas, Marco Antonio Moreno
• El mejor camino, editorial d’El País sobre l’escàndol de les participacions preferents
• ¿Es España una democracia? El caso de las pensiones, Vicenç Navarro
• Propuestas para atajar la economía sumergida, Santos Ruesga Benito
• Deuda inquietante, editorial d’El País
• Prosigue la devaluación de los salarios, Angel Laborda
• Pensiones con las cartas marcadas, Jordi Sevilla
• En tiempos de tribulación no hacer mudanza, Antón Costas
• Preguntas sin respuestas, Joan Subirats

Sobre la situació política i econòmica europea us convido a llegir els següents articles:

• La solución está en Europa, pero en otra Europa, Beatriz Talegón
• La cólera antialemana del FMI y su relevancia para la periferia deprimida de la Eurozona, Yanis Varoufakis
• Crimen y castigo, Joaquín Estefanía
• ¿Quién paga los errores de la ‘troika’?, Agustín del Valle i Robert Tornabell
• A un año de las europeas, Josep Borrell
• Auschwitz, Xavier Vidal-Folch
• La irresponsabilidad, editorial d’El País sobre l’enfrontament entre el Bundesbank i el Banc Central Europeu
• Una coalición reforzada, editorial d’El País sobre Itàlia
• Unión bancaria: ¿frágil o sólida?, Santiago Carbó
• Europa también necesita fabricar, Amanda Mars
• La privatización del bien común, Sami Naïr
• Europa social, la hora de la verdad, Bernadette Ségol, Cándido Méndez, Ignacio Fernández Toxo i Julio Salazar
• Resolució de la Convenció “Notre Europe”, Partit Socialista francès

Amb reflexions econòmiques de fons us convido a llegir:

• Daniel Innerarity: “L’economia està desbocada i la política és impotent”, Carme Colomina, diari ARA
• Los dioses del desorden, Emilio Trigueros
• El papel de los impuestos en el pensamiento económico, Carlos Berzosa
• ¿Nos gastamos más de lo que tenemos?, Vicenç Navarro
• The Austerity Pandemic, Isabel Ortiz i Matthew Cummins
• El gran desdén, Paul Krugman

Sobre política internacional us convido a llegir els articles “Iran, desgarrado por poderes intransigentes” d’Antoni Segura, “Giro autoritario”, editorial d’El País sobre Turquía, “El clérigo moderado Rohaní vence en las elecciones presidenciales de Irán” d’Angeles Espinosa i “Vuelco en Irán”, editorial d’El País.

Sobre govern obert, transparència, reforma de la política i, molt especialment, la revelació de operacions sistemàtiques de control de les comunicacions us convido a llegir els següents articles:

• Gobierno Abierto, Antoni Gutiérrez-Rubí
• Las redes sociales y los secretos de estado, Lluís Foix
• Edward Snowden: “No quiero vivir en un mundo en el que se graba todo lo que digo y lo que hago”, Glenn Greenwald i Ewen Macaskill, The Guardian/El País
• Jordi Sevilla: “Los partidos, con su estructura actual, son un instrumento ineficaz”, Iñigo Aduriz, Público
• Una sociedad transparente, Joan Majó
• Seguretat i consciència, Lluís Foix
• La vida, una mina, Lluís Bassets
• Los españoles rechazan el Gran Hermano, Fernando Vallespín

Sobre temes culturals, llibres i un homenatge a Andreu Nin que celebrarem demà al Parlament de Catalunya us convido a llegir els següents articles: “Gramsci y la nueva hegemonía cultural” de Manuel Fernández Cuesta, “Amistats polítiques delicades” de Carles Santacana sobre les relacions entre Francesc Cambó i Alfons XIII, “Exploradores ante el vértigo” de Margarita Rivière i “Verdad, justicia y reparación para Andreu Nin” de Pepe Gutiérrez-Alvarez.

“Perles” del programa del Polònia emès el 13 de juny, resum crític realitzat per Núria Iceta. Podeu trobar-les totes aquí, amb imatges, vídeos i tot.

[LES PERLES]
- Deia Aristòtil que l’ignorant afirma i el savi dubta”. Gran obertura de Jaume Barberà <-> Jaume Barberà. No veia res més interessant des de la Nixon <-> Frost. Ei que això dels titelles és una grandíssima idea. Ves que el Barberà de debò no ho incorpori. Com diria Monegal, un massatge d’entrevista. (I amb final feliç ;)
- Gràcies, gràcies, gràcies pel monòleg final del President Mas. Ara sí que he entès la seva intervenció de dimarts passat!

[ARXIU HISTÒRIC] [7/6/12] Humor intervingut.
Els límits de la intervenció alemana no estan clars… sembla que la Merkel podria intervenir fins i tot el mític sentit de l’humor dels catalans. Es veu que també hem rigut per sobre de les nostres possibilitats.

[LA PICADA D’ULLET] 
- Del globus de Convergència s’han despenyat la Puta i la Ramoneta… però no patiu que no són mortes, han caigut al globus del PSC. I mentre el globus convergent es desinfla… el de’n Junqui no para d’enlairar-se! [això dels globus és una metàfora, oi?]

[LA IMATGE DE LA SETMANA]
- El “sense senyal” que ens pot caure si seguim el vaixell de Grècia.

[POLÍTICAMENT INCORRECTE]
- Els “30 gramos” que suposadament s’ha tret Zaplana del nas… nois!!!!

[SURREALISTA]
- Mascu i Puig en plan caçafantasmes però pretenent caçar monedes escolades en els sofàs dels catalans. Gran [EL CAMEO] de la Carulla.

[DOLENTOT]
- Wert intentant col·locar en Miniwert a les colònies d’estiu d’en Mas.

[LA FRASE DE LA SETMANA]
- Pere Navarro sobre Carme Chacón (o no): “La Carme és jove, moderna, demagoga… és el que li agrada a la gent!”

[MALAGUANYAT] 
- El gag de la botiga de segona mà. Realment pot donar molt de joc un lloc on intentar col·locar tots els “pongos”. De moment hi ha l’Abidal i un intent fallit de Carme Chacón.

[L’ESTÀVEM ESPERANT]
- #Acebesreturns, amb Zaplana, Pedro J. i Xusez Piqué… disposats a seguir la veu del seu amo, Aznar, a través d’una pantalla, Rajoy style, per cert.

ZW 353 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

II Congrés Internacional en Governança i Afers Públics
http://congreso.incca.es

Els propers 3, 4 i 5 de juliol se celebrarà a Madrid la segona edició del Congrés Internacional en Governança i Afers Públics amb el títol: «Gestió de l’Escassetat: Participació, Territoris i Estat del Benestar». Aquest esdeveniment, dirigit sota la coordinació de Rubén Tamboleo, està impulsat per l’Institut Complutense de Ciència de la Administració, en col·laboració amb la Fundació General de la Universitat Complutense i la Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. El Congrés vol ser un espai de trobada, tant acadèmic com professional, per als especialistes de l’àrea en les dues vessants i es desenvoluparà al voltant de 5 grans àrees temàtiques: Governs Territorials, Gestió de la innovació i del canvi; Polítiques i serveis públics; Democràcia i participació, i Justícia i Seguretat Ciutadana. Aquesta és la relació de ponències acceptades (document PDF). La inscripció continua oberta.

Podeu seguir tota la informació de l’esdeveniment a Twitter #IICIGAP