Avui l’actualització setmanal del meu Diari a Internet proporciona l’habitual selecció dels articles sobre diverses qüestions que han estat presents en el debat públic d’aquesta darrera setmana i comença amb una reflexió sobre la celebració a Granada del Consell Territorial del PSOE que ha aprovat resolucions que obren el camí cap a un nou pacte constitucional que faci d’Espanya un Estat federal capaç d’integrar les aspiracions nacionals dels pobles que la integren. Aprofito per recordar que gairebé cada dia recomano articles d’interès a través del meu Scoop.it i també els hi dono difusió a través del meu compte a Twitter, del meu perfil i pàgina a Facebook, i en el recopilatori Alternatives.

Ahir dissabte es va celebrar a Granada el Consell Territorial del PSOE que va aprovat la Declaració “Un nuevo pacto territorial: la España de todos” i el document “Hacia una estructura federal del Estado” que obren el camí cap a un nou pacte constitucional que faci d’Espanya un Estat federal capaç d’integrar les aspiracions nacionals dels pobles que la integren. A Granada, doncs, s’han començat a construir els ponts del diàleg que permetran resoldre el difícil problema de l’encaix entre Catalunya i la resta d’Espanya. He dit sovint que ens trobem davant una important cruïlla: o bé preparem un nou acord o bé ens disposem al xoc de trens. No és d’estranyar, doncs, que tant els partidaris de la ruptura com els que s’entesten a negar l’existència del problema de fons, coincideixin a criticar durament els acords de Granada que han estat el fruit de la tenacitat de Pere Navarro i la capacitat de diàleg i negociació d’Alfredo Pérez Rubalcaba.

Molts han criticat el document sense haver tingut temps de llegir-lo. A CiU -que ja no té projecte propi sinó que es limita a ballar la música que toca ERC- l’han desqualificat sense embuts, oblidant que mentre Artur Mas està trigant més de vuit mesos a enviar una carta a Mariano Rajoy per iniciar negociacions sobre la consulta, Pere Navarro ha aprofitat aquest temps per dissenyar una proposta de reforma constitucional i per convèncer el PSOE que aquest és l’únic camí per resoldre el problema. També s’han produït crítiques per part de persones que van defensar l’Estatut i que potser troben difícil acceptar que el millor camí per assolir aquells objectius és la via de la reforma constitucional que proposa Pere Navarro. Una reforma que exigirà amplis consensos i el contingut concret de la qual s’haurà d’anar precisant al llarg del procés que pretenem obrir. En qualsevol cas convé que les persones interessades en la qüestió puguin llegir els documents i jutjar per elles mateixes. Per cert, el títol de la Declaració aprovada a Granada està inspirat en el llibre de Rafael Campalans “Hacia la España de todos”, publicat el 1932.

Us convido a llegir les cròniques: “Granada y la relación PSOE-PSC” de Joan Tapia, “Los socialistas pactan su modelo de España para frenar la tensión nacionalista” de Vera Gutiérrez Calvo, “Un límite a la solidaridad interterritorial” de Vera Gutiérrez Calvo i Pere Ríos, “El PSC dice que el documento es “un punto de salida”” de Pere Ríos, “PSOE y PSC sellan su pacto federal sin resolver el conflicto por la consulta” de Vera Gutiérrez Calvo i Pere Ríos i “El PSOE plantea un modelo para descentralizar y singularizar” de Vera Gutiérrez Calvo, i l’editorial d’El País “La vía federal“.

A continuació trobareu un petit resum del document encapçalada per una cita que ens dóna la clau de volta d’aquesta proposta.

