Publicat a Treball, juliol de 2013.

No recordo cap altra assemblea nacional d’ICV realitzada enmig d’una situació tan dramàtica socialment i tan complexa políticament. Una realitat difícil que ens emplaçava, més que mai, a encertar en les nostres decisions, i més quan les altres esquerres catalanes, especialment el PSC, estan força desorientades. Per mi, eren tres els grans reptes d’aquesta assemblea:

El primer repte és ambicionar ser alternativa de govern. Sense renunciar a la nostra tasca opositora i sense cedir en res del nostre ideari i del nostre programa, la desena assemblea nacional es va posicionar sense equívocs; ICV crida a la confluència social i política per obrir un nou procés constituent. Conscients de que amb ICV no n’hi ha prou, però que sense ICV no hi ha alternativa a la dreta. Corríem un perill, decantar-nos per allò més fàcil i agraït, instal·lar-nos en una exclusiva tasca opositora.

Un segon repte era i és, donar una resposta unitària com a ICV a la greu crisi de relacions que pateix Catalunya amb l’Estat. El punt de trobada; donar suport sense cap reserva el dret a decidir i deixar per quan es convoqui la consulta el nostre posicionament sobre el vot, ens ha permès no tan sols mantenir una més que envejable unitat interna sinó, sobretot, ser entesos per l’electorat. Hi ha qui diu que el que estem fent és ajornar la decisió per no buscar-nos problemes. No ho crec. En  política els temps són fonamentals i més per prendre decisions com aquesta. En el seu moment, quan es convoqui la consulta i desprès d’avaluar el procés i les condicions que es donen en la convocatòria, ICV prendrà la decisió que més convingui als interessos del poble de Catalunya.

I un tercer repte era la renovació del nucli dirigent. Crec que ha estat un èxit per tres motius.
El primer motiu és que els que havien de ser renovats sabien que l’única renovació real era la de donar un pas enrere i donar tot el protagonisme als nous lideratges d’ICV.
El segon motiu és la capacitació i suport intern a les persones que encapçalen l’organització.
I el tercer motiu ha estat l’encert de trobar noves fórmules de co-lideratge, que empoderen més a les dones d’ICV i fa més inclusiva la direcció.