Què vol dir esdevenir i ser humans

SALVEM LA UPEC - aportacions

Qui som

Revistes digitals

>> Vols rebre informació de la UPEC a casa?

Els humans pensem que pel sol fet d’anomenar-nos Homo Sapiens, ja ho som. Pretesa vanitat que només serveix per a l’autoafirmació! És una excusa per fer-nos, i sentir-nos, diferents a d’altres mamífers. En realitat, esdevenir humà és un procés en el qual intervenen una gran quantitat de situacions, factors i circumstàncies. En primer lloc, i el més important, és el pas del temps. Aquest, com a singularitat evolutiva que som els membres de la nostra espècie, és el  que ens ha permès transformar-nos en éssers tecnològics i espirituals. En aquest context, l'evolució biològica ha estat fonamental per desenvolupar-nos culturalment, ja que juntament amb l'evolució etològica i cultural ha estat el trident màgic que ens ha configurat com som. I com som? Probablement aquesta sigui la pregunta més complexa que ens podem formular. Per això penso que és la qüestió clau que la humanitat en procés d’humanització ha de contestar. Possiblement sigui l’augment de la complexitat del coneixement i del pensament qui ens doni la resposta. La ciència, la manera  de dur-la a terme, la forma d’entendre-la i com la socialitzem ens ajudarà a contestar aquest interrogant seminal. De què estem fets? Si com som vol dir de què estem fets, ja ho sabem. Som una combinació de matèria, d'energia, d'unes reaccions fisicoquímiques que donen sentit a una animació fisiològica i, com a  conseqüència, a reaccions psicològiques i socials. Si ens pregunten perquè som així, segurament ens podríem perdre en un roll metafísic de difícil resolució. Probablement quan siguem humans hi podrem donar una explicació. Ara mateix només la podem formular, perquè no tenim tots els elements de contrastació per raonar-la. <img style="margin: 5px" alt="Humans" src="http://blocs.tinet.cat/lt/gallery/259/human-cutout.jpg" /> Som una combinació de matèria, d'energia, d'unes reaccions fisicoquímiques que donen sentit a una animació fisiològica La consciència operativa Una de les coses que ens falta per poder assolir aquesta fita és la consciència operativa, que és la capacitat de convertir coneixement en pensament. Els humans portem acumulant coneixement des que el nostre gènere va començar a fabricar eines. Des de llavors, fa uns 2,5 milions d’anys, el sistema Homo no ha parat de transmetre, generació darrere generació, informació de la natura, de l’espai i del temps. La prova és que al segle XX van arribar a conviure més de 2.000 cultures humanes producte de l’adaptació espacial de l’Homo sapiens. La pèrdua de diversitat biològica fa uns 20.000 anys, al final del Plistocè superior, va ser compensada per la diversitat cultural a l’Holocè, fa 10.000 anys. Si no volem perdre tota aquesta memòria del nostre llinatge, s`han de prendre mesures ara que la ciència i la tècnica ho permeten. Hem de passar de la societat del coneixement a la societat del pensament. Integrar la diversitat Un altre aspecte important és integrar la diversitat. La revolució cientificotècnica ha posat a les nostres mans informació suficient per monotoritzar el planeta i conèixer l’estat ecològic i la situació de les nostres cultures. Som capaços de prendre decisions que salven milions i milions de vides, però també ho som per fer-ne perdre milions i milions. També és molt important la socialització de la ciència i la tecnologia, l’evolució responsable i el progrés conscient. Cal ser conseqüents amb el que diem i proposar la planetització com a estratègia, i no la globalització, que ens aboca a l’homogeneïtzació. Hem de treballar amb la perspectiva, no d’un pensament únic, sinó en un únic pensament: la humanització. Aquest article va ser publicat per primer cop al diari El Mundo del siglo XXI al setembre de 2013

Font: Eudald Carbonell