«Creiem que en el federalisme s’ubiquen les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya»

Els elements més rellevants de la reforma constitucional que es proposa i la seva aplicació a Catalunya són:

1.-	Incorporar a la Constitució el mapa autonòmic. La referència expressa a cada Comunitat serviria perquè aquestes quedessin identificades amb la denominació triada per cadascuna d’elles en els seus Estatuts		L’Estatut defineix a Catalunya com a nacionalitat i en el seu preàmbul recull que el Parlament l’ha definit com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La nostra aspiració és ser reconeguts com a nació
2.-	Determinar i reconèixer els fets diferencials		Reconeixement constitucional de la singularitat de Catalunya i dels seus drets històrics (art. 5 EAC)
3.-	Una nova i clarificadora distribució de competències amb més garanties per a l’autogovern		Les competències de la Generalitat quedaran blindades
4.-	Substituir el Senat per una Cambra de representació territorial		Catalunya estarà representada com a tal en el poder legislatiu de l’Estat
5.-	Un nou model de finançament de les Comunitats Autònomes		La Constitució recollirà el principi d’ordinalitat
6.-	Perfeccionar algunes de les deficiències en l’aplicació pràctica del Concert basc i el Conveni navarrès		Es reduirà la diferència de rendiments dels règims forals amb respecte del règim comú de finançament de les CCAA
7.-	Assegurar la igualtat dels espanyols en les prestacions bàsiques de l’Estat del Benestar		La Constitució garantirà els drets socials que hem assolit en els últims anys
8.-	Constitucionalitzar el principi de participació de les Comunitats Autònomes en la governació de l’Estat, i incorporar principis i instruments federals de lleialtat i col·laboració		L’aplicació de tècniques federals assegurarà la lleialtat i la cooperació entre els governs autonòmics i entre ells i el govern de l’Estat
9.-	Una nova organització territorial de la Justícia		El poder judicial es descentralitzarà d’acord amb pautes federals
10.-	Fomentar la participació de les Comunitats Autònomes en els afers europeus		Catalunya podrà defensar millor els seus interessos en la Unió Europea

CAP A UNA ESTRUCTURA FEDERAL DE L’ESTAT

Fragments del document

Sobre la diagnosi:

«Potser el problema més greu sorgit en aquests últims mesos, en el desenvolupament del nostre model autonòmic, sigui la ruptura del nacionalisme català amb el marc estatutari i constitucional i la seva aposta per la independència de Catalunya. Aquesta opció estratègica del nacionalisme català ha de ser atribuïda als qui l’han pres. Però el nostre diagnòstic sobre els sentiments i opinions de la ciutadania catalana, no ha d’oblidar que han influït en ells la insatisfacció dels models de finançament, la decepció sobre el desenllaç de la reforma estatutària i les dificultats del model autonòmic actual per integrar les seves singularitats culturals, simbòliques o nacionals»

Sobre el reconeixement del caràcter plural d’Espanya:

«Creiem que en el federalisme s’ubiquen les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya»

Sobre el federalisme:

«Els que sempre hem defensat la Constitució i l’Estat autonòmic plantegem actualitzar-lo i perfeccionar-lo en una perspectiva federal, perquè el federalisme ha de ser el model definitiu de la nostra organització territorial»

Sobre el reconeixement de la singularitat de Catalunya i els seus drets històrics:

«L’existència de llengües pròpies en certs territoris i el seu reconeixement com a llengües oficials en l’Article 3.2 de la Constitució. Jurídicament això ha tingut conseqüència en la configuració de l’ús de la llengua pròpia com un dret i la seva repercussió, tant en la política educativa i cultural, com en l’organització i funcionament de l’Administració. La importància cultural i política d’aquesta singularitat aconsella reforçar el poder autonòmic d’aquestes comunitats en les polítiques d’ordenació, defensa i promoció de la seva llengua pròpia, així com l’assumpció plena per part de les institucions de l’Estat d’aquest tret institucional i d’aquest signe de riquesa cultural i social del nostre país. També cal contemplar la col·laboració i la cooperació cultural entre comunitats que comparteixin el mateix patrimoni lingüístic»

«A aquests fets diferencials recollits en la Constitució caldria afegir-ne d’altres que, bé la pràctica política d’aquests anys, bé els propis Estatuts d’Autonomia, han anat establint. (…) Entre els fets diferencials i competencials recollits pels propis Estatuts, sobresurten els drets històrics que l’Estatut de Catalunya recull en el seu Article 5»

[Art. 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: L'autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l'empara de l'article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d'una posició singular de la Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat].

«En aquest mateix títol es podrien incloure d’altres competències derivades de les singularitats pròpies de les nacionalitats històriques»

Sobre el finançament

«Pel que fa al model de finançament, seria aconsellable prendre com a referència el federalisme alemany, atès que l’evolució del model LOFCA ha portat a un sistema que gravita en bona mesura sobre uns impostos comuns la recaptació dels quals es reparteix entre ambdós nivells de govern. També pren la seva referència en la jurisprudència constitucional alemanya la precisió ratificada pel Tribunal Constitucional, “que la contribució interterritorial no situï en pitjor condició els que contribueixen respecte dels que se’n beneficien” (Fonament Jurídic sobre l’ordinalitat contingut a la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya)»

«En el seu cas i d’acord amb les precisions estatutàries, es crearan els Consorcis Tributaris corresponents, per a la millor coordinació de la recaptació fiscal»

Sobre la política catalana us recomano que llegiu els següents articles:

• Desconèixer la realitat és insensat, Miquel Iceta
• Pàtria, ciutat i llibertat, Francesc Trillas
• Un fenómeno incuestionable, Jordi García-Soler
• Balanzas fiscales: la verdad del barquero, Guillem López i Casasnovas
• Passar dels sentiments a la política, Carles Campuzano
• Sin padrinos, Enric Company
• Frente lluvioso, Jordi Gracia
• Sobre les enquestes, el xoc de trens i el futur del PSC, Ventura&Costa
• Dues Catalunyes i més, Consol Prados
• La renovació dels polítics, Francesc Pau i Vall
• El Govern vol crear un grup de “bons catalans”, Toni Hervás
• Mas y Homs quieren fichar ahora a los ‘buenos’ catalanes, Manel Manchón
• Mas crea un registro que le permitirá recabar apoyos al plan soberanista, Miquel Noguer
• Independentismo catalán y representación, Enric Martínez Herrera i Thomas Jeffrey Miley
• Les paradoxes del moviment independentista: quan ser més no és millor, Berta Barbet
• Artur Mas va a lo suyo, sin titubeos, Lluís Foix
• Contrareforma i nacional-populisme, Joaquim Coll
• Miel y toros, Antoni Puigverd
• El ‘Concert’ como antiguo régimen, Guillem Martínez
• Cataluña no es Bárcenas, Javier Pérez Royo
• ERC avala la vía de Kosovo para lograr la independencia de Cataluña, Maiol Roger
• Esquerra se prepara para gobernar la Cataluña independiente, Maiol Roger
• ¿Quién teme el concierto vasco?, Manel Manchón
• Cataluña al pil-pil, José Antonio Zarzalejos

Sobre Barcelona us convido a llegir els articles “El número de los que duermen al raso en Barcelona sube el 54% en cinco años” de Camilo S. Barquero i “Trias, els atributs de l’home normal” de Joan Tapia. I sobre cultura us convido a llegir l’entrevista a Joan M. Miguell que li va fer Assumpció Maresma Matas a Vilaweb, titulada “El malestar creixent de la cultura”.

Sobre política espanyola us recomano que llegiu els següents articles:

• Varapalo del Consejo de Estado a la reforma local del Gobierno por centralista, Europa Press / Público
• Imputaciones selectivas, editorial d’El País
• Els desastres de una majoria absoluta, Jordi Garcia-Petit
• La corrupción y el desdén, Josep Ramoneda
• Otra España y otra Cataluña son posibles, Vicenç Navarro
• Políticos y jueces, Fernando Vallespín
• Políticos perseguidos, Francesc Valls
• Cuatro horas con Bárcenas, Pedro J. Ramírez

Sobre la situació econòmica i social espanyola us recomano que llegiu els següents articles:

• Optimismo anticipado, editorial d’El País
• ¿Dónde han ido a parar los derechos de los trabajadores?, Vicente Clavero
• Calidad institucional y responsabilidad, Santiago Carbó Valverde
• Sostiene el ministro Guindos, Jordi Sevilla
• Las políticas activas de empleo no pueden esperar, Angel Laborda

Sobre política europea us recomano que llegiu els següents articles:

• Duelo de Steinbruck con Merkel, un anticipo de la batalla por la cancillería, Jordi Ortega
• Europa, ¿dispuesta pero incapaz?, Mohamed S. El-Erian
• Rectificar es de sabios, Xavier Vidal-Folch
• Se aplaza la unión bancaria y lo pagaremos muy caro, Robert Tornabell
• Hungría, el hijo díscolo de la UE, Silvia Blanco
• ¿En qué momento se jodió la Unión Europea?, Antón Costas

Sobre la revelació de l’existència de mecanismes massius de vigilància de les comunicacions i la persecució al denunciant d’aquest escàndol, Eduard Snowden, us convido a llegir els següents articles:

• Ofrecer asilo a Snowden, Miguel Angel Aguilar
• Trato intolerable, editorial d’El País
• Europa debe proteger a Edward Snowden, Julian Assange i Christophe Deloire
• Privacidad, mercancía devaluada, Manuel Cruz
• Libre y en USA, Manuel Rivas

Sobre el cop d’Estat militar a Egipte us convido a llegir els següents articles:

• El (des)gobierno de Morsi, Ignacio Alvarez-Ossorio
• Golpe de Estado militar en Egipto, David Alandete
• Inclusión, José Ignacio Torreblanca
• Egipte: llançant les urnes per la finestra, editorial de The Guardian
• La calle contra el islamismo, Manuel Castells
• Peligro en Egipto, editorial d’El País
• Más democracia, Francisco G. Basterra

Amb reflexions econòmiques i socials globals i més de fons us convido a llegir els següents articles:

• Reducción del riesgo revisitada, Nouriel Roubini
• La Confederació Sindical Internacional denuncia la violació de drets sindicals al món, UGT-Catalunya
• ¿Es posible el bienestar en la economía global?, Luis Moreno
• Un mundo aún patas arriba, Juan Torres
• El crecimiento de las desigualdades de rentas: causas y consecuencias, Vicenç Navarro
• Por qué la austeridad mata: el coste humano de las políticas de recorte, Javier Padilla
• Otra conspiración, Joaquín Estefanía

Amb reflexions polítiques globals i més de fons us convido a llegir els articles “La rebelión de las clases medias” de Luis Fernández-Galiano, “Duelo por Mandela” de Judit Carrera, “De muchos, uno” de Paul Krugman i “Herencias políticas de un mayo maldito” de Félix Ovejero.

I acabo amb la trista notícia de la mort de Jordi Parpal, a qui us proposo recordar llegint l’obituari “Jordi Parpal, padre de la Barcelona olímpica” escrit per Pere Ríos.

ZW 355 Recomanacions d’enllaços al servei de la reflexió i l’acció política i social realitzada pel meu amic Antoni Gutiérrez-Rubí. Aquí hi trobareu tots els ZONA WEB.

Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides
http://www.pactomundial.org/

L’any 1999, al Fòrum Econòmic Mundial de Davos, el secretari general de les Nacions Unides va proposar un «Pacte Mundial» entre aquestes i el món dels negocis. L’acord demana a les empreses que facin seus, recolzin i portin a la pràctica un conjunt de valors fonamentals en matèria de drets humans, normes laborals, medi ambient i lluita contra la corrupció. El pacte, que es va inaugurar el 26 de juliol de 2000 a la seu de les Nacions Unides a Nova York, promou que tots els pobles del món comparteixin els beneficis de la mundialització i injecten en el mercat mundial els valors i pràctiques fonamentals per resoldre les necessitats socioeconòmiques. Per a això, les empreses del sector privat han de fer seus els deu principis i aplicar-los a la seva activitat.

El Pacte Mundial de Nacions Unides opera a Espanya a través de la Xarxa Espanyola, que compta actualment amb 2.095 entitats adherides (304 són grans empreses, 1.433 són PIMES i les 358 restants són entitats pertanyents al Tercer Sector, sindicats, associacions empresarials o institucions educatives).

La Xarxa Espanyola ha estat reconeguda per Global Compact com la Xarxa Local amb un funcionament més exemplar i més compromesa amb els Informes de Progrés, més innovadora en el desenvolupament d’eines per als seus signants i més innovadora.

Des de Ideograma, en el marc del nostre compromís ecològic i social, hem donat suport, com a signants, a la iniciativa del Pacte Mundial de Nacions Unides. Podeu seguir tota la informació associada a Vimeo, Twitter o Facebook